Del 1927 al 1930: Hollywood aprèn a cantar

El final de la dècada dels vint va veure néixer una nova forma interpretativa: la pel·lícula musical. Encara que populars, els primers musicals de Hollywood eren rudimentaris, i no serà fins uns anys després que la gent de cinema els veurà com un nou gènere amb capacitats i necessitats úniques.

La pel.lícula The Jazz Singer (Warner Bross, 1927) va ser el primer film de llarga durada a utilitzar música i diàlegs gravats. L’estrella de la pel·lícula fou Al Jolson.

El protagonista de The Jazz Singer és el fill d’un cantant jueu ortodox que ha d’escollir entre seguir la tradició del seu pare o buscar l’èxit a Broadway. En una escena culminant, Jonson parla amb la seva mare després d’haver cantat Blue Skies encenent així encara més la ira del seu pare.

El 1928, el caos regna a Hollywood. La major part dels estudis de cinema no estaven preparats per a la demanda de cinema sonor. El cinema sonor va suplantar el cinema mut per complet a partir del 1929. Quan el mitjà visual va a passar a ser audiovisual, els professionals del cel·luloide vivien un ambient d’improvisació desesperada. La majoria de pel·lícules del moment van començar a incloure alguna cançó.

La majoria d’aquestes pel·lícules eren melodrames. L’estiu de 1929, el manager del teatre Capitol a Nova York va proposar al productor en cap de la Metro Goldwyn Mayer (MGM) que una comèdia romàntica podria aconseguir èxit. Irvin Thalberg, el productor va filmar la pel·lícula Broadway Melody en només 28 dies i la va tenir a punt per a l’octubre d’aquell mateix any. La trama es basa en la història entre bastidors de dues germanes en lluita per l’amor d’un cantant-ballarí. Aconseguint un èxit rotund, Thalberg dotà la MGM dels primers d’una sèrie d’èxits musicals.

MGM fou l’últim estudi a canviar del cinema mut al sonor, però fou el que aconseguí la millor qualitat, inventant dues noves tecnologies: l’edició de so i les bandes sonores pregravades.

L’èxit sol portar a còpies, normalment dolentes. Els anys trenta començarien amb una gran quantitat de pel·lícules no massa bones. Quan el públic disgustat deixà d’assistir a les sales, Hollywood va redefinir el gènere per tornar a entrar en les predileccions dels assistents.

Escolta a Al Jonson cantant el famós tema Swanee.

TORNAR A L'ÍNDEX