I què s’estudia en aquesta titulació?
Els estudis d’Investigació Privada es basen principalment en assignatures de dret (penal, processal, mercantil, civil, etc.). També s’estudia psicologia, antropologia i altres assignatures més específiques com fotografia, aparells tecnològics aplicats a la investigació, seguretat privada, grafologia, criminalistica ...
Quan vaig acabar aquesta formació, la vaig competar amb un Postgrau en Direcció de Seguretat i també vaig fer diversos cursos de conducció defensiva i esportiva i d’altres de Pràctica Operativa en Investigació Privada.
Què ha de fer algú que vulgui dedicar-se a aquesta feina?
Per començar, qualsevol persona que es vulgui dedicar a aquest món ha de tenir el carnet de cotxe i el de moto de gran cilindrada. Es tracta d’una feina molt sacrificada, ja que no acostumes a tenir horaris fixos. Es treballen moltes hores i acostumes a treballar sol. A tot això s’hi ha d’afegir que el més habitual és treballar al carrer, la qual cosa significa estar sotmès a les inclemències del temps (pluja, fred, calor,...).
Però el punt més important per a poder treballar de detectiu és tenir molta paciència i molta capacitat de reacció. Heu de pensar que molts cops es dona el cas d’estar dotze hores vigilant una porteria sense que surti l’investigat i que, quan de cop el veus sortir, t’has de posar les piles en pocs segons.
Què és el que t’agrada d’aquesta feina?
Valoro aquesta feina perquè no estàs mai al mateix lloc, viatges bastant -sobretot per Catalunya- i et permet estar a pobles i ciutats que segurament mai haguessis visitat. També té els seus invonvenients, ja que no sempre vas als millors barris dels pobles i de les ciutats.
I quina mena d’assumptes investigues?
La feina del detectiu es mou exclusivament en l’àmbit privat. Les feines que ens encarreguen investigar són baixes laborals fingides, comportaments laborals, competència deslleial entre empreses, localitzacions de persones, problemes amb patents i marques o també problemes d’arrendaments.
T’ha passat mai alguna cosa curiosa?
Més d’una!. Una vegada ens va tocar fer una investigació al barri de Sant Cosme, al Prat de Llobregat. És el pitjor barri que he visitat mai, allà no hi entra ni la policia. Bé, només arribar, a primera hora del matí, els que vigilàvem ja es van adonar que nosaltres erem allí, però no ens van dir res fins el migdia. Llavors va ser quan van venir tres nois d’uns setze anys i d’ètnia gitana que ens van dir que, o marxavem, o ens dispararien. Un mes més tard, al mateix bloc de pisos que nosaltres haviem estat vigilant, hi van detenir un dels assassins d’un Policia Nacional que havien matat en una fuga d’un pres als jutjats del Prat.
Una altra vegada, vigilant una empresa d’un polígon industrial de Tarragona, l’investigat es va adonar que l’estavem vigilant i va trucar la policia. Quan nosaltres vam sortir del bar del mateix polígon on haviem estat dinant, ens estaven esperant a fora dues patrulles de la Guàrdia Civil i una de la Guàrdia Urbana. Aquella tarda vam acabar els quatre que erem declarant al quarter de la Guàrdia Civil. |
