Dan Olweus, un dels primers investigadors que va estudiar el tema, defineix el bullying (maltractament entre alumnes) com una conducta de persecució física i/o psicològica que realitza un/a alumne/a contra un/a altre/a, al que tria com a víctima de repetits atacs. Aquesta acció, negativa i intencionada, situa la víctima en una posició de la que difícilment pot sortir pels seus propis mitjans. La continuïtat d'aquestes relacions provoca en la víctima efectes clarament negatius: ansietat, descens de l'autoestima, i quadres depressius, que dificulten la seva integració en el medi escolar i el desenvolupament normal dels aprenentatges.

D'aquesta definició se'n desprenen tres característiques:

- Existeix un desequilibri (abús) de poder.
- Hi ha una repetició dels incidents al llarg del temps.
- Hi ha intencionalitat per part de l'agressor o agressors.

A aquestes característiques que defineixen una situació de bullying, cal afegir-ne una altra: és un fenomen de grup, no un problema individual.

No es tracta de conductes organitzades o espontànies on es busca el mal mutu ni actes de vandalisme que es poden manifestar obertament en l'entorn escolar. No és un conflicte entre dues parts amb interessos contraposats, és un procés de victimització.

Es un tipus de violència insidiosa, que es construeix lentament en el dia a dia de les relacions interpersonals. És difícil d'identificar ja que en els inicis sol ser poc evident i pot mantenir-se oculta als adults, però és ben coneguda per l'alumnat.

Suposa una vulneració dels drets fonamentals de l'alumne: dret a no estar sotmès a la humiliació intencional i repetida i a estar segur a l'escola.