EL NOUCENTISME. Conceptes generals
Se sol situar l'inici del Noucentisme l'any 1906, coincidint amb una
sèrie de fets importants d'aquest moviment: l'aparició del
Glosari d'Eugeni d'Ors a la "Veu de Catalunya", la publicació
d'Els fruits saborosos de Josep Carner i de La nacionalitat
catalana de Prat de la Riba, etc. I per bé que un temps abans
s'entreveu ja el decliu del moviment (fugida de Carner, escissió
de la Lliga i sorgiment d'Acció Catalana, defecció d'Ors...)
cal considerar que l'any 1923, amb la implantació 
de
la dictadura de Primo de Rivera, s'acaben les realitzacions noucentistes,
encara que alguns dels seus aspectes ideològics perduraran amb
divers grau d'intensitat. Es fàcil observar encara l'empremta noucentista,
no tant en manifestacions literàries com en alguns programes o
activitats polítiques i socials. No en va, per una part de la Catalunya
d'avui encara són vàlids, i mai no s'han acabat de dur a
terme, part de les propostes que es feren en aquell moment, com ja heu
vist quan comentàvem els objectius i les realitzacions de la Lliga
Regionalista.
Es pot definir el Noucentisme com aquell fenomen que entre les dates abans
esmentades tipifica les aspiracions hegemòniques dels nuclis més
actius de la burgesia catalana i procura dur-les a terme mitjançant
una sèrie de projectes complexos i variats que possibilitin la
viabilitat de l'acció reformista que es proposen.
Amb freqüència s'ha tractat Modernisme i Noucentisme com a
dos moviments antagònics, com un trencament ideològic i
estètic total. No és ben bé així; cal recordar
que alguns dels intel·lectuals més representatius del Noucentisme
-Pompeu Fabra, Carner, Ors- havien participat de manera assídua
en projectes i activitats modernistes i que posteriorment s'incorporaren
a les files del nou moviment. Un dels elements bàsics que marca
el canvi entre els dos períodes és el pas de l'amateurisme
a la professionalització, o si es vol, de l'espontaneïtat
i el voluntarisme a la institucionalització.
Es tractava de crear una nova orientació en l'ordre político-social
i del pensament com a conseqüència de la consolidació
del catalanisme polític. Així intel·lectuals i burgesia
-forces culturals i polítiques- es posen d'acord per tirar endavant
un projecte polític comú per a Catalunya; S'aglutinen sota
la disciplina d'un partit, la Lliga Regionalista, dirigida per Prat de
la Riba i s'expressen, sobretot, a través de les pàgines
de "La Veu de Catalunya".
Tres personatges sobresurten en els procés d'implantació
de les propostes noucentistes:
Enric Prat de la Riba, que d'una manera gairebé hegemònica
durant un llarg període organitzà l'activitat nacionalista
catalana, entesa com una intervenció total en tots els àmbits
del país; primer des de la Diputació de Barcelona i més
tard des del poder que li conferia ser el president de la Mancomunitat.
Eugeni d'Ors, que es constituí en el principal ideòleg
i sobretot divulgador dels conceptes clau de Noucentisme a través
del seu Glosari.
Josep Carner, que es converteix en l'escriptor -el poeta- capdavanter
de la nova literatura i també en un bon divulgador de l'ideari
noucentista, especialment en el camp més estrictament cultural
i literari.
Al costat d'ells s'ha d'esmentar Pompeu Fabra, que des de l'Institut d'Estudis
Catalans pot enllestir la reforma ortogràfica i tirar endavant
el procés de normalització de la llengua catalana.
En parlar d'Eugeni d'Ors dèiem que va divulgar els mots clau definidors
del Noucentisme, dels valors polítics, ètics i estètics
que conformaven la nova ideologia. Més endavant ja els dedicarem
més espai, ara, però en podem citar uns quants de bàsics:
imperialisme, arbitrarisme, classicisme, civilitat.
Concretant en l'aspecte de la literatura de l'època cal destacar:
1. Acostament al classicisme i com a conseqüència rebuig del
romanticisme, identificat amb els autors modernistes, i del naturalisme.
2. Rebuig de l'espontaneïtat i valoració de l'artificiositat.
3. Predomini de la poesia sobre la novel·la. Sobretot en els primers
anys, la producció novel·lística -no la prosa en
general- és molt minsa i en cap cas comparable a la modernista.
4. Valoració del domini d'una llengua literària precisa
i rica.
Havent contemplat els vessants ideològics, literaris i lingüístics del Noucentisme d'una manera global, dedicarem el que ens resta d'aquest tema a analitzar el significat dels mots que hem considerat bàsics per tal d'entendre el moviment ideològic que pretenia instaurar un model concret de societat. La millor forma de fer-ho és a través de la lectura i la reflexió d'unes quantes glosses d'Eugeni d'Ors.
El concepte d'Intervenció cal identificar-lo amb la necessitat d'una acció reformadora en profunditat de la societat, sempre dintre del marc legal. En principi fou una idea genèrica i posteriorment es va anar convertint en unes propostes concretes d'actuació. Així del concepte general va sorgir una doble projecció: Imperialisme i arbitrarisme.
-I avui, en realitat, en tot el món, en tots els pobles del món,
entre l'abigarrament i confusió de rètols i etiquetes, hi
ha dos criteris, dos partits únicament: el de l'Abstenció
i el de la Intervenció; el de la política liberal i el de
la política social; el Manchesterianisme i l'Imperialisme...- L'un
vol dir: superstició de lo consumat, governs irresponsables, fisiocratisme,
"laissez faire,-laissez passer", individualisme atomístic,
canonització dels horrors de la lliure concurrència, teoria
de l'Estat Gendarme, inacció davant el mal i la ignorància,
"nulla est redemptio" per al proletariat... L'Imperialisme vol
dir, al revés: responsabilitat, solidarisme, reforma, Ciutat, legislació
del treball, Estat educacional, lluita per l'Ètica i Cultura, justícia
social... -Entre aquests dos partits, entre aquestes dues actituds, deu
escollir ara tot home. No és lícita una posició equívoca.
Cal ésser Imperialista o manchesterià. Cal decidir-se d'una
vegada entre la històrica doctrina lliberal de l'abstenció
i la doctrina, tan acorde amb l'ànima moderna de la intervenció
social a ultrança...
"Et tout la reste est littérature."
Eugeni d'Ors: Glosari,
9-8-1909
1. En aquesta glossa, Ors presenta l'antítesi Abstenció-Intervenció. Quins altres quatre mots fa servir per indicar aquesta oposició?
2. De quina opció és partidari Ors, de l'abstencionisme o de l'intervencionisme?
3. Completa la sèrie següent:
Abstencionisme -------
govern irresponsable -------
------- solidarisme
------- justícia social
inacció davant el mal i la ignorància -----
------- Ciutat
El mot Imperialisme, en el sentit que l'entenien els noucentistes, apareix
per primera vegada en La Nacionalitat Catalana de Prat de la Riba
i es referia al sistema político-social de la societat catalana
que propugnaven els noucentistes -en aquest cas podem parlar amb més
rigor si diem la burgesia catalana que forma part o simpatitza amb la
Lliga Regionalista- que pretenia imposar-se com a model i imposar-se sense
traves.
També nosaltres en hora de gràcia, ens havíem sentit
l'ànima punyida per l'imperatiu categòric de la responsabilitat.
D'aquí el començ d'una política d'intervenció
a Catalunya.- D'aquí el nostre Imperialisme.
No cal que aquesta glosa digui, un cop més, la defensa de l'Imperialisme
català: l'han esgranada, jorn rera jorn, totes les glosses del
Glosari. -No és hora tampoc de recordar-ne la història:
difícil resultaria per al Glosador realitzar aquesta tasca impersonalment.
Però segurament l'historiaire futur no oblidarà que una
gran revolució de l'esperit s'ha desenrotllat a Catalunya en quatre
etapes.
Un temps, el Catalanisme practicà radicalment dins la mateixa Catalunya,
la política de l'Abstenció. -Aquest període no conegué
més armes civils que la sàtira i l'elegia. Davant el Mal,
instaurat a casa nostra, cap activa intervenció. Se deixava fer:
se malparlava. -Encara es troben esperits entorn nostre que continuen
inscrits en aquest període, i en les seves normes de moralitat
i de mentalitat... -La primera etapa de l'Imperialisme Català ha
provingut del qui van dir-se: "De lo que aquí passa nosaltres
en tenim la culpa". -Ha consistit en la decisió dels catalanistes
d'intervenir en el govern de Catalunya.
Però
(i aquí entra en joc un dels principis cabdals de l'Imperialisme
teòric) "la responsabilitat d'un poble no pot mai tancar-se
en els límits territorials". -Conseqüència, el
dir-se "De lo que a tota Espanya passa, de lo que tota Espanya representa
avui per a nosaltres, nosaltres ne som responsables, ne tenim la culpa".
-Doncs, segona etapa de l'obra imperialista: intervenció en els
afers generals espanyols.
Tercera etapa: ¿Per què a ponent tan sols? ¿I al
Nord, on regna aquesta civilització florida? ¿I l'Orient?
¿I l'Àfrica? ¿I aquest Mediterrani "mar nostre"?
¿I tot el món i tota la humanitat, amb les inquietuds espirituals
i amb els combats que agiten les hores actuals? -Conseqüència:
Humanisme. "Voluntat", al menys, d'intervenir en els afers mundials:
en les coses de l'esperit (lenta substitució de l'art localista
per un art humanista, amor a la Ciència, treballs per la llengua
internacional, participació en Exposicions i Congressos a l'estranger,
etc.) -en l'expansió comercial (qüestions del Marroc, del
mercat d'Amèrica, dels mercats de l'Orient, port franc, etc.) -en
la política universal (llinatge, intervenció, encara impossible
avui, reduïda fins ara a ineficacíssimes i obscuríssimes
manifestacions de simpatia, desprovistes de tot sentit imperial i de tota
ressonància europea, als cretesos, als bòers, etc.)
Quarta etapa de l'Imperialisme Català: S'ajunten en ella les adquisicions
de la primera i de la tercera etapes. D'una part els catalans s'han decidit
a intervenir en el govern de Catalunya; d'altra part, no volen ignorar
ja més les qüestions universals.
-Doncs, com a conseqüència: temptatives d'intervenció
en el plantejament i solució a Catalunya dels problemes universals.
-Aquestes temptatives se desenrotllen en tres ordres: lluita per la Cultura
(institucions, propaganda, literatura, esforços de vàries
menes per a la renaixença cultural de Catalunya) -lluita per l'Ètica
(propagandes de civilitat i d'Honestitat, Lligues, campanyes per la moralitat
i per a la imposició de la moralitat) -lluita per la Justícia
social (tendències al cooperatisme, al sindicalisme, al socialisme
pur, a l'estatisme; esclatanta aquesta última en el Congrés
d'Economia política, però encara resta molt a dir i a fer
en aquest camí) -lluita pel tecnicisme (Estudi a l'estranger; institucions
d'ensenyança, pròxim Congrés de Govern municipal)...
Tingui's present que aquí ens servim del mot "etapes"
per a indicar successives aparicions de les modalitats imperials a Catalunya;
no successives consumacions d'aquestes modalitats. Vol dir que avui les
trobem ben viventes, i gairebé totes a l'obra.
Actualment les accions diverses de l'Imperialisme Català, les accions
acomplides o a acomplir, poden resumir-se esquemàticament en els
següent programa:
A) Accions a Catalunya:
Primer) Intervenció en els problemes locals a Catalunya:
Voler posseir a Catalunya els instruments de govern.
Segon) Intervenció en els problemes humans a Catalunya:
a. Lluita per la Cultura.
b. Lluita pel Tecnicisme.
c. Lluita per l'Ètica. d. Lluita per la Justícia social.
B) Accions fora de Catalunya:
Primera) Intervenció en els afers generals espanyols.
Segona) Intervenció en els afers mundials:
Expansió comercial (Esforços!)
Expansió espiritual (Desigs!)
Expansió política (Ensomnis!)
Aquesta esquerpa glosa fa temps que m'aletejava presonera als dintres.
Li dono llibertat avui, perquè em sembla -davant de certes desercions
de l'obra col·lectiva, davant de certes recaigudes en el liberalisme,
etc., -que no serà del tot inútil, i que podrà contribuir
a aclarar alguns punts. Jo l'adreço i brindo especialment a alguns
bons amics que me n'han indicat alguna vegada la conveniència.
Jo els adreço i brindo a n'ells lo que en ella es diu... però
encara més lo que en ella es calla.
Eugeni d'Ors: Glosari,
13-VII-1909
1. Ors parla d'una revolució de l'esperit que s'ha realitzat
a Catalunya en quatre etapes. Resumeix el contingut de cada etapa.
2. Les etapes de l'Imperialisme que s'esmenten en la glossa no són consecutives sinó que, segons Ors, es realitzen alhora amb diversa intensitat i donen lloc a múltiples accions dintre i fora de Catalunya. Indica les dues accions més importants a dur a terme a Catalunya.
3. Les accions dintre de Catalunya que has indicat les aniran realitzant els noucentistes a través sobretot de la Mancomunitat de Catalunya, presidida en un principi per Prat de la Riba. Més difícils seran les accions a l'exterior. Ors constata un grau diferent de possibilitat de realització de les diverses accions que proposa pel que respecta als afers mundials. Omple els espais buits amb l'acció adient:
Aspiració difícilment realitzable:
Possibilitat de realització amb constància:
Segurament no realitzable:
4. Et sembla que des de Catalunya, avui s'aspira a alguna de les intervencions en els afers mundials de les proposades per Eugeni d'Ors? Penses que té possibilitats de triomf algun dels tres tipus d'expansió? Raona les respostes.
Recordem un punt de la glossa anterior: "Intervenció en
els afers generals espanyols". El text següent, força
posterior a l'anterior, especifica un tipus de relació amb l'Estat
espanyol d'una contundència inimaginable anys abans. Ors parteix
de la idea, sense dubte certa, però sovint no recordada, que l'Estat
no és una entitat natural subdividida en els pobles que l'integren,
sinó que són aquests pobles, aquestes parts, les que formen
un tot que és l'Estat. Així doncs, l'organització
estatal no és més que el producte d'un acord -del tipus
que sigui, aconseguit com sigui, voluntari o forçat- entre els
pobles. Des d'aquesta perspectiva, Ors no reclama més llibertat
per a Catalunya, com fan alguns dels seus contemporanis, sinó que
demana autoritat, obediència a Catalunya. Creu que Catalunya, com
a una de les parts més importants i dinàmiques d'aquest
tot -l'Estat- del qual forma part, que només és possible
gràcies a ella i els altres pobles peninsulars, té dret
a exigir un paper rector. I endemés d'això, afirma també
que qualsevol negació d'aquesta aspiració seria contrària
als principis de la justícia i per tant posaria fora de la llei
el mateix Estat.
Resumint, Catalunya per primera vegada se sent preparada i exigeix assumir
una funció de direcció en la vida d'un Estat que fins ara
havia fet un paper que no li era propi, més acostumat a manar que
a servir.
Llibertat de Catalunya, dieu? -Com, llibertat! Si Catalunya és
prenys de futur, si la sabem viva i activa i creadora, a l'Estat que la
governa haurem de demanar-li que la respecti? No, sinó que la obeeixi.
Demanem per ella l'autoritat, no solament la llibertat. Si l'estat li
refusa obediència és que l'Estat es torna, vistes les coses
des del punt de vista de mira de la justícia pura, un rebel, un
veritable revolucionari.
Estat d'Espanya, aquest petit Poble Productor, et crida per primera vegada
a l'ordre!
Eugeni d'Ors: Glosari,
1916
La pregunta següent ens podria servir per iniciar un debat :
1. Com veus l'Estat:
a. Com un tot format per una sèrie de parts -els diversos pobles
i gents que habiten en el seu àmbit- que no té cap entitat
pròpia sinó l'entitat que li confereix la suma de cadascuna
de les seves parts?
b. Com un tot amb entitat pròpia dividit en unes parts funcionals
que tenen característiques pròpies de menor importància
i subordinades a l'interès de l'Estat?
c. ...?
L'arbitrarisme (o l'arbitrarietat) és un mot que no apareix
amb el noucentisme sinó que el fa servir per primera vegada Gabriel
Alomar, i després Raimon Casellas, i que Eugeni d'Ors usaria i
dotaria de nous matisos significatius.
En un principi el mot designava una categoria estètica equidistant
tant del romanticisme com del realisme en la qual caldria veure el substrat
teoritzat del classicisme i que suposava la creació deliberada
i conscient, deslligada de vincles psicològics i físics,
localismes i de qualsevol altre determinant que pogués, en paraules
de Caselles: "encadenar la voluntat i el pensament de l'home creador
a les fatalitats i contingències del món sensible".
Ors transformaria aquest concepte, donant-li una dimensió ètica
aplicable a molts aspectes de la vida , sobretot de la vida social. Així,
destacaria la "voluntat transformadora" que implicava la capacitat
d'actuar sobre la realitat, tot transformant-la segons el desig o la necessitat
de l'ésser humà.
Mes no vull passar per alt que la interpretació que en l'al·lusió
dita es fa de la teoria de lo Arbitrari, és completament desviada.
És motivada aquella per una espècie de rifa que diu se fa
en terra italiana per a proporcionar marit a certes dones hermoses. I
la combinació en virtut de la qual quiscuna d'aquelles dones ha
de conformar-se amb l'esposador que li ha tocat en sort, és qualificada
per l'articulista d'arbitrària.
D'un cop per sempre: Arbitrarisme no vol dir extravagància, com,
fa uns quants anys (ara ja ho ha reparat tothom), Impressionisme no volia
dir bogeria. -Lo Arbitrari no és lo excèntric, sinó,
contràriament, lo con-cèntric, lo clàssic. -Se tracta
de lo següent: En la lluita de la llibertat humana contra les fatalitats
-naturals (l'hostilitat dels animals salvatges, p.e.) o socials (l'esclavitud,
v.g.)- ¿quin partit prendrà la idealitat? Posant-se completament,
absolutament de la part d'aquella; afirmant que tota floració humana
-art, ciència, vida- ha d'exalçar i reforçar la llibertat,
l'albir; la idealitat crea la teoria de l'Arbitrarisme.
En el cas concret exposat pel curiós Rodamón, la combinació
referida és precisament lo que hi ha de menys arbitrària.
És una abdicació de la llibertat, una submissió a
la casualitat. Lo Arbitrari hauria sigut, al revés, elecció.
Convenia dir aquestes coses, en presència d'un empleu de paraula
que no és cas isolat, i que pot torbar la visió, la comprensió
i l'acceptació d'una doctrina.
Eugeni d'Ors: Glosari,
29-VIII-1906
1. Explica el concepte d'arbitrarisme a partir del contingut del text
anterior.
La glossa següent exemplifica un cas concret d'aplicació de la teoria de l'arbitrarietat i al mateix temps aprofita per fer una al·lusió a una tendència literària que els noucentistes tenien cura de fer desaparèixer o, de moment, ignorar.
No n'hi ha prou amb dur l'arbitrarietat als jardins: cal fer-la escalar
les muntanyes. -La muntanya, tal com la fatalitat la deixa, pot ser un
instrument de mal: de vegades, per sa excessiva pendent, llisquen allaus
terribles que, com la de Barèges en l'hivern passat, fan obra crudel
de devastació. Així deu l'Art reprendre-la, la muntanya,
i arbitrar-la en arquitectura.
Sé que això que escric, me valdrà la condemnació
d'alguns paisans nostres, per als qui tocar les muntanyes és com
profanar l'arca santa de sa religió... -És verament curiós
veure el caràcter de superstició que ha pres aquí,
viciada per la literatura, l'afició a les muntanyes. Aquesta afició
a les muntanyes té la responsabilitat d'una llarga i pèssima
part de la nostra literatura. No fos per altra cosa, i caldria arranjar-les,
per a veure si, un cop a punt artístic, sabien inspirar millor
versos que deixades al natural.
Però hi ha ademés, per a fer-ho, un interès especial
d'humanitat. Ja hem dit com una muntanya pot resultar un maligne instrument,
causant de tantes malventures que ja els homes senten la necessitat de
combatre amb ell; i de tanta transcendència és judicat aquest
combat, que un Congrés va a celebrar-se a Burdeus (...) per a tractar
de l'arranjament de les muntanyes (...)
Bella obra. Simple continuació d'una de les més commovedores
que ha fet l'home sobre la terra: omplir les muntanyes de camins. -Així
les muntanyes -amb camins i amb arquitectura contra les allaus- seran
un dels conforts més solemnes de l'energia humana que ja les haurà
definitivament esclavitzat.
Eugeni d'Ors: Glosari,
15-V-1907
1. Aquesta glossa ens pot permetre generalitzar i arribar a entendre
el tipus de món que volien els noucentistes. Com seria aquest món?
2. Ors critica negativament un tipus de literatura que havia començat
pocs anys abans:
a. S'està referint a obres escrites per autors modernistes o noucentistes?
Com se solia anomenar la tendència literària al·ludida?
b. La literatura esmentada presentava una natura salvatge, agresta o una
natura dominada i a la mesura de l'home? Per què no era del gust
de la majoria de noucentistes?
Ens detindrem ara breument en el marc operacional immediat del projecte
de govern noucentista: la ciutat.
La burgesia catalana posava un èmfasi especial en el model urbà,
en part perquè era el seu medi "natural", en part per
contrarestar l'enorme influència que exercia encara, en tots els
àmbits de la societat catalana -ideològic, literari, productiu-,
el món rural. No es tractava, però, de negligir el camp,
sinó d'assentar la prioritat de la Catalunya ciutadana sobre la
Catalunya agrària, és a dir, d'urbanitzar el camp des del
punt de vista ideològic, fent prevaler els valors ciutadans. En
paraules de l'època es podria dir: reduir la natura a artifici.
La ciutat apareixia també als ulls dels noucentistes com a bressol
de l'anomenada Civilitat, que consistia en un conjunt de pautes de comportament
individual i col·lectives, fruit de la confluència harmònica
de cultura i civilització, l'observança de les quals neutralitzés
la conflictivitat social existent i, en darrer terme, assegurés
l'hegemonia de la burgesia.
Tan fragmentàriament, tan confusament com se vulgui, cal reconèixer
que els noucentistes han formulat en la idealitat catalana dos mots nous:
Imperialisme-Arbitrarisme. -Aquestes dues paraules se tanquen en una sola
paraula: Civilitat. -L'obra del noucentisme a Catalunya és -acàs
millor dit: serà- l'obra civilista.
Eugeni d'Ors: Glosari,
28-6-1906
Sovint un esdeveniment recent serveix a Eugeni d'Ors de motiu a partir
del qual desenvolupa aspectes ideològics genèrics o concrets.
En la glossa següent, una exposició closa recentment li dóna
peu per exposar el que considera elements fonamentals de l'ordenació
ideal d'una ciutat.
Ans d'ahir va tancar-se l'exposició de Belles Arts. Ha permanescut
oberta durant un semestre, i encara això és molt per a una
exposició. Perquè les Exposicions són, en el nostre
existir, mers "episodis". I les Belles Arts, -encara, malgrat
la progressiva estetització del viure modern- altres "episodis".
Hi ha ànimes porugues, que temen que amb la inevitable socialització,
o millor, Civilització del món, aniria l'art a extrem de
ruïna... -No, al contrari. Jo veig talment la Ciutat futura que en
ella tots els moviment seran regulats artísticament, seran Belles
Arts.
La primera de les Belles Arts serà la Vida.
La segona, el Pensament.
La tercera, el Sentiment.
La quarta, la Lògica.
La quinta, l'Ètica.
La sexta, el Mètode.
La sèptima, la Gimnàstica.
L'octava, l'Abillament.
la novena, la Urbanitat.
la dècima, la Urbanització.
La undècima, la Domesticitat.
la duodècima, la Domesticació.
La tretzava, l'Art de les Cerimònies.
La quatorzava, l'Art de les Festes.
La quinzena, l'Arquitectura.
Només a l'arribar a n'aquest punt, podrà començar-se
a
parlar d'Escultura, Pintura, Música i Poesia.
¡Ah! I cal dir que això de la Ciutat futura pot també
entendre's per Ciutat interior present. Perquè és dever
de cadascú construir-se dins un mateix, a la mida de lo possible
una ciutadania, una tan selecta ciutadania com la que desitgi per als
seus néts.
Eugeni d'Ors: Glosari,
28-X-1907
1. Trobes adient la llista de "Belles Arts" que Ors proposa
per a la ciutat? Quines suprimiries? Quines afegiries?
Fes la teva pròpia llista en ordre de major a menor importància.
Les inundacions produïdes pel desbordament del Llobregat a causa
de la pluja inspiren a Ors la glossa següent, en què veurem
un possible procés d'acostament a la ciutat ideal. Començarem
llegint com la culpa de les inundacions no la té la pluja sinó
la manca de previsió dels homes, és a dir, la no aplicació
de l'arbitrarisme sobre la natura, i continuarem amb l'exposició
de tot un seguit de beneficis que la pluja podria produir.
Oh Pluja! Germana la Pluja, tu no n'ets responsable pas, de les inundacions.
Ja hem quedat que la culpa era dels homes que no s'autocanalitzaven. -En
canvi a n'a tu, quants beneficis te devem, els homes civils! Tu ets la
que, sobre les estridències del calor que patim, ací i més
enllà, deixes una suavitat discreta, tu ets la que algun cop dónes
a la nostra atmosfera delicadeses septentrionals. Tu proporciones ocasió
a què llegeixin llibres alguns homes que no llegirien llibres.
Tu aigualeixes les festes de la Mercè, quan incorrem encara
en la debilitat de fer-ne. Tu, avui mateix, mulles les carretel.les que
captaven pels damnificats del Llobregat. I altres antiestètics
espectacles de carrer has mulat encara, avui, tu, Germana la Pluja, enginyosíssima
Germana la Pluja!
Potser per a l'establiment definitiu de la nostra civilitat en convindria
això: que plogués -no, tant com ploure, no,- que plovisqueges
tres anys de carrera, aquí... Amb això ens estaríem
a casa, aniríem als círcols, als salons, als teatres, però
no a passejar. Dies de sol només ne necessitem uns quants: els
d'eleccions, els de cabdals manifestacions polítiques... Faríem
bona feina, així. I després de tres anys ja començaríem
a tenir dret, sense perill, al bon sol, i ja ens assemblaríem lo
suficient a París per a començar a pensar en assemblar-nos
a Atenes.
Eugeni d'Ors: Glosari,
19-X-1907
1. Quins beneficis produeix la pluja:
a. Materials:
b. Culturals:
2. Els habitants de les ciutats ideals en què han de passar el
temps, segons Ors?
3. Comenta el text assenyalat en negreta. Per què creus que a l'escriptor li desagraden aquestes dues manifestacions populars de significat tan divers?
Segurament no cal dedicar un comentari específic als conceptes
de classicisme i mediterranisme. Pràcticament totes les glosses
que hem llegit contenen aquestes idees. D'on sorgeix sinó l'imperialisme
i l'arbitrarisme? És, però, quan parla concretament de la
ciutat que Ors en fa les referències més directes. Ho hem
vist en la glossa anterior quan aspira al model d'Atenes i ho veurem en
aquest fragment.
Vaig dir-me que, per tal com perfecta de forma, no podia la Ciutat morir.
Car, així com les estàtues gregues constitueixen el motllo
definitiu de la bellesa plàstica, així la Ciutat, també
fruita grega, ve a ser el motllo definitiu de la bellesa social.
Però de les dues hel·lèniques creacions -La Ciutat
i l'Estàtua-, encara és la Ciutat la més bella. Té,
damunt la línia, el moviment. És alhora Estàtua i
Tragèdia. Tragèdia en el més elevat sentit de la
paraula: espectacle d'un moviment nodrit de llibertat.
Eugeni d'Ors: Glosari, 1907
Cal advertir que la glossa que acabem de llegir no és una simple exaltació innocent de la ciutat perfecta, modèlica, sinó que fou escrita amb motiu d'unes eleccions i insinua tant allò que ja és com el que aspira a ser en base a tres mots claus: quietud, moviment i llibertat.
A través de les glosses anteriors heu vist alguns dels conceptes bàsics del noucentisme. Mira si saps expressar-los amb les teves pròpies paraules, atenent únicament als textos d'Eugeni d'Ors i no a les explicacions introductòries de cada text. Procura concretar el màxim possible, sense que això et faci oblidar cap aspecte que consideris fonamental dels conceptes:
IMPERIALISME
ARBITRARISME
CIVILITAT
Després d'haver llegit tots els textos d'Eugeni d'Ors, ben segur
que deus tenir una àmplia idea del tipus país que desitgen
i proposen els noucentistes. Especifica com seria en els aspectes següents:
(Afegeix les subdivisions que consideris necessàries en cada cas)
POLÍTIC:
CULTURAL:
