Maltractament físic
Directe: Pegar, amenaçar amb armes...
Indirecte: Amagar, robar, trencar... objectes o pertinences.
Maltractament verbal
Directe: Insultar, burlar-se, riure's d'un/a, anomenar amb
malnoms...
Indirecte: Parlar malament d'algú, fer córrer
falsos rumors...
Exclusió social
Directa: Excloure, no deixar participar algú en una
activitat...
Indirecta: Ignorar, "ningunejar", tractar com un objecte...
El maltractament psicològic és present
en totes les categories.
Les tres categories tenen formes directes i
indirectes. En les formes directes l'agressió és
evident i la víctima s'adona que algú li està
fent mal. En canvi, les formes indirectes poden ser molt subtils.
La víctima veu que alguna cosa no funciona però
no acaba de saber què. El fet que l'agressió no
s'identifiqui clarament pot desestabilitzar molt; la víctima
arriba a dubtar de les seves pròpies percepcions i això
representa un atac directe a la seva autoestima i una font enorme
d'estrès i d'ansietat.
Quan les conductes s'adrecen a la víctima
fent referència a la seva ètnia o als seus orígens
parlem de bullying
racista.
Quan les conductes s'adrecen a la víctima
fent referència a les parts íntimes del seu cos
parlem de bullying
sexual (o assetjament sexual).
Quan les conductes s'adrecen a la víctima
fent referència a la seva orientació sexual (real
o imaginada) parlem de bullying
homòfob.
Quan l'assetjament té lloc mitjançant
l'ús de mitjans electrònics (internet, telèfon
mòbil...) parlem de ciberbullying.
Al Japó es parla de l'Ijime
que es defineix per les accions que realitza un grup contra
un únic inividu. El principal motiu de les agressions
és el fet diferencial de la persona objectiu. És
un concepte molt antic que actualment ha pres una nova dimensió.
Hi ha altres fenòmens paral·lels com l'Hikikomori
o el Joshikosei.