| INTRODUCCIÓ | PART I | PART II | PART III | REFERÈNCIES | MAPA WEB | 
|
SER CAPAÇ D'OBSERVAR ELS SUPÒSITS IMPLÍCITS
És impossible comprendre un text sense un coneixement suficient del context. Sovint allò que diem no està explícit en les paraules que pronunciem, però sí se segueix del context. El diàleg anterior entre l'Heribert i la Sofia n'era un exemple. Però els exemples no són escassos, més aviat són sobreabundants.
La concisió és una característica pròpia del nostre llenguatge. Diem 'Compra una barra' quan el que volem que entenguin és que 'Vés al forn i compra una barra de pa', o 'Vés a la ferreteria i compra una barra per penjar cortines', o 'Vés a la farmàcia i compra una barra de greix per als llavis', i moltes altres, i només qui pari atenció al context podrà saber què estem dient.
Malgrat la seva voluntat de precisió, degut a les limitacions d'espai, les notícies i sobretot els titulars de premsa en són en general una bona mostra. Observem el següent titular:
| El Suprem avala que els contactes polítics amb Batasuna són legals. ("El País", 8/12/06; en castellà a l'original.) |
No
podem comprendre bé aquest titular si no determinem primer a què
es refereix amb 'Suprem' ni amb 'Batasuna'. Encara més, no podem ubicar
bé la frase sense emmarcar-la en el context polític espanyol de
2006 per entendre la significació aquí de la legalitat respecte
de la mena de contactes en qüestió (d'ordre polític, en aquest
cas).
I igualment pel que fa als llibres de text, o a les explicacions
de classe.
Així, l'enunciat:
La bisectriu és traça unint el vèrtex amb el punt amb què es creuen els arcs. |
és comprensible únicament
si tenim clar que la bisectriu és respecte d'un angle (això és,
si tenim clar el propi concepte de bisectriu), i que els arcs en qüestió
són arcs traçats des de punts equidistants del vèrtex, encara
que això no ho repetim cada vegada (en efecte, no diem cada vegada 'La
bisectriu és traça unint el vèrtex amb el punt amb què
es creuen els arcs traçats des de punts de les rectes que són equidistants
del vèrtex en què s'ajunten i formen l'angle', sinó que suposem
que la part elidida se segueix del context).
Com podem determinar quan
és rellevant el context?
Hi ha dues regles que hem de tenir sempre
presents, que podem anomenar 'principi de pertinença' i 'principi de caritat'.
De manera laxa podríem caracteritzar tots dos principis com segueix:
Principi de pertinença: allò que ens diuen és sempre adequat al propòsit de la conversa. |
Principi de caritat: amb allò que ens diuen sempre ens volen dir alguna cosa (encara que en principi no ens ho sembli). |
Segons el Principi
de pertinença, doncs, hem de mirar d'interpretar allò que ens diuen,
llegim, etcètera, considerant que és adequat al seu context. Això
ens ha de permetre evitar ambigüitats en casos en els quals, literalment,
més d'una interpretació són possibles: la interpretació
que compta és la que és pertinent. Així, quan a primera hora
del matí, tot just abans de preparar l'esmorzar, se'ns demana que anem
a comprar una barra, allò que és pertinent és interpretar
que la barra en qüestió es tracta d'una barra de pa -i no de qualsevol
altra cosa.
Segons el Principi de caritat, allò que se'ns diu, llegim,
etc., sempre pretén contribuir a donar informació rellevant: si
convé hem de forçar (completar, ajustar) la interpretació
a fi que el que se'ns diu resulti oportú en el context. Així, quan
la Sofia respon 'estic llegint sobre les espícules' quan és del
tot evident (i, donat el context, també ho ha de ser per a ella) que l'Heribert
li està demanant la seva opinió al respecte de la discussió
que té lloc a l'habitació del costat, la seva resposta cal interpretar-la
com 'no vull parlar d'això que em demanes' -altrament estaríem considerant
la Sofia incompetent davant la situació plantejada.
