Què és la psicologia?
És la ciència del comportament i de la conducta psíquica de les persones.

Una ciència? Com la física o la biologia?
La psicologia és una ciència moderna i no té encara la precisió, exactitud i mètodes de la física, per exemple. Però comparteix criteris de les ciències naturals com ara objectivitat, experimentació, producció i parcialment matematització. Al mateix temps té aspectes de les ciències humanes com ara la capacitat d’interpretació, de crítica i d’anàlisi de les conductes humanes.

Quan es diu “conducta psíquica”, a què es fa referència?
La conducta en general significa la manera que tenim de fer les coses davant de qualsevol estímul. Per exemple, em donen una bufetada i la meva conducta és tornar-m’hi. Trobo una persona estimada i la meva conducta és emocionar-me, posar-me vermell, etc. Conducta psíquica fa referència a la conducta mental. Les conductes pròpies de la ment o del psiquisme són recordar, somiar, pensar, desitjar, imaginar, sentir, percebre...

És a dir, que la psicologia estudia els meus somnis, desitjos, pensaments, emocions i tot això?
Més o menys. N’estudia els fenòmens, és a dir, què passa, les causes, per què succeeixen, i intenta canviar aquestes conductes si són perjudicials per a les persones. I al mateix temps intenta elaborar teories completes que expliquin tots aquests aspectes de la conducta.

I existeix la psicologia animal o és només un tema que afecta les persones?
L’estudi sobre la conducta dels animals rep el nom d’etologia i és una especialitat de la biologia. Konrad Lorenz n’és un dels pioners. Els etòlegs creuen que la conducta animal és fonamentalment instintiva i per tant hereditària. Molts psicòlegs, com ara els conductistes, han estudiat la conducta dels animals, especialment la manera que tenen de poder aprendre noves conductes, per comparar-la amb la dels humans.

Fa molts anys que existeix la psicologia?
Tal com l’entenem ara, no. Com a ciència es considera que neix a finals del segle XIX, cap al 1879, quan un fisiòleg alemany anomenat Wilhelm Wundt va crear un laboratori de psicologia. I pròpiament es desenvolupa al llarg del segle XX, sobretot abans de la Segona Guerra Mundial. I encara ara s’està formant i evolucionant.

Els clàssics grecs no parlaven de psicologia, doncs?
Sí que en parlaven, però per ells la psicologia tractava de les relacions entre el cos i el que en deien ànima. És un tema complex, però Plató i Aristòtil ja parlen de la conducta psíquica o mental de les persones com a responsable del pensament, les sensacions, etc.

I després dels grecs, què?
Pràcticament hem d’arribar fins al segle XVII, amb un filòsof que es diu Descartes. Aquest deia que els humans érem com una màquina, amb una part mental i una part corporal. També un altre pensador del segle XVIII, Hume, va fer avançar la psicologia en afirmar que només podem conèixer allò que els sentits ens demostren i que cal demostrar amb l’experiència qualsevol afirmació de la ciència. Però, vaja, ja t’he dit que la psicologia científica no es desenvolupa fins al final del segle XIX.

M’han dit que psicologia, com totes!, és una paraula grega. És veritat?
Ho és. La paraula psicologia ve del grec i està formada per dos termes: psique i logos. Psique vol dir “ànima o esperit”, en el sentit d’allò que dóna la vida al cos. Logos vol dir “paraula”, però aquí té el sentit de conjunt de coneixements.

I parlant de parauletes, la parapsicologia té res a veure amb la psicologia?
La parapsicologia estudia els fenòmens paranormals que no es poden explicar amb les teories de la física, la biologia o la psicologia. Aquests fenòmens paranormals són la percepció extrasensorial, com ara la telepatia o l’endevinació del futur i també la capacitat de moure objectes a distància. Està relacionada amb temes de l’ocultisme, com ara en comunicar-se amb el més enllà, i l’espiritisme. Malgrat els intents d’estudiar científicament aquests fenòmens, no s’han pogut comprovar les explicacions de la parapsicologia perquè no compleixen els principis del mètode científic. Per tant, la psicologia com a ciència no té res a veure amb la parapsicologia. D’altra banda molts parapsicòlegs han recorregut a l’engany en molts dels seus experiments i explicacions.

Tots els psicòlegs estudien el mateix?
Actualment no. La psicologia s’ha organitzat en diversos temes o branques. Les més importants són les següents: la psicologia experimental, que estudia la conducta en laboratoris, fa experiments, controla totes les variables...

Ho fa amb rates, com els biòlegs?
Sí, experimenta amb rates, però també amb altres animals com gossos, l’animal amb que va trreballar Pavlov, coloms o ximpanzés. També es fan experiments amb persones voluntàries.

I què més estudien?
Una altra branca és la psicologia evolutiva, que estudia com va variant la conducta segons l’edat de les persones. Una altra és la psicologia clínica, que es preocupa dels trastorns o malalties mentals i intenta curar-los.

És a dir, la que cura els bojos?
La paraula boig no és la més adequada. Els psicòlegs clínics parlen de malalts mentals o de persones amb desequilibris o amb trastorns mentals. Investiguen què tenen, és a dir, fan un diagnòstic, i duen a terme un procediment per resoldre el trastorn, una teràpia.

Si parlem de malalts mentals, vol dir que existeix la salut mental. Quan sabem que una persona està bé del cap i no està boja, vull dir, malalta mental?
La definició de salut mental no és clara i precisa. De manera aproximada podem dir que una persona té salut mental quan té un bon equilibri amb ella mateixa i amb el seu entorn. És a dir que sap resoldre els seus conflictes mentals interns, s’accepta a ella mateixa, sap superar les frustracions i problemes de la vida social i és capaç de relacionar-se amb els altres de manera satisfactòria. Una altra definició més mèdica seria que la salut mental és l’absència de malalties psíquiques.

Entesos. Estudien altres coses, els psicòlegs?
I tant. Un altre aspecte que s’estudia és la psicologia social, que tracta de la conducta de les persones en relació amb les altres, dels conflictes dels grups i també de la conducta de diversos col•lectius.

I el psicòleg de l’institut, de quina branca és?
És una mena d’especialització que s’anomena psicologia escolar o educativa, que es preocupa de la conducta dels alumnes, dels grups classe, dels problemes de rendiment escolar, d’orientació en els estudis... I d’especialitzacions, n’hi ha d’altres, com la psicologia industrial, que analitza de quina manera pot rendir més un treballador en una empresa i també es preocupa de la selecció de personal i de resoldre els problemes d’organització a la feina.

És el mateix un psicòleg que un psiquiatre?
No exactament. Un psiquiatre és un metge que s’ha especialitzat en els trastorns mentals i els seus pacients són malalts mentals. El psicòleg no té una formació mèdica, encara que també pot tractar els mateixos pacients. Com que no és metge, un psicòleg no pot receptar medicaments. A vegades els psicòlegs i els psiquiatres treballen en equip. Una altra diferència és que el psicòleg també treballa amb persones que no necessàriament tenen trastorns, sinó que simplement volen saber com són, quines habilitats tenen, per a quin ofici serveixen, quin és el seu nivell intel•lectual, etc.

I un neuròleg?
És un metge especialitzat en el sistema nerviós, o sigui en la neurologia. Per tant, el seu camp no és estrictament el dels problemes psíquics, tot i que, a vegades, els trastorns mentals poden anar acompanyats de trastorns del sistema nerviós.

I per acabar ..., què és un psicoanalista?
Un psicoanalista és un psicòleg o un psiquiatre que segueix les teories i els mètodes de la teoria anomenada psicoanàlisi, creada per Sigmund Freud.

On treballen els psicòlegs i els psiquiatres?
Els llocs de treball poden ser hospitals o centres mèdics que disposen d’un departament de salut mental, consultoris privats, institucions com ara escoles, empreses, centres juvenils, presons, i també centres especialitzats en malalties mentals anomenats hospitals psiquiàtrics o clíniques de salut mental.

I un cop una persona va al psicòleg o al psiquiatre, quant de temps ha d’estar en tractament, com funciona això?
El procés habitual és el següent. En primer lloc el psicòleg ha de conèixer què li passa al pacient, és a dir que ha d’elaborar un diagnòstic. Per poder-ho fer utilitza diversos mètodes: parla amb ell i li pregunta per la seva vida i conflictes anteriors, i també pel seu entorn, família, feina, amics, etc.. També li pot fer diversos tests per determinar el seu nivell intel•lectual o la seva personalitat o d’altres aspectes que li interessin. A vegades pot tenir entrevistes amb persones properes, com els pares o la parella. Amb totes aquestes dades, s’elabora el diagnòstic i segons el diagnòstic es crea un pla per resoldre el conflicte, una teràpia. Les teràpies són molt diverses, des de prendre determinats fàrmacs –si qui les aplica és un psiquiatre- fins a realitzar activitats esportives, tenir entrevistes seguides amb el psicòleg, etc. Depenen de cada situació. La durada també és molt variable. Poden anar des de dues entrevistes setmanals d’una hora durant tres mesos a doblar aquesta freqüència. Altres casos més complexos demanen que el pacient sigui internat en una clínica mental i estigui durant una temporada, uns mesos, en el centre. Alguns casos poden durar un any i d’altres més i tot.

Els psicòlegs sempre tracten persones amb problemes, doncs’
Ja hem vist abans que no necessàriament. Hi ha psicòlegs que treballen amb persones sanes. Per exemple, als centres escolar quan es fan orientacions per a estudis, o a les empreses de selecció de personal. També hi ha els psicòlegs socials, que analitzen conductes de grups i la forma de millorar-les. O altres professionals que realitzen experiments psicològics. Els qui tracten habitualment les persones amb trastorns són els psicòlegs clínics i els psiquiatres.

En quins llocs es pot estudiar psicologia?
La psicologia és un estudi universitari que s’estructura en primer i segon cicle. S’estudia a les facultats de psicologia i quan s’acaben els estudis es disposa d’un títol de llicenciat en psicologia que permet d’exercir professionalment.

I qui ho controla?
Els psicòlegs estan organitzats en col•legis professionals que es preocupen del interessos dels seus col•legiats,organitzen cursos de formació, vigilen que no hi hagi intrusisme professional i vetllen per la serietat i professionalitat del psicòlegs col•legiats.

I per estudiar psiquiatria?
Primer cal cursar els estudis de medicina i especialitzar-se en psiquiatria un cop s’han completat els cursos generals.

Els psicòlegs no estan mai d’acord, sembla, oi?
Bé, la psicologia intenta explicar la conducta humana. Des de finals del segle XIX fins a l’actualitat hi ha hagut diversos intents que s’han convertit en teories. Algunes es contradiuen, però de fet cada teoria parteix i aprofita les aportacions de les altres. El psiquisme humà és molt complex i per això encara no existeix una única teoria que ho expliqui tot de manera satisfactòria per a tothom. Actualment molts psicòlegs professionals segueixen més d’una escola alhora, vull dir que aprofiten allò que millor els sembla de cada teoria sense casar-se del tot amb una en concret. En canvi d’altres són fidels seguidors d’una escola o tendència i a vegades desqualifiquen les altres.

I quines són aquestes escoles?
L’escola de la gestalt, la psicoanàlisi i el conductisme són les tres que fonamenten la psicologia i que es desenvolupen a principis del segle XX fins abans de la Segona Guerra Mundial. A partir dels anys 50 es desenvolupa l’escola de la psicologia humanista, als anys 60 la psicologia cognitiva i als anys 80 el constructivisme.