|
Índex
Tornar
Conceptes fonamentals
Biografia
Jean Charcot
Leslie Stevenson
Muy interesante: S. Freud
El cas d'Anna O.
"Esquema del Psicoanálisis"
Cincuenta años después
1939
Sueños y madurez
La lucha entre pulsiones
Los continuadores
Pere Bofill
Ha muerto Freud?
Sexualidad y agresividad
Vigencia de Freud
Levedad del Psicoanálisis
Les forces inconscients
Juego test
Malestar cultura
Marx i Freud
Exercicis
| |
| |
Enllaços |
SIGMUND FREUD
Leslie Stevenson: “Siete teorías de la naturaleza humana”
Vida i obra
Teoria de l’univers
Teoria de l’ésser humà
Diagnòstic
Prescripció
VIDA I OBRA
Moràvia (1856), Londres (1939)
1860. Viena: Medicina, Biologia, Fisiologia.
1882: Hospital General de Viena
1886: Pràctica privada en malalties “nervioses”
Primera fase: desenvolupament i tractament de la psicoanàlisi.
1885-1886 – París – Dr. Charcot (Hipnotisme per a tractar la histèria)
- Insatisfacció electroteràpia i suggestió hipnòtica.
Dr. Bruer:
Histèria causada per experiència emocional intensa oblidada.
Tractament: recordatori experiència i descàrrega emoció corresponent.
Conclusió: Fer present a la consciència.
1895: “Estudis sobre la histèria” (Freud – Breuer)
Segona fase: Maduració teòrica.
1900. “La interpretació dels somnis”
1901. “Psicopatologia de la vida quotidiana” (anàlisi de les causes dels errors
quotidians)
1905. “Tres assaigs sobre la teoria sexual”
1909 (Amèrica): “Cinc conferències sobre psicoanàlisi”
1913 – 1914. “Tòtem i tabú” . Aplicació de les teories a l’àmbit antropològic.
1915 -1917. “Lliçons d’introducció a la psicoanàlisi”.
Tercera fase. A partir de 1918 i fins 1939
Desenvolupament i canvis posteriors de la seva teoria.
Intent d’aplicació a qüestions socials.
1920. “Més enllà del principi del plaer”
( Introducció de l’instint de mort independentment de l’instint eròtic o de vida
postulat abans).
1923. “El jo i l’allò”
(Estructura tripartita de la ment (l’allò, el jo, i el superjò))
Treballs sociològics
1927. “El futur d’una il•lusió”
(Tracta sobre la religió com una falsa creença. Explicació psicològica).
1930. “El malestar de la cultura”
(Conflicte entre les exigències de la civilització i els instints personals)
1939. “Moisès i el monoteisme”
(Història dels jueus des del punt de vista psicoanalític)
1939. “Un esquema de la psicoanàlisi”
TEORIA DE L’UNIVERS
Tots els fenòmens són determinats per les lleis de la Física i de la Química.
L’ésser humà és un producte de l’evolució natural, subjecte a les mateixes
lleis.
TEORIA DE L’ÉSSER HUMÀ
1. Tot esdeveniment té unes causes precises. Tot el que fa o diu una persona té
unes causes.
2. Postula l’existència d’estats mentals inconscients. (La ment inclou dades que
la persona no té coneixement) – iceberg.
- A partir de 1920: Estructura tripartita de la ment
o Allò: impulsos instintius que requereixen satisfacció immediata.
o Jo: se n’ocupa del món real.
o Superjò: conté la consciència, les normes socials adquirides durant
l’infantesa.
3. Els instints o impulsos. Les forces que motiven l’aparell mental. (llenguatge
mecànic o elèctric)
4. Teoria evolutiva del caràcter humà individual (importància de la infantesa)
DIAGNÒSTIC
(Plató), Benestar: Salut mental. Depèn de la relació harmoniosa entre les
diverses parts de la ment. Relació entre la persona i el món real.
- JO (tasca): Reconciliació de l’allò, el superjò i el món extern, tot percebent
i seleccionant oportunitats per satisfer les demandes instintives de l’allò
sense transgredir les normes exigides pel superjò.
- NEUROSI: Resultat de la frustració dels instints bàsics, sigui per causa
d’obstacles externs o per causa d’un desequilibri mental intern.
- REPRESSIÓ: Impuls instintiu incompatible amb les normes convencionals.
o Mecanisme de defensa: Intenta la persona evitar conflictes interns
(escapament, engany, evasió de la realitat)
o El que es reprimeix no desapareix, sinó que es torna inconscient.
o Substitut: símptoma neuròtic.
Per la futura salut mental:
- És essencial que el nen recorri amb èxit les fases normals del desenvolupament
de la sexualitat.
PRESCRIPCIÓ
- Restablir l’equilibri harmònic entre les parts de la ment i entre l’individu i
el seu món (Programes de reforma social? Freud no ho especifica)
Mètode individual:
- Descobriment inicial de Breuer (Record experiències traumàtiques).
- Cura pel parla, associació lliure d’idees, resistència, somnis del pacient
(realització encoberta dels desigs reprimits), actes fallits (delators de causes
inconscients).
- Confiança entre pacient i analista (Mecanisme de transferència)
Objectiu del mètode psicoanalític: Autoconeixement.
- Control racional (supressió)
- Desviació (sublimació). |
|
|