Racó literari
Còmic
 

EL PODER DE LES PARAULES

MICROCUENTOS

El dinosaurio
Augusto Monterroso

Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí.

El miedo
Eduardo Galeano

Una mañana nos regalaron un conejo de Índias. Llegó a casa enjaulado. Al mediodía, le abrí la puerta de la jaula. Volví a casa al anochecer y lo encontré tal i como lo había dejado: jaula adentro, pegado a los barrotes, temblando del susto de la libertat.

 

La oveja negra
Augusto Monterroso

En un lejano país existió hace muchos años una Oveja negra.

Fue fusilada.

Un siglo después, el rebaño arrepentido le levantó una estatua ecuestre que quedó muy bien en el parque.

Así, en lo sucesivo, cada vez que aparecían ovejas negras eran rápidamente pasadas por las armas para que las futuras generaciones de ovejas comunes y corrientes pudieran ejercitarse también en la escultura.

¿Te atreves a escribir uno tú? la única condición es que sea muy breve, alrededor de cien palabras como máximo.

RACÓ DE POESIA

  
 El poeta tibetà Tsoltrim NgimaShakabpa, lluitador per la independència del seu país, és l'autor del parell de poemes amb els quals inaugurem la secció poètica de la revista del nostre IES. El gos es menja el gos i Zero ens poden conduir fàcilment a reflexionar sobre alguns aspectes de la nostra quotidianitat educativa. A on ens menen i què obtenim de les baralles?Quins són els poders màgics i les actituds extremes que els zeros ens poden fer viure?


El gos es menja el gos

Vet ací que hi havia dos gossos

i un bocí de carn.

1r gos: grrrrr
2n gos: grrrr
1r gos: GRRRR
2n gos: GRRRRRRR
1r gos: Bup! Bup! Bup!
2n gos: Bup! Bup!
1r gos: aarrrrrf!
2n gos: grrrrrrrrrr! Aarrrrf! Aaarrrrfff!
1r gos: aoooo.....aaooooooo!
2n gos: grrrrrrrraarrrrf! Aarrrf
1r gos: Bup! Bup! Grf! Grrrff! Aaooo! grrrrrrrrrrrrrrrr!

Grrrrrrrrrrrrr! Aaaooooooooooooo! Grhgrhgrhh! Grhr! Hhhhhh! ...............................................silenci
..................................................................
i ara en resta un bocí de carn
i cap gos.

Zero

Un número tan ubic
res pot significar,
o pot significar el món
en l'apoteosi de tots els nombres.

Pot significar desastres financers
o finances que cauen del cel,
pot portar un tosc desvetllar
o un joiós instant per festejar.

Pot significar la fi dels temps
o el naixement d'una nova vida,
amb una nul·la tolerància per l'absurd
pot apuntar denses qüestions.

Pot ser tan buit com la futilesa
o prenyat com un ou,
pots pintar-hi un rostre afligit o alegre
o deixar-lo en blanc per a imaginar.
No te la pots jugar al zero
ja que infinitesimal és el poder del zero.

Traduïts de l'anglès per Caterina Roma

A POEM
MY REALITY

I like it when you look at me because

I know you understand me

Your look illuminates me like

your mouth fascinates me

When you speak to me

you flood my heart
with your words

My body shakes when it feels

your presence

And my eyes cry

when you are far

Your smile is a present

nobody can reject

Because you make everything

beautiful with it

Make of my happy world a reality,

teach me to love

L.S.

llegendes de l’institut

LA TAULA ”OUIJA”

   
  Diuen que fa molts anys, deu pel cap baix, però potser més i tot, un divendres al vespre, (dia tretze, afegeixen els qui ho expliquen) quatre noies van decidir entrar a l’institut un dia al vespre. Voliencontactar amb algun ésser sobrenatural pel sistema de la “Ouija” i havien entrat per la porta del costat de la biblioteca. Com que tot era ben fosc, no van gosar anar més lluny i es van quedar al passadís dels lavabos del soterrani, al costat d’audiovisuals.

    Van encendre les espelmes que duien, es van asseure en cercle i van començar la sessió. Al començament no va passar res d’especial, però al cap d’una estona van començar a notar fred a l’esquena. De sobte un vent gelat va apagar les espelmes i llavors, explica la llegenda, se’ls va aparèixer el dimoni.

   Una de les noies es va escapar corrent i és qui va poder explicar aquesta part de la història. No en sabem gaire més. Diuen que la noia que es va escapar no va poder explicar què havia passat amb el dimoni: es va quedar blanca i mai més va tornar a parlar. De les altres tres noies, ningú n’ha sabut mai més res, ningú les ha tornat a veure.

Ja fa uns anys que els lavabos de la biblioteca estan tancats. Els contadors de llegendes expliquen que el rostre d’una de les noies desaparegudes està misteriosament pintat en una de les parets d’aquests lavabos.

Llegenda recollida per
Sandra Garritt, alumna de primer de batxillerat

 

 

Còmic