Bases fisiològiques de la personalitat

Apunts Jota'O

Material de suport de l'assignatura de filosofia per alumnes de primer i segon de batxillerat

Índex
Tornar
Què estudia?
Independència
Bases fisiològiques de la personalitat
Aprenentatge
Escoles de Psicologia
Conductisme
Psicoanálisi
Psicologia evolutiva
Psicologia cognitiva
Psicologia humanista
Intel·ligència
Biografies
Control
Memòria

BASES FISIOLÒGIQUES DE LA PERSONALITAT

Enllaços

Videos Youtube

Preguntes i respostes.

Si estàs preocupat per un problema personal, un examen, una discussió amb els teus pares o qualsevol cosa d’aquesta mena, pots tenir com a conseqüència mal de panxa o dormir malament. Què té a veure discutir amb algú i el mal de panxa?
¿I suar, i que el cor et vagi a cent quan veus una persona estimada?

És veritat. Quan veig a algú que m’agrada tremolo, suo, em ruboritzo, i tot això.
La resposta és molt senzilla: les persones som una unitat, un organisme unitari, i no podem separar la nostra conducta, els pensaments, les emocions, els desitjos de la nostra base fisiològica, dels nervis, els músculs, els ossos, la sang...

Els meus somnis, la memòria i les emocions tenen una ase fisiològica com respirar o caminar?
Exactament. Som una realitat material i tot es basa en la matèria, en les cèl•lules.

Sempre s’ha pensat el mateix? Jo em creia que l’amor, per exemple, era el cor...
Tradicionalment es creia que les funcions superiors de les persones, com pensar, eren pròpies de l’ànima i que el cos només tenia responsabilitats en les funcions fisiològiques. Descartes, al segle XVII, tot i afirmar que l’ésser humà estava compost de cos i ànima, deia que estaven units en una glàndula del cervell que s’anomenava glàndula pineal. Però no és fins al segle XIX que s’introdueix el mètode experimental en el camp de la fisiologia i comencem a conèixer més a fons la nostra ment.

I ara ja ho sabem tot?
Ni de bon tros. El cervell i el funcionament fisiològic que controla la nostra conducta és un àmbit de la biologia que tot just comença a desenvolupar-se. Encara hi ha moltes funcions i molts mecanismes per conèixer.

Què és el que sabem del cert?
Sabem que la conducta psíquica o mental de les persones té un fonament fisiològic, i que els sistemes que vetllen pel funcionament harmònic de la nostra conducta són dos: el sistema nerviós i el sistema endocrí.

Per quin sistema comencem?
Pel sistema nerviós. El sistema nerviós es compon de dos sistemes: el sistema nerviós central (SNC) i el sistema nerviós perifèric (SNP), que també rep el nom de vegetatiu. Al seu torn, el SNC consta de l’encèfal i de la medul•la espinal.

L’encèfal és el cervell? L’amo de tot el cos?
Més o menys. De fet, el cervell és una part de l’encèfal. Les altres parts són el tronc de l’encèfal i el cerebel.

Parlem del cervell. Sempre m’ha semblat cosa de màgia que en un lloc tan petit succeeixin tantes coses...
El cervell és l’òrgan més important de tot el cos humà i també és el més desconegut pel que fa al seu funcionament, malgrat els notables avenços dels darrers anys. Té uns 100.000 milions de neurones i una infinita quantitat de connexions. Està protegit pels ossos del crani i el líquid cefaloraquidi. El cervell ocupa un 80% de l’encèfal i pesa una mica més d’un quilogram.

És el cervell més gran de tots els animals? I els elefants?
No, naturalment, però el dels humans és el més evolucionat.

Com és per dintre, el cervell?
El cervell és molt rugós i les agrupacions de neurones reben el nom de circumvolucions. Les circumvolucions augmenten la capacitat del cervell. Podem dividir el cervell en dues meitats anomenats hemisferi dret i hemisferi esquerre. En els últims anys s’ha descobert que cada hemisferi té funcions diferents, que els hemisferis estan especialitzats, tot i que tenen moltes connexions entre si.

Un hemisferi és més llest que l’altre?
No, tots dos són “llestos”, però toquen temes diferents. L’hemisferi dret és el responsable de les habilitats espacials, creatives, la capacitat de síntesi, la percepció musical i artística, mentre que a l’hemisferi esquerre hi radiquen les habilitats del llenguatge, el raonament lògic i analític, les capacitats numèriques i de càlcul. De tota manera, aquesta divisió no és molt exacta i, a vegades,un hemisferi pot realitzar funcions de l’altre.

És a dir, que un ballarí,un músic o un pintor utilitzen l’hemisferi dret mentre que un científic, l’esquerre?
Més o menys, però, de fet, per treure un bon rendiment de les possibilitats del cervell és molt millor utilitzar els dos hemisferis al màxim. Un científic sense imaginació no és tan bo com un savi creatiu. De tota manera, el sistema educatiu potencia sobretot l’hemisferi esquerre, i especialment les habilitats de càlcul i lingüístiques. Els darrers estudis sobre la intel•ligència i l’educació aconsellen entrenar per igual els dos hemisferis.

Per tant, tantes matemàtiques com dibuix i dansa?
Això mateix.

Quina és la part del cervell que ens permet parlar, pensar, imaginar...?
La part del cervell que controla les funcions dites superiors de les persones és l’anomenada escorça cerebral o còrtex, que és la part superior del cervell. S’han pogut localitzar diverses àrees del còrtex que tenen diferents funcions.

Com una mena de mapa del cervell?
Un mapa aproximat i amb moltes zones obscures. Fins a l’actualitat, s’ha localitzat una àrea anomenada motora que controla tots els moviments voluntaris del cos, que està situada al lòbul frontal. Al costat hi ha l’àrea de Broca, on es produeix el llenguatge escrit i parlat, i a la part frontal del còrtex es controlen les conductes voluntàries, les decisions, tot allò que defineix la personalitat.

I com s’ha pogut saber que aquestes àrees tenien aquestes funcions?
Per mitjà de persones amb accidents o malalties. Per exemple, una persona amb lesions a l’àrea de Broca té problemes a l’hora de parlar o de comprendre les paraules. Alguns animals als quals ‘havia extirpat l’àrea motora, eren incapaços de coordinar les potes i els moviments. I, fins i tot, si l’extirpa part del lòbul d’una persona, s’anul•la la seva voluntat i es converteix en un ésser purament vegetatiu, sense desitjos ni iniciatives.

Que bèsties!
Habitualment no es fan experiments d’aquesta mena. S’ha estudiat sobretot en persones accidentades o malaltes.

Continua dibuixant el mapa del cervell.
Al lòbul parietal es troba l’escorça sensorial que rep i identifica les sensacions que provenen dels dits, els llavis, com ara la calor, el fred, el dolor. Al lòbul temporal es processa tot el que està relacionat amb l’oïda, i al lòbul occipital totes les qüestions relacionades amb la visió i la interpretació de les imatges.

I això és tot el que hi ha al cervell?
No, encara hi ha una part petita, només el 2% del cervell, però importantíssima que rep el nom de diencèfal.

Què fa el diencèfal?
El diencèfal està compost de diverses parts. Destaquen dues estructures que reben el nom de tàlem i hipotàlem. Bàsicament filtren i controlen les informacions que provenen dels sentits i les condueixen cap al còrtex. Però també les seves neurones són les responsables de controlar i percebre les emocions, l’agressivitat, el dolor, la sensació de gana, la sensació de plaer i les funcions sexuals. També controla la producció de determinades hormones que són molt importants per a la conducta.

El diencèfal és com el cervell més antic, de la nostra part animal?
Diríem que és el cervell emocional, enfront del cervell racional que hem analitzat anteriorment. El tàlem i l’hipotàlem encara tenen dos aliats. Un rep el nom de sistema límbic. Es tracta d’una xarxa de neurones que comuniquen l’escorça cerebral i l’hipotàlem. L’altre es diu formació reticular i són neurones que uneixen la medul•la i el bulb raquidi. El sistema límbic organitza conductes al voltant de la recerca de menjar, de la conducta sexual i també de la memòria més immediata i, sobretot, és el nucli de les emocions humanes fonamentals. La formació reticular també ajuda el sistema límbic, i entre les seves funcions destaca el paper que té a l’hora de decidir quins estímuls que provenen de l’exterior han d’arribar al còrtex i quins no, és a dir que selecciona les informacions que arriben al sistema nerviós central.

Jo em pensava que el cervell era l’amo, però veig que té subordinats que li controlen informacions...
De fet el paper dels sistemes límbic i reticular és un descobriment molt recent, i encara no està del tot clar. Se sap amb certesa que domina les emocions i sentiments abans que arriben al còrtex, a la raó i al control voluntari. S’ha anomenat encèfal afectiu el conjunt de l’hipotàlem, el sistema límbic i la formació reticular, i s’ha comprovat que és comú als humans i als animals. Per exemple, les conductes d’aparellament o de recerca de menjar dels animals estan controlades per aquests sistemes, com també l’agressivitat.

Ja coneixem el cervell. Què més tenim a l’encèfal?
Encara ens resten dues grans àrees, el tronc encefàlic i el cerebel. El tronc encefàlic és la part que uneix el cervell amb la medul•la espinal. És la part de l’encèfal més primitiva i és comuna a tots els vertebrats. Controla les funcions vitals, des de la respiració fins als batecs del cor En el tronc es produeix un creuament de fibres nervioses, de tal manera que l’hemisferi dret del cervell controla la part esquerra del cos i a l’inrevés.

Per tant, quan movem la mà dreta, qui treballa és l’hemisferi esquerre del cervell?
I a la inversa. D’aquest fet, se’n diu lateralitat.

Què ens queda per conèixer de l’encèfal?
El cerebel, situat a sobre el tronc encefàlic. Les seves funcions són la coordinació motora, l’equilibri muscular i sobretot el control dels moviments apresos, com anar en bicicleta o una dansa, a part de caminar, que també és un moviment après. També té un paper notable en la memòria i en els processos d’aprenentatge.

Déu n’hi do com n’és de complex el sistema nerviós central!
I encara ens falta un element: la medul•la espinal.

Els nervis de la columna vertebral?
Està situada al llarg de tota la columna vertebral, exactament a l’interior de la columna, des del tronc encefàlic fins a la primera vèrtebra lumbar. És un feix de neurones que uneixen tots els impulsos dels músculs del cos amb l’encèfal. Controla per tant tots els moviments, perquè dóna ordres a la musculatura i rep també les sensacions de l’exterior. Té autonomia en els actes reflexos, com la contracció involuntària d’un múscul o bé el gest d’apartar la mà a causa d’una picada o d’un cop.

I amb la medul•la ja hem acabat el sistema nerviós central?
Sí. Però de fet no és que s’acaba i o es comenci un sistema, perquè tot plegat forma una unitat. Ho he separat per estudiar-ho millor.

D’acord. Què m’has d’explicar del sistema nerviós perifèric?
És un sistema que té com a funció l’equilibri general del cos. Està format per receptor que es reparteixen per tot el cos. Controla tots els mecanismes involuntaris i imprescindibles per al funcionament vegetatiu del cos, com ara la pressió sanguínia, el cor, el funcionament d’estómac i intestins, els pulmons, etc. Una part del sistema perifèric s’acostuma a dividir entre els sistema simpàtic i el parasimpàtic.

Simpàtic? Parasimpàtic? Què fan aquests sistemes amb aquests noms?
El sistema simpàtic estimula el cos i el prepara davant d’una situació d’emergència. Augmenta la pressió sanguínia, la respiració, envia aliment als teixits. Subministra energia per afrontar aquesta situació. També actua si el cos té una gran activitat. El sistema parasimpàtic fa la funció contrària de recuperació del cos després d’una gran activitat. Habitualment el simpàtic i el parasimpàtic actuen de forma coordinada per aconseguir un equilibri. I també actuen sempre d’acord amb el sistema nerviós central.

Amb totes aquestes dades ja tinc una visió global del sistema nerviós?
No, falta un aspecte fonamental que és l’element bàsic del sistema nerviós. L’endevines?

Crec que t’estàs referint a ... la neurona...
Exacte. La neurona és una cèl•lula preparada per funcionar com a conductora d’informació química o elèctrica i és l’element fonamental del conjunt del sistema nerviós. En tots els organismes del sistema nerviós, la neurona hi té un paper bàsic: Les neurones transmeten informació comunicant-se entre si.

Com és una neurona?
És una cèl•lula relativament gran. Té una forma peculiar. Les seves parts són: el cos neuronal, les dendrites,l’àxon i les ramificacions de l’eix de la neurona. És una cèl•lula que no es reprodueix. Hi ha diversos tipus de neurones especialitzades segons la seva funció.

Com es comuniquen es neurones?
És un procés molt complex anomenat sinapsi. Les ramificacions finals d’una neurona alliberen uns elements bioquímics que es dipositen en una cavitat que es troba entre les dendrites de la cèl•lula receptora. Aquestes absorbeixen els elements químics i els transformen en un impuls elèctric en direcció a una altra cèl•lula. Aquests elements químics es coneixen amb el nom de neurotransmissors, identificats per primer cop el 1921. Aquests neurotransmissors poden tenir una influència estimuladora o inhibitòria, i per tant poden modificar la conducta. Fixa’t que, en realitat,no hi ha un contacte físic entre les neurones, sinó que el contacte és a través dels neurotransmissors. En qualsevol conducta, per molt senzilla que sigui, es produeixen milers de sinapsis.

Entesos. Què pots dir-me del sistema endocrí?
El sistema endocrí està constituït per un conjunt de glàndules que segreguen unes substàncies anomenades hormones. Les funcions bàsiques del sistema són controlar el metabolisme general del cos, el creixement i la reproducció. El conjunt de glàndules del sistema està regulat per una glàndula central, la hipòfisi, situada a la base del crani i connectada amb l’hipotàlem. La hipòfisi regula, amb les seves hormones, el funcionament de les altres glàndules i és un pont entre el sistema nerviós i el sistema endocrí.

La hipòfisi és el “cervell” de les altres glàndules?
És una bona aproximació. Un mal funcionament de la hipòfisi comporta trastorns a tot el cos. Però cal recordar que la hipòfisi té un excel•lent controlador: l’hipotàlem, que al seu torn està controlat pel còrtex.

I quines són les altres glàndules?
Les principals són: la tiroide, les glàndules suprarenals i les glàndules sexuals. La tiroide està ubicada al colli segrega l’hormona de la tiroxina. La tiroxina regula el creixement, tant l’alçada com el desenvolupament del sistema nerviós, i el funcionament del desenvolupament sexual i del cicle menstrual.

O sigui que ets més o menys alt segons la tiroxina?
L’alçada depèn d’elements hereditaris, però un mal funcionament de la tiroide pot provocar problemes en el creixement o també desordres menstruals.

I per què pot funcionar malament la tiroide?
Pot ser degut a problemes de la glàndula o a un mal funcionament de la hipòfisi, que és qui controla la glàndula. Un altre problema pot provenir de l’exterior, si la persona s’injecta tiroxina en una dosi elevada o sense motiu. Molts problemes de mal funcionament del sistema hormonal són conseqüència del fet que actualment una persona pot prendre hormones aconseguides en laboratori o d’animals. Per exemple, per aprimar-se o per aconseguir més massa muscular.

Què fan les glàndules suprarenals?
Són dues glàndules situades sobre el ronyons. Les hormones més importants que segreguen són l’adrenalina i la noradrenalina. L’adrenalina estimula el sistema simpàtic i prepara el cos per fer front a un gran esforç o per reaccionar en cas d’emergència, tal com t’he explicat abans. Molts estimulants que hi ha al mercat i que prenen alguns atletes, contenen molta adrenalina. També es genera adrenalina en situacions límit, quan s’està molt enfadat o amb una gran tensió. És evident que un excés d’adrenalina comporta una fatiga corporal i, a la llarga, perjudica el bon funcionament del cos.

I que me’n dius de les glàndules sexuals?
Les glàndules sexuals són els ovaris en les dones i els testicles en els homes. Els testicles produeixen els espermatozoides i també hormones. L’hormona més important que produeixen es diu testosterona. Quan se segrega, durant la pubertat, produeix els caràcters sexuals secundaris, com el canvi de to de la veu, el pèl, el creixement i també la producció d’espermatozoides. Les hormones més importants que segreguen els ovaris són els estrògens i la progesterona. Els estrògens són responsables dels caràcters sexuals secundaris de la dona: creixement dels pits, distribució del greix pel cos, creixement del pèl, mecanismes d’ovulació. La progesterona prepara el cos per a l’embaràs.

O sigui que la sexualitat humana, en l’aspecte biològic, és una cosa de les hormones?
Les hormones són les responsables de la resposta sexual, però no en són la causa. El funcionament és complex.

Com funciona, doncs?
La hipòfisi és la glàndula que controla les hormones sexuals, per tant la presència de testosterona o d’estrògens dependrà de l’activitat de la hipòfisi. Però al mateix temps, la hipòfisi està lligada a l’hipotàlem i aquest, al còrtex. O sigui, que segons les ordres del còrtex que rebi la hipòfisi, la resposta sexual serà d’un tipus o d’un altre. Per això s’ha dit que l’òrgan sexual més important és el cervell.

La conclusió és que el sistema endocrí i el sistema nerviós treballen plegats,no?
És una conclusió encertada. Cal afegir, però, que a vegades la jerarquia no es respecta i que el sistema hormonal pot actuar sense el control del sistema nerviós de la mateixa manera que el sistema nerviós per modificar un mecanisme hormonal.

Som éssers molt fràgils...
Fràgils no és el terme adequat. Som éssers que tenim una base fisiològica, material, composta de neurones, hormones, glàndules, teixits i d’uns complexos mecanismes de relació. En part això ens fa dèbils físicament si ho comparem amb un arbre o una roca. Però la capacitat de pensar, de resoldre problemes nous, d’adaptació al medi que tenen les neurones del cervell ens converteix en l’ésser viu més “fort” del planeta i amb més capacitat de supervivència.

ACTIVITATS

1. Fes un esquema bàsic de com és el control de la conducta.

2. Fes un esquema bàsic de les funcions i abast de l'encèfal.

3. Fes un esquema de la composició del sistema endocrí.

Per comentaris i suggeriments: joancampeny@yahoo.es