Entrevista amb l'Oliveri Nortes
 
ENTREVISTA AMB OLIVERI NORTES
PROFESSOR DE LLATÍ JUBILAT EN ACABAR EL CURS 2004-05
Extracte de l'entrevista realitzada el curs 2004 per al Treball de Recerca "On són els ex-alumnes del Margarida Xirgu?" realitzat per Ana Belén Narros i Mónica Pérez
 Com recorda la creació de l'actual institut?

   Els pares de Collblanc van crear un moviment i molta pressió amb manifestacions i tallada de carrers. Van aconseguir que es creés un institut provisional, utilitzant l'edifici que hi havia al Parc de la Marquesa i que actualment és un centre d'educació d'adults.
   En aquell moment estava més deixat que ara. Les aules eren habitacions llargues i estretes, fins al punt que el professor no arribava a veure les últimes files. No era gaire adequat. El clima tampoc era apropiat perquè hi feia molta calor a l'estiu i, en canvi, un any a l'hivern hi vam arribar a estar sota zero!.

   Tenint en compte aquestes condicions, es va començar a pensar a fer un edifici nou. L'havíem de fer al solar conegut com el Fum d'Estampa. Antigament hi havia hagut una fàbrica, però el que no sabíem és que els productes químics no els llençaven a l'abocador, com es fa ara, sinó que els enterraven dins el seu solar, ja que era una fàbrica de principis de segle. Després van sortir molts pous, ja que el subsòl estava ple de productes químics.
   Van fer l'edifici a base d'una estructura de ciment i ferro molt forta, a través d'un sistema de construcció que utilitzaven els organismes internacionals per a fer edificis d'ensenyament al Tercer Món, on els paletes no són gaire bons. Ja venien les parets fetes, de "Pladur". En van fer dos a Catalunya, perquè pensaven que era més barat i que per això es feia servir als països menys avançats. Al final va resultar que els resultava més car que fer-ne un de totxo i per això no en van fer més.
    Quan finalment ens instal·làvem feliços al nou edifici, va començar la tragèdia del "toluè", les emanacions tòxiques que ens van fer tornar a marxar.

Amb quins cursos es va posar en marxa?
   Amb l'antic BUP, que tenia tres cursos i un altre d'orientació universitària. L'any que vam començar només teníem els tres cursos de BUP, encara no hi havia alumnes de COU.

Quants professors hi havia al començament?
   Al principi hi havia entre quinze i vint professors, aproximadament. Abans els professors teníem una vida molt més familiar que ara.

Hi havia molta demanda d'alumnes?
   Sí, ja que va ser la pressió de demanda d'alumnes i la poca oferta de places que hi havia a L'Hospitalet el que va fer que aquest institut es creés.
Aquest va ser l'institut número 6, perquè abans a més de tenir un nom els instituts tenien un número. Això vol dir que a L'Hospitalet en aquell moment n'hi havia cinc, i els més antics eren el Torras i Bages i el Santa Eulàlia.

Quin tipus d'alumnes hi havia?
   Abans quasi tots els alumnes eren d'aquí. Tot i això, molts eren fills i néts d'immigrants de la resta d'Espanya.

Com va evolucionar l'institut?
   Després del període en què vam haver d'anar a altres locals perquè aquí hi havia la contaminació per "toluè", quan vam poder tornar aquí la cosa va anar molt millor. Van venir més professors, hi havia més aules, més alumnes. Va començar una dècada daurada i l'institut es va fer un bon nom. Teníem els millors estudiants del barri i ens havíem fet una bona fama, perquè la persona que passava per aquí aprovava segur la Selectivitat ianava a la universitat a fer una carrera.
Després d'això va venir l'època de l' ESO i, com que era obligatori, ja vam començar a tenir alumnes que no volien estudiar, o que no estaven motivats.
L'ESO vol una bona formació de ciutadans per a conviure i no posa l'èmfasi en els coneixements. Però molts de nosaltres vèiem, i veiem, l'ensenyament públic com una possibilitat d'ascendir socialment perquè aquells que viuen als barris menys afavorits puguin fer una carrera, guanyar un bon sou, i fer-se una situació econòmica i social millor que la que tenien abans. A mi em sembla que aquest sistema que permet que la gent tiri endavant sense saber res atura l'"ascensor social" i deixa la gent sense possibilitats de canvi.

En què es distingia el Margarida Xirgu d'altres instituts de L'Hospitalet?
   Les diferències no són fonamentals, és com els altres instituts, encara que cadascun té les seves característiques.
Aquest és un institut modern, dintre dels tradicionals de L'Hospitalet, abans que es fessin tota la colla d'instituts de l'ESO. L'edifici no és tant desastrós com d'altres. Els professors som un grup de persones molt qualificat. Érem i som un equip molt responsable i competent, que pot donar un molt bon ensenyament si les condicions externes no ens ho fa tan difícil.

 
Era bo el nivell d'estudis en acabar el COU i/o el 2on. de Batxillerat?
  El nivell de COU era molt bo. A Selectivitat podien suspendre un o dos com a màxim d'una llista llarga, ben llarga, d'alumnes que s'hi presentaven. En moltes assignatures teníem notes superiors a la mitjana de tot Catalunya.