L'adolescència
 

A PARTIR DELS 12 ANYS EXPERIMENTEN GRANS CANVIS FISIOLÒGICS, AFECTIUS, SOCIALS.....

I TANT ELS PARES COM ELS PROFESSORS TENIM LA POTESTAT D'ACOMPANYAR-LOS EN AQUESTA ETAPA.

ELS NOSTRES  ADOLESCENTS:

EDUQUEM  EN  VALORS

   Probablement cap etapa evolutiva ens desconcerta tant com l'adolescència. Canvis en l'actitud, discussions, sortir de dia i de nit, manca de valors, consumisme creixent, actituds contestatàries, canvis en la personalitat, conductes irresponsables, ......són mostra d'un procés de maduració de la personalitat i de la recerca de la identitat.

  Etimològicament, adolescència vol dir païment. L'adolescència està marcada per l'empremta del canvi -físic i psicològic- en un cos que no s'acaba de trobar còmode ni en l'espai infantil ni en el món dels adults

  Però, l'adolescència és, alhora, el moment de l'aprenentatge i descobriment del que és l'amistat, el sexe i el món de riscos i avantatges al qual estan a punt d'entrar. Tant els pares com els professors tenim la potestat d'acompanyar- i no de suportar- el fill en aquesta etapa que va dels 12 fins als 18 anys aproximadament.

  En aquest procés tot comença a canviar. A nivell fisiològic els canvis es fan evidents i tenen importants repercussions psicològiques: increment de la inseguretat, falta d'autoestima, interès escolar decreixent,.....També el desenvolupament intel·lectual passa per una sèrie d'etapes que culminen amb l'adquisició d'un pensament formal. El nen es basa en el concret i l'adolescent ja és capaç de recolzar-se en l'abstracte i descobrir una nova capacitat d' introspecció. En el camp afectiu, els sentiments són els grans protagonistes, deixant la raó ila voluntat subordinades al dictat dels instints.

  El model de societat actual fa que els pares inverteixin menys temps en l'educació dels seus fills, i els porta a intentar suplir aquestes carències amb béns materials. Els psicòlegs coincideixen que la il·lusió del nens d'altres generacions no és la mateixa que la dels nens actuals. Tot apunta que estan patint les conseqüències de la mancança de normes, la falta de motivació i, sobretot, que són víctimes de la "cultura del consumisme".   El fet de tenir-ho tot sense el mínim esforç fa que comencin per no donar valor a les coses i acabin per no donar valor a les persones. A més, els nens i les nenes que s'eduquen en un ambient consumista són tremendament insegurs, perquè fonamentenla seva seguretat en les coses externes, i no en la seva persona.

  El tema que més preocupa als adults és el consum de drogues i alcohol. La falta de motivació, la necessitat de reconeixement dins del grup d'amics o la recerca de diversió a qualsevol preu, fan que els adolescents busquin novetats i emocions fortes en allò, que en principi, els resulta menys accessible. Els adults hem de fer una tasca de prevenció. Les prohibicions i càstigs per sí mateixos serveixen de poc i informar dels perills tampoc és suficient. La protecció ha d'anar enfocada a establir vincles sans, mantenir la coherència, fixar límits precisos, incentivar la voluntat, fomentar la seva autoestima, oferir alternatives d'oci... perquè siguin els propis adolescents, els que, des de la seva pròpia identitat i autonomia, puguin dir "no".

  Gran part dels problemes de conducta dels joves es generen perquè no existeixen pautes per part dels pares que indiquin fins on poden arribar. Segons la psicòloga M. Jesús Alava "Res desconcerta més als nens que la mancança de normes, el no saber fins on poden arribar". Les normes i els límits els donen seguretat, però, és clar, han de complir uns requisits: les normes han de ser justes, senzilles, simples i aplicades de forma coherent. La manca de valors ha donat pas a una espècie de "tot val", "no passa res", "el menys s'ha de provar". Els límits entre la conducta adequada i la que no ho és estan difosos. És per això que les pautes educatives han de ser redefinides i hem d'aplicar noves estratègies de relació.

  Les noves tecnologies afecten totes les esferes dels estils de vida dels adolescents. La comunicació a través de l'ordinador (Messenger i altres formes de xats, webcam, correu electrònic, i telefonia mòbil -SMS i verbal-), de les quals en són usuaris intensius ,introdueixen un univers real/virtual que amplia las possibilitats de relació social i constitueixen un instrument importantíssim en la mesura que la manca de corporeïtat facilita l'expressió del sentiment i, en definitiva, una comunicació més profunda que en les relacions cara a cara. Els educadors hem d'entendre i assimilar aquestes noves formes de relació, i aprofitar tots els elements que tenen de positius per apropar-nos a ells.

Toti la competència de les noves tecnologies, dels mitjans de comunicació i dels àmbits de lleure, l'escola segueix sent el principal espai de socialització i, en ella, s'hi juga gran part de l'autoestima. Si volem que els nostres adolescents estiguin motivats per continuar estudiant voluntàriament després dels setze anys hem d'aplicar propostes diversificades. No hi ha un sol model d'aprenentatge, les intel.ligències i els sabers són múltiples, hem d'acollir la diversitati això vol dir fer una oferta real i acollidora.

  Molts cops els educadors actuals no ens preguntem què cal ensenyar?, com fer-ho?. Fem el que tota la vida s'ha fet, i de manera molt semblant a com ho vàrem aprendre nosaltres, i el món ja no és tan estàtic com abans, hem de fer un esforç per adaptar-nos als canvis i triar allò que creiem bàsic per als seus aprenentatges i fer-los significatius, motivar els nostres alumnes i fills i preparar-los per aquest futur complex i canviant.

  En les relacions de confiança i de suport, hi ha la solució de molts conflictes actuals: ens cal parlar més, estar més amb els joves, donar protagonisme al seu procés d'aprenentatge i a la gestió democràtica del seu entorn més proper, fer-los sentir protagonistes del seu creixement personal i social, comptar amb ells com a agents actius i participants de tot aquest procés. Els adolescents busquen models, volen límits, volen referents, volen complicitats.... Els adults hem de ser capaços d'afrontar la seva oposició i augmentar la nostra competència, desenvolupant habilitats que ens permetin escoltar de forma activa , prenent seriosament el seu discurs, compartint temes del seu interès, posant-nos en el seu lloc, captant les seves emocions, evitant la confrontació, raonant les nostres decisions i donant-los la nostra confiança.