| INTRODUCCIÓ | PART I | PART II | PART III | REFERÈNCIES | MAPA WEB | 
|
ENTENDRE EL SIGNIFICAT DE LES EXPRESSIONS: VOCABULARI, CONTEXT I ÚS
No podem comprendre un text sense parar atenció al coneixement del vocabulari i també, sobretot, al context. La referència al vocabulari és present en la ment de tothom; però el paper del context és tant o més important i sovint no se n'és prou conscient.
Vocabulari
Un diccionari mitjà, com ara el Diccionari manual de la llengua catalana publicat el 1995 per Enciclopèdia Catalana, anuncia 55.000 entrades diferents. Conèixer-les totes no és, això és evident, necessari. Alguns estudis sostenen que el nombre de vocables que suposadament utilitza una persona adulta en una conversa normal és de 12.000, i el nombre de termes que comprèn és de 30.000.
La premsa, en general, s'escriu de manera que sigui accessible a la major part de la població, però sens dubte tots ens hem arribat a sorprendre del fet que molts alumnes que han acabat de cursar 4t d'ESO i, per tant, que han acabat el seu període de formació obligatòria, tenen notables dificultats a l'hora d'enfrontar-se amb algun article de premsa que volem que llegeixin. O també amb algunes explicacions dels llibres de text.
Incrementar el vocabulari s'aconsegueix, com a norma general, llegint més, buscant en el diccionari les paraules que desconeixem, i utilitzant les noves paraules que hem après. L'interès per dominar un ample vocabulari no ha de ser únicament per comprendre millor textos en els quals hi puguin aparèixer les expressions en qüestió, sinó també per expressar-nos millor.
Considerem novament el diàleg anterior:
| HERIBERT:
| Què en penses? |
| SOFIA: | Estic llegint sobre les espícules. |
| HERIBERT: | No fugis d'estudi, tu ara! |
'Espícules' i 'fugir d'estudi' són dues expressions que ens poden plantejar dificultats de comprensió. Podem recórrer al diccionari per trobar el significat de totes dues expressions; però el diccionari no ens ajuda per complet a comprendre la situació. 'Fugir d'estudi', se'ns diu, és 'defugir una qüestió, un assumpte, que hom considerava poc convenient'. Ara bé, de quina qüestió o assumpte es tracta aquí? 'Espícula' té fins quatre accepcions diferents, astronòmica, botànica i zoològica (dues accepcions). De quina accepció es tracta aquí?
Context
No podem comprendre en últim terme un text (en aquest cas el diàleg) sense tenir en compte la situació en la qual es produeix, sense tenir en compte el context.
Suposem que la Sofia s'interessa per l'astronomia, i que moments abans d'aquest diàleg a l'habitació del costat se sentien les veus alterades de la directora del centre i d'un professor de matemàtiques. Seguidament té lloc el diàleg. En aquest cas ja tenim indicis que ens permeten comprendre bé què és el que es diu en el diàleg; alguna cosa com el que segueix:
| HERIBERT:
| Què en penses de la discussió entre la directora i el professor de matemàtiques? |
| SOFIA: | No sé de què em parles, jo estic llegint sobre la matèria incandescent que el sol llança cap a l'atmosfera solar. |
| HERIBERT: | No pot ser que no hagis sentit res, el que passa és que no vols pronunciar-te. |
En aquest moment ja sabem
què es diu en el diàleg.
Observem que el context pot contribuir
almenys de dues maneres a aquesta comprensió:
" contribuint
a la desfer l'ambigüitat, quan n'hi hagi, pel que fa al significat d'algunes
expressions (com succeïa amb el mot 'espícules', en l'exemple); i
"
fixant aquella informació que està, en algun sentit, pressuposada
(com en el cas de 'fugir d'estudi', en l'exemple, fixant l'assumpte que es defuig.
Ús
Sense
l'ús de les paraules, sense la seva ubicació en un camp semàntic
determinat, retenir el seu significat és una tasca que requereix d'un gran
esforç de la memòria i que al capdavall pot esdevenir completament
estèril. És clar que no totes les paraules les podem usar habitualment,
i per a algunes d'elles sempre haurem de recórrer a com varem emmagatzemar
la informació en el moment d'adquirir-la, o bé al diccionari. Però
aquest no ha de ser el patró general.
D'altra banda, ser competent
en el domini de les expressions no vol dir només ser capaç d'usar-les
apropiadament, sinó també ser capaç de reconèixer
el seu ús inapropiat.
És important dur a terme tots dos
tipus d'exercicis, exercicis que ens forcin a haver d'usar correctament les paraules
(sobretot les paraules clau respecte dels continguts a adquirir), i exercicis
que posin de manifest la nostra capacitat per identificar el mal ús dels
termes. És també important que aquests exercicis siguin principalment
per escrit, perquè l'acte de l'escriptura contribueix a fixar l'atenció
en els nous vocables.
