APLICACIÓ DEL PENSAMENT CRÍTIC
    
 
INTRODUCCIÓPART I PART IIPART IIIREFERÈNCIES MAPA WEB
    
 part II > comprensió > ordenar el que es diu: l'estructura 
PART II
 
 
SER CAPAÇ D'ORDENAR EL QUE ES DIU

La informació de què disposem no consisteix, en general, en un conjunt de dades independents les unes de les altres, sinó que està relacionada. Això succeeix no únicament quan se'ns argumenta alguna cosa, sinó en el majoria d'intercanvis de la vida quotidiana.

Imaginem la següent situació:

En el taller mecànic, el mecànic ens diu el següent:
"Deixi el cotxe fins la tarda i miraré aquest soroll. Deixi'm també el telèfon i el trucaré aquesta tarda -o demà, si no tinc les peces."

Entenem sens dubte què és el que ens ha dit el mecànic. Fixem-nos, però, que el que ens ha dit és alguna cosa prou complexa, la qual, si volem que no sigui contradictòria, no podem interpretar de manera literal. En primera instància, podríem esquematitzar el que ens ha dit com segueix:

1. Hem de deixar el cotxe en el taller fins la tarda.
2. El mecànic mirarà què és el que provoca soroll en el cotxe.
3. Quan ho trobi, si té les peces ho canviarà i ens trucarà aquesta mateixa tarda.
4. Quan ho trobi, si no té les peces les demanarà i ens trucarà demà.

Però resulta que no és clar que 1 i 4 siguin compatibles. Sembla més aviat que el fet de deixar el cotxe fins la tarda -o fins demà- depèn de si té les peces adequades en el taller i, és clar, de si troba la causa del soroll. Podríem refer l'esquema anterior com segueix (indico entre claudàtors la informació que cal pressuposar o que se segueix del que se'ns diu).

1. [El nostre cotxe fa un soroll del qual en desconeixem la causa i el portem al taller].
2. El mecànic ens diu que deixem el cotxe en el taller fins la tarda [o fins demà, si no disposa de les peces que li són necessàries per a la reparació].
3. El mecànic mirarà què és el que provoca soroll en el cotxe.
4. Quan ho trobi, si té les peces ho canviarà i ens trucarà aquesta mateixa tarda [perquè passem a recollir el cotxe].
5. Quan ho trobi, si no té les peces les demanarà i ens trucarà demà [perquè passem a recollir el cotxe, de manera que no podrem disposar del cotxe fins demà].

En general en l'estructura d'un text/situació/problema reconeixem:

" punts/fets/situacions principals;
" opcions que se'n segueixen;
" opcions que se'n segueixen, segons les opcions anteriors;
" ...

Una manera d'expressar-ho és mitjançant una estructura d'arbre:

Punt principal
      \Opcions que se'n segueixen1
            \Opcions que se'n segueixen1-1
            \Opcions que se'n segueixen1-2
            \...
      \Opcions que se'n segueixen2
            \Opcions que se'n segueixen2-1
            \Opcions que se'n segueixen2-2
            \...
      \...

En el cas que ens ocupa:

El cotxe fa soroll i el duc al taller
      \Si el mecànic troba l'avaria
            \Si té les peces, repararà avui el cotxe i em trucarà per la tarda;
            \Si no té les peces, les demanarà i em trucarà demà
            \...
      \Si el mecànic no troba l'avaria... (no es diu res sobre això)

En cas d'un argument, l'estructura esquemàtica seguiria patrons anàlegs:

Tesi principal
      \Tesi subordinada 1 (nivell 1)
            \Tesi subordinada 1 (nivell 2)
            \Tesi subordinada 2 (nivell 2)
            \...
      \Tesi subordinada 2 (nivell 1)
            \Tesi subordinada 1 (nivell 2)
            \Tesi subordinada 2 (nivell 2)
            \...
      \...

A l'hora de reflectir l'estructura és necessari tenir en compte la mena de vinculació existent entre les diferents clàusules que la constitueixen. Aquesta vinculació es reflecteix en el llenguatge natural per mitjà d'expressions com ara 'perquè', 'per la qual cosa', 'al mateix temps que, 'independentment de', etcètera. La mena d'expressió haurà de recollir quina sigui la connexió pertinent en cada cas. En el punt 3 d'aquesta segona part del treball ens deturarem en aquesta qüestió.

Finalment, en l'anàlisi de l'estructura (vegeu punt 4) la qüestió rellevant serà determinar les diferents maneres admissibles en què les tesis es donen suport les unes a les altres o són conseqüència les unes de les altres.