Memòria

Enllaços

- Memòria a llarg termini (MLT):
o Memòria EPISÒDICA (ESDEVENIMENTS DEL NOSTRE PASSAT)
o Memòria SEMÀNTICA (paraules, significacions, regles, normes, conei-xements en general)


Els experiments d’Ebbinghaus (1850 – 1909)
Psicòleg alemany. Fou el primer científic que realitzà estudis experimentals sobre la memòria humana.
- Corba de l’oblit d’Ebbinghaus:
Inicialment, durant els 20 primers minuts, l’oblit és molt ràpid. Durant les hores se-güents, l’oblit no és tan ràpid, però es deixa de recordar amb rapidesa decreixent. A partir de les 48 hores s’oblida molt lentament.

Els experiments de Frederic Barlett (1886- 1969)

Psicòleg anglès que partia de la hipòtesi de que la memòria consisteix precisament en recordar les coses segons el significat que tinguin. És a dir, la memòria depèn del signi-ficat que les persones donem a les coses. Aquest significat depèn de la interacció que es produeix entre la informació externa que rebem i el que ja coneixem.


CONCEPCIÓ EMPÍRICA versus CONCEPCIÓ RACIONALISTA DE LA MEMÒRIA

El funcionament de la memòria pot descriure’s atenent només a les dades que proporci-ona una experimentació “neta” en la que ni la significació ni l’afecte interfereixi en els records. Aquest fou el propòsit d’Ebbinghaus.

Aquest mètode entén la memòria com una tabula rasa i desconeix el paper que la signi-ficació i els afectes representen en el procés d’emmagatzemar i recordar la informació.

Concepció empírica de la memòria. Els experiments d’Ebbinghaus (1850 – 1909)

Ebbinghaus fou un psicòleg alemany. Se’l coneix entre d’altres coses, per ser el primer científic que realitzà estudis experimentals sobre la memòria humana. Aquests estudis foren publicats el 1885, amb el nom “Sobre la memòria”. Influït per les idees associaci-onistes de l’època, Ebbinghaus concep el funcionament de la memòria com una sèrie d’associacions entre elements. És a dir, els elements que són més propers en el temps s’associen amb més força i romanen més temps en la ment.

A partir dels seus experiments, Ebbinghaus demostrà experimentalment algunes qüesti-ons com les següents:

1) Com més sigui la longitud de la llista, major és el nombre de repeticions ne-cessàries per a recordar-la amb exactitud.

2) Com més repeticions es produeixin, més temps es retén la llista.

3) Si les repeticions d’una llista són espaiades en el temps, la retenció és major. O el que és el mateix, resulta més eficaç repetir una llista de paraules un cop al dia du-rant deu dies que no pas fer-ho deu cops en un mateix dia.

4) La pèrdua major d’informació es produeix dins els vint primers minuts, essent molt menor en les hores i dies següents.

5) La quantitat màxima de síl•labes que ha de tenir una llista per a ser recordada després d’una sola repetició és 7. Això constitueix un descobriment essencial que, pos-teriorment, ses va arribar a anomenar memòria a curt termini o memòria primària.

Ebbinghaus seleccionà síl•labes sense sentit per tal d’eliminar la influència del significat sobre la memòria. D’altra banda, procurà també que la única activitat que realitzava era la repetició. Tot això indica una concepció força passiva i externa de la memòria, que coincideix en gran mesura amb la concepció empirista dels fenòmens mentals: l’ésser humà es com una mena de tabula rasa en la qual es van imprimint o formant les idees o imatges.


Concepció racionalista de la memòria. Els experiments de Barlett.

El psicòleg anglès Sir Frederic Barlett (1886 – 1969) realitzà uns cinquanta anys des-prés d’Ebbinghaus un estudi completament distint. Aquest estudi es basa en una con-cepció de la memòria que també és molt diferent, i que prové de les idees racionalistes.

Barlett partia de la hipòtesi segons la qual la memòria consisteix precisament en recor-dar les coses segons el significat que tinguin.

La memòria depèn del significat que les persones donem a les coses i aquest significat depèn de la interacció que es produeix entre la informació externa que rebem i el que ja coneixem.

La informació nova és acceptada segons el significat que adquireix en el context dels nostres coneixements i records previs que actuen en nosaltres. Així la memòria no és sols un procés de repetició, com deia Ebbinghaus, sinó que qualsevol procés de recupe-ració de la informació emmagatzemada al nostre cervell es veu influït pel nostre conei-xement anterior.

D’altra banda, Barlett considera que la memòria no funciona recordant fets o elements aïllats, sinó que més aviat recorda totalitats en les que cada element té relació amb la resta. En aquest context és en el que Barlett utilitza el concepte d’esquema, que tindrà una importància decisiva en la investigació posterior.

Resultats experimentals de Barlett

1) Racionalitzacions: En el record s’introdueixen elements nous que no hi eren al text original. Sembla existir una tendència a que el conjunt resulti també signifi-catiu.

2) Idees centrals: En el record s’organitzen els elements entorn d’una sèrie d’idees centrals, siguin o no al text. Sembla que la memòria subratlla el més important i enfosqueix el que és accessori.

3) Supressions: S’acostuma a suprimir no només els elements aïllats del text, sinó també trossos sencers, si no concorden amb el coneixement anterior de l’individu.

Després del minut i mig i sense mirar la llista escriu el màxim de mots que hagis pogut recordar en l’ordre que vulguis.

Mètodes possibles
a) Repetir diverses vegades cada paraula (mentalment o en veu alta)
b) Repetir grups de paraules. Després de la 2ª, tornar a la 1ª i anar fent.
c) Organitzar els mots per famílies o afinitats.
d) Construir una historieta que enllaci les paraules de la llista.
e) Intentar reproduir-los mentalment com si fos una escena “viscuda”

És clar que segons el que s’ha de memoritzar i l’individu que ho ha de fer hi ha alguna d’aquestes estratègies que van molt bé i altres que no tant. En el nostre exemple els menys apropiats són els dos primers mètodes. Però si el mateix exercici portés com a condició la repetició dels mots per ordre, els tres darrers mètodes no serien possibles o ens resultarien molt difícils.

Raons per les quals es pot explicar l’oblit

- Manca de comprensió del material que s’ha retingut.
- No treballar amb el material emmagatzemat. Si no es repassa, el temps esborra les empremtes de la memòria
- Interferència de nous coneixements que debiliten el record dels ja emmagatze-mats.
- Falta d’interès. Una bona manera de reforçar el record d’un tema és convèncer-se que aquest és interessant.

Si s’és conscient de totes aquestes causes, es pot buscar el mètode més efectiu per recordar durant molt temps.