Documento sin título

1970s

Les adaptacions d’originals de Broadway van continuar dominant la pantalla musical dels 70s:

Fiddler on the Roof (1971) un musical de tres hores amb una destacada interpretació de l’actor israelí Chaim Topol, en el de Teyve, un lleter que veu el seu poble enmig de la Rússia tradicional sacsejat per les forces de canvi.
La versió de Bob Fosse de Cabaret (1972) va fer tornar l’èxit escènic en un clàssic de la pantalla. Tracta l’amarga història dels personatges que visqueren a l’Alemanya de principi dels anys 30. Se’n recorden les memorables actuacions de Liza Minnelli (filla de Vincente Minnelli) en el paper de l’amoral cantant Sally Bowles i Joel Grey en el paper de Emcee (M.C.), el mestre de cerimònia del cabaret.

Pel·lícules rock musicals apareixien els anys 70. Jesus Christ Superstar (1973) d’Andrew Lloyd Webber i Tommy (1975) de Who’s tingueren un èxit notable. No tingué tanta sort Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band (1978). El musical més original fou The Rose (1979), la història de Janis Joplin com a diva del rock l’èxit professional de la qual l’empeny cap a una espiral autodestructiva.

Després d’una pobra rebuda de la crítica, The Rocky Horror Picture Show (1975) desenvolupà un seguiment de culte. Els adolescents tornaven a veure la pel·lícula setmana rere setmana, cantant conjuntament, contestant a la pantalla durant la projecció i representant les escenes de la pel·lícula en viu. El film ha esdevingut un clàssic i aquest tipus de passis del film han continuat fins a l’actualitat a tots els Estats Units.

Grease (1978), la història d’uns adolescents en un institut de secundària nord-americà va esdevenir un fenomen mundial. La partitura per teatre fou ampliada per noves cançons com Hopelessly Devoted to You i You're the One That I Want. La història d’amor entre un noi engominat amb caçadora de cuiro (John Travolta) i una rossa tímida que es transforma (Olivia Newton-John) entusiasmà l’audiència fent del film una pel·lícula pop de culte i aconseguint un dels èxits més rotunds de taquilla fins al moment.

Grans directors intentaren musicals cinematogràfics a finals de la dècada dels 70, però els resultats foren més interessants que no pas exitosos.

New York, New York (1977) fou el primer intent de Martin Scorcese de retratar l’era de les big bands. El títol de la pel·lícula dóna també nom al principal tema, composat per John Kander i Fred Ebb i interpretat per Lizza Minnelli. Tot i això, l’èxit de taquilla no fou l’esperat.
Sidney Lumet va adaptar el hit teatral The Wiz (1978), una adaptació de The Wizard of Oz que transforma Manhatthan en la Ciutat Maragda.
El semi-autobiogràfic All That Jazz (1979) de Bob Fosse amb seqüències fantàstiques que expliquen les pròpies experiències del director-coreògraf durant els assajos de Chicago.
Milos Forman adaptà el crític èxit teatral de Hair 1979) en un film d’intriga, capturant l’esperit pacifista i hippie de l’espectacle original.