Treballs de recerca
 

ELS NOSTRES TREBALLS DE RECERCA

LE CORBUSIER
   C
        MIES VAN DER ROHE


    Mies van der Rohe i Le Corbusier van ser dos arquitectes, coneguts com a Mestres de l'arquitectura moderna. Tots dos van tenir alguna relació amb Barcelona: Mies van der Rohe va construir el "Pavelló de Barcelona" per a la primera exposició internacional d'arquitectura que es va inaugurar a Barcelona; Le Corbusier va fer un projecte urbanístic per a Castelldefels, que no va ser finalment realitzat.

   Aquest treball té per objectiu conèixer el "Pavelló de Barcelona", la "Villa Savoye" i els seus autors, Mies van der Rohe i Le Corbusier. A més, s'hi analitza el mobiliari dissenyat pels dos arquitectes.

   La nostra hipòtesi plantejava que aquestes dues obres, encara que van ser construïdes l’any 1929, podem considerar-les com a edificis moderns.
   Al llarg d'aquest estudi, hem intentat demostrar que aquests dos projectes presenten conceptes en comú, vigents als nostres dies i proposem un nou concepte: "el caràcter intemporal" d'aquesta arquitectura.

   En primer lloc, es tracta el recorregut que ha de fer el visitant per a poder visualitzar i comprendre l'objecte. No es presenta una façana principal, no podem entendre els diferents espais si no completem tot un recorregut, contràriament a les obres arquitectòniques del passat.
   Hem constatat que els accesos no els podem veure directament, no està ala vista l'entrada principal amb la seva porta. El visitant ha de descobrir-la.
    Les dues obres fan possibles diferents visualitzacions a través de diversos mètodes. Mies van der Rohe va utilitzar diferents plans, opacs i transparents i Le Corbusier va crear diferents graus d'obertura i tancament amb la manipulació del volum.

Pavelló Mies van der Rohe, a Barcelona

Interior de la Villa Savoye

   Considerem que és intemporal el culte al Sol i el contacte amb la natura. Le Corbusier ja va expressar la preocupació per les necessitats físiques de l'èsser humà i va projectar la distribució dela “Villa Savoye” al voltant d'un pati, utilit-zant "pilotis" per tal que la natura penetri sota les columnes, o a través de les vidrieres, com en un espectacle, a més de la utilització de "le toît jardin"i la creació d'elements verticals i horitzontals per enmarcar el paisatge.
   Mies va modificar l'emplaçament inicial per estar més en contacte amb la natura i va rebutjar una situació més presencial. El Pavelló també inclou dues zones amb estanys delimitades per murs i cristalleres, unes zones que podem considerar patis.


    Vam observar que alguns dels elements més significatius dels projectes no es trobaven grafiats als primers dibuixos esbossats pels arquitectes. Per exemple: els pilars del Pavelló, el banc de travertí, o l'escultura de la"Ballarina" de Kolbe". Le Corbusier va modificar el sistema d'accés. Podríem anomenar aquest procés com “la presència de l'absència” a les primeres fases del procés creatiu.

   Aquesta anàlisi ens ha permès estudiar els fets escultòrics: la "Ballarina" i els elements considerats escultòrics a la “Villa Savoye” que són la rampa i l’escala de cargol.

Bballarina de Kolbe del Pavelló de Barcelona

Reflex de la ballarina de Kolbe als vidres del Pavelló de Barcelona

  
   Dos sistemes geomètrics, la malla i el Modulor, han format part del procés projectual. La malla ha ajudat a situar els plans i delimitar les seves dimensions al Pavelló, i el Modulor s'ha utilitzat com la unitat de mesura per a concretar les proporcions.

   En relació a la tecnologia i les màquines hem observat que formen part d'aquestes obres, com a símbol de precisió i eficiència. La forma del volum d'accés de la “Villa Savoye” té influència del moviment d'un cotxe i la solució de la coberta evoca imatges de vaixells transoceànics.

   La sensació lleugera de la coberta del Pavelló es produeix per estar sostinguda únicament pels pilars i no pels murs, això s'aconsegueix gràcies a la nova tecnologia.
   Aquesta recerca ens ha permès descobrir un nou recurs utilizat "zonificació". Es tracta de la creació d'un ritme: zona externa de transició, zona interna i zona externa novament. És d'una divisió temporal.
   Els resultats d'aquest estudi desmostren que el concepte de estandarització està present i aquest és intrínsec a la tècnica moderna: l'ús del formigó, els mòduls de les vidrieres, els pilars...

Tot això demostra finalment, la "intemporalitat" d'aquestes dues obres tan representatives de l'arquitectura moderna, fins al punt, que molts els han anomenat "temples moderns". Dos temples que amb els seus plànols o volums d'accés, plànols o volums nobles, i coberta ofereixen una experiència emocional i intel·lectual profunda.

M. Ángeles Jurado, alumna de 2n de batxillerat

Plànol d’alçada del Pavelló de Barcelona

Jardí del Pavelló de Barcelona

Plànol d’alçada de la façana de la Villa Savoye

QUÈ ÉS EL TREBALL DE RECERCA?
      El treball de recerca és una assignatura que cursen obligatòriament tots els alumnes de segon de batxillerat. Consisteix en fer un petit treball d’investigació sota el guiatge d’un professor-tutor que els orienta sobre quina metodologia que cal emprar i com organitzar tant la feina d’investigació com la redacció i presentació final del treball.   Aquesta presentació final es fa davant un tribunal format per tres professors i amb la presència dels seus companys de curs com a públic.

Plànol d’alçada del Pavelló de Barcelona

Plànol planta de la Villa Savoye