APLICACIÓ DEL PENSAMENT CRÍTIC
    
 
INTRODUCCIÓPART I PART IIPART IIIREFERÈNCIES MAPA WEB
    
 part II > comprensió > defugir l'estil indirecte 
PART II
 
 


DEFUGIR L'ESTIL INDIRECTE

Què és el que comprenem d'aquest diàleg? Hi ha una manera comuna de referir un diàleg, a saber, per mitjà del discurs indirecte. Podríem dir:

Discurs indirecte
L'Heribert li demana a la Sofia que què en pensa, i la Sofia li respon que està llegint sobre les espícules. Aleshores l'Heribert li diu, tot exclamant-se, que no fugi d'estudi.

Resulta, però, evident que en aquest cas ser capaç d'expressar en diàleg en forma de discurs indirecte tot el que aconsegueix és mostrar el nostre domini de les formes verbals i de l'ús dels pronoms, però això no prova necessàriament que hàgim comprès el diàleg. Dit d'una altra manera, potser sí que comprenem el diàleg en qüestió, però ser capaços de posar-lo en estil indirecte no mostra necessàriament aquesta comprensió.

Val la pena ja remarcar quantes vegades els nostres alumnes, a l'hora d'explicar què diu un text, allò que fan és una mena de transcripció en estil indirecte, començant amb l'expressió 'el text diu', o 'en el text se sosté', per seguidament només repetir algunes de les expressions contingudes en el text. Doncs bé, com a norma general, aquesta mena de transcripció indirecta no mostra comprensió del contingut (insisteixo, independentment del fet que el text s'hagi o no s'hagi comprès).

Hi ha altres maneres alternatives d'esbrinar si s'ha produït comprensió. Com a norma general, si volem determinar si s'ha produït comprensió, hem d'evitar preguntes la resposta a les quals pugui ser formulada per mitjà d'una transcripció a l'estil indirecte del text. Així, davant del text anterior, no hem de demanar qüestions com ara:

" què ha preguntat l'Heribert?;
" sobre què llegeix la Sofia?; o
" què li respon l'Heribert a la Sofia?

perquè aquestes preguntes es poden respondre per mitjà d'una simple paràfrasi, sinó altres qüestions que de manera necessària mostrin comprensió. L'objectiu últim, en el cas d'un text/problema/situació suficientment complex, és l'elaboració d'una paràfrasi que reflecteixi l'estructura d'allò que es vol explicar, com veurem.

Per al cas del diàleg anterior, algunes preguntes a les quals, si es respongués correctament, sí es mostraria comprensió, podrien ser:

" sobre quina situació pregunta l'Heribert a la Sofia?;
" si la Sofia llegeix sobre les espícules, a què es dedica?;
" què vol dir 'fugir d'estudi' en aquest cas particular?;
" digues una situació en la qual podries dir que algú no fuig d'estudi.

Per poder respondre satisfactòriament a aquestes qüestions i, per tant, per poder comprendre bé un text, és necessari:

" entendre el significat de les expressions que s'utilitzen;
" ser capaç d'observar els supòsits implícits en allò que se'ns diu;
" ser capaç d'obtenir les implicacions que se segueixen d'allò que se'ns diu;
" ser capaç d'ordenar la manera com s'estructura allò que se'ns diu; i
" ser capaç d'elaborar una paràfrasi del text.

Com veurem aviat, els conceptes claus aquí són 'estructura' i 'paràfrasi'.

La paràfrasi és en últim terme la culminació de tot aquest procés de comprensió i haurà de recollir necessàriament l'estructura d'allò que parafrasegem.