J. Piaget

http://www.youtube.com/watch?v=Rpvcx-9e03M
http://www.youtube.com/watch?v=hxQiEy2ZXAY
http://www.youtube.com/watch?v=guYw5PHyd5o
http://www.youtube.com/watch?v=Vu01Cymum-c
http://www.youtube.com/watch?v=gOmLcNlWrsI
http://www.youtube.com/watch?feature=fvwp&NR=1&v=x2SaSqF5bjg

Esquema
a) Els tres primers estadis (0-2 anys)
- Estadi dels actes reflexos (0-3 mesos)
- Estadi de l’organització de les percepcions i hàbits (3-12 mesos)
- Estadi sensoriomotriu (1-2 anys)

b) Les operacions preoperatives (2-7 anys)
- Egocentrisme intel·lectual
- Animisme
- Artificialisme
- Causalitat moralista

c. Les operacions concretes (7-12 anys)
- Desaparició egocentrisme intel·lectual
- Cooperació, treball en comú, socialització.
- Operacions concretes en matemàtiques.

d. Les operacions formals (12-16 anys)
- Pas del pensament concret a l’abstracte (formal, hipotètic, deductiu)

 

CONCEPTES FONAMENTALS DE LA TEORIA DE PIAGET

Quan neix un ésser humà, solament disposa d’unes conductes anomenades reflexos. Els reflexos són conductes innates molt senzilles, com ara xuclar, agafar, moure’s, etc. Aquests reflexos són la base amb la qual l’infant en contacte amb l’entorn, anirà construint la seva intel•ligència. Per exemple, el reflex d’estrènyer amb la mà serà la base per arribar a escriure. El nen va acumulant tot allò que aprèn. El desenvolupament de la intel•ligència consistirà en l’acumulació d’esquemes i maneres de resoldre problemes. El concepte d’esquema és clau en la teoria piagetiana, perquè representa la manera com s’estructura i s’organitza la ment en cada moment de la vida, a partir del que ja se sap anteriorment i amb el contacte amb el món exterior.

Piaget i els seus col•laboradors van dividir el desenvolupament del nen el sis etapes, que van anomenar estadis.

1. L’estadi dels actes reflexos (aproximadament des del naixement fins als tres mesos)
2. L’estadi de l’organització de les percepcions i hàbits (des dels tres/quatre mesos fins a l’any aproximadament).
3. L’estadi sensoriomotriu (1-2 anys).
4. L’estadi de les operacions preoperatives (2-7 anys)
5. L’estadi de les operacions concretes (7-12 anys)
6. L’estadi de les operacions formals (12-16 anys)

Cal prendre’s els límits d’edat de forma totalment orientativa. Cada estadi o etapa respon a noves necessitats i estímuls del nen que s’adapta al que li demana el medi ambient. Els esquemes que va aprenent s’acumulen i s’incorporen a la seva ment: va construint la seva intel•ligència, equilibrant la seva ment a allò que l’envolta. Aquest progrés es produeix en els àmbits físics, el pròpiament intel•lectual i l’afectiu. Per exemple, quan un nen comença a caminar (àmbit físic) pot resoldre una sèrie de problemes, com ara desplaçar objectes (àmbit intel•lectual), que abans no podia fer, i s’ha d’adaptar a una nova relació afectiva, com per exemple anar a buscar el pare o la mare (àmbit afectiu). L’ordre dels estadis ha de ser l’establert per Piaget, i la seva durada dependrà del grau de maduració de cada nen)

a. Els tres primers estadis (0-2 anys)

Podem considerar plegats els tres primers estadis, dels quals destaca sobretot el darrer,anomenar sensoriomotriu. Abans no es donava gaire importància al nadó de 0 a 2 anys, que ni tan sols parlava. En canvi, Piaget parla d’una “revolució copernicana” en aquest període de temps. Des del naixement fins als 18 mesos, el nadó elabora unes subestructures cognoscitives i una sèrie de reaccions afectives elementals que seran la base de la seva vida intel•ligent i afectiva posterior. Aquesta revolució consisteix a passar de creure que el món és el propi cos del nen a descobrir que hi ha un univers fora d’ell mateix i a construir el llenguatge. En néixer, el nen és solament instint, i els sentits són la seva font d’informació del món exterior. Per exemple, l’acció de xuclar és un instint que li permet de sobreviure, de mamar, però que de mica en mica es converteix en una manera de comprendre i conèixer el món, i això explica que el nen tot ho xucli i s’ho posi a la boca. Ha passat de ser un instint a ser una eina per conèixer la realitat que l’envolta. Els moviments de les mans, dels braços, són en principi un exercici físic,però acaben convertint-se en eines “intel•lectuals” del nen. Quan un nen agafa un objecte, efectua una activitat motriu i prou. Però si el tira a terra una vegada darrera l’altra, ja ha transformat l’acte motriu en un experiment sobre la llei de la gravetat. I si estira una peça de roba perquè hi ha una joguina a sobre que vol agafar però no hi arriba, ja tenim una activitat de resolució de problemes: una activitat intel•ligent. Manipulant els objectes, el nen desenvolupa la seva intel•ligència. Quan comença a caminar, aquesta possibilitat augmenta moltíssim. I el seu nivell intel•lectual farà un salt gegantí quan, al final de l’etapa, adquireixi la capacitat del llenguatge.

Piaget està convençut que el nen és capaç de resoldre problemes, de ser intel•ligent, abans de ser capaç d’usar el llenguatge. Si es diu que el pensament no és altra cosa que llenguatge interioritzat, ¿com podem afirmar que un nen “pensa” si no disposa encara del llenguatge? Piaget contesta demostrant que el nen resol problemes si disposa dels elements necessaris i els pot manipular. D’altra banda, cap a la fi del segon any de vida, el nen construeix les categories d’objecte, espai, causalitat i temps, pròpies d’una conducta intel•ligent.

b. Les operacions preoperatives (2-7 anys)

El tret dominant d’aquesta etapa és l’aparició del llenguatge. El llenguatge provoca els següents canvis: intercanvis possibles amb els altres, l’inici del pensament en poder interioritzar les paraules i sobretot en poder elaborar representacions interiors o intuïcions. Piaget parla de “gènesi” (és a dir naixement) del pensament, i recordem que un dels trets de la intel•ligència és el pensament. El pensament no neix de cop, sinó que és un procés llarg que dura des dels dos anys fins al final de l’etapa. Al començament, el pensament del nen és egocèntric, tot gira al seu voltant. Al món, les coses són pensades i funcionen perquè ell les utilitzi. Aquesta assimilació del món va acompanyada d’una intencionalitat en les coses. La lluna brilla perquè jo hi pugui veure a la nit. D’aquest actitud se’n diu animisme i ens recorda vells mites de cultures primitives. Per exemple, algunes civilitzacions que atorguen voluntat i intencions als núvols, o al sol o a un riu. L’altre tret de la intel•ligència infantil és la pregunta del 2per què”. .No distingeix entre el perquè causal del perquè final. Per què roda una pilota? Perquè el terra fa pendent, causa, o perquè la pilota és meva i es dirigeix cap allà on sóc jo, finalitat. També tenen la creença que totes les coses han estat fetes per les persones i no hi ha límits entre les lleis o forces humanes i les naturals. Les persones han plantat pedres i han crescut,per això hi ha muntanyes. D’aquesta actitud se’n diu artificialisme. Totes aquestes característiques seran abandonades posteriorment al llarg de l’evolució.

En aquest estadi, els nens no tenen encara raonament lògic, però el supleixen amb una intuïció espectacular i primitiva. Per exemple, ensenyem al nen una filera de fitxes de colors i al costat una pila de fitxes. Li demanem que faci una filera amb el mateix nombre de fitxes. Als quatre o cinc anys faran una filera de la mateixa llargada, però no tindran en compte el nombre de fitxes. Què ha passat? Han tingut una intuïció espacial. Han valorat la quantitat per l’espai ocupat. Però al cap d’un o dos anys més, ja fan dues files amb el mateix nombre de fitxes: una intuïció d’igualtat. Les intuïcions són el pas previ a les operacions lògiques que veurem posteriorment.

c. Les operacions concretes (7-12 anys)

En complir els set anys, el nen comença a demostrar un pensament lògic que completa el procés d’intuïcions de l’estadi anterior. Al mateix temps, el seu egocentrisme intel•lectual desapareix i és capaç de distingir entre el seu punt de vista i el dels altres. Això permet una visió del món més equilibrada i amb més possibilitats de comprendre’l. També permet el treballen comú, la cooperació, la discussió i el raonament amb els altres, l’acceptació i comprensió de normes que fan possibles els jocs organitzats, etc. Tot plegat provoca un progrés de la intel•ligència. De totes aquestes conductes respecte als altres, Piaget en diu socialització. L’element clau és la discussió amb els altres nens. El fet d’escoltar altres punts de vista i intentar entendre les seves raons provoca la reflexió. A més de l’egocentrisme, també desapareixen de ica en mica l’animisme i l’artificialisme, i el nen comença a buscar respostes més causals i lògiques. Fent un paral•lelisme amb la història de la humanitat, coincidiria amb la desaparició del mite com a explicació del món i l’aparició de la reflexió racional dels primers filòsofs grecs. El cas de l’atomisme de Demòcrit lliga amb les concepcions atomístiques dels nens. Per exemple, si dissolem sucre en un got d’aigua i preguntem què se n’ha fet del sucre, observem les següents respostes. Per un nen de menys de set anys, simplement el sucre ja no hi és. Però per un de més de set anys, el sucre és al got i s’ha barrejat amb l’aigua o bé s’ha trencat en trossets que són dins de l’aigua. Tenim una explicació atomista que estableix la conservació de la matèria. El que encara costa és entendre que els àtoms de sucre tenen un volum i un pes i que per tant el got d’aigua amb sucre pesarà més i tindrà més volum. Aquest raonament es produirà cap als nou o deu anys. Amb tot això, el nen treballa amb les nocions de substància, pes i volum.

El progrés més espectacular que construeix el pensament durant aquesta etapa és el pas de les intuïcions a les operacions concretes. Una operació és qualsevol acció que impliqui reunir, organitzar o classificar sèries d’objectes. Són de caràcter concret, i això significa que per poder “pensar”aquestes operacions cal tenir els elements a l’abast, és a dir, que es puguin veure i tocar. És allò de sumar pilotes i no números. Aquest raonament lògic consisteix a fer sèries de més gran a més petit, a agrupar conjunts d’elements que estiguin inclosos els uns dins dels altres,i a relacionar la igualtat de dos elements a través d’un intermedi, és a dir, l’estructura sil•logística bàsica: “si A = B i B =C, aleshores A = C”. Aquest esquema lògic el fem servir contínuament en la vida diària. L’esquema intel•lectual que costa més d’adquirir és el que Piaget anomena reversibilitat. Aquest esquema permet invertir operacions lògiques. Si fiquem tres boles (A, B , C) dins d’un tub inclinat i obert per les dues bandes i les deixem córrer, el nen esperarà que surtin per aquest mateix ordre. Però si invertim la inclinació del tub el nen de menys de set anys no entendrà que surti primer C. La reversibilitat és fonamental per a les operacions matemàtiques. Aquest esquema es construeix precisament al mateix temps que la socialització: el fet d’haver d’admetre altres punts de vista.

d. Les operacions formals (12 – 16 anys).

El darrer canvi i en l’àmbit del pensament que s’esdevé a la ment de l’infant és el pas del pensament concret al pensament abstracte. Fins als onze o dotze anys, les operacions intel•lectuals són concretes, és a dir, sempre fan dotze anys, les operacions intel•lectuals són concretes, és a dir, sempre fan referència a objectes que poden ser manipulats. Però a partir d’aquesta edat, els nois i les noies poden fer operacions sense tenir els objectes al davant, sinó únicament amb símbols o representacions, és a dir, les paraules, els nombres o les fórmules matemàtiques. D’aquest raonament, se’n diu pensament formal o hipotètic i deductiu. Així, es poden arribar a conclusions a partir de suposicions sense que calgui l’existència dels elements considerats. L’exemple clàssic és el següent raonament: l’Eva té els cabells més foscos que l’Anna. L’Eva és més rossa que la Núria. Qui té els cabells més foscos? Un nen de deu anys, malgrat que és capaç de fer una sèrie de colors, contestarà que l’Anna és més morena perquè suposa que l’Eva i la Núria són rosses. Només podria resoldre el problema si tingués al davant les tres noies: pensament concret. Un adolescent, en canvi, pot resoldre el problema de manera hipotètica i formal, sense cap necessitat de veure les noies i fins i tot sense cap necessitat que existeixin. Aquesta etapa seria l’inici de la maduresa del pensament, malgrat que els adolescents, al començament, tendeixen a “abusar” de la seva capacitat de pensar formalment. Posteriorment s’anirà equilibrant aquesta capacitat de pensar formalment. Posteriorment s’anirà equilibrant aquesta capacitat amb la realitat i la persona serà capaç d’usar el pensament formal per preveure i interpretar l’experiència i al mateix temps tenir una millor comprensió global del món.

Tota aquesta teoria de Piaget s’ha ant elaborant a partir de moltes experiències i moltes dades. Els darrers estudis han polit alguns dels punts de la teoria, però, com a punt de referència i explicació global de l’evolució del coneixement, té validesa.

 

GLOSSARI

Animisme: Creença pròpia de la fase de les operacions preoperatives de la infantesa segons la qual les coses tenen vida pròpia, intencions, etc.

Artificialisme: Creença pròpia de la fase de les operacions preoperatives de la infantesa segons la qual totes les coses estan al servei de les persones.

Egocentrisme: Actitud infantil segons la qual tot el món gira al voltant del nen o nena.

Esquema: Concepte de la teoria de Piaget que al•ludeix a la manera que té un nen d’organitzar la realitat i la seva experiència en cada fase de la seva evolució.

Estadi: Nom que dóna Piaget a les diferents etapes de l’evolució de la persona.

Evolutiva: Branca de la psicologia que estudia com evoluciona la persona des el seu naixement fins a l’edat adulta.

Intel•ligència: Aptitud que permet comprendre les relacions que hi ha entre les coses i adaptar-les en funció dels interessos propis. L’ésser humà disposa de diversos tipus d’intel•ligència que li permeten resoldre problemes diversos.

Intuïció: En la teoria de Piaget, capacitat dels nens d’establir relacions i resoldre problemes abans de disposar de capacitat lògica.