EL TEIXIT COM A NECESSITAT. Els homínids del paleolític es veien obligats a matar animals per poder menjar i vestir-se Després l'home, vers el neolític, coneix el teixit que li permet protegir-se ràpidament del fred, calor... Sense haver de sacrificar bèsties, les robes primitives es teixien en telers molt rudimentaris. La roba també s'ha utilitzat i s'utilitza encara per marcar categories, funcions i estaments socials com ara el dels sacerdots, reis, etc. ORIGEN DEL TEIXIT. A la prehistòria l'home s'abrigava amb les pells dels animals. L'home de Neandertal es vestian amb pells i els vestits els feia amb eines de pedra tallada, els cosia amb tendons i amb instruments primitius d'ossos allargats, que possiblement tenien un extrem en punta. EL VESTIT A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA. Els humans, des del moment en que han disposat de la tecnologia necessària, s' han vestit. L'estructura i els materials dels vestits han anat en funció, sempre, dels mitjans tecnològics disponible i de les característiques climàtiques, però també de les idees socials i religioses i del sentit de cada grup humà. Per això cada cultura ha tingut uns models de vestit prou característics. A l'EDAT ANTIGA a la mediterrània es vestien amb túniques senzilles de lli o de lona, sovint cenyides per la cintura amb una capa que podia tenir una caputxa per a cobrir el cap. La moda és el resultat d'aquestes tendències. França va marcar la moda durant el segle XVII, mentre que Anglaterra ho va fer durant el segle XIX amb l'expansió de la Revolució Industrial. El disseny té en compte des del moment que es fabrica el tipus de fil fins la tela que es vol utilitzar. Els dissenyadors creen nous models i formes segons els seus desitjos i les tendències vigents i s'adapten a les necessitats del moment.