Apunts de Història de l'Art
El Renaixement
Introducció
Arquitectura
Escultura
Pintura
Índex general d'obres 
 

El Renaixement

1. Introducció

  • La transformació del pensament i de la funció de l'art fou duta a terme a Florència: Brunelleschi, Masaccio, Donatello i especialment Alberti convertiren l'activitat artística en quelcom autònom, intel·lectual, individualista i liberal.
  • D'altra banda, la societat, interessada a conèixer objectivament la realitat, la història i, particularment, l'home, declarà a través de l'art el seu protagonisme i la seva concepció de la vida, la bellesa, la religió, la virtut i la raó.
  • Les fórmules fictícies del gòtic bizantinitzant i la poètica religiositat franciscana foren suprimides i substituïdes per l'equilibri i la serenitat mitjançant la reconquesta de la forma i de la volumetria clàssiques.
  • El concepte de Renaixement ha estat definit com un període en què la raó reemplaçà l'obscurantisme de l'edat mitjana. Al començament del s XV el canvi dels costums socials i els nous postulats del pensament significaren una alteració notable dels components de l'art.
  • Pico della Mirandola situà l'home en el centre de l'existència (1486, Oratio de hominis dignitate ) i el neoplatonisme florentí introduí el sentit de l'autenticitat i la precisió de les proporcions.
  • La perspectiva geomètrica fou introduïda per Brunelleschi, després de reflexionar sobre la mètrica romànica i gòtica (Zevi, Benevolo), i teoritzada per Alberti (De Pictura), segons la rígida concepció matemàtica de signe pitagòric.
  • La Reforma i la ciència nova originaren una transformació de tots els valors i determinaren dins un medi profundament dramàtic i ple de contrasts una alteració desigual de la cultura figurativa de l'etapa anterior.
  • El manierisme, estil artístic anticlàssic, prengué forma durant la segona dècada del s XVI.
  • Arquitectura
  • Quattrocento:
    • Els arquitectes van buscar el domini de l’espai introduint elements simples, proporcionats i ordenats, que contribuïssin a crear un espai racional.
    • Aquests elements es van inspirar en els models grecoromans: arc de mig punt, columnes, frontons, cornises i cúpules.
    • A Florència van destacar Filippo Brunelleschi i Leon Battista Alberti, que van introduir innovacions estilístiques basades en les lleis de la geometria.
  • Cinquecento
    • Al llarg del segle XVI, els papes van exercir un gran mecenatge sobre les arts.
    • El papa Juli II va iniciar la construcció de la basílica de Sant Pere del Vaticà i va encarregar les obres a Bramante i, més tard, a Miquel Àngel.
    • Al nord d’Itàlia va destacar Andrea Palladio.

Filippo Brunelleschi

Cúpula de Santa Maria dei Fiore

Miquel Àngel

Cúpula de Sant Pere del Vaticà

  • Escultura
  • Quattrocento:
    • Els escultors es van interessar per la representació del cos humà, seguint els models clàssics pel que fa a les proporcions i al tractament del nu.
    • Donatello va expressar l’elegància a les seves obres, i va infondre a les seves figures una vitalitat fins aleshores desconeguda.
  • Cinquecento
    • A més d’arquitecte, Miquel Àngel era pintor i està considerat com l’escultor més important del seu temps.
    • La seva obra ja no se centra en la recerca de les proporcions i l’equilibri, sinó en l’expressió de sentiments.
    • Un altre gran escultor fou Benvenuto Cellini, que va representar temes mitològics com Perseu.

 

David - Donatello

David - Miquel Àngel

  • Pintura
    • Quattrocento:
      • Les grans innovacions dels pintors del Quattrocento van ser l’ús racional de la perspectiva.
      • La perspectiva permetia representar la profunditat en una superfície plana, el gust per la representació de la naturalesa i l’aprofundiment en la psicologia dels personatges.
      • Masaccio, Piero della Francesca i Sandro Botticelli són els pintors més representatius.
    • Cinquecento
      • Leonardo da Vinci és un model d’artista del Renaixement, excepcionalment dotat per a la creació artística i la ciència.
      • Rafael Sanzio despunta pel domini de la tècnica, pels retrats i per l’elegància i harmonia de les composicions.
      • A Roma, Miquel Àngel va decorar la Capella Sixtina. Aquests frescos reflecteixen una concepció volumètrica de la pintura, ja que les seves figures estan dotades d’un volum gairebé escultural.
      • Al segle XVI va destacar l’escola de Venècia.

Gioconda - Leonardo da Vinci

Sibila délfica - Miquel Àngel

2. Índex general d'obres

Pàgines de batxillerat humanístic i artístic. Javier Arrimada 2010