1980s

Cap al 1980s, el consens en el negoci del cel·luloide era que els musicals eren un gènere mort i enterrat. Varis musicals cinematogràfics amb pressupostos molt elevats varen perdre milions de dòlars a principis dels 80s. Alguns eren idees desesperades; d’altres eren èxits teatrals dirigits per directors famosos que no tenien coneixements sobre com filmar un musical.

Pink Floyd amb The Wall (1982) fou un èxit amb una audiència limitada, però és important més com a precursor dels videoclips que no pas com a musical.

Victor/Victoria (1982) fou probablement un dels millors musicals en pantalla des de Gigi. Tracta de la història “d’una dona que pretén ser un home que pretén ser una dona” en el París dels anys trenta. Aquesta pel·lícula que tracta sobre el tema de la identitat sexual va tenir força èxit. El seu director Blake Edwards dotà la pel·lícula amb bons gags. Tot i que fins i tot sense música hauria estat fins i tot una comèdia d’èxit, la interpretació de Julie Andrews (muller d’Edwards) amb Robert Preston i la música de Henry Mancini aconseguiren una de les intepretacions més divertides de les seves carreres. En destaquen els temes Le Jazz Hot o Crazy World.

La nova època daurada dels musicals d’animació comença el 1982 quan Little Shop of Horrors fou estrenat en un petit teatre de l’Off Broadway. El compositor Alan Menken i el llibretista Howard Ashman transformaren la pel·lícula de terror de Roger Corman’s en un musical divertit i per a tots els públics. Quan van adaptar-la al cinema el 1986 els resultants foren fins i tot més divertits, capturant el sentit de l’humor d’una història fantasiosa que molts musicals havien perdut. Posteriorment Ashman i Menken seguiren per camins diferents, però el Little Shop no passà desaparcebut.

A l’estudi de la Disney, el nou director estava reconstruint l’equip`d’animació. Les pel·lícules The Great Mouse Detective (1986) i Oliver & Company (1988) estaven bé a nivell visual però les bandes sonores no eren brillants. Recordant Little Shop, la Disney va cridar a Ashman i Menken per crear la música d’una pel·lícula animada.

The Little Mermaid (1989) fou un dels millors musicals d’animació en dècades. El conte de Hans Christian Andersen va patir un gir en aquesta versió amb criatures marines cantant. La banda sonora d’Ashman i Menken va optar per un so del Broadway tradicional, usant actors i actrius de teatre per cantar la banda sonora. En destaquen temes com Part of Your World i Under the Sea.

Aquí tens One, de A Chorus Line.

El tema Skid Row de Little Shop of Horrors.

TORNAR A L'ÍNDEX