Estrabó
ESTRABÓN (Στράβων, llatí
Strabo"guerxo")c. 65 a . C. Amàsia, al Pontos, capital de Capadòcia; † 20 p.C.),): Γεωγραφικά
Estrabó era un geògraf i escriptor grec. Descendia per part de la seva mare d'una família grega notable, en la que va figurar el seu avi Moafernes, que es va separar de Mitrídates i va negociar pel seu compte amb Lucul. Va estudiar a Nisia de Caria on va tenir per mestres el retòric i gramàtic Aristodem, el filòsof peripatètic Xenarc de Seleucia, i Tirannio. Va completar la seva instrucció amb llargs viatges per Grècia, Itàlia i Egipte, i va conèixer altres llocs mitjançant relats de viatgers de la seva època. Amb les seves pròpies experiències i els relats compilats, va escriure una "Geografia" (Geographica) dividida en 17 llibres (pràcticament tots conservats) dels quals el "III" està dedicat a la península ibèrica. Els seus coneixements sobre astronomia i matemàtica geogràfica eren escasos, casi nuls i és per això que no entengué les mides de latituts que Piteas havia traçat explorant l Oceà. En les seves descripcions dóna preferència al clima, produccions, moralitat, usos, costums, religió, institucions, etc . Durant la descripció de les Gàl·lies esmenta freqüentment als grecs Hiparc, Eratóstenes, Polibi i Homer, i a Juli Cèsar.Estrabó va poder obtenir les seves dades sobre l' Hispània Citerior de Marc Vespasià Agripa (+ 12 aC), que com a comandant de la flota romana havia pres part en les guerres càntabres, i també de l'historiador grec Timagenes, nascut a Alexandria i traslladat a Roma el 55 aC (primer com a presoner de guerra, però que després, ja lliure, va obrir una escola de retórica).
El pla general de l'obra és el següent:
§ Llibres I - II: justificació teòrica, de les fonts i defensa d'Homer
§ Llibres III - X: geografia d'Europa (El llibre III, íntegrament dedicat a Hispània.
§ Llibres XI - XIV: geografia d'Àsia menor
§ Llibres XV - XVI: geografia de l'Orient
§ Llibres XVII: geografia d'Àfrica (Líbia i Egipte)
Va escriure també una extensa obra històrica per complementar Polibi, però s'ha perdut gairebé en la seva totalitat.
§2. Si
empezamos la descripción detallada con Calpe, hay por allí la cordillera de
Bastetania y de los Oretanos, con bosques espesos y de grandes árboles, que
separa el litoral del interior. Hay también por allí en muchas partes minas de
oro y otras minas. La primera ciudad en esta costa es Malaca, que dista de
Kalpe tanto como ésta de Gades. Malaca es el mercado de los nómadas de la costa
opuesta de África y tiene grandes fábricas de salazón. Algunos creen que Malaca
es idéntica con Mainake, que según hemos oído era la última ciudad de los
Focenses hacia el Oeste. Pero no es así, sino que Mainake está más lejos (que
Malaca) de Calpe y ha sido destruída, pero conserva todavía las señales de una
ciudad griega, mientras Malaca está más cerca de Kalpe y tiene planta fenicia.
Sigue la ciudad de los Exitanos, de la cual el salazón recibe su nombre
(“salazón exitano”).
§3. Después
de ésta (Exi), está Abdera, que también es colonia fenicia. Encima de esta
región, en
§4. No debe
extrañar ni que el poeta (Homero) cuente los viajes de Ulises de tal manera que
la mayor parte de lo que cuenta sobre él lo localiza más allá de las Columnas
en el Océano Atlántico, estando lo explorado cerca de aquellas regiones y de
las demás cosas dichas por él, de manera que su cuento era creíble, ni que
algunos creyeron a estas historias y a la gran erudición del poeta y tomaron
por cosas científicas la poesía de Homero, como hizo Crates de Mallos y algunos
otros. En cambio otros tan rústicamente interpretaron tal intención (de Homero)
que no solo a él quitaron todo saber como a un jardinero o segador, sino que
tomaron por locos a los que intentaron dar mejor concepto de él. Pero ninguno
de los filólogos o de los matemáticos se atrevió a intentar una explicación o
rectificación o cosa parecida de lo que aquéllos (Crates, etc.) dijeron. Sin
embargo a mi me parece posible defender o corregir mucho de lo que aquellos
dijeron y ante todo en aquellas cosas en que Piteas engañó a los que le
creyeron por no saber nada sobre las regiones del Occidente y Norte del Océano.
Pero dejemos aparte esto, porque necesita una investigación especial y larga.
§ 5. Se
pueden explicar las andanzas de los griegos entre la gente bárbara por estar
divididos ellos en pequeñas partes y reinos que no tenían unión entre sí por su
terquedad, de manera que resultaron endebles contra los extranjeros que les
atacaron. Esta terquedad en los Iberos resultó aún mayor añadiéndose su
naturaleza pérfida y no sencilla. Porque en su vida eran guerreros y
bandoleros y se atrevieron sólo a empresas pequeñas, evitando grandes hazañas,
por no tener grandes fuerzas y alianzas. Si hubiesen querido ayudarse unos a
otros, no habría sido posible a los Cartagineses conquistar la mayor parte de
su país con su fuerza
superior y antes, a los Tirios y después a los Celtas, que hoy se llaman
Celtíberos y Berones; ni al bandolero Viriato y a Sertorio y a otros que
intentaron un dominio mayor. Sin embargo hasta los Romanos, por atacar a los
Iberos por partes, un estado después de otro, necesitaron mucho tiempo,
venciendo ya los unos, ya los otros, hasta que por fin lograron someterlos a
todos, durante casi 200 años y más. Ahora vuelvo a la descripción.
§.6. Después
de Abdera viene Cartago Nova, fundación de Asdrúbal, el sucesor de Barca el
padre de Aníbal, que es con mucho la más fuerte de las ciudades de esa región.
Porque tiene una posición fuerte y muralla bien edificada y está provista de
puertos y de una laguna y de las minas de plata que hemos descrito.
Además hay mucha salazón por allí y en la región lindante. Y es el
emporio ms grande de las mercancías que vienen por mar destinadas a los
habitantes del interior y de los productos del interior destinados a todos los
forasteros. El litoral desde allí hasta el Ebro tiene en medio el río Sucro y
su boca y una ciudad del mismo nombre. El Sucro viene de la sierra
que se junta con la cordillera que está encima de Malaca y de la región de
Cartago (Nova). El Sucro se puede vadear a pie y corre casi paralelo con el Ebro,
siendo distante algo menos de Cartago que del Ebro. Entre el Sucro y Cartago
hay tres pequeñas ciudades de los Masaliotas, no muy lejos del rio (Sucro). De
ellas la más importante es Hemeroscopeion, que tiene en su peñón un templo de
§7. Entre la boca del Ebro y el extremo de
§8. Todo el litoral desde las Columnas hasta aquí es pobre en puertos, pero
la costa que sigue hacia el Norte tiene buenos puertos y el país es fértil,
habitado por los Lacetanos y Larto-laietanos y otras tribus hasta Emporion.
Emporion es fundación de los Massaliotas y dista de
Las Provincias Romanas de Hispania [Estrabón,
Geografía.III.4.20]:
§20. Hoy de
las provincias atribuídas en parte al pueblo romano y al Senado, en parte al
Emperador romano,
El límite Este de
administra todo el país al otro lado del Duero, hacia el Norte (cuyos
habitantes) los antiguos llamaban Lusitanos, los de hoy Gallaicos. Con estos
lindan las partes septentrionales con los Astures y Cántabros. Por los Astures
corre el río Melsos, y un poco más lejos (hacia el Este) está la ciudad Noega y
muy cerca un estuario del Océano que separa los Astures de los Cántabros. En la
sierra que sigue (a Asturia) hacia el Pirineo manda el segundo legado con la
otra (la tercera) legión. El tercer legado tiene el interior y administra el
país de los que se llaman “Togati”, lo que quiere decir que son pacíficos y
transformados en gente civilizada a la manera itálica, estando vestidos con la
toga. Estos son los Celtíberos y los que están junto al Ebro en sus dos
riberas hasta la región marítima (costa de Levante). El procónsul mismo
pasa el invierno en la costa y especialmeme en Cartago y Tarraco, administrando
la justicia, mientras en verano está de viaje inspeccionando lo que necesita
corrección. Hay también procuradores del Emperador, pertenecientes al orden ecuestre,
que dan a los soldados el dinero que les hace falta para vivir.
LLIBRE I, 4, 6: La distància per mar entre Ibèria i la Índia, segons Eratóstenes
(antecedent del sortós error de Cristófor Colom)
6. Παραμυθούμενος δ' ἐπὶ πλέον, ὅτι κατὰ φύσιν ἐστὶ τὸ ἀπὸ
ἀνατολῆς ἐπὶ δύσιν διάστημα μεῖζον λέγειν, κατὰ φύσιν φησὶν εἶναι ἀπὸ τῆς ἕω
πρὸς τὴν ἑσπέραν μακροτέραν εἶναι τὴν οἰκουμένην, καθάπερ εἰρήκαμεν· ... ὡς οἱ
μαθηματικοί φασι, κύκλον συνάπτειν, συμβάλλουσαν αὐτὴν ἑαυτῇ, ὥστ' εἰ μὴ τὸ
μέγεθος τοῦ Ἀτλαντικοῦ πελάγους ἐκώλυε, κἂν πλεῖν ἡμᾶς ἐκ τῆς Ἰβηρίας εἰς τὴν
Ἰνδικὴν διὰ τοῦ αὐτοῦ παραλλήλου, τὸ λοιπὸν μέρος παρὰ τὸ λεχθὲν διάστημα ὑπὲρ
τὸ τρίτον μέρος ὂν τοῦ ὅλου κύκλου· εἴπερ ὁ δι' Ἀθηνῶν ἐλάττων ἐστὶν εἴκοσι μυριάδων, ὅπου πεποιήμεθα τὸν εἰρημένον
σταδιασμὸν ἀπὸ τῆς Ἰνδικῆς εἰς τὴν Ἰβηρίαν. (trad. de
Schulten en Fontes Hispaniae Antiquae y J.L. García Ramón en Ed. Gredos “Y Al intentar aún más dar razones
satisfactorias de que es conforme a la naturaleza decir que es mayor la
distancia desde Levante hasta Poniente, afirma [Eratóstenes] que es conforme a
la naturaleza el que sea mayor el orbe habitado desde el alba hasta el ocaso,
como precisamente dijimos; como los matemáticos, afirma que este configura un
círculo que se cierra sobre sí mismo, de
manera que, si no lo impidiese la gran extensión del mar atlántico, podríamos
navegar de Iberia a
LLIBRE III, 1,6. Llengües i escriptures ibériques
Σοφώτατοι δ' ἐξετάζονται [son considerats]
τῶν Ἰβήρων οὗτοι [els turdetans], καὶ γραμματικῇ [escriptura
alfabètica] χρῶνται, καὶ τῆς παλαιᾶς μνήμης ἔχουσι συγγράμματα καὶ ποιήματα καὶ νόμους ἐμμέτρους ἑξακισχιλίων ἐπῶν, ὥς φασι· καὶ οἱ ἄλλοι δ' Ἴβηρες χρῶνται γραμματικῇ, οὐ μιᾷ [δ'] ἰδέᾳ· οὐδὲ γὰρ γλώττῃ μιᾷ. Τείνει δὲ ἡ χώρα αὕτη, ἡ ἐντὸς τοῦ Ἄνα, πρὸς ἕω μὲν μέχρι τῆς Ὠρητανίας, πρὸς νότον δὲ * μέχρι τῆς παραλίας τῆς ἀπὸ τῶν ἐκβολῶν [les boques] τοῦ Ἄνα μέχρι στηλῶν. Ἀνάγκη δὲ διὰ πλειόνων περὶ αὐτῆς εἰπεῖν καὶ τῶν σύνεγγυς τόπων, ὅσα συντείνει πρὸς τὸ μαθεῖν τὴν εὐφυίίαν τῶν τόπων καὶ τὴν εὐδαιμονίαν.
[TRAD. de A. García Bellido en España
y los españoles hace dos mil años según
LLIBRE III , 2,4:
4. Αὐτὴ δ' ἡ Τουρδητανία θαυμαστῶς εὐτυχεῖ· παμφόρου δ' οὔσης αὐτῆς, ὡσαύτως δὲ καὶ πολυφόρου, διπλασιάζεται τὰ εὐτυχήματα ταῦτα τῷ ἐκκομισμῷ· τὸ γὰρ περιττεῦον τῶν καρπῶν ἀπεμπολεῖται ῥᾳδίως τῷ πλήθει τῶν ναυκληρίων. Ποιοῦσι δὲ τοῦτο οἵ τε ποταμοὶ καὶ αἱ ἀναχύσεις, ὡς εἶπον, ἐμφερεῖς τοῖς ποταμοῖς οὖσαι καὶ ἀναπλεόμεναι παραπλησίως ἐκ θαλάττης οὐ μικροῖς μόνον, ἀλλὰ καὶ μεγάλοις σκάφεσιν εἰς τὰς ἐν τῇ μεσογαίᾳ πόλεις. Ἅπασα γάρ ἐστι πεδιὰς ἡ ὑπὲρ τῆς παραλίας ἐπὶ πολὺ τῆς μεταξὺ τοῦ τε ἱεροῦ ἀκρωτηρίου καὶ Στηλῶν.
§ 4.
LLIBRE III . Capítulo IV, 1
1.
Λοιπὴ δ' ἐστὶ τῆς Ἰβηρίας ἥ τε ἀπὸ τῶν στηλῶν μέχρι τῆς Πυρήνης καθ' ἡμᾶς παραλία
καὶ ἡ ταύτης ὑπερκειμένη μεσόγαια πᾶσα τὸ μὲν πλάτος ἀνώμαλος, τὸ δὲ μῆκος μικρῷ
πλειόνων ἢ τετρακισχιλίων σταδίων· τὸ δὲ τῆς παραλίας ἔτι πλεῖον καὶ δισχιλίοις
σταδίοις εἴρηται. Φασὶ δὲ ἀπὸ μὲν Κάλπης, τοῦ κατὰ στήλας ὄρους, ἐπὶ Καρχηδόνα
νέαν δισχιλίους, καὶ διακοσίους σταδίους· οἰκεῖσθαι δὲ τὴν ᾐόνα ταύτην ὑπὸ
Βαστητανῶν, οὓς καὶ Βαστούλους καλοῦσιν, ἐκ μέρους δὲ καὶ ὑπὸ Ὠρητανῶν. Ἐντεῦθεν
δ' ἐπὶ τὸν Ἴβηρα ἄλλους τοσούτους σχεδόν τι· ταύτην δ' ἔχειν Ἐδητανούς· ἐντὸς
δὲ τοῦ Ἴβηρος[1]
μέχρι Πυρήνης καὶ τῶν Πομπηίου[2]
ἀναθημάτων χιλίους καὶ ἑξακοσίους[3] σταδίους · οἰκεῖν δὲ Ἐδητανῶν[4]
τε ὀλίγους καὶ λοιπὸν τοὺς προσαγορευομένους Ἰνδικήτας[5]
μεμερισμένους τέτραχα.
Traducción:
Lo que resta
de Iberia es la costa, que da al Mar Nuestro, desde las columnas hasta el
Pirene y toda la zona al interior de ésta, de anchura varia y de longitud algo
mayor de cuatro mil estadios, mientras que la del litoral queda dicho ya que es
de dos mil estadios aún más larga. Dicen
que desde Calpe, la montaña de las Columnas, hasta Nueva Carquedón [actual Cartagena] hay
dos mil doscientos estadios, y que esta costa está habitada por bastetanos, a
los que también se llama bástulos, y en parte también por oretanos. Desde allí
hasta el Íber hay aproximadamente otros tantos estadios; esa parte de la costa
la ocupan los edetanos. De la orilla de acá del bero hasta el Pyrene y los Trofeos de Pompeyo [hay]
mil seiscientos estadios, y por allí viven unos pocos Edetanos, y en el resto
los que llaman Indicetes, que están divididos en cuatro partes.
Edetanos: sus principales
asentamientos era Valencia, Sagunto y Edeta Liria (actual Liria)
Trofeos de Pompeyo : en el Pirineo catalán sobre Col Pertus, se alzaba esta torre rematada por
la estatua de Pompeyo, erigida en conmemoración de su victoria sobre Sertorio
en el
Indiketes su ciudad, Indiké, se hallaba junto a
Ampurias. No hay datos sobre las cuatro partes o tribus.
LLIBRE III .4, 3 Sobre l’estada d’Odiseu i altres
herois grecs a terres d’Ibèria
3. Μετὰ ταύτην Ἄβδηρα,
Φοινίκων κτίσμα καὶ αὐτή. Ὑπὲρ δὲ τῶν τόπων ἐν τῇ ὀρεινῇ δείκνυται Ὀδύσσεια καὶ
τὸ ἱερὸν τῆς Ἀθηνᾶς ἐν αὐτῇ, ὡς Ποσειδώνιός τε εἴρηκε καὶ Ἀρτεμίδωρος καὶ Ἀσκληπιάδης
ὁ Μυρλεανός, ἀνὴρ ἐν τῇ Τουρδητανίᾳ παιδεύσας τὰ γραμματικὰ καὶ περιήγησίν τινα
τῶν ἐθνῶν ἐκδεδωκὼς τῶν ταύτῃ. Οὗτος δέ φησιν ὑπομνήματα τῆς πλάνης τῆς Ὀδυσσέως
ἐν τῷ ἱερῷ τῆς Ἀθηνᾶς ἀσπίδας προσπεπατταλεῦσθαι καὶ ἀκροστόλια. Ἐν Καλλαϊκοῖς
δὲ τῶν μετὰ Τεύκρου στρατευσάντων τινὰς οἰκῆσαι, καὶ ὑπάρξαι πόλεις αὐτόθι, τὴν
μὲν καλουμένην Ἕλληνες, τὴν δὲ Ἀμφίλοχοι, ὡς καὶ τοῦ Ἀμφιλόχου τελευτήσαντος δεῦρο
καὶ τῶν συνόντων πλανηθέντων μέχρι τῆς μεσογαίας. Καὶ τῶν μεθ' Ἡρακλέους δέ
τινας καὶ τῶν ἀπὸ Μεσσήνης ἱστορῆσθαί φησιν ἐποικῆσαι τὴν Ἰβηρίαν, τῆς δὲ
Κανταβρίας μέρος τι κατασχεῖν Λάκωνας καὶ οὗτός φησι καὶ ἄλλοι. Ἐνταῦθα δὲ καὶ Ὠκέλλαν
πόλιν Ὠκέλλα κτίσμα λέγουσι τοῦ μετὰ Ἀντήνορος καὶ τῶν παίδων αὐτοῦ διαβάντος εἰς
τὴν Ἰταλίαν. Καὶ ἐν τῇ Λιβύῃ δὲ πεπιστεύκασί τινες τοῖς τῶν Γαδειριτῶν ἐμπόροις
προσέχοντες, ὡς καὶ Ἀρτεμίδωρος εἴρηκεν, ὅτι οἱ ὑπὲρ τῆς Μαυρουσίας οἰκοῦντες
πρὸς τοῖς ἑσπερίοις Αἰθίοψι Λωτοφάγοι καλοῦνται, σιτούμενοι λωτόν, πόαν τινὰ καὶ
ῥίζαν, οὐ δεόμενοι δὲ ποτοῦ, οὐδὲ ἔχοντες διὰ τὴν ἀνυδρίαν, διατείνοντες καὶ μέχρι
τῶν ὑπὲρ τῆς Κυρήνης τόπων. Ἄλλοι τε πάλιν καλοῦνται Λωτοφάγοι, τὴν ἑτέραν οἰκοῦντες
τῶν πρὸ τῆς μικρᾶς Σύρτεως νήσων, τὴν Μήνιγγα.
[TRAD. de A. García Bellido en España
y los españoles hace dos mil años según
Ὀδύσσεια: la obsesión de
considerar a Homero como historiador y geógrafo digno de crédito lleva a
muchos, Estrabón entre ellos a suponer,
sin fundamento, que en
Asclepiades de Mirlea (ciudad de Bitinia, en Asia Menor): célebre filólogo que vivió hacia fines
del s. II o comienzos del I a. C.
LLIBRE III . Capítulo IV, 7-9
7. Μεταξὺ δὲ τῶν τοῦ
Ἴβηρος ἐκτροπῶν καὶ τῶν ἄκρων τῆς Πυρήνης, ἐφ' ὧν ἵδρυται τὰ ἀναθήματα τοῦ
Πομπηίου, πρώτη Ταρράκων ἐστὶ πόλις, ἀλίμενος μὲν, ἐν κόλπῳ δὲ ἱδρυμένη καὶ
κατεσκευασμένη τοῖς ἄλλοις ἱκανῶς, καὶ οὐχ ἧττον εὐανδροῦσα νυνὶ τῆς Καρχηδόνος.
Πρὸς γὰρ τὰς τῶν ἡγεμόνων ἐπιδημίας εὐφυῶς ἔχει, καὶ ἔστιν ὥσπερ μητρόπολις οὐ
τῆς ἐντὸς Ἴβηρος μόνον, ἀλλὰ καὶ τῆς ἐκτὸς τῆς πολλῆς. Αἵ τε Γυμνήσιαι νῆσοι
προκείμεναι πλησίον καὶ ἡ Ἔβυσος, ἀξιόλογοι νῆσοι, τὴν θέσιν εὔκαιρον τῆς πόλεως
ὑπαγορεύουσιν. Ἐρατοσθένης δὲ καὶ ναύσταθμον ἔχειν φησὶν αὐτήν, οὐδὲ ἀγκυροβολίοις
σφόδρα εὐτυχοῦσαν, ὡς ἀντιλέγων εἴρηκεν Ἀρτεμίδωρος.
Traducción:
Entre las bocas del Íber y el extremo de
8. Καὶ ἡ σύμπασα
δ' ἀπὸ Στηλῶν σπανίζεται λιμέσι μέχρι δεῦρο, ἐντεῦθεν δ' ἤδη τὰ ἑξῆς
εὐλίμενα καὶ χώρα ἀγαθὴ τῶν τε Λεητανῶν[7] καὶ
Λαρτολαιητῶν[8]
καὶ ἄλλων τοιούτων μέχρι Ἐμπορίου[9]. Αὐτὸ
δ' ἐστὶ Μασσαλιωτῶν κτίσμα, ὅσον + τετταράκοντα διέχον τῆς Πυρήνης σταδίους
καὶ τῶν μεθορίων τῆς Ἰβηρίας πρὸς τὴν Κελτικήν· καὶ αὕτη δ' ἐστὶ πᾶσα ἀγαθὴ καὶ
εὐλίμενος. Ἐνταῦθα δ' ἔστι καὶ ἡ Ῥόδη[10], πολίχνιο,
Ἐμποριτῶν, τινὲς δὲ κτίσμα Ῥοδίων φασί· κἀνταῦθα δὲ καὶ ἐν τῷ Ἐμπορίῳ τὴν
Ἄρτεμιν τὴν Ἐφεσίαν τιμῶσιν, ἐροῦμεν δὲ τὴν αἰτίαν ἐν τοῖς περὶ Μασσαλίαν. ᾬκουν
δ' οἱ Ἐμπορῖται πρότερον νησίον τι προκείμενον, ὃ νῦν καλεῖται παλαιὰ πόλις[11], νῦν
δ' οἰκοῦσιν ἐν τῇ ἠπείρῳ. Δίπολις δ' ἐστὶ, τείχει διωρισμένη, πρότερον τῶν Ἰνδικητῶν
τινας προσοίκους ἔχουσα, οἳ, καίπερ ἰδίᾳ πολιτευόμενοι, κοινὸν ὅμως περίβολον ἔχειν
ἐβούλοντο πρὸς τοὺς Ἕλληνας ἀσφαλείας χάριν, τῷ χρόνῳ δ' εἰς ταὐτὸ πολίτευμα
συνῆλθον μικτόν τι ἔκ τε βαρβάρων καὶ Ἑλληνικῶν νομίμων, ὅπερ καὶ ἐπ' ἄλλων
πολλῶν συνέβη.
Traducción:
Todo el litoral desde las Columnas hasta aquí es pobre en
puertos, pero desde este punto los puertos son ya con frecuencia buenos, así
como la tierra que habitan los Leetanos y Lartolaietes y otras tribus hasta
Emporion. Dicha ciudad es fundación de los Massaliotas y dista de la de Pyrene
y de la frontera de
9. Ῥεῖ δὲ καὶ ποταμὸς[12] πλησίον,
ἐκ τῆς Πυρήνης ἔχων τὰς ἀρχάς, ἡ δὲ ἐκβολὴ λιμήν ἐστι τοῖς Ἐμπορίταις. Λινουργοὶ
δὲ ἱκανῶς οἱ Ἐμπορῖται· χώραν δὲ τὴν μεσόγαιαν ἔχουσι, τὴν μὲν ἀγαθὴν, τὴν δὲ
σπαρτοφόρον τῆς ἀχρηστοτέρας καὶ ἑλείας σχοίνου, καλοῦσι δὲ Ἰουγκάριον πεδίον[13]· τινὲς
δὲ καὶ τῶν τῆς Πυρήνης ἄκρων νέμονται [τὰ] μέχρι τῶν ἀναθημάτων τοῦ Πομπηίου,
δι' ὧν βαδίζουσιν εἰς τὴν ἔξω καλουμένην Ἰβηρίαν ἐκ τῆς Ἰταλίας, καὶ μάλιστα τὴν
Βαιτικήν[14].
Αὕτη δ' ἡ ὁδὸς ποτὲ μὲν πλησιάζει τῇ θαλάττῃ, ποτὲ δ' ἀφέστηκε, καὶ μάλιστα ἐν
τοῖς πρὸς ἑσπέραν μέρεσι. Φέρεται δὲ ἐπὶ Ταρράκωνα, ἀπὸ τῶν ἀναθημάτων τοῦ
Πομπηίου διὰ τοῦ Ἰουγκαρίου πεδίου καὶ Βετέρων καὶ τοῦ Μαραθῶνος καλουμένου πεδίου
τῇ Λατίνῃ γλώττῃ, φύοντος πολὺ τὸ μάραθον[15]· ἐκ
δὲ τοῦ Ταρράκωνος ἐπὶ τὸν πόρον τοῦ Ἴβηρος κατὰ Δέρτωσσαν[16] πόλιν·
ἐντεῦθεν διὰ Σαγούντου καὶ Σαιτάβιος πόλεως ἐνεχθεῖσα κατὰ μικρὸν ἀφίσταται τῆς
θαλάττης καὶ συνάπτει τῷ Σπαρταρίῳ, ὡς ἂν Σχοινοῦντι, καλουμένῳ πεδίῳ· τοῦτο δ'
ἐστὶ μέγα καὶ ἄνυδρον, τὴν σχοινοπλοκικὴν φύον σπάρτον, ἐξαγωγὴν ἔχουσαν εἰς πάντα
τόπον, καὶ μάλιστα εἰς τὴν Ἰταλίαν. Πρότερον μὲν οὖν διὰ μέσου τοῦ πεδίου καὶ Ἐγελάστας
συνέβαινεν εἶναι τὴν ὁδὸν χαλεπὴν καὶ πολλήν, νυνὶ δὲ ἐπὶ τὰ πρὸς θαλάττῃ μέρη
πεποιήκασιν αὐτήν, ἐπιψαύουσαν μόνον τοῦ Σχοινοῦντος, εἰς ταὐτὸ δὲ τείνουσαν τῇ
προτέρᾳ, τὰ περὶ Καστλῶνα καὶ Ὀβούλκωνα, δι' ὧν εἴς τε Κορδύβην καὶ εἰς Γάδειρα
ἡ ὁδός, τὰ μέγιστα τῶν ἐμπορίων. Διέχει δὲ τῆς Κορδύβης ἡ Ὀβούλκων περὶ τριακοσίους
σταδίους. Φασὶ δ' οἱ συγγραφεῖς, ἐλθεῖν Καίσαρα ἐκ Ῥώμης ἑπτὰ καὶ εἴκοσιν ἡμέραις
εἰς τὴν Ὀβούλκωνα καὶ τὸ στρατόπεδον τὸ ἐνταῦθα, ἡνίκα ἔμελλε συνάπτειν τὸν περὶ
τὴν Μοῦνδαν πόλεμον.
Traducción:
Corre por allí un río que tiene sus fuentes en el Pirene
y que su desembocadura sirve de puerto a los Emporitanos. Son hábiles los
Emporitanos en la fabricación del lino. Poseen tierras en el interior, unas son
buenas, y otras no producen sino esparto, el junco palustre de menor utilidad; de esto recibe su nombre
la llanura Juncaria. Parte de ellos (los Indiketes) habitan los extremos del
Pirineo hasta el monumento de Pompeyo, por donde pasa la vía que va de Italia a
[1] Íbero: Ebro (del íbero
"ibar": río)
[2] Trofeos de Pompeyo: Los Trofeos o
Monumento de Pompeyo deben situarse en el punto más alto de la vía sobre el Col
Pertus (Pirineo) por donde actualmente pasa la carretera general de España a
Francia por
[3] 1.600
estadios:
[4] Edetanos: habitaban la
zona de Alicante, Valencia y Castellón
[5] Indicetes: en la región
del Ampurdán. Reciben su nombre de la ciudad de Indike, que estaba junto a
Ampurias. Las cuatro partes de los Indicetes sólo se menciona aquí, y no
conocemos sus nombres; por autores posteriores sabemos que los Cessetanos,
Layetanos y Lacetanos, comprendidos entre el Ebro y los Pirineos, eran
Indicetes
[6] Islas
Gimnesias: (< γυμνός ‘desnudo’, por mostrarse
así sus habitantes): Mallorca y Menorca.
Ebuso (< fenicio aibschm, ‘isla de
pinos’) es Ibiza.
[7] Leetani: Layetanos
(habitan la costa de Barcelona a Blanes) Laietanos (ai es la forma genuina; en
las monedas aparece laiescen. La transcripción romana es con "e")
[8] Lartolaietes
(tribu desconocida). Posiblemente son los layetanos (Larto- de origen etrusco)
o es una mezcla de ilirgetes (Ilerda/Lleida) y layetanos.
[9] Emporion ‘factoría comercial’ (latín
Emporiae): Ampurias. Fundación griega (foceo-massaliota) del año
[10]
Rhode: Rhodos fundó la colonia hacia el
siglo VIII que fue absorbida hacia el siglo IV por su vecina más potente
(Ampurias).
[11]
Palaiapolis (ciudad antigua): Estuvo en Sant
Martí (antes isla, hoy península). Al sur se encuentra
[12] un río: se trata del Riuet (
[13] llanura
Juncaria: el spartum lygeum, vulgarmente
junco, crecía en todo el Ampurdán. El
campo Juncario ha dado su nombre al pueblo de
[14] Via Heraclea (de Hércules) De los
Pirineos hasta Andalucía. Desde Roma a los Pirineos se llamaba Via Domitia,
construida por Domitius Ahenobardus, después de vencer a las tribus de
[15] μάραθον: hinojo
[16] Dertosa: Tortosa.
[17] Seterras: Hostalric.
[18] Játiva, ciudad de los
contestanos.
[19] De localización no conocida.
[20] Cazlona y Porcuna
[21] Munda, en el Cerro de