L'art gòtic

1. Introducció

• Art desenvolupat entre el període anomenat romànic i el Renaixement (ss XIII-XIV en uns països i XIII-XV en uns altres).
• Geogràficament ocupà tota l'Europa del nord, la central i l'occidental, i arribà fins al Pròxim Orient i, molt més tard, fins a l'Amèrica hispana.
• La denominació de gòtic fou deguda als acadèmics, com a sinònim de barbaritzant i equivalent a un estil no subjecte a cànons.

 

• Arquitectura:

  • Comença a la capella de Saint-Denis (1144) i finalitza amb la construcció de la catedral de Segòvia (1525).
  • Característiques comunes, l'arc i la volta d'ogiva.
  • Evolució estructural des del sentit de masses romànic a una visió etèria de l'espai.
  • Esquelet de pedra format per columnes, contraforts i arcbotants, on cada part és perfectament diferenciada amb vista a l'acompliment de la seva funció.
  • Arquitectes i mestres molt reconeguts com ara Pierre de Montereau i Jean des Champs, a França, el mestre Mateo, a Compostel·la, i Guillem Sagrera, a la Corona d'Aragó.
  • Períodes: En línies generals poden considerar-se en l'evolució de l'arquitectura gòtica en quatre períodes, que presenten anàlogues característiques en els diversos països d'Europa.
    • Primer període de transició, en el qual s'inclouen temples començats en estructura romànica i acabats en gòtic. Presenten gruixuts pilars amb columnes semicirculares adossades en els fronts, i en els diagonals. Contraforts com sistema de contraresto i mai boterells.
    • Al segle XIII, pilars de nucli cilíndric amb columnetes corresponents una a cada nervi de la volta, bases i capitells individuals amb decoració vegetal aquests. Volta de crucería de nervis fins i motlures. Ventanascon tracerías basant-se en arcs apuntats i rosasses trifoliados i cuatrifoliados. Boterells.
    • Al segle XIV comença la subdivisió excessiva de columnetes, les voltes multipliquen els seus nervis. L'arc apuntat equilàter. Es compliquen les tracerías dels ventanals.
    • L'últim període correspon al segle XV; en ell la decoració domina a les línies arquitectòniques. És la fase barroca de l'estil gòtic. Apareixen i es difonen, les formes de l'arc de tipus conopial, carpanell i escarser; les tracerías adopten formes curvilínies, amb tendència a les formes, en S; es prodiguen les voltes estavellades, calant-se de vegades suplementària, els capitells desapareixen o adopten la disposició

• Arts figuratives, com la pintura, l'escultura, l'orfebreria, els vitralls, la tapisseria, etc, evolució del coneixement progressiu de les lleis de la perspectiva i de l'anatomia.

  • Períodes:
    • Italogòtic. El s XIII és de clara superioritat italiana: pintors com ara Duccio, Simone Martini, els germans Lorenzetti i, Giotto, i escultors com Niccolò Pisano, transformen el concepte de pintura i d'escultura, encara amb regusts bizantins, i li donen per primera vegada un caire occidental; i França recull les experiències italianes a través de la cort papal d'Avinyó.
    • Internacional. Jean Pucelle, els germans Limbourg, el polifacètic André de Beauneveu i Jacquemard de Hesdin, constitueixen dues escoles que, influeixen sobre les corts europees durant el darrer quart del s XIV i el primer del s XV; a Borgonya, treballa l'escultor Claus Sluter, i la ciutat d'Arràs arribà a ésser el primer centre productor de tapissos amb Jean de Bandol i Jean de Bruges.
    • Flamenc. Als Països Baixos J.van Eyck, des dels primers anys del s XV, i més tard R.van der Weyden i H.Memling imposen en la pintura tot un canvi, temàtica ( pintura més humana) i tècnica (amb la utilització de l'oli com a aglutinant).

Arquitectura L’estil gòtic fou predominant al segle XIII en la construcció d’un gran nombre de catedrals. Al segle XV l’arribada d’arquitectes centreeuropeus va importar el gust per l’ornamentació molt recarregada. La Corona de Castella rebé la influència dels models del gòtic francès, caracteritzat per la verticalitat i per l’ornamentació. L’arquitectura civil gòtica va deixar edificis importants a Castella, com el castell de Peñafiel, a Valladolid, i el Palacio del Infantado a Guadalajara. L’arquitectura gòtica catalanoaragonesa es caracteritza per l’ús de pilars i torres octagonals, i l’existència d’espais interiors amplis i unitaris, amb una sola nau o tres naus de la mateixa alçada. El creixement econòmic de les ciutats als segles XIII i XIV va afavorir la construcció d’edificis relacionats amb el comerç, com les llotges i les drassanes.
Escultura L’escultura gòtica hispànica va tenir un gran desenvolupament. Una mostra n’és la Puerta del Sarmental de la catedral de Burgos i la Virgen Blanca de la catedral de Lleó. Als segles XIV i XV es va accentuar el sentit decoratiu, que queda palès al sepulcre de Don Alfonso, de Gil de Siloé. A Catalunya el desenvolupament de l’escultura gòtica va anar força deslligat de l’arquitectura. Va créixer l’ús d’escultures als retaules religiosos i als monuments funeraris. L’esplendor de l’escultura gòtica a Catalunya començà al segle XIV amb la construcció dels panteons reials al monestir de Poblet i de Santes Creus. Es va mantenir al segle XV gràcies a Pere Joan.
Pintura La pintura és l’art que exemplifica millor la riquesa, la sofisticació i el refinament de la societat catalana medieval. Durant el segle XIII la pintura gòtica va estar dominada a Castella i Lleó per l’art de la miniatura. Al segle XV els retaules van esdevenir el mitjà d’expressió pictòrica principal. Va tenir el focus d’irradiació a Barcelona i després, al segle XV, a València. Els artistes catalans van seguir la tendència de les escoles europees. Primer va predominar la pintura lineal i al segle XIV Ferrer Bassa i els germans Jaume i Pere Serra reberen la influència italiana.

2. Índex general d'obres

Arquitectura

• Monestir de Poblet
• Catedral de Chartres
• Catedral de León
• Santa Maria del Mar
• Una llotja (València o Mallorca)

Escultura

• Pou de Moisès de Claus Sluter. Cartoixa de Champmol (Dijon)
• Una Marededéu gòtica com “la Verge i
l’infant” (Sallent de Sanaüja, MNAC) o
la Verge blanca de les catedrals de
Toledo o Burgos)

Pintura

• Giotto: Programa de La Capella Scrovegni o de l’Arena
• Jan van Eyck: Matrimoni Arnolfini

• Hieronymus Bosch: El jardí de les delícies
• Ll. Dalmau: La Marededéu dels Consellers

• Ferrer Bassa: Pintures de la cel·la de
Sant Miquel (Pedralbes).
• P. Serra: retaule de l’Esperit Sant
(Manresa)