1960s

L’estrella del musical dels 60s arribà amb un paraigua volador: Julie Andrews tenia tots els motius per creure que no reviuria l’èxit que havia aconseguit a Broadway amb el personatge de Lisa a My Fair Lady, però passà el càsting per esdevenir Mary Poppins (1964), una mainadera amb poders màgics que arriba a una família londinenca per portar-los joia i felicitat.

La 20th Century Fox estava en bancarrota després de gastar-se 40 milions de dòlars amb Cleopatra. La Fox va filmar Sound of Music (1965) com a última esperança, amb un pressupost ajustat de 8 milions de dòlars, aconseguint una de les pel·lícules més populars de tots els temps i emportant-se 5 Òscars.

La següent aparició de Julie Andrews en el món del musical fou Thoroughly Modern Millie (1967). La pel·lícula es quedà curta per les expectatives creades i tot i que Andrews posà les seves esperances en Star (1968), la biografia de l’estrella de l’escenari Gertrude Lawrence, el llargmetratge musical esdevingué el seu primer desastre comercial. Posteriorment, Andrews va rodar amb el seu marit Blake Edwards el paper d’una doble agent a l’estil Mata-Hari a la pel.lícula Darling Lili (1969), amb música de Henry Mancini. Als anys 70, Julie Andrews es va dedicar a les series televisives guanyant així dotze Emmys i va aparèixer també en films no musicals. Apareixerà de nou el 1980 amb un últim musical, que explicarem en un capítol posterior.

Un altre dels noms que mereix especial atenció és Elvis Presley. El rei del rock ‘n’ roll va protagonitzar tretze pel·lícules musicals entre 1956 i 1970. Els títols més memorables són: Jailhouse Rock (1956), Girls! Girls! Girls! (1962) i Viva Las Vegas (1964). Encara que els arguments eren repetitius, aquests films de baix pressupost i ràpids de produir van fer un munt de diners. En destaquen balades com Love Me Tender i Can't Help Falling in Love.

Sense que l’antic sistema dels estudis ajudés a generar projectes originals, Broadway va esdevenir la principal font per a Hollywood, compensant la falta d’imaginació amb elevats pressupostos i adaptant èxits teatrals a la gran pantalla. Són els casos de:

  • Bells Are Ringing (1960) fou l’últim musical per a la gran pantalla produït per Arthur Freed.
  • The Music Man (1962) era vint minuts més llarga en cinema que en teatre, però les actuacions estel·lars de Robert Preston i Shirley Jones crearen un efecte irresistible.
  • My Fair Lady (1964). Encara que es dubtava de les capacitats vocals d’Audrey Hepburn, la seva interpretació fou realment meravellosa. Guanyà dues estatuetes.
  • A Funny Thing Happened on the Way to the Forum (1967) amb música d’Stephen Sondheim.
  • Hello Dolly (1969) va tenir a Gene Kelly com a director i va oferir a Barbra Streisand la possibiliat de cantar un memorable duet amb Louis Armstrong. Tot i que alguns crítics creien que l’actriu era massa jove per fer aquest paper, quan el vídeo familiar va ser introduït als 1980s, Hello Dolly fou un dels best sellers amb VHS.
  • Sweet Charity (1969) és una joia del cinema musical poc valorada. Sota la visió del director i coreògraf Bob Fosse, mostra la interpretació protagonista de Shirley MacLaine. Al igual que la versió a la pantalla de Hello Dolly, la pel·lícula va tenir la mala sort d’estrenar-se en un moment en el qual les audiències i la crítica estaven saturats de musicals fluixos.

Almenys en 4 ocasions, els cineastes adaptaren un musical teatral amb molta imaginació, creant pel·lícules musicals més brillants que els originals de Broadway: 

  • West Side Story (1961) amb direcció i producció de Robert Wise, va guanyar 10 Òscars.
  • The Sound of Music (1965) també amb direcció de Robert Wise, va guanyar 5 estatuetes, tot i això val a dir amb un guió una mica suavitzat de la peça original.
  • Funny Girl (1968) amb el director veterà William Wyler, que va ajudar a Barbra Streisand a redimensionar la seva actuació teatral de Fanny Brice en termes cinematogràfics i que la portaren a aconseguir l’Òscar com a millor actriu.
  • Oliver! (1968) que aconseguí 6 estatuetes de l’Academy Awards. Haurien de passar trenta-quatre anys per a que l’Academy Awards es fixés en un altre musical.

Escolta dos temes interpretats per Julie Andrews: un d'ells la feu famosa al musical Mary Poppins i l'altre és una manera divertida d'aprendre les notes musicals a The Sound of Music.

A continuació podràs sentir el famosíssim Tonight de West Side Story interpretat per Josep Carreras i Kiri Te Kanawa.

TORNAR A L'ÍNDEX

 

Gèneres del musical

TEATRE MUSICAL

CINEMA MUSICAL

1920s

1930s

1940s

1950s

1960s

1970s

1980s

1990s

2000s

AUTORS

Cole Porter

Leonard Bernstein

Andrew Lloyd Webber

EL MUSICAL A CATALUNYA

Dagoll Dagom

 

 

 

 

Fotograma de la pel·lícula Mary Poppins

 

 

Cartell de The Sound of Music

 

 

Elvis Presley

 

 

 

Imatge de West Side Story

 

 

Barbra Streisand i Louis Armstrong a Hello Dolly