1990s

Els pel·lícules musicals d’actors en viu eren estranys el 1990:

Cap d’aquestes pel·lícules va causar sensació, tant a nivell comercial o de la crítica, i Hollywwod es va convèncer a ella mateixa que les pel·lícules musicals en viu no mereixien l’esforç. No fou així pels musicals d’animació, que significaren una nova època daurada per a la Disney.

Beauty and the Beast (1991) fou un dels musicals millors construïts i va aconseguir una sensació mundial. Tant el personatge de Belle i Beast eren molt més aconseguits que no pas en anteriors versions del clàssic conte. La música de Howard Ashman i Alan Menken estava fortament inspirada en Broadway, i incloïa les veus d’Angela Lansbury en el paper de tetera i Jerry Orbach en el paper de canelobre. De tota manera Ashman morí de SIDA setmanes abans de l’estrena del film, just en el moment del seu major esplendor creatiu.

Ashman havia completat parcialment un nou projecte amb Menken. El lletrista Tim Rice va ajudar-lo a acabar Aladdin (1992), amb un èxit de taquilla superior a Beauty and the Beast. Destaquen els temes musicals com Friend Like Me, Prince Ali i l’oscaritzada balada A Whole New World com a millor cançó.

Newsies (1992), basada en la vaga dels venedors de diaris a la Nova York de 1899 fou un fracàs. El següent esforç de Disney fou The Lion King (1994), amb música d’estil pop de Tim Rice i Elton John i una història barreja entre Hamlet i Bambi. Aconseguí un dels màxims beneficis de taquilla mai aconseguits, al igual que l’adaptació posterior per teatre.

Els executius de la Disney van decidir seguir la fórmula de The Lion King i emfatitzar l’acció i l’animació més quem no pas la música en futurs projectes. Tot i això Pocahontas (1995) va guanyar dos Òscars per a la millor banda sonora i millor cançó. El següent èxit fou Hunchback of Notre Dame (1996) i Tarzan (1999), aquest últim amb música de Phil Collins.

L’últim gran musical del segle XX fou South Park: Bigger, Longer and Uncut (1999) una pel·lícula animada independent basada en una sèrie de televisió en forma de sàtira amb cançons políticament poc correctes.

Dos temes de Disney: Be Our Guest de Beauty and the Beast i A Whole New World d'Aladdin.

TORNAR A L'ÍNDEX