Fins que es va inventar el microscopi electrònic
(1934) els biòlegs creien que totes les cèl·lules
tenien la mateixa estructura: membrana-citoplasma-nucli.
A partir d'aquest moment es va descobrir que
alguns grups d'éssers vius unicel·lulars tenien una estructura
diferent. Així doncs, podem parlar de:
-
Cèl·lules eucariotes: Formen
part de tots els animal i vegetals tot formant teixits, i també
les trobem a la gran majoria de microorganismes (protozous, algues unicel·lulars
i fongs unicel·lulars). Són les més abundants en el
conjunt dels éssers vius. Tenen l'estructura clàssica membrana-citoplasma-nucli.
La característica pròpia és que posseeixen un nucli
amb membrana nuclear ben diferenciat del citoplasma.
També tenen una sèrie d'orgànuls bastant complexos:
ribosomes,
aparell
de golgi,
mitocondris, , vacúols,
lisosomes,
reticle
endoplasmàtic, cloroplasts ...
Dins el nucli trobem la
cromatina que forma els
cromosomes.
Les cèl·lules eucariotes seran estudiades amb més
detall en successives pàgines. Dins de les cèl·lules
eucariotes podem observar algunes diferències entre cèl·lules
animals i cèl·lules vegetals.
-
Cèl·lules procariotes: La principal
característica és que no posseeixen membrana nuclear. En
general són mes petites que les eucariotes, més primitives
i no formen teixits especialitzats. Només les trobem en dos grups
de microorganismes: bacteris i cianobacteris. Tenen una membrana plasmàtica
però a més a més tenen una paret cel·lular
que no és de cel·lulosa sinó d'una altra substància
anomenada mucopolisacàrid. Els únics orgànuls que
té són els ribosomes, més petits però molt
nombrosos, i la resta de funcions (respiració, algunes la fotosíntesi...)
les fan en uns plecs de la membrana anomenats mesosomes. Tenen un únic
cromosoma anul·lar o circular bastant enrotllat i d'estructura senzilla.
A la membrana poden tenir cilis (molts filaments i curts) o flagells (pocs
filaments i molt allargats) que els permeten el moviment.
|