L'amplada de via dels ferrocarrils dels Estats Units és de 4 peus i 8,5 polsades. És un número força estrany. Per què s'usa precisament aquesta amplada? Doncs perquè així és com es fa a la Gran Bretanya, i les vies americanes vanserconstruïdesperanglesos expatriats. Els anglesos utilitzaven aquesta amplada perquè els primers ferrocarrils van ser construïts per lesmateixes empresesque havien construït els antics tramvies i aquesta era l'amplada que utilitzaven.
Però per què aquesta xifra? Perquè utilitzaven les mateixes plantilles i eines que es feien servir per construir carruatges i aquesta era l’amplada que tenien entre rodes.
D’acord, però per què els carruatges usaven aquesta estranya xifra per determinar l'espai entre rodes? Doncs perquè aquesta era la distància entre les roderes -els solcs marcats per on van les rodes als camins-. Si haguessin usat una altra mesura, les rodes s'haguessin trencat en algun dels vells camins anglesos.
Bé, doncs qui va construir aquestsvells camins amb roderes? Les primerescarreteres de llarga distància a Europa -i també a Anglaterra- van ser construïdes per l'Imperi Romà per a les seves legions, i han seguit sent usades des de llavors. Els carros de guerra de les legions romanes van donar la mesura de les roderes originals i, a partir d'aquí, tots van haver d'imitarla mateixa amplada per a no fer malbé les rodes dels seus carros. Com que tots els carros eren fets per a circular per l'Imperi Romà, tots tenien el mateix espai entre les rodes.
Resultat: l'ample de via estàndard als Estats Units és de 4 peus i 8,5 polsades i deriva de les especificacions originals per als carros de guerra romans.
Però per què els romans van agafar aquestes mesures i no unes altres qualssevol? Doncs per culpa del cul! Els carros de guerra romans tenien l'amplada justa per a acomodar les anques -els culs- de dos cavalls. Per tant les vies ferries actuals als Estats Units tenen l’amplada resultant de la suma de l’amplada de les anques de dos cavalls romans.
Quan veiem una llançadora espacial a la rampa de llançament, ens adonem que hi ha dos coets, un a cada banda del tanc de combustible principal. S'anomenen SRB (Solid Rocket Boosters) i els construeixen a l'estat d’Utah.
Els enginyers de l'empresa haguessin preferit fer-los una mica més grans, però els SRBs s'han d'enviar des d’Utah fins a Florida en tren. La via passa per un túnel entre les muntanyes i els SRBs han de caber al túnel que té l’ample de la via, és a dir, l'amplada de dues anques de cavall! |
