Psicologia humanista

Apunts Jota'O

Material de suport de l'assignatura de filosofia per alumnes de primer i segon de batxillerat

Índex
Tornar
Què estudia?
Independència
Bases fisiològiques de la personalitat
Aprenentatge
Escoles de Psicologia
Conductisme
Psicoanálisi
Psicologia evolutiva
Psicologia cognitiva
Psicologia humanista
Intel·ligència
Biografies
Control
Memòria

PSICOLOGIA
1. Teoria de les motivacions segons Maslow
2. Teoria de la personalitat segons Maslow: la persona autorealitzada
3. El procés de convertir-se en persona segons Rogers
4. Activitats
5. La teràpia de la Gestalt

Videos YOUTUBE
Maslow. Piràmides. Repsol http://es.youtube.com/watch?v=WBAd99v9mn4
Escala de necesidades Maslow http://fr.youtube.com/watch?v=A3I9SN3gWg0&NR=1
CARL ROGERS. EJEMPLO ENTREVISTA
http://es.youtube.com/watch?v=gDcddA_JHHI
ENFOQUE CENTRADO EN LA PERSONA DE ROGERS
http://es.youtube.com/watch?v=ebjSY0rZuW4&feature=related
GESTALT. Frits Perls i la Gestalt http://fr.youtube.com/watch?v=2mKg4jleQ7k&feature=related
GESTALT. Sé como tu eres. http://fr.youtube.com/watch?v=Kqm7NJAk-V8&NR=1
GESTALT. Be as you are. Perls (en anglès) http://fr.youtube.com/watch?v=Hg1A5YIdsg8&feature=related

ESQUEMA
EUA: anys 50 i 60, com alternativa a la psicologia conductista i a la psicoanàlisi ortodoxa. (tercera via)
- Autors: Abraham Maslow (1908-1970); Carl Rogers (1902-1987)

Teoria de les motivacions segons Maslow
Per què les persones fan el que fan?
Quins són els motius que provoquen la conducta de les persones?
Humans: naturalesa bona, marcada per necessitats que cal satisfer.

- Necessitats deficitàries:

Necessitats fisiològiques: menjar, beure, dormir, sexe, etc.
Necessitats de protecció i seguretat: sentir-se segur, fora de perills.
Necessitats d’estimació i acceptació (ser estimats pels altres i pertànyer a un grup)
Necessitats de valoració (Recerca de l’autoestima i un autoconcepte positiu
Necessitats de creixement.
- Necessitats d’autorrealització (necessitat de viure en plenitud)
- Les experiències-cim.

El procés de convertir-se en persona segons Rogers.

Quines són les conductes de les persones que són realment elles mateixes.

Deixar d’utilitzar màscares
Deixar de sentir els “has de...”
Deixar de satisfer expectatives imposades
Deixar d’esforçar-se per agradar als altres.
Començar a autoorientar-se
Començar a ser un procés
Començar a acceptar la seva complexitat
Començar a obrir-se a l’experiència
Començar a acceptar els altres
Començar a confiar en un mateix

CONCEPTES FONAMENTALS DE LA PSICOLOGIA HUMANISTA

La psicologia humanista es desenvolupa en els anys cinquanta i seixanta com una alternativa a la psicologia conductista i a la psicoanàlisi ortodoxa. De et, es proposa com una mena de tercer camí entre els dos grans corrents de la psicologia: el conductisme i la psicoanàlisi. Entre els autors humanistes destaquen Goldsetein, Fromm, Homey, Allport, Maslow i Rogers. Alguns dels seus conceptes i idees fonamentals han estat exposats, entre d’altres psicòlegs, per Abraham Maslow i Carl Rogers. En aquesta exposició de la teoria de la psicologia humanista es tractaran els temes següents:

1. TEORIA DE LES MOTIVACIONS SEGONS MASLOW

Piràmides de Maslow: diversos models
http://cajonevera.files.wordpress.com/2008/06/piramide-maslow.gif
http://zaragozaciudad.net/zemmz/upload/20070909195934-piramide-maslow.jpg
http://files.nireblog.com/blogs/ribera-mariela1425-ccmk27/files/maslow.jpg

Una de les preguntes bàsiques i eternes que es fan els psicòlegs és: “Per què les persones fan el que fan?” És a dir, “Quins són ells motius que provoquen la conducta de les persones?”. Maslow elabora una teoria molt completa sobre les motivacions de les persones. Aquesta teoria va lligada a la seva teoria de la personalitat.

Maslow és molt optimista pel que fa a la naturalesa de les persones i afirma que tots els éssers humans tenen una naturalesa bona. Però aquesta naturalesa està marcada per una sèrie de necessitats que cal satisfer. Si una persona té satisfetes les necessitats, aleshores estarà sana i feliç. Per tant, allò que motiva les persones és la recerca de l’equilibri entre la necessitat i la seva satisfacció.

Les persones tenen dos tipus de necessitats: les necessitats deficitàries i les necessitats de creixement. Les necessitats deficitàries són les següents:

- Necessitats fisiològiques: menjar, beure, dormir, relacions sexuals, etc.
- Necessitats de protecció i seguretat.
- Necessitats d’estimació i acceptació.
- Necessitats de valoració.

Les necessitats de creixement són les pròpies de l’autorealització.

Maslow afirma que aquestes necessitats estan ordenades de forma jeràrquica, és a dir que les primeres s’han de satisfer abans que la resta. L’escalonament de les necessitats implica una teoria dinàmica de les motivacions e les persones. Això vol dir que una persona no es queda aturada quan ha satisfet una necessitat, sinó que immediatament desitja satisfer la necessitat següent i així successivament. Enfront de les teories de l’equilibri o homeòstasi, Maslow defensa la teoria del desenvolupament, de tal manera que hom mai no està satisfet del tot, i sempre vol anar més enllà. Aquesta teoria culmina amb les necessitats de creixement, que no tenen límit.

Les necessitats deficitàries són pròpies de tota l’espècie humana i, en alguns aspectes, també dels animals. Satisfer les necessitats deficitàries ens permet evitar la malaltia física i psíquica. Satisfer les necessitats de creixement ens permet autorealitzar-nos amb total plenitud.

Les necessitats fisiològiques són la base de la piràmide de les motivacions. Són necessitats que compartim amb els animals i són clarament imprescindibles per a la supervivència. Són necessitats purament físiques, sense elements de tipus psíquic. En aquest cas, el mecanisme de funcionament és clarament homeostàtic, és a dir, de recerca d’un equilibri. Quan tinc gana (necessitat fisiològica) inicio una conducta (buscar menjar per la nevera) per tal de satisfer-la. Quan ja estic tip, desapareix la necessitat i aconsegueixo un estat d’equilibri (homeòstasi). Aquest mecanisme és similar en les altres necessitats fisiològiques: tensió-satisfacció-equilibri. En situacions límit, les persones han demostrat que la satisfacció de les necessitats fisiològiques és prioritària, com per exemple en el context d’una guerra. D’altra banda, es poden produir algunes excepcions, com ara les persones que fan vaga de fam com a reivindicació política.

Les necessitats de protecció i seguretat fan referència a la protecció de perills tant físics com psíquics. Són necessitats fonamentals durant la infància i durant tot el procés de creixement. Maslow destaca la gran importància de donar seguretat a l’infant i les implicacions futures que tindrà això en la seva autoestima. Aquesta necessitat és la segona en l0escala de Maslow. Això significa que les persones, una vegada ben tipes i ben adormides, busquen la seguretat com a segon motiu que regula la seva conducta. També fa referència a les conductes per evitar perills de tot tipus. Aquesta conducta també és, en part, característica dels animals.

Les necessitats d’estimació i acceptació són un grau superior que explica els motius de les conductes humanes. Ser estimat pels altres i pertànyer a un grup són aspectes que Maslow considera fonamentals per poder autorealitzarse. La pertinença a un grup fa referència al fet de considerar-se inclòs en un col•lectiu: la família, els amics, la classe, un equip d’esport, una entitat cultural, etc. Això explicaria el motiu de les conductes socials de les persones i de la seva necessitat d’identificar-se amb algun grup, sigui el que sigui. Maslow adverteix, però, del risc de dependre massa dels altres, de l’ambient exterior, per satisfer aquestes necessitats. Per això les classifica entre les deficitàries.

Les necessitats de valoració són les que fan referència a la recerca de l’autoestima i per tant al concepte positiu d’un mateix. L’autoestima comporta unes relacions més satisfactòries amb els altres. L’autoestima és una mena de fonament bàsic per a la supervivència psíquica. La valoració també té a veure amb els judicis de valor que emeten els altres sobre nosaltres mateixos.

Un cop satisfetes totes aquestes necessitats deficitàries o bàsiques, la persona ja està motivada per començar a desenvolupar les necessitats d’autorealització. Es poden definir com la realització de les seves possibilitats, capacitats i talent, i també com el coneixement i l’acceptació plena de la pròpia naturalesa. Una descripció exacta de totes les motivacions d’autorealització seria impossible perquè cadascú té capacitats diferents. Però sí que tenen en comú que es tracta d’impulsos agradables i ben rebuts, que les persones prefereixen que augmentin i no que disminueixin, i que, si són motiu de tensions, aquestes seran agradables. Les motivacions d’autorealització són sempre processos gratificants, no perquè arriben a un objectiu final sinó perquè tot el camí en si mateix ja és una activitat que produeix plaer. Maslow posa com a exemple de motivacions d’autorealització ser més creatiu, conèixer cada cop més els altres, ser millor fuster o simplement ser un bon ésser humà. Les persones que estan motivades per les necessitats d’autorealització en general gaudeixen més de la vida. D’altra banda, cal matisar que les necessitats bàsiques no han de ser necessàriament desagradables, sinó que també poden produir satisfaccions.

2. TEORIA DE LA PERSONALITAT SEGONS MASLOW:
LA PERSONA AUTOREALITZADA.

Maslow constata que habitualment els psicòlegs es preocupen i parlen molt dels problemes psíquics i dels pacients amb malalties mentals, però en canvi no parlen de les persones sanes. És a dir, que s’ha elaborat una psicologia de la malaltia i no de la salut. Enfront d’aquesta situació, la psicologia humanista té com a objectiu principal millorar la dignitat de la persona a partir d’una millor comprensió de la seva personalitat. No se centra en casos clínics, sinó que defineix persones sanes. El seu esforç va dirigit a desenvolupar les potencialitats, la capacitat d’escollir i la creativitat de les persones.

La teoria de la personalitat de Maslow parteix d’uns supòsits bàsics que ja ens defineixen el seu model de persona. Són els següents:

...
1. Cadascú té una naturalesa interna de base biològica que és innata, natural i intrínseca de cada persona.
2. La naturalesa interna de cada persona és en part particular de cadascú i en part comuna a l’espècie.
3. És possible estudiar científicament aquesta naturalesa i descobrir com és.
4. Aquesta naturalesa no sembla essencialment dolenta. Les necessitats bàsiques (vida, seguretat, pertinença, afecte, respecte) són totes neutrals o positives. La destrucció, el sadisme, la crueltat, la malícia... semblen no formar part de la naturalesa humana, sinó per reaccions violentes contra la frustració de les nostres necessitats més elementals.
5. Com que la nostra naturalesa no és fonamentalment dolenta, el millor que podem fer és evidenciar-la, ja que aquesta és la millor manera de viure saludablement.
6. Aquesta naturalesa interna no és forta i dominant com en el cas dels animals, sinó dèbil, delicada i subtil. Tant, que pot ser derrotada pels hàbits i les pressions socials.
7. Tot i ser feble, és molt estrany que desaparegui completament d’una persona, tant si està sana com si està malalta.
8. Cal entendre aquestes conclusions en un context on és inevitable la frustració, el dolor i la tragèdia. Per tant, serà molt important desenvolupar una bona capacitat d’autocontrol per poder viure saludablement.

...

A partir d’aquests supòsits, Maslow creu que les persones tenen com a tendència bàsica, és a dir, com a motivació fonamental,la recerca de l’autorealització, i per tant proposa un nou model de persona: la persona autorealitzada.

La persona autorealitzada és un model ideal i es defineix, de manera resumida, segons els trets següents:

1. Està satisfeta. Té gratificades suficientment les seves necessitats deficitàries o bàsiques

2. S’accepta a si mateixa (no hi ha sentiments de vergonya o de culpabilitat

3. Té una percepció clara i eficient de la realitat

4. Es mostra oberta a les experiències

5. És espontània i expressiva. Es comporta amb naturalitat i senzillesa.

6. Té una gran capacitat per resoldre tot tipus de problemes.

7. Estima la solitud.

8. És autònoma i independent.

9. Té una capacitat permanent de gaudir de la vida (art, natura, joc, lleure...)

10. Les seves relacions interpersonals són bones.

11. Té una gran riquesa de reacció emocional.

12. És de tarannà democràtic.

13. Té un bon sentit de l'humor; no és agressiva.

14. És creativa i original.

15. Té una gran capacitat amorosa.

16. Accepta canvis en l'escala de valors socials.

17- Gaudeix més sovint d'experiències-cim.

18. Està més identificada amb els problemes dels altres.

Naturalment, una persona que respongui totalment a aquesta definició no existeix, però l’autorealització és un procés que mai no acaba, sinó que és continu al llarg de tota la vida d’una persona. De fet, la persona autorealitzada gaudeix més sovint dels trets abans exposats que una altra. Podríem dir que la persona autorealitzada és algú que arriba a un alt grau de maduresa i equilibri que a més li permet anar aprenent contínuament sobre la seva manera de ser. Maslow afirma que darrere de l’autorealització s’amagaven els següents valors: perfecció, totalitat, compliment, justícia, vida, singularitat, simplicitat, bellesa, bondat, felicitat, joc, veritat, modèstia.

Un dels trets que defineixen la persona autorealitzada és que gaudeix més sovint de les experiències-cim. Les experiències- cim són fets concrets, situacions viscudes per les persones, que marquen la seva manera de ser i de comprendre el món. Una experiència-cim pot ser un viatge, la paternitat, un moment d’inspiració creativa, una lectura, una relació personal, l’amor, etc., tots plegats moments d’extrema felicitat i plenitud que marquen un abans i un després i que augmenten l’autoconeixement i el coneixement de la realitat. La persona autorealitzada gaudeix molt sovint al llarg de la seva vida d’experiències-cim que van modelant-la i definint-la. Aquest concepte reforça el caire dinàmic i de contínua evolució de l’ésser humà i és un exemple de com les necessitats d’autorealització són infinites, de la mateixa manera que el fet de conèixer el món i les persones també és una tasca que mai no acaba.

Les característiques que defineixen una experiència-cim són:

1. És una experiència global. És a dir, el subjecte hi perd una possible perspectiva utilitària per copsar la realitat com una totalitat.
2. és una experiència sempre bona i desitjable. Perfecta, completa i no necessita de res més.
3. Aporta una percepció diferent de la realitat. Per exemple, per Maslow, l’amor no desfigura els objectes o les persones cobejades, sinó que ens en dóna la dimensió més certa.
4. Comporta una pèrdua de les nocions d’espai i temps. Enfront de les experiències habituals que situem en un context de lloc i temps que coneixem.
5. Suposa una superació de moltes contraposicions i conflictes. Ja no tendim a classificar les coses simplement amb una etiqueta, sinó que en percebem la complexitat.

Aquests tipus d’experiències comporten una sèrie de canvis, que Maslow concreta en els punts següents:

1. Produeix efectes terapèutics i pot fer desaparèixer símptomes neuròtics.
2. Canvia el concepte que té la persona de si mateixa.
3. Pot variar el concepte sobre altres persones i les relacions que s’hi tingui.
4. Pot modificar la nostra concepció del món o alguns aspectes de la realitat.
5. Pot facilitar la nostra creativitat, expressivitat, espontaneïtat.
6. Recordem l’experiència com un esdeveniment important i desitjable i intentem repetir-la.
7. Augmenta la sensació que val la pena viure la vida encara que habitualment sigui gris o insatisfactòria, perquè (amb l’experiència-cim) s’ha adquirir consciència de l’existència de la bellesa, la veritat, la plenitud, la bondat, la diversió, etc.

3. EL PROCÉS DE CONVERTIR-SE EN PERSONA SEGONS ROGERS.

Carl Rogers és, juntament amb Maslow, l’altre “pare” de la psicologia humanista. Tots dos coincideixen en la visió global de la finalitat de la psicologia, i entre els dos han definit les línies mestres de la psicologia humanista, que ha anat evolucionant i que ha influït en molts psicòlegs i terapeutes actuals. Un dels llibres més coneguts de Rogers és “El procés de convertir-se en persona” on exposa els seus punts de vista sobre la psicologia. En un dels aparts, Rogers es pregunta sobre els objectius de la vida d’una persona, perquè creu que el psicòleg ha de tenir en compte les preguntes: “Quin és el meu propòsit en la vida?”, “Per què m’estic esforçant?”; “¿Quins són els meus objectius?”. Al llarg de la història, s’hi han donat respostes molt diferents, i en l’actualitat també trobem un repertori divers de respostes. Rogers es decanta per la resposta d’un filòsof, Kierkegaard, que deix que l’objectiu de la vida d’una persona era “ser la persona que realment és”. El sentit d’aquesta expressió pot semblar evident, però Rogers observa que les persones no són sempre allò que realment són, sinó que segueixen altres camins. A partir de la seva experiència amb pacients –ell els anomena clients- i també a partir de la seva experiència personal, intenta explicar el significat d’aquesta frase definint quines són les conductes de les persones que són realment elles mateixes.

La relació és la següent:

1. Deixar d’utilitzar màscares.
2. Deixar de sentir els “has de...”
3. Deixar de satisfer expectatives imposades
4. Deixar d’esforçar-se per agradar als altres.
5. Començar a autorientar-se.
6. Començar a ser un procés.
7. Començar a acceptar la seva complexitat.
8. Començar a obrir-se a l’experiència.
9. Començar a acceptar els altres.
10. Començar a confiar en un mateix.

Tot aquest camí, des que es deixa d’utilitzar màscares fins que es confia en un mateix, és el procés que una persona segueix per aconseguir ser el que realment és. Un cop aconseguida aquesta identitat, la persona gaudeix realment de llibertat i disposa d’una orientació vital satisfactòria. El procés també té conseqüències positives en l’acceptació dels altres. Segons Rogers, la persona que s’arrisca a iniciar aquest procés és una persona sensible, oberta, realista, orientada cap al seu interior i que s’adapta amb valor i imaginació a les situacions canviants de l’exterior. Aquest model el podem relacionar amb la persona autorealitzada de Maslow. També cal advertir que el fet de seguir aquest procés és difícil i que tampoc no hi ha un final, sinó que es tracta d’una manera d’enfocar la vida. Rogers proposa aquest model de vida a qualsevol persona, tant si està sana com si té problemes psíquics.

Què significa cada etapa del procés:

1. Deixar d’utilitzar màscares. Significa no aparentar una cosa que no ets. Segons Rogers, gastem molta energia disfressant la nostra veritable personalitat. A la classe, per exemple, de segur que intentem semblar molt més adults, segurs, valents, despreocupats... del que realment som. Qui sap millor com som és un mateix, però el fet de treure’s la màscara, de sortir de la façana que ens amaga som realment, fa por, atemoreix,i per això preferim ocultar-nos.

2. Deixar de sentir els “has de...” La conducta de les persones està marcada per molts elements. Un d’ells són les normes, que ens donen els nostres pares, l’autoritat social, la pressió social, etc.. Hi ha un moment en què aquestes normes estan tan interioritzades, ens marquen de tal manera, que les seguim encara que no vulguem seguir-les. És a dir, fem les coses perquè ens han dit que “has de fer-ho” i no perquè realment vulguem fer-ho o creguem que és la manera més adequada de fer-ho. Un exemple clar d’això podria ser la relació que mantenim alb els nostres pares. Ells, amb les seves recomanacions, suggeriments i ordres, intenten, amb tota la bona voluntat del món, adreçar el nostre camí. Nosaltres, tan bon punt no seguim algun d’aquests plantejaments, tenim mala consciència. Ens avergonyim de nosaltres mateixos per no haver atès les seves prescripcions. El fet de canviar aquesta manera de fer i de deixar de seguir els “has de” és una fase fonamental del procés.

3. Deixar de satisfer expectatives imposades. La psicologia social ens diu que tendim a fer allò que fan els altres. El grau de conformisme és creixent a les nostres societats. La nostra cultura pretén que els individus segueixen uns patrons, uns models i compleixin determinades expectatives. La conseqüència és que les persones viuen d’acord amb valors que els altres han fixat però que potser no són gens significatius. Per exemple, una expectativa social d’un estudiant de secundària és que vagi a la universitat, tingui una feina de prestigi, formi una família i guanyi molts diners. Però potser una persona, en acabar la secundària, prefereix viatjar pel món, o dedicar-se a una activitat de voluntariat en una ONG, o retirar-se a una masia i dedicar-se als cultius ecològics, etc.

4. Deixar d’esforçar-se per agradar als altres. Moltes persones s’han educat i s’han format intentant sempre d’agradar als altres i amb la por permanent de rebre una crítica o una censura er part dels altres. Aquesta conducta els ha portat a comportar-se de manera oposada al que realment volien fer. Les persones que realment són lliures, que s’han acceptat a si mateixes, deixen d’intentar fer les coses en funció dels altres i no modifiquen la seva conducta amb l’única finalitat d’agradar als altres. Un exemple d’aquesta actitud és la conducta d’alguns nois o noies que orienten la seva vida únicament i exclusivament en funció d’una parella. La seva aparença externa, vestuari, diversions, pentinats, la seva sexualitat, els seu estudis, la seva professió..., tot plegat gira entorn d’una altra persona i es neguen a si mateixos. Un primer símptoma de creixement personal és el fet de detectar allò que no vols ser.

5. Començar a autoorientar-se. Significa que les persones adquireixen autonomia i aprenen a escollir els seus objectius elles soles, es tornen responsables d’elles mateixes i decideixen quins comportaments són importants i quins no. Aquesta autonomia, lligada a l’augment de l’autoestima, genera por i desconfiança, no és un camí alegre i despreocupat. La llibertat, com ja va comentar Fromm, engendra por. Però és que la manca d’autonomia genera dol.

6. Començar a ser un procés. Les persones que s’accepten a si mateixos comencen a notar que entren en un procés constant de canvi i que no els destorba aquesta sensació d’anar modificant la seva percepció de les coses i d’ells mateixos. No s’esforcen per arribar a estats definitius o conclusions, i en canvi estan satisfetes d’aquests canvis continus. Un dels clients de Rogers ho expressava d’aquesta manera: “No hi ha dubte que les coses estan canviant,ja que no puc preveure ni la meva pròpia conducta... a vedades quedo astorat de les coses que he dit..., és una ventura...m’està començant a agradar”

7. Començar a acceptar la seva complexitat. L’experiència d’aquest estil de canvis implica acceptar la pròpia complexitat. Això no vol dir simplement que les persones siguem bones o dolentes, actives o mandroses, solidàries o egoistes, sinó que som una mica de totes aquets coses alhora. Som ésser contradictoris. Es tracta de no reduir la varietat de la pròpia personalitat a un sol tret i de comença a percebre la pluralitat de jos que amaga un mateix.

8. Començar a obrir-se a l’experiència. “Ser la persona que un realment és” implica altres coses, per exemple, que l’individu comença a viure una relació franca, amistosa i íntima amb la seva pròpia experiència. Aquesta acceptació dels propis sentiments i emocions no és fàcil i sovint la persona es nega a acceptar-ho. Però el fet de manifestar-se tal com un és realment fa que descobrim una gamma de sentiments que desconeixíem. Aquest actitud d’obertura a l’experiència personal i també d’acceptació de la realitat és similar a la percepció del món que té la persona autorealitzada. En paraules de Maslow: “Les persones que s’autorealitzen tenen la meravellosa capacitat d’apreciar una i altra vegada, de manera fresca i ingènua, les bondats bàsiques de la vida amb temor, plaer i fins i tot èxtasi, independentment de com es considerin de negatives aquestes experiència davant dels ulls de les altres persones".

9. Començar a acceptar els altres. Tothom haurà sentit alguna vegada que no es pot estar bé amb ningú si no es comença per acceptar-se un mateix. A mesura que acceptem la nostra experiència, estem més capacitats per rebre les coses que ens proposen els altres. Tan important és aprendre a dir que no, a deixar de seguir els “has de”, com saber dir que sí a acceptar els altres i les seves maneres de fer i veure la realitat. Una persona que s’autorealitza adopta un tarannà obert envers els altres, apreciant i observant les coses tal com són, amb les seves peculiaritats.

10. Començar a confiar en un mateix. Començar a acceptar la nostra pròpia manera de ser ens donarà tranquil•litat i confiança. No hi ha res millor per començar una feina que saber amb què comptes. Cal, per tant, mesurar oportunament les nostres forces. La confiança en un mateix explica també la conducta de les persones creatives que confien en la seva pròpia manera de fer al marge del que en diu la societat. Alguns exemples d’això són personatges com el Greco, que pintava de manera personal i molt diferent de l’estil de la seva època, o Einstein, que no estava prou preparat en física però que va seguir les seves investigacions com creia honestament que ho havia de fer. De fet, totes les persones en general poden ser més creatives si tenen confiança en elles mateixos i desenvolupen els seus sentiments i valors interns.

GLOSSARI

Autoconeixement: Capacitat de conèixer un mateix els seus trets psíquics més rellevants, els motius de les seves conductes, les seves preferències, els seu sentiments i emocions,etc

Autoestima: És la capacitat que té una persona per establir una identitat i donar-li un valor, és a dir, la valoració que fem de nosaltres mateixos.

Autororientar-se: Capacitat de ser autònom i de saber escollir lliurement aquelles coses que a una personal i semblen les més adequades per als seus interessos.

Autorealització: Segons Maslow, l’autorealització és l’objectiu cap al qual tendeix tota persona. Representa un estat superior a les necessitats purament materials.

Cas clínic: En psicologia es diu clínic o cas clínic quan es tracta d’una persona que té una malaltia mental greu, que exigeix un tractament i potser hospitalització.

Client: Nom que la psicologia humanista dóna a la persona que vol rebre un tractament psicològic. Equival a la paraula pacient en altres teories psicològiques.

Conformisme: Tendència de les persones a actuar segons les normes i la conducta majoritària del grup social i en què viuen.

Empatia: Capacitat de sintonitzar i comprendre els sentiments, problemes, punts de vista dels altres, sense que això signifiqui compartir-los.

Esquizofrènia: Malaltia mental que es caracteritza per un trencament i una pèrdua de contacte amb la realitat.

Experiència-cim: És un fet concret,una situació viscuda per una persona que marca la seva manera de ser i de comprendre el món.

Homeòstasi: Recerca d’un equilibri per part d’un rganisme. En psicologia humanista seria el mecanisme que explica la conducta de les necessitats fisiològiques.

Humanista: Nom genèric que es dóna a la teoria sobre la psicologia elaborada per Maslow i Rogers i que té com a objectiu fonamental ajudar la persona a desenvolupar totes les seves possibilitats més que analitzar els conflictes o trastorns mentals.

Interioritzar: Mecanisme mitjançant el qual una persona conside4ra com a propi tot un conjunt après de normes, conductes, criteris morals, etc., que utilitza per guiar la seva conducta

Necessitats de creixement: Per Maslow, és la tendència de qualsevol persona a autorealitzar-se.

Necessitats deficitàries: Per Maslow, són necessitats bàsiques que cal cobrir per poder pensar en l’autorealització i el creixement personal.

Rol: Conducta que s’espera d’una persona segons el seu estatus social.

Teràpia no directiva: Model terapèutic proposat per Rogers que consisteix a considerar el client en igualtat de condicions que el terapeuta; per tant, el terapeuta no imposa mai els seus punts de vista sobre el client, sinó que només l’ajuda a trobar pel seu compte la conducta que consideri més adequada.

4. ACTIVITATS

CONTROL PSICOLOGIA HUMANISTA

1. Com s’identifica la psicologia humanista en relació als altres corrents psicològics imperants en les dècades dels anys 50’s i 60’s del segle XX?
2. Quins són els motius que provoquen la conducta de les persones, segons Maslow?
3. Quina diferència es dóna entre les necessitats de creixement i les necessitats deficitàries, segons Maslow?
4. Què són les necessitats d’autorealització?
5. Anomena i comenta tres supòsits bàsics de la teoria de la personalitat de Maslow
6. Anomena quatre trets de la persona autorealitzada segons el model ideal de Maslow.
7. Explica el significat del que Maslow anomena “experiències-cim”
8.Anomena tres canvis possibles que comporten les experiències cim
9. Quin significat atorga Rogers a la frase: “L’objectiu de la vida d’una persona és ‘ser la persona que realment és’”
10. Anomena tres etapes del procés que, segons Rogers, cal fer per convertir-se en persona

Proposta de comentari de text

Carl Rogers (1981)

“Tot i que tinc plena consciència del comportament destructiu, cruel i malèvol en el món modern –des de les amenaces de la guerra fins a la violència insensata dels carrers- no crec que aquesta perversitat sigui inherent a la naturalesa humana. En una atmosfera psicològica que alimenti el creixement i l’elecció, mai no he conegut un individu que esculli el camí cruel o destructiu. La tria sembla que s’orienti sempre cap a un procés de més socialització, cap a la millora de les relacions amb els altres. Així la meva experiència em permet creure que les influències culturals són el factor principal de les nostres conductes perverses. La rudesa del part; les experiències contradictòries del nen amb els seus pares; la influència restrictiva i destructiva del nostre sistema educatiu; la injusta distribució de la riquesa; els prejudicis culturals que perjudiquen els individus que són diferents; tots aquests elements i molts d’altres porten l’organisme humà a orientacions antisocials. Veig els membres de l’espècie humana, així com els membres de les altres espècies animals, com individus de naturalesa fonamentalment i essencialment constructiva, però perjudicada per la seva experiència”

Rollo May (1982)

“Reconeixem que la cultura determina efectes intensos sobre nosaltres. Però no podria obtenir aquests efectes si aquestes tendències no existissin ja en els éssers humans. Qui forma la cultura sinó persones com vostè i com jo? La cultura és tan dolenta com bona, perquè nosaltres, els éssers humans que la creem, som tan perversos com bondadosos. Som un feix de possibilitats bones i dolentes.

Algunes persones que s’incorporen al moviment humanista, i l’encapçalen, actuen d’aquesta manera per tal de trobar un refugi, un port en la tempestat, una comunitat de persones de mentalitat semblant que també lluiten contra els mals que ens envolten. Per mi la vida no és l’obligació de viure un esquema preestablert de bondat, sinó un repte que prové de fa milers d’anys i defineix el fet que cadascú de nosaltres pot inclinar la balança cap al bé o cap al mal. Em sembla que això obliga a revisar les seculars veritats religioses de la compassió i el perdó, i no deixa lloc per al sentiment de la virtut de cadascú.”

Textos extrets del llibre de D. G. Myers, “Psicología”. Ed. Panamericana, 1995, p. 395.

Llegeix els dos textos de Carl Rogers i de Rollo May, que responen a la qüestió: “La gent és bàsicament bona?”. Rogers hi respon afirmativament i May, negativament. Qui creus que ho argumenta millor? Quin és el teu punt de vista?

Proposta de debat-judici a classe entre dos grups.

- Un defensa i argumenta a favor de la bondat de l’ésser humà i l’altre en contra.
- La resta de la classe fa d’espectador i jurat i al final decideix quin dels dos grups ha estat més convincent.

Proposta de passi del film “El señor de las moscas”, adaptació de la novel·la de William Golding del mateix nom, i posterior debat

1. Fins a quin punt ets una persona autorealitzada segons els criteris de Rogers. Puntua de l’1 al 5 els 18 trets que caracteritzen la persona autorealitzada. El valor 1 significa que et sents lluny del tret en qüestió, i el valor 5 vol dir que t’hi identifiques plenament.

Abraham Maslow. El hombre autorrealizado. Barcelona, Paidós, 1988, p. 29-31

1. Està satisfeta. Té gratificades suficientment les seves necessitats deficitàries o bàsiques	1	2	3	4	5	Tot
2. S’accepta a si mateixa (no hi ha sentiments de vergonya o de culpabilitat
3. Té una percepció clara i eficient de la realitat
4. Es mostra oberta a les experiències
5. És espontània i expressiva. Es comporta amb naturalitat i senzillesa.
6. Té una gran capacitat per resoldre tot tipus de problemes.
7. Estima la solitud.
8. És autònoma i independent.
9. Té una capacitat permanent de gaudir de la vida (art, natura, joc, lleure...)
10. Les seves relacions interpersonals són bones.
11. Té una gran riquesa de reacció emocional.
12. És de tarannà democràtic.
13. Té un bon sentit de l'humor; no és agressiva.
14. És creativa i original.
15. Té una gran capacitat amorosa.
16. Accepta canvis en l'escala de valors socials.
17- Gaudeix més sovint d'experiències-cim.
18. Està més identificada amb els problemes dels altres.

TOTAL...........................................................................................................

2. Analitza cadascun dels vuit supòsits bàsics segons els quals Maslow defineix la naturalesa humana. Escriu si hi estàs d’acord o no. Redacta breument un argument a favor o en contra per a cada punt. Exemple sobre el supòsit tres: “No hi estic d’acord. No es pot estudiar científicament la naturalesa de les persones perquè els elements de la personalitat són molt diversos i pertanyen a la intimitat de cadascú”.

1. Cadascú té una naturalesa interna de base biològica que és innata, natural i intrínseca de cada persona.
Argument a favor / en contra:

2. La naturalesa interna de cada persona és en part particular de cadascú i en part comuna a l’espècie.
Argument a favor / en contra:

3. És possible estudiar científicament aquesta naturalesa i descobrir com és.
Argument a favor / en contra

4. Aquesta naturalesa no sembla essencialment dolenta. Les necessitats bàsiques (vida, seguretat, pertinença, afecte, respecte) són totes neutrals o positives. La destrucció, el sadisme, la crueltat, la malícia... semblen no formar part de la naturalesa humana, sinó ser reaccions violentes contra la frustració de les nostres necessitats més elementals.
Argument a favor / en contra.

5. Com que la nostra naturalesa no és fonamentalment dolenta, el millor que podem fer és evidenciar-la, ja que aquesta és la millor manera de viure saludablement.
Argument a favor / en contra

6. Aquesta naturalesa interna no és forta i dominant com en el cas dels animals, sinó dèbil, delicada i subtil. Tant, que pot ser derrotada pels hàbits i les pressions socials.
Argument a favor / en contra

7. Tot i ser feble, és molt estrany que desaparegui completament d’una persona, tant si està sana com si està malalta.
Argument a favor / en contra.

8. Cal entendre aquestes conclusions en un context on és inevitable la frustració, el dolor i la tragèdia. Per tant, serà molt important desenvolupar una bona capacitat d’autocontrol per poder viure saludablement.

3. A quin grup de la classificació de les necessitats de Maslow corresponen les conductes següents?

	Classificació necessitats
1. Dormir 8 hores diàries.
2. Rebre felicitacions per una activitat que hom ha dut a terme
3. Sentir-se protegit pels altres
4. Beure cervesa
5. Ser més feliç i equilibrat
6. Formar part d'una família
7. Estar satisfet de la pròpia vida
8. Menjar 3 vegades al dia
9. Ser soci d'un club esportiu
10. Estudiar i treballar per aconseguir ser un/a bon/a estudiant
11. Diposar d'una casa per viure

4. Classifica els conceptes següents segons si pertanyen a la psicologia humanista, a la psicologia conductista o a la psicoanàlisi:

	Corrent/Escola		Corrent/Escola		Corrent/Escola
Repressió		Autorrealització		Estímul
Client		Neurosi		Instint
Acte reflex		Reforç		Conscient
Conducta operant		Condicionament		Experiència-cim
Líbido		Teràpia no directiva		Empatia
Censura		Somni		Principi de realitat
				Pacient

5. Pensa en la darrera pel·lícula que hagis vist o la darrera novel·la que hagis llegit. Hi ha algun personatge que visqui una experiència cim? Explica-la i analitza si compleix les cinc condicions amb les quals Maslow defineix aquest concepte.

5. LA TERÀPIA DE LA GESTALT

TERAPIA GESTALTICA y “AUTOCONOCIMIENTO”
http://humanistas.academia.cl/documentos/tys_docs/TG%20autoconocimiento.htm

El organismo tiende a mantener su equilibrio y su salud. Pero cuando las condiciones varían, surgen necesidades que el organismo trata de satisfacer para restablecer su equilibrio. La necesidad es entonces una carencia, una falta de algo que resulta indispensable para la subsistencia, que debe prontamente ser satisfecha. Este proceso se da tanto a nivel psicológico como fisiológico, siendo que estos niveles no pueden disociarse.

Cuando surgen varias necesidades simultáneamente, el organismo opera dentro de una jerarquía de valores, razón por lo cual atiende primero aquella necesidad dominante. Esta se convierte en figura, concentrando toda la atención, y las demás necesidades pasan a un segundo plano, es decir, retroceden por lo menos temporalmente, al fondo.

Para que el individuo satisfaga sus necesidades tiene que ser capaz de sentirla, saber de su presencia y de cómo manejarse a sí mismo y a su entorno, es decir, debe interactuar necesariamente con el ambiente.

El concepto de Gestalt está relacionado con el de necesidad, ya que una Gestalt abierta o inconclusa es una necesidad insatisfecha. Cuando dicha necesidad se satisface, la Gestalt se cierra, y permite la apertura de otra, al surgir una nueva necesidad.

Orígenes de la Terapia Gestáltica

Este enfoque terapéutico fue creado por Frederick Fritz Perls (1893 - 1970) fue el creador, en la década del cuarenta, junto a su esposa Laura Perls, de la Terapia Gestáltica. Perls era médico y psicoanalista, y descubrió en sus prácticas profesionales, que la técnica del psicoanálisis freudiano en especial la interpretación del discurso y los fenómenos transferenciales le proporcionaba conocimientos teóricos, pero éstos no le eran suficientes para tratar a sus pacientes. Estas y otras discrepancias con las teorías y los métodos freudianos lo llevaron a desarrollar otra propuesta de trabajo terapéutico, que fue dando forma a la Terapia Gestáltica. Su tarea estuvo influenciada por los psicólogos de la Gestalt, en especial Max Wertheimer (naturaleza de la percepción), y Wolfgang Köhler y Kurt Koffka ("fenómeno phi" o ilusión de movimiento aparente), por la filosofía Zen, las técnicas del Psicodrama (Moreno), el humanismo (Maslow), el existencialismo (Buber y Tillich), la fenomenología (Husserl), y por sus propios analistas Happel y Reich, y más tarde, Duetsch, Freinchel y Horney.- Estas influencia le mostraron que algunas facetas del hombre tenían una complejidad no tomada en cuenta por las psicoterapias ortodoxas que existían hasta ese entonces. Abandonó el dimosfismo cuerpo-mente, característico de las escuelas tradicionales de psiquiatría y psicoterapia, e integró a su terapéutica el trabajo corporal. Puso énfasis en la interacción con el otro y con el medio, y en el desarrollo de la responsabilidad y la libertad. Basó su práctica en el darse cuenta y en el aquí y ahora, en el método descriptivo de los fenómenos y en la introspección espontánea. Perls desarrolló la mayor parte de sus técnicas de terapia Gestáltica en Estados Unidos, fundando muchos institutos en ese país, incluyendo Esalem durante la década del 60.

Encuadrada en el movimiento de la Psicología Humanista, la Terapia Gestalt comparte con dicho movimiento la visión esperanzada del ser humano que tiende a su autorrealización, no como individuo patologizado sino con recursos saludables para su desarrollo óptimo en el aquí y ahora: un tiempo presente y puntual, despojado de absolutos e inmerso en una situación interrelacional con los otros y con el mundo.

La Terapia Gestalt, más que una teoría de la psiquis, es un eficaz abordaje terapéutico y una filosofía de vida que prima la conciencia (awareness, darse cuenta), la propia responsabilidad de los procesos en curso y la fe en la sabiduría intrínseca del organismo (la persona total que somos) para auto-regularse de forma adecuada con un medio cambiante. Para Perls la persona es una Gestalt, viendo al hombre como un todo, un organismo unificado, estructurado de una manera significativa. Con una visión holística. La terapia Gestáltica postula que la enfermedad y la salud afectan a la persona en su totalidad y no al ámbito psíquico o físico por separado.

Antepone la espontaneidad al control; la vivencia, a la evitación de lo molesto y doloroso; el sentir, a la racionalización; la comprensión global de los procesos, a la dicotomía de los aparentes opuestos... y requiere del terapeuta un uso de sí como instrumento (emocional, corporal, intelectual) que transmita una determinada actitud vital en vez de practicar únicamente una técnica útil contra la neurosis.

En la historia de la Gestalt norteamericana ha habido dos corrientes, a veces más contrapuestas de lo deseable:

1. Gestalt de la Costa Este (New York, Cleveland), más interesada en la sistematización teórica, y la de la
2. Costa Oeste (Esalen, California) que, en palabras de Claudio Naranjo, define la Gestalt como un intuicionismo que se reconoce como tal.

La psicología Gestalt, nace como un movimiento de protesta no solo contra el conductismo sino también como critica al estructuralismo que analiza el consciente dividiéndolo en elementos. Los psicólogos de la Gestalt se oponían a que pudiera estudiarse algo tan complejo como la conducta analizándola en forma de elementos.

En principio gran parte de la psicología de la Gestalt se centro en investigaciones sobre la percepción; mas tarde se extendió a otros campos como por ejemplo el aprendizaje, la conducta social y el pensamiento. La idea fundamental de la psicología de la Gestalt consiste en que resulta estéril tratar de comprender los fenómenos por medio del análisis de los elementos que la constituyen. Esta formulación Gestáltica se ha introducido virtualmente en todos los aspectos de la psicología moderna.

La mayor dificultad con que nos encontramos para trasmitir, describir o siquiera hablar de los principios más elementales que están en la base del Enfoque Gestáltico, es el hecho de que éste es un enfoque eminentemente fenomenológico, es decir, un modo no causalista de mirar, describir o enfrentarse al mundo

La palabra Gestalt se refiere a una entidad especifica concreta, existente y organizada que posee un modelo o forma definida. Gestalt significa como se perciben en la mente los objetos conocidos en la vida diaria.

A la psicología Gestalt se la conoce también como teoría del campo, debido a que la Gestalt considera que la conducta tiene lugar en un medio ambiente que consiste en un sistema organizado de tensiones y esfuerzos, análogos a las que se dan en un campo gravitacional o en un campo electromagnético.

Un concepto básico de la psicología Gestalt es el campo psicofísico quien determina la conducta, ya que por naturaleza es tanto psicológico como físico. Dentro de este campo se encuentran los determinantes de las conductas que constituyen al yo y los determinantes externos compuestos del medio ambiental conductual. Otro es el de figura- fondo. En la terapia Gestalt, el ambiente sin diferenciar la unidad de organismo y medio se llama fondo o campo. El foco sobresaliente de la atención y la actividad, se llama figura o Gestalt y lo que no forma parte de este foco es el fondo. El proceso de formar focos de atención y actividad se llama formación de figura o formación de Gestalt; el proceso de satisfacción y desaparición de las necesidades y de sus Gestalt concomitantes se llama destrucción de la Gestalt o destrucción de la figura.

La Gestalt es una manifestación del ambiente, clara, definida y precisa, pero sin embargo incrustada en su fondo.

El patrón de la Gestalt es indivisible; la relación entre las partes no se puede cambiar sin destruir esa Gestalt particular. Aunque pueden cambiar las mismas partes, si las relaciones son las mismas, la Gestalt permanece intacta.

“ El todo determina las partes. No es simplemente la suma total”. En la terapia Gestalt, como en la psicología Gestalt la característica primordial de la función del organismo es la formación de la Gestalt. La formación de la Gestalt esta primariamente en la percepción y la comprensión; ambas preceden a cualquier análisis de las partes constituyentes de la Gestalt.

El aspecto más visible de la terapia de la Gestalt esta en las técnicas. El enfoque Gestalt, se llama terapia Gestalt, porque resalta su orientación al cambio terapéutico. Los Gestaltistas son personas practicas que se preocupan primordialmente por ayudar a la gente a que madure emocionalmente. Resaltan el trabajo intenso y las recompensas del desarrollo personal, no las especulaciones acerca del tema. Los terapeutas Gestalt tienden a ser activistas, interesados más en practicar la terapia que en comentar lo que hacen.

Primeros Principios De La Terapia Gestalt

El fundamento de los primeros principios de la terapia Gestalt es el holismo. La esencia de la concepción holística de la realidad consiste en que toda la naturaleza es un todo unificado y coherente. Esta doctrina holística, opuesta a la visión dimorfista tradicional cuerpo-mente, constituye un aspecto clave de la Terapia Gestáltica. El hombre es capaz de funcionar en dos niveles: el nivel del pensar y el nivel del actuar. En el nivel del pensar el individuo hace simbólicamente lo que podría hacer físicamente; de esa manera crea una fantasía en la cual, mediante el uso de símbolos, reproduce la realidad. Con esta actividad fantasiosa puede “anticipar” lo que ocurrirá, ahorrando tiempo, energía y trabajo, ya que esta actividad mental requiere una cantidad de energía inferior a la actividad física real. El nivel del pensar (mental) y el nivel del actual (físico) no son entidades independientes ni disociadas, sino que conforman un todo en el cual las acciones y los pensamientos pueden traducirse y transponerse de un nivel a otro, en un campo unificado. Entre estos dos niveles existe una etapa intermedia: la de “jugar a”. La exploración de esta etapa, llevada a cabo mediante diversas técnicas, lleva al individuo a entender los otros niveles, es decir, a sí mismo. Aprende a integrar sus pensamientos y sus acciones, como expresiones de los niveles descriptos.

Una comprensión holística del hombre, por ejemplo, incluye el funcionamiento de su cuerpo físico, emociones, pensamientos, cultura y sus expresiones sociales en un marco unificado. Todos son aspectos del mismo acontecimiento: el hombre.

El tratamiento holístico de los principios de organización en que se funda el proceso de nuestro vivir ( tratar de encontrar los aspectos del hombre que determinan lo que es capaz de hacer) se llama estructuralismo. Por estructura entendemos aquella cualidad de nuestro funcionamiento que se refleja en actos constantes de la conducta y en características definidas del yo físico.

Según el modo holístico no hay conocimiento objetivo ni conocimiento subjetivo, porque no hay objetos no sujetos; estos términos implican que el objeto se encuentra separado del sujeto y lo sabe, objetivamente. Sin embargo, holísticamente, el observador es parte del contexto del sujeto, puesto que debemos entrar en contacto con lo que deseamos saber, para conocerlo. No hay eventos exteriores ni sujetos impersonales. Un enfoque holístico incluye la conciencia de lo que percibimos.

La terapia Gestalt es una teoría de la conducta basada en la epistemología holística. Es descriptiva, integral y estructural, y resalta de ella la fenomenología y el presente. Es un enfoque coherente del mundo de los fenómenos: conocimiento, teoría y practica.

Según Claudio Naranjo, la terapia Gestáltica es única entre las principales escuelas de psicoterapia debido al grado en que es un sistema construido mas bien sobre el entendimiento intuitivo que sobre la teoría. La concepción del ajuste y de ajuste psicológico en este enfoque se fundamentan en una teoría de la personalidad...

Qué es La Gestalt

Una Gestalt es lo que nos resulta de interés y nos concierne. Es lo que necesita la autorregulación del organismo. Dicho de otra forma; lo que nos importa se convierte en Gestalt. La formación de la Gestalt es la creación de figuras que el organismo aprecia en el proceso de satisfacción de sus necesidades. La formación de la Gestalt es el organismo en el proceso de crear un significado, extrayéndolo del medio.

El hombre percibe las cosas o los hechos como totalidades significativas, no como entidades aisladas. Las partes forman una unidad, una totalidad, de la cual algún elemento seleccionado puede presentar un interés en especial. Este elemento pasa a ser figura y los demás, fondo. Mientras persista ese interés, el todo se organizará de un modo significativo.

Esta organización en formas o totalidades es vivenciada por el individuo en estos términos, y puede ser comprendida únicamente en esos mismos términos. Entonces es la organización de los hechos (la totalidad) y no sus elementos constitutivos, la que la define y le da un significado particular y distintivo. Esta configuración u organización particular del todo es la Gestalt.

Fritz Perls es un fenomenólogo que emigra de Alemania a Estados Unidos y a los conceptos de los teóricos de la percepción suma sus convicciones:

1. Cada persona estructura su propia percepción del universo.
2. La conducta es función del individuo en su ambiente. Su “campo psicológico” es como se percibe a sí mismo y al medio ambiente.

Sin decírnoslo, nos hace dejar nuestros prejuicios a un lado y nos muestra lo obvio con una rotundidad absoluta, lo que habíamos sepultado bajo un montón de palabras vacías. La materia orgánica, lo vivo, los organismos vivos son "un proceso que se da cuenta de sí mismo". Esto que ha sido del saber popular desde siempre.

La exigencia introducida por Perls, en el sentido de no hablar del pasado, y trabajar cualquier situación siempre que pudiera hacerse presente, tiene como base la imperiosa necesidad de romper el discurso lógico y por lo tanto interrumpir el pensamiento causal.

Cuando Perls dice que la Gestalt es tan antigua como el mundo, alude a un fenómeno, a una tendencia de la materia viva a configurarse a ser lo que es, que siempre tuvo.

La terapia Gestalt se basa en la naturaleza. Su inspiración y sus principios básicos se han desarrollado al observar el funcionamiento libre de la naturaleza, de nuestro cuerpo, y de nuestra conducta sana y espontánea.

En la terapia Gestalt, se considera a la naturaleza humana como flexible. En parte, ya esta determinada, y en parte sé esta creando constantemente según las circunstancias.

Perls, utilizo cualquier recurso que le sirviera para convertir a sus pacientes en personas más conscientes y responsables. De la asociación libre conservo la idea de la atención permanente, trasladando su interés desde el contenido a la forma.

Una de las bases de la terapia Gestalt; se le llama funcionamiento libre donde el ser humano vive con sus propias estructuras que son las cualidades humanas.

La terapia Gestalt esta organizada tomando como centro los principios de la estructura y del funcionamiento biológico que se pueden observar en una conducta normal.

En la terapia Gestalt, este principio general se denomina autorregulación del organismo. “el organismo lucha por mantener un equilibrio que continuamente es alterado por sus necesidades y recuperado por su satisfacción o su eliminación”

La autorregulación del organismo es el nombre que la terapia Gestalt aplica a este complicado proceso de lograr, perder y volver a obtener el equilibrio biológico.

Otra forma de definir este principio de autorregulación del organismo es que el mismo funciona con una prudencia originada en sus necesidades y en la satisfacción de estas.

En la autorregulación del organismo esta implícita la idea de que los organismos tiene conciencia. Para conocer su propio equilibrio, encontrar y obtener lo que necesitan cuando se rompe dicho equilibrio, los organismos tienen que estar conscientes de sí mismos.

El principio de la autorregulación del organismo no implica ni asegura la satisfacción de las necesidades del organismo. Da por sentado que los organismos harán todo lo que puedan para regularse, de acuerdo con sus capacidades y los recursos del ambiente.

La autorregulación del organismo es el proceso del organismo consistente en hacer adaptaciones creadoras en este terreno.

Todas las técnicas de la terapia Gestáltica se pueden considerar como una corporeización de la prescripción “percátate”. Que es una expresión de la creencia y experiencia del terapeuta, donde esa capacidad y la toma de conciencia son lo fundamental para solucionar la angustia. Del mismo modo, él “hacerse responsable” es una expresión de la creencia del terapeuta de que cuando somos lo que somos, podemos decir que estamos viviendo y que encontramos una mayor realización.

Cómo vivir gestálticamente

Vive ahora. Preocúpate del presente antes que del pasado o del futuro.
Vive aquí. Ocúpate de lo que está presente antes de lo que está ausente.
Deja de imaginar cosas. Experimenta lo real.
Deja de pensar en cosas innecesarias. En lugar de ello, gusta y mira.
Expresa en vez de manipular, explicar, justificar o juzgar.
Entrégate a la desazón y al dolor de la misma manera en que te entregas al placer. No limites tu conciencia.
No aceptes otros deberes ni deberías más que los que tu te impongas. No adores a ídolo alguno.
Asume plena responsabilidad por tus acciones, sentimientos y pensamientos.
Acepta ser como eres.

Per comentaris i suggeriments: joancampeny@yahoo.es