Apunts de Història de l'Art
El Renaixement
Introducció
Arquitectura
Escultura
Pintura
Índex general d'obres 
 

El Renaixement

.

1. Introducció

  • Espanya primera potència mundial. Reis Catòlics, Carles V i Felip II, control de l'Imperi alemany i Itàlia. Rivalitat amb França i Inglaterra. Conquesta d' Amèrica i exploració del món descobert.
  • Itàlia és un mosaic polític de petites ciutats - estats: Florència, Pisa, Milà, Màntua. Poder dels Mèdici a Florència. Paper iconoclasta de Savonarola.
  • La transformació del pensament i de la funció de l'art fou duta a terme a Florència: Brunelleschi, Masaccio, Donatello i especialment Alberti convertiren l'activitat artística en quelcom autònom, intel·lectual, individualista i liberal.
  • D'altra banda, la societat, interessada a conèixer objectivament la realitat, la història i, particularment, l'home, declarà a través de l'art el seu protagonisme i la seva concepció de la vida, la bellesa, la religió, la virtut i la raó.
  • Les fórmules fictícies del gòtic bizantinitzant i la poètica religiositat franciscana foren suprimides i substituïdes per l'equilibri i la serenitat mitjançant la reconquesta de la forma i de la volumetria clàssiques.
  • El concepte de Renaixement ha estat definit com un període en què la raó reemplaçà l'obscurantisme de l'edat mitjana, els descobriments científics forçats per la necessitat de control de nous territoris, impulsen diverses tècniques i disciplines: la cartografia, l’òptica, l’astronomia permeten nous descobriments geogràfics; l’anatomia, la botànica, la zoologia formen part del saber enciclopèdic dels nous artistes. .
  • Al començament del s XV el canvi dels costums socials i els nous postulats del pensament significaren una alteració notable dels components de l'art, a finals de segle auge del papat. Cultura Humanista.
  • Pico della Mirandola situà l'home en el centre de l'existència (1486, Oratio de hominis dignitate ) i el neoplatonisme florentí introduí el sentit de l'autenticitat i la precisió de les proporcions.
  • La perspectiva geomètrica fou introduïda per Brunelleschi, després de reflexionar sobre la mètrica romànica i gòtica (Zevi, Benevolo), i teoritzada per Alberti (De Pictura), segons la rígida concepció matemàtica de signe pitagòric.
  • La Reforma i la ciència nova originaren una transformació de tots els valors i determinaren dins un medi profundament dramàtic i ple de contrasts una alteració desigual de la cultura figurativa de l'etapa anterior.
  • El manierisme, estil artístic anticlàssic, prengué forma durant la segona dècada del s XVI.
  • El Sacco di Roma fou causa principal de la decadència del papat i de la posterior diàspora de pintors, escultors i arquitectes. Roma perdé la capitalitat de l’art a favor Florència, Màntua i Venècia.
  • El Renaixement i el posterior manierisme s’estengué per Europa de la ma dels artistes vagi [viatgers] i alhora molts artistes estrangers anaren a Itàlia. Es desenvoluparen nous centres artístics, alguns de molt particulars, com l’escola alemanya, francesa, flamenca, espanyola i anglesa.
  • En el terreny religiós la Reforma protestant de Martí Luter canvia el mapa religiós europeu; el cisma d’Anglaterra promogut per Enric VIII en fou un dels episodis més notables. El papa Pau III va convocar, amb el suport de Carles V, el Concili de Trento (1541- 1563) i va intentar la reforma de l’església de Roma [Contrareforma o Reforma catòlica], la ideologia de la qual va nodrir de contingut l’art realitzat a finals del segle XVI i durant l’època barroca als països catò
Arquitectura
  • Característiques de l’arquitectura renaixentista:
    • Espai antropocèntric
    • Espai modulat
    • Retorn a la planta basilical
    • Utilització de la planta centralitzada
    • Arc de mig punt
    • Volta de canó
    • Potenciació de l’arquitectura civil: palaus, hospitals
    • Progressiu us de la pilastra substituint a la columna
  • Quattrocento:
    • Els arquitectes van buscar el domini de l’espai introduint elements simples, proporcionats i ordenats, que contribuïssin a crear un espai racional.
    • Aquests elements es van inspirar en els models grecoromans: arc de mig punt, columnes, frontons, cornises i cúpules.
    • A Florència van destacar Filippo Brunelleschi i Leon Battista Alberti, que van introduir innovacions estilístiques basades en les lleis de la geometria.
  • Cinquecento
    • Al llarg del segle XVI, els papes van exercir un gran mecenatge sobre les arts.
    • El papa Juli II va iniciar la construcció de la basílica de Sant Pere del Vaticà i va encarregar les obres a Bramante i, més tard, a Miquel Àngel.
    • Al nord d’Itàlia va destacar Andrea Palladio.
.
Cúpula Fachada
Capiteles

Filippo Brunelleschi

Cúpula de Santa Maria dei Fiore

Miquel Àngel

Cúpula de Sant Pere del Vaticà

 

 

  • Escultura
  • Quattrocento:
    • Els escultors es van interessar per la representació del cos humà, seguint els models clàssics pel que fa a les proporcions i al tractament del nu.
    • Donatello va expressar l’elegància a les seves obres, i va infondre a les seves figures una vitalitat fins aleshores desconeguda.
  • Cinquecento
    • A més d’arquitecte, Miquel Àngel era pintor i està considerat com l’escultor més important del seu temps.
    • La seva obra ja no se centra en la recerca de les proporcions i l’equilibri, sinó en l’expressió de sentiments.
    • Un altre gran escultor fou Benvenuto Cellini, que va representar temes mitològics com Perseu
  • Manierisme
    • Moviment. Mostra constant agitació, desequilibrant les figures, provocant moviment òptic i fent que l'espectador vegi els cossos des de diferents punts de vista. Es tracta de la figura serpentinata-retorçada, amb cada membre cap a un costat i amb la idea de crear un espai en què l'espectador es pogués moure al seu voltant.
    • Intensitat espiritual. Separa radicalment cel i terra, amb trencaments brutals de cel. Mostra agitació i no acatament en les figures sagrades, buscant l'impacte davant el miracle, impressionant i mostrant com a sobrenatural tot el sobrenatural.
    • Espai. Introdueix diagonals, enmig d'espais irreals, cap a llums del més enllà. Mostra desordre i dificultat per a trobar al personatge principal, així com espais lúdics i perforacions fictícies d'arquitectures per a obrir finestres infinites al fons.
    • Subjectivitat i anticlassicisme. No fa costat als personatges en el sòl, mostra objectes diminuts enfront dels personatges… amb la idea de trencar la perfecció clàssica i l'ordre racional impost.

David - Donatello

David - Miquel Àngel

  • Pintura
    • Quattrocento:
      • Les grans innovacions dels pintors del Quattrocento van ser l’ús racional de la perspectiva.
      • La perspectiva permetia representar la profunditat en una superfície plana, el gust per la representació de la naturalesa i l’aprofundiment en la psicologia dels personatges.
      • Masaccio, Piero della Francesca i Sandro Botticelli són els pintors més representatius.
    • Cinquecento
      • Leonardo da Vinci és un model d’artista del Renaixement, excepcionalment dotat per a la creació artística i la ciència.
      • Rafael Sanzio despunta pel domini de la tècnica, pels retrats i per l’elegància i harmonia de les composicions.
      • A Roma, Miquel Àngel va decorar la Capella Sixtina. Aquests frescos reflecteixen una concepció volumètrica de la pintura, ja que les seves figures estan dotades d’un volum gairebé escultural.
      • Al segle XVI va destacar l’escola de Venècia.
    • Manierismo:
      • Pintura per a elits intel·lectuals. Virtuosisme tècnic explícit. L'artista deixa en evidència la seva virtuosa “maniera” (estil).
      • Sofisticació, elegància. Trencament de la simetria
      • Figura estilitzada (“estirada”). Més enllà de l'estilització del cos humà en general, solen cridar l'atenció els colls i les mans allargades. Figura serpentinata.
      • Proporcions “capritxoses” buscant elegància. Pintura críptica de difícil comprensió.
      • Colors brillants, poc naturals.
      • Postures exagerades, poca naturalitat, Figures de cànon allargat. Escorços.
      • Composicions complexes. Potenciació de l’al·legoria. Mes d’un punt de fuga o fuga fora del quadre.

Gioconda - Leonardo da Vinci

Sibila délfica - Miquel Àngel

2. Índex general d'obres

Pàgines de batxillerat humanístic i artístic. Javier Arrimada 2021