Integració avançada de les TIC

Què hem d'entedre per integració avançada de les TIC a l'educació? Quin paper juga en els models d'escoles del futur? Quin són els aspectes que he de tenir en compte a l'hora de plantejar-la? Quines són les dificultats que comporta? Quins els canvis que implica a nivell organitzatiu i conceptual de l'educació?

Són diversos els autors que han tractat aquestes qüestions com ara Begoña Gros [GROS SALVAT, B. (2000)], del llibre de la qual hem extret alguns fragments que ens poden ajudar a entendre el sentit de l'ús de les TIC a l'educació:

"El ordenador pasará a integrarse en el aula cuando ya no se hable de él, cuando sea algo invisible, cuando al entrar en el aula lo observemos con la misma naturalidad que a los bolígrafos, los libros o los cuadernos. La invisibilidad del ordenador pasa por adaptar la tecnología a la pedagogía, pero también la pedagogía a la tecnología. [...] los profesores no tienen que ser tecnocéntricos, no deben preguntarse que puedo hacer con la máquina sino qué quiero hacer en el aula [...] se trata de centrar la atención en el método y no en el medio. [...] El medio informático ni es bueno, ni es malo, es neutro." pg.12

"[...] El uso de la tecnología compromete e impone una reflexión que va más llá de la propia tecnologia." pg.17

"[...] Las tecnologías de la información y la comunicación, en la medida en que intervienen, en los modos de aprendizaje, el acceso a la información, la adquisición de los conocimientos y en la formas de comunicación, introducen elementos nuevos en la formación de las personas. [...] El problema es que la institución escolar ha vivido la incorporación de las nuevas tecnologías como una intrusión.[...] Sin conocer los efectos de su uso en el aprendizaje, en el currículo y en la organización de la propia institución." pg.18

"[...] Por primera vez en la Historia, la mayor parte de las competencias adquiridas por una persona al empezar su trayectoria profesional estaran obsoletas al final de la misma. Trabajar, además, cada vez más quiere decir aprender, ir formándose de forma contínua.[...] Toda nueva tecnología amplifica, exterioriza y modifica muchas funciones cognitivas. [...] Hay claras implicaciones en la memoria, imaginación, percepción y la propia comunicación. La institución escolar debe contemplar todas estas modificaciones, sin duda, la escuela debe cambiar y mucho. Pero los cambios no sólamente estan relacionados con el uso instrumental de la herramienta, sino obviamente, con un planteamiento mucho más amplio de los objetivos de la institución escolar en si." pg.21

"[...] Siguiendo la teoria de Piaget sobre la construcción del conocimiento, Papert resaltó la importancia de la construcción del aprendizaje a través de la interacción entre el niño y el ordenador. para este autor, el uso del ordenador en la escuela ha de suponer un ruptura con los métodos de enseñanza tradicionales, ha de servir para la innovación de la enseñanza." pg.23

"[...] la escuela, por primera vez en la Historia, ya no es un elemento aislado, existe una conexión con otros centros, con otras fuentes de información que están más allá de los muros del aula, de los libros de texto. Este hecho forzosamente conduce a un alteración de la vida de los centros."pg.27

"[...] Actualmente, no sólo se busca un modelo de clara integración curricular sino que, además la nuevas tecnologías son un buen soporte para los contenidos trnasversales e interdisciplinares." pg.28

"[...] La mayoría de los discursos pedgógicos sobre las tencologías de la información y la comunicación consideran que estas renovaran y mejorararan la escuela [...] parece que a falta de nuevas ideas metodológicas y organizativas, la innovación pedagógica se centra en los medios, en las nuevas tecnologías." pg.29

"[...] La escuela debe utilizar la tecnología, al menos para garantizar una formación mínima e igual para todos los ciudadanoos. La introducción de los ordenadores, además de ser un objeto de estudio es un medio para la enseñanza y el aprendizaje. Y es aquí, dónde comienzan a complicarse las cosa.[...] Todavía no conocemos todas las implicaciones que el uso de la informática tiene en la escuela. [...] La mirada está todavía muy centrada en la tecnología en si misma y hasta que no haya un deplazamiento hacia el funcionamiento de la escuela, los objetivos educativos, las metodologías adaptadas, etc. será difícil conocer la incidencia y eficacia real del medio." pg.31

"[...] El ordenador ha de estar integrado en el currículo. Pero ¿qué significa realmente dicha integración? [...] podemos hablar de integración del ordenador cuando éste se utilice de forma habitual en las aulas para tareas tan variadas como escribir, obtener información, experimentar, simular, comunicarse, aprender un idioma, diseñar o simplemente jugar. Y totdo ello de forma natural, sin que que cause extrañez. Sin que el ordenador sea lo visible sino la tarea que se está realizando." pg. 39

"[...] la integración no acaba aquí. Hay que tener en presente también que la integración dela NTIC supone una modificación global del sistema educativo que, a su vez, tiene que adaptarse a las modificaciones derivadas de la sociedad informacional tales com la concepción del trabajo, del tiempo, del espacio, de la información, del conocimiento, etc. [...] la primera limitación para la integración eficaz de la nuevas tecnologias de la información en la educación, radica al parecer en que se plantea como una tecnología de uso, o natural, más que como una tecnología acorde con los conceptos y principios generales que rigen las acciones y procesos educativos." pg.40

"[...] Cada vez que surge una nueva innovación tecnológica aparecen artículos, libros, que desde el punto de vista científico, académico, consideran que la última tecnología surgida es la mejor, la que cambiará no sólo la escuela sino también la sociedad. Y cambiará, evidentemente para mejorarla, aprenderemos más y mejor, más significativamente, compartiendo nuestros cnonociemiento. Parece que cada nuevo avance tecnológico nos avanza más a un mundo mejor." pg.43

D'altra banda, en relació a l'impacte de l'ús de les TIC en els centres educatius i la seva contribució al canvi de model pedagògic i metodològic, es disposa de diversos estudis d'àmbit internacional com els informes SITES: SITES-M1 [ANDERSON, R. E. & PELGRUM, W. J (Eds.) (1999)] i SITES-M2 [ CSASE (2003) ] desenvolupats per l'IEA. Ja en l'estudi SITES-M1 s'obtenia la conclusió de que les TIC, en comparació amb el seu menor ús en metodologies centrades en el professorat, tenen un impacte significatiu en pràctiques didàctiques que en la seva realització impliquen: el compromís i participació activa de l'alumnat, l'autorregulació i responsabilitat sobre l'aprenentatge i el treball cooperatiu per projectes. I pel que fa als resultats del SITES-M2 a Catalunya s'obtenien les següents conclusions:

Les práctiques innovadores en l'ús de les TIC són considerades molt positives per gairebé tots els agents que han intervingut en l'estudi SITES M2, ja que sovint han actuat de motor per promoure canvis que ajuden a consolidar el nou model d'ensenyament. No s'ha d'oblidar, però, que totes aquestes expreiències demanen un esforç sostingut al professorat, al centre i a l'Administració educativa. El professorat ha de dedicar esforç i temps fora del seu horari laboral per formar-se i preparar aquest tipus d'activitats. A nivell de centre, cal destacar el paper fonamental del coordinador d'informàtica i de l'equip directiu. Sense l'ajut i el suport d'ambòs, cap d'aquestes innovacions no s'hauria pogut dur a terme amb èxit. Pel que fa a l'Administració, si bé, [...] el Departament d'Ensenyament ha fet un gran esforç per dotar als centres amb equipament tecnológic i per proporcionar al professorat la formació necessària, haurà de continuar aportant i facilitant els recursos humans i d'equipaments necessaris per aconseguir ampliar i promoure aquestes pràctiques.

Pel que fa als centres i a l'aula, podem destacar els canvis següents:

En el professorat:

  • S'han observat nous rols: el professorat actua com a facilitador de coneixements i guia en comptes de ser gairebé l'única font de coneixements. La planificació del desenvolupament del currículum a l'aula és més estructurada i la col·laboració amb la resta del professorat, en alguns casos amb personal de fora de l'escola s'ha incrementat.
  • El professorat sol estar content amb les innovacions tot i que hi ha queixes generalitzades del temps que cal dedicar a preparar totes aquestes activitats, ja que es trcata de temps afegit a l'habitual dins de la seva jornada laboral i això implica una càrrega important de voluntarisme que no tothom està disposat a fer. En el cas de les innovacions que demanen un equipament i un programari molt especialitzat, el professorat es veu obligat a autoformar-se i a preparar les pràctiques al centre mateix.
  • Malgrat que hi ha hagut una oferta àmplia de formació, assistir als cursos ha comportat també una dedicació complementària. Les experiències que demanen una formació especialitzada exigeixen sovint temps per al desplaçament, perquè les activitats de formació no es poden fer tan territorialitzades com en el cas de la formació més general.
En l'alumnat:
  • Els alumnes són molt més responsables del seu aprenentatge, estan més motivats per aprendre, ja que treballar les TIC els agrada i les activitats d'ensenyament i aprenentatge que fan són molt més creatives i lligades al món real.
  • Es fa evident la possibilitat de treball simultani de diferents alumnes o grups d'alumnes en nivells de dificultat diversos.
En els continguts:
  • Les TIC ajuden a aprofundir el coneixement d'un determinat tema i a entendre millor la matèria, ja que estimulen la reflexió i el pensament crític, quan en l'activitat han de buscar informació, reorganitzar-la i comunicar-la.
  • Les experiències multidisciplinàries milloren el procés d'aprenentatge, atès que consoliden competències aplicables a moltes matèries que es poden transferir a situacions del món real, més enllà de l'àmbit estrictametn escolar.
En els objectius:
  • Sovint s'estableixen nous objectius que s'incorporen al currículum, com ara la utilització de la informació,la comunicació i la col·laboració i, en general, el domini de les competències en l'ús de les TIC.
En les activitats d'ensenyament-aprenentatge:
  • L'alumnat a més de treballar d'una manera individual, també ho fa per parelles o en grup, la qual cosa, afavoreix l'aprenentatge.
  • Les TIC permeten dur a terme un aprenentatge més guiat i una correcció més inmediata de possibles errror. Faciliten l'adaptació curricular i l'atenció a la diversitat.
En l'avaluació:
  • Trobem nous models d'activitats d'avaluació en els quals el procés d'avaluació està molt lligat al procés d'aprenentatge (avaluació formativa). Sovint, també hi ha autoavaluació i coavaluació.
  • Tanmateix, els nous mètodes coexisteixen amb mètodes tradicionals d'avaluació sumativa a través de proves de contingut.
En el centre:
  • Les pràctiques innovadores en l'ús de les TIC fomenten el treball multidiscplinari amb implicació de diversos prefessors i àrees. S'incrementa, per tant, la col·laboració entre el professorat.
  • Sovint s'han de modificar espais i horaris, per la qual cosa el suport dels equips directius és fonamental, com també el del coordinador d'informàtica, el qual, habitualment, a més de tenir cura de l'equipament, fa de formador del professorat i recull i transmet informació sobre el programari disponible.
  • Així mateix, s'observa que les activitats lligades a les innovacions sovint es duen a terme també fora de l'escola i amb implicació d'altres agents.
  • En totes les escoles hi ha una persona experta en TIC i dinamitzadora del seu ús en el centre. Sense alguna o algunes persones preparades i l'ajut de l'equip directiu no es poden dur a terme aquestes pràctiques
Pel que fa a política educativa:
  • El professorat i els centre, tots ells públic, perceben la incidència de l'Administració en la dotació d'equipaments, de programari i de recursos diversos. Alguns dels professors que no participen gaire directament en aquestes experiències pensen que fins i tot s'han prioritzat massa recuroso en equipaments informàtics, en detriment d'altres necessitats dels centres.
  • Es demana un esforç sostingut, ja que els centre sense ajusts externs no poden trancar algunes de les barreres, com ara la resolució d'avaries i el suport del professorat perquè pugui esdevenir competent en aquest àmbit.

Existeixen també altres organismes internacionals amb informes i estudis realitzats sobre el procés d'introducció de les TIC a l'escola i el seu impacte en termes educatius, com per exempe els que realitza el programa europeu European Schoolnet (http://www.eun.org/) a través de INSIGHT, Observatory for New Technologies and Education, (http://insight.eun.org/ww/en/pub/insight/misc/specialreports/ict_in_schools_.htm ). En general tots són coincidents, òbviament amb algunes diferències per països, però venen a senyalar els mateixos paràmetres claus, conclusions i recomanacions per a la integració de les TIC.

D'altra banda, més recentment s'ha publicat, dins del Projecte Internet Catalunya (PIC) de la UOC, un altre estudi que radiografia l'ús i el nivell d'integració de les TIC a Catalunya [ MOMINÓ, JM.; SIGALÉS, C.; FORNIELES, A.; GUASCH, T.; ESPASA, A. (2004) ]. L'exhaustiu informe PIC (realitzat entre desembre de 2002 a abril de 2003 amb una mostra de 350 centres) sobre l'ús d'internet a l'escola a la societat xarxa s'ha centrat en l'anàlisi de:

  • les formes d'organització i gestió de les institucions educatives
  • la pràctica pedagògica
  • el context socio-cultural: vinculació amb la comunitat i el territori
, i ha mesurat indicadors els següents àmbits en relació a les TIC i el seu ús educatiu:
  • 1. Infrastructura
    • 1.1 Disponibilitat d'equipament de TIC (tipus d'ordinadors, xarxa d'àrea local, connexió a Internet, pissarres digitals, etc.)
    • 1.2. Disponibilitat de programari (general i curricular, sistemes de gestió de l'aprenentatge, eines d'avaluació, etc.)
    • 1.3. Necessitats quant a infrastructura i problemes
  • 2. Pràctica pedagògica. Extensió dins del centre de pràctiques estimuladores de l'aprenentatge permanent
  • 3. Visió. Visió de la direcció en relació amb la pedagogia i les TIC, d'acord amb tres orientacions: tradicional, a l'aprenentatge permanent i a la connectivitat
  • 4. Desenvolupament professional
    • 4.1. Estímul o exigència al professorat d'adquirir coneixements i destreses relacionades amb les pràctiques pedagògiques i l'ús de les TIC
    • 4.2. Prioritats del personal per adquirir competències de TIC
    • 4.3. Formes amb les que el professorat ha adquirit les competències de TIC per emprar-les al seu ensenyament
    • 4.4. Disponibilitat de de cursos de formació relacionats amb les TIC, tant interns com externs als centres
  • 5. Suport
    • 5.1. Persones que proporcionen suport i temps que hi dediquen
    • 5.2. Disponibilidad de suport pedagògic i de suport tècnic al professorat
  • 6. Organització i gestió
    • 6.1. Paper dels directors com a iniciadors de canvis
    • 6.2. Responsabilitat de les decisions
    • 6.3. Gestió del canvi
    • 6.4. Estímul de la cooperació entre el professorat
    • 6.5. Promoció de pràctiques d'avaluació alternatives

L'informe PIC obté el següents resultats contundents en cinc aspectes:

I. Internet a la vida quotidiana del professorat i alumnat
Professorat i alumnat mostren un nivell d’accés
a la Xarxa molt superior al conjunt de la població de Catalunya
Professorat i alumnat manifesten majoritàriament
interès per Internet i la consideren una eina de
futur molt important per a l’educació escolar
[Font: informe PIC. l'Escola a la societat xarxa]

 

II. L'ús educatiu d'Internet als centres docents
Professorat i alumnat utilitzen molt
poc Internet quan són a l’escola
La presència d’Internet en les activitats d’ensenyament
i aprenentatge a les escoles és irrellevant per als 2/3
de l’alumnat de Catalunya
Les causes del poc ús segons el professorat i els directius són:
  • Manca de temps per preparar classes amb Internet
  • Manca de recursos tecnològics
  • Poca formació per utilitzar aquests recursos
Altres causes detectades en l'estudi:
  • la concentració gairebé exclusiva dels ordinadors
    connectats a Internet en aules específiques
Internet s’utilitza majoritàriament per a dur a
terme activitats poc innovadores, des d’un punt de vista educatiu
Internet és present sobretot en la preparació de
les classes i per a la cerca d’informació relacionada
amb les assignatures
Els usos innovadors d’Internet amb finalitats educatives
són minoritaris (menys d’una quarta part
del professorat que n’és usuari)
Es troben diferències per raó de l’edat, el gènere
o el tipus de centre, però cap d’elles prou rellevant.
La incorporació de les TIC i d’Internet no és una
prioritat per a la major part dels directius dels centres
Força centres han impulsat programes
de formació en TIC per al professorat
Tenir Internet com a prioritat (per part dels centres)
no comporta una major freqüència i varietat d’ús
per part del professorat
[Font: informe PIC. l'Escola a la societat xarxa

 

III. El professorat, l'element clau
El professorat, l’element clau en la incorporació
d’Internet a l’educació escolar
Les aptituds i creences respecte de l’ús d’Internet, i el tipus
de pràctiques docents que adopta el professorat, pesen més
que els recursos disponibles i les actuacions de l’entorn
a l’hora d’incorporar la Xarxa als processos d’ensenyament
i aprenentatge.
Els aspectes que més incideixen en la forma com el professorat
utilitza Internet en la seva activitat docent:

.- El tipus de pràctiques educatives que adopta
(en els usos més innovadors)

.- El domini instrumental i les percepcions positives
sobre l’ús educatiu d’Internet (en els usos menys innovadors)
[Font: informe PIC. l'Escola a la societat xarxa]

 

IV. Internet fora de l'escola i rendiment acadèmic
No es troben evidències de la incidència de
l’ús d’internet a les aules en la millora del rendiment acadèmic
La tecnologia, per ella mateixa, no té un efecte
negatiu ni positiu en el rendiment acadèmic dels alumnes
Aquest efecte ve donat pel tipus d’ús i no es pot considerar
que els nens i joves tenen un comportament homogeni
en la manera com utilitzen la tecnologia
Un major rendiment acadèmic i una major proximitat
de la família a la xarxa s’associen amb un major ús
d’internet per a finalitats educatives
L’ús de la xarxa per a finalitats acadèmiques
es pot associar amb un major rendiment acadèmic
Els nois i noies amb millor rendiment acadèmic
accedeixen a Internet amb més freqüència, quan
són fora del centre, que els que tenen més dificultats
Un major ús d’Internet per part de pares i mares
es relaciona amb un major accés per part dels
seus fills/es, quan són fora del centre
Els nois i noies que es troben en una millor posició
també són els que acaben obtenint els majors avantatges
de l’ús de la xarxa
Així, doncs, existeix una situació de desigualtat
d’oportunitats pel que fa al benefici educatiu que pot
comportar el l’ús de la tecnologia. L'escola hauria de poder contribuir
a la compensació de les desigualtats que es produeixen
en la societat xarxa
Es constata que l’escola encara té un paper poc
destacat en l’alfabetització digital dels nens i joves,
que es produeix fonamentalment fora de l’àmbit escolar
Contràriament, quan l’accés fora de l’escola és més freqüent,
la probabilitat d’alfabetització digital dels nois/es
augmenta signifgicativament
[Font: informe PIC. l'Escola a la societat xarxa]

 

V. Internet, escola i comunitat
Malgrat la seva potencialitat, Internet encara no és prou
present a les escoles per al desenvolupament de xarxes
de col·laboració, ni en l’activitat quotidiana en el marc dels
propis centres, ni per a la relació de les escoles amb la comunitat local.
Quan l’ús de la xarxa és pressent com a eina de
desenvolupament comunitari, més que com factor
de canvi, serveix per potenciar els contextos
d’activitat quotidiana on aquest desenvolupament es du a terme
Els professors que ja porten a terme una activitat
fonamentada en la col·laboració, la participació
i la corresponsabilització, són també els que incorporen
la xarxa com a instrument complementari de
desenvolupament comunitari.

S'observa una associació positiva entre el desenvolupament
comunitari del professorat, en la seva activitat quotidiana
en el centre, i el rendiment acadèmic de l’alumnat

[Font: informe PIC. l'Escola a la societat xarxa]

, resultats en base als quals els autor elaboren les següents conclusions:

Conclusions informe PIC. l'Escola a la societat xarxa
1. No té gaire sentit buscar quin és l’impacte de la tecnologia a l’escola,
cal posar l’atenció en la forma com els diversos actors s’apropien de la tecnologia
i la integren en la seva activitat quotidiana
2. D’aquest punt de vista, el que interessa és veure quines diferencies
s’estableixen en les formes d’integrar les TIC a les diverses pràctiques,
quins resultats donen i quines dinàmiques les produeixen
3. Internet pot ser utilitzada des de perspectives pedagògiques molt diferents
i no comporta necessàriament l’adopció d’innovacions profundes

4. Tanmateix, el màxim aprofitament del seu potencial passa per l’adopció
d’un tipus de pràctiques que transformin la realitat actual de les aules

5. Més enllà de l’escola, l’accés i el tipus d’ús de la Xarxa es produeix
de tal manera que tendeix a incrementar les diferencies entre
l’alumnat més que no pas a reduir-les.
6. L’escola no contribueix amb prou decisió a la compensació d’aquestes desigualtats
7. L’enlluernament que produeix el potencial de les TIC per a l’educació
ensopega continuadament amb la complexa realitat dels centres docents.
Encara queda molt camí per recórrer
8. L’estadi en què s'ha trobat el procés d’incorporació d’Internet al
nostre sistema educatiu és prototípic de les etapes inicials d’integració de les TIC:
l’impulsa una minoria preparada tècnicament, amb un alt grau de fascinació
per la tecnologia, que intenta avançar malgrat els obstacles de tota mena que troba
[Font: informe PIC. l'Escola a la societat xarxa]

, efectuant les següents recomanacions en le desplegament de polítiques d'integració avançada de les TIC:

Implicacions i recomanacions per al desplegament de polítiques d'integració TIC
Quatre prioritats emergents:
  • Les TIC per fer més efectius i productius els mètodes pedagògics existents
  • Les TIC per contribuir a l’evolució dels mètodes i acostar-los al punt de vista de l’estudiant
  • Les TIC com a objectiu curricular per garantir l’alfabetització digital
  • La introducció de canvis significatius en el currículum per adaptar-lo a les necessitats que genera la societat de la informació
Un increment quantitatiu i qualitatiu de l’ús de les TIC i d’Internet es desitjable si es supedita a la consecució
d’uns objectius educatius més amplis
Una estratègia basada únicament en la dotació de recursos tecnològics i en la formació genèrica del professorat no produirà millores educatives significatives

Per poder aprofitar adequadament el valor afegit de les TIC cal resoldre alguns problemes estructurals

Pel què fa al currículum:

  • Precisant els nivells d’alfabetització digital i informacional desitjables
  • Descarregant-lo de continguts disciplinars obligatoris
Pel què fa la organització de la docència:
  • Revisant els mètodes d’ensenyament i aprenentatge basats en la transmissió de coneixements
  • Revisant l’estructura disciplinar i departamental
  • Revisant l’excessiva fragmentació horària, especialment a secundària
  • Proporcionant/assegurant el temps de preparació i exercitació necessària, per part del professorat
Pel què fa al disseny i desplegament de polítiques:
  • Posant les TIC al servei dels plans de millora educativa que el departament d’Educació o els propis centres estableixin de forma prioritària
  • Cercant la unitat d’acció entre els plans i programes d’integració de les TIC i els plans generals d’ordenació i innovació educativa
  • Evitant que els missatges que arriben als centres en relació a les TIC siguin confusos o contradictoris respecte de les altres prioritats impulsades
  • Posant les TIC al servei dels plans de millora educativa que el departament d’Educació o els propis centres estableixin de forma prioritària
  • Cercant la unitat d’acció entre els plans i programes d’integració de les TIC i els plans generals d’ordenació i innovació educativa
  • Evitant que els missatges que arriben als centres en relació a les TIC siguin confusos o contradictoris respecte de les altres prioritats impulsades
Quant a la dotació de recursos tecnològics:
  • Continuar amb la millora de les ràtio alumnes/ordinador connectat a Internet, però:
    • Prioritzant dispositius portàtils i xarxes wi-fi
    • Portant els ordinadors a les aules ordinàries
    • Evitant creixements de recursos indiscriminats
    • Fent seguiment i avaluació de les experiències singulars en marxa per poder-ne aprendre
Quant a la formació inicial i en servei del professorat:
  • Falten formadors veritablement experts en l’ús educatiu de les TIC
  • Cal crear expertesa professional mitjançant acords entre les universitats, les administracions, els centres capdavanters i els nuclis de professorat expert
  • Caldria involucrar els sectors interessats en la producció de continguts digitals
  • La simple assistència a cursos o seminaris no promou la innovació educativa:caldria insertar la formació en el desenvolupament de projectes innovadors que tinguin sentit per als professors i els ajudin a fer millor la seva feina. Es tractaria de projectes definits per a alumnes concrets que combinessin assessorament expert amb disponibilitat de temps per conèixer i compartir amb els col·legues les possibilitats d’aplicar els recursos TIC a les diverses àrees.
Quant al paper dels directius dels centres:
  • Cal que els directius coneguin, comparteixin i es comprometin amb les prioritats en matèria d’integració de les TIC
  • Cal que liderin els projectes d’innovació i, per tant, que els prioritzin i, si convé, els limitin.
Pel què fa a la millora dels resultats escolars amb les TIC:
  • El que s’exigeix als alumnes avui té molt poc a veure amb el que les TIC i Internet proporcionen
  • En els models transmissius el paper de les TIC es marginal
  • No s’aprèn millor dels ordinadors que dels professors
  • Les diferències en els resultats escolars dependran del tipus de contextos d’aprenentatge que siguem capaços de generar, del paper que hi juguin les TIC i de l’adequació d’aquests contextos a la consecució dels objectius educatius establerts
[Font: informe PIC. l'Escola a la societat xarxa]

, per acabar apuntant que:

  • La integració de les TIC a l’educació suposa una innovació de grans proporcions
  • Cal formular-la en termes evolucionaris
  • Els aspectes més crítics tenen a veure amb les creences, actituds i expectatives de les persones
  • Serà difícil avançar si només es prenen algunes mesures de forma aïllada
  • Cal definir clarament les prioritats
  • És necessari un lideratge efectiu als diversos nivells
  • i tenir molt en compte les necessitats que es generen dia a dia a les aules

Realment poca cosa queda més a afegir, les demolidores conclusions de l'informe PIC juntament amb les recomacions donades conformen una excel·lent orientació per determinar quines són les accions que s'haurien de prendre, no només per part de l'administració educativa, sinó també des dels centres educatius que vulguessin integrar de forma avançada les TIC als seus projectes.

En termes generals caldrà tenir present que la integració de la TIC pot de plantejar-se des dos paradigmes educatius:

  • el de l'eficiència tecnològica, conceptualment lligat als models pedagògics del conductisme i el cognitivisme. En aquest paradigma l'ús de l'ordinador es fa com a eina d'ensenyament, com un element que transmet informació i del qual podem aprendre de forma més eficient.
  • el de l'humanisme tecnològic, conceptualment lligat als models pedagògics del constructivisme. En aquest paradigma l'ús de les TIC incopora la idea de canvi educatiu.

Però l'adopció d'un o altre paradgima no és automàtica ens recorda [GROS SALVAT, B. (2000)]:

"[...] los usos educativos no surgen de forma automática porque exista la posibilidad técnica sino porque existen profesores con proyectos educativos que aprovechan la potencia comunicativa del ordenador para llevarlos a cabo." pg.47

"[...] "Las políticas de introducción de la NTIC han supuesto inversiones económicas importantes, pero los resultados no parecen compensar los gastos realizados.[...] el uso real de los ordenadores ha sido muy escaso." pg. 49

"[...] En el ciclo de las innovaciones educativas, los discursos y las políticas que acompañan la innovación, se desarrollan de forma paralela, pero hay que tener en cuenta que el uso real no puede darse al mismo tiempo, la innovación llegará con posterioridad. [...] existen pocas investigaciones sobre la incidencia real del uso de los ordenadores en el aprendizaje y hasta que no haya una mayor evidencia de los beneficios que estos producen las actitudes reticentes no cambiarán. [...] los preofesores utilizan los ordenadores cuando tienen un conocimiento directo del tema, cuando tienen una formación suficiente que les permite utilizar la tecnología con facilidad, y es entonces cuando se ven las ventajas y las limitaciones." pg.50

Pel que fa als requisits i paràmetres a tenir en compte per a la integració de les TIC, [GROS SALVAT, B. (2000)] proposa els següents vlassificats en quatre grans eixos d'actuació:

1. Relatius a l'equipament.
infrastructura TIC, dotacions, recursos econòmics, xarxes de comunicació, qualitat i quantitat de programari, etc.
2. Relatius al professorat.
  • formació inicial, formació permanent,formació en centre, competencia professional, materials educatius, propostes didàctiques , models metodològics, etc. Una característica de l'ús de les TIC per part del professorat té a veure amb la percepció d'una elevada caducitat dels aprenentatges tècnics, que provoca la necessitat permanent de mantenir un esforç per l'aprenentatge continuat. Això provoca cansament, actituds de rebuig, temors i desmotivació entre el professorat i una asimetría entre usuaris experts (coneixedors del llenguatge específic i les darreres novetats tecnologics) i ususaris inexperts que desconeixen aspectes tecnològics en torn a les TIC. Cal per un costat fer senzill l'ús de l'eina i per altra part promoure la formació en aspactes metodològics però també en procediments genèrics d'ús de les TIC, en comptes en continguts específics que ràpidament queden desfasats amb el temps. "[...] la integración tecnológica se da en la medida que las NTIC den una respuesta eficaz a los problemas profesionales de los profesores."
  • tres principis per a l'increment de la competència professional dels docents:
    • vincular teoria i aplicacions pràctiques
    • transferibilitat d'allò après en altres contextes.
    • introducció o reconfiguració de nous elements

3. Relatius al currículum:

  • organització dels centres: espais, temps, projectes, suport, etc.

"[...] si el centro en conjunto apoya y favorece la integración de las NTIC, esta no dependerá de un o dos profesores que tienen mayores conocimientos o, simplemente se sienten más atraídos por el tema. El uso de algunos profesores de forma aislada no es la mejor forma para integrar las NTIC. Al contrario, a menudo las experiencias se personalizan tanto que incluso puede llegar a ser un problema para las personas que estan utilizando los ordenadores ya que acban convirtiéndose en una especie de técnicos para resolver cualquier tipo de problema informático que ser presente en el centro. En definitiba, la integración de las NTIC en la enseñanza precisa de un proyecto de centro que perfile las lineas de integración y actuación en las diversas actividades y asignaturas"

  • integració curricular

"[...] la integración está relacionada con todas aquellas funciones y tareas habituales del profesor: diagnóstico, selección y organización de contenidos, evaluación de procesos de aprendizaje, asesoramiento, estartegias metodológicas, etc. Las NTIC deben resolver problemas curriculares reales. [...] Desde un punto de vista metodológico las NTIC pueden utilizarse para potenciar la eficacia de un tipo de enseñanza, pero además, las propias tecnologías constituyen en si mismas fuentes de nuevas estrategias que afectan a la metodología, el contenido propio de los aprendizajes." pg.46

4. Relatius al context sociocultural

Adequació a l'entorn. "[...] La integración va más allá del mero uso instrumental de la herramienta y se sitúa en propio nivel de innovación del sistema educativo. La escuela de la sociedad informacional no puede ser la escuela de la sociedad post-industrial, requiere un cambio en las funciones educativas y hacer de los profesores unos profesionales capaces de flexibilizar sus propias tareas."

Altres autors com [BATES, A.W. (1999)] han sintetitzat en estratègies clau les orientacions per a la integració de les TIC a les organitzacions educatives (en aquest cas d'ensenyament superior, però considerem que perfectament adaptables al cas d'educació secundària), n'hem extret alguns d'ells:

  • "New technologies such as the Wolrd Wide Web and multimedia have the potential to widen access to new learners, increase flexibility for traditional students, and improves the quality of teaching by achieving higher levels of learning, such as analysisi, synthesis, problem solving, and decision making." És a dir les TIC poden en potència millorar el resultats educatius.
  • "New technologies are unlikely to lead to a reduction in spending by higher education institutions, at least in the short term, because of the high and recurrent cost of investiment." L'ús de les TIC a les organitzacions escolars no produeix reducció de costos, ans al contrari cal mantenir increments pressupostaris continuats. Per finançar els projectes TIC, és molt important que les institucions entenguin els costos derivats de l'ús de les TIC. Existeixen metodologies comptables per calcular aquests costos i planificar la despesa/inversió global en TIC com per exemple: el Total Cost of Ownership (TCO) [ RUIZ TARRAGÓ, F. (2007)] o les derivades de ITIL (http://en.wikipedia.org/wiki/Information_Technology_Infrastructure_Library) o altres estàndars en govern de les TIC com el protocol australià AS8015 (http://www.ramin.com.au/itgovernance/as8015.html)
  • "History suggest that the introduction of new technologies is usually accompanied by major changes in the organization of work." Al llarg de la Història, l'aparició de noves tecnologies gairebé sempre ha comportat modificacions en les formes d'organització del treball amb implicacions de tipus estructural. Les institucions educatives han de canviar les seus models d'organització i gestió per integrar les possibilitats de les TIC de forma òptima.
  • "The use of technology needs to be embedded within a wider strategy for teaching an learning." No es tracta de tecnologia, sinó d'educació. Cal definir quina és la visió educativa del projecte per dissenyar les estratègies a través de les quals les TIC contibueixen a assolir els objectius. Per fer això és necessari disposar de lideratge institucional i capacitat de planificació de processos estratègics.
  • "The increased ease of use of new technologies has led to the development of Lone Ranger approaches to technology-based-learning." Cal evitar els models d'integració TIC basats en la participació activa de poques persones però molt qualificades. Per tal d'obtenir resultats satisfactoris i de qualitat és necessari substituïr aquests models de desenvolupament TIC, adoptant metodologies de treball en equip i gestió per projectes amb objectius clars i pressupostos ben definits.
  • "Appropiate technology infrastructute is an essential requirement for techonolgy-base-learning." Amb una bona infrastructura tecnològica no n'hi ha prou per garantir resultats. Però sense una bona infrastructura tecnològica no es poden integrar les TIC. Aquesta infrastructura afecta aspectes de maquinari, programari, connectivitat i manteniment.
  • "Faculty members members need much more support and encouragement than has been provided to date for their use of technology for teaching an learning." És el professorat qui al cap i la fi ha de fer realitat la integració de les TIC, sense suport, orientació i motivació continuada als professors/es no es farà un ús intens de les TIC. Ensenyar amb tecnologia requereix nivells elevats de compatència professional, pedagògica i tecnològica, caldrà per tant dissenyar accions de formació permanent en ambdues vessants.
  • "All faculty members must understand and comply with copyright law". Si en el procés d'integració de les TIC a l'aula, el professorat ha d'emprar, reutilitzar, adaptar, modificar o crear materials educatius en suport digital, llavors és important que es conegui i es respecti el marc legal de la propietat intel·lectual, la protecció dels drets d'imatge i altres normatives de l'incompliment de les quals es podrien derivar responsabilitats per a la institució educativa.
  • "Partnerships and collaboration are strategies for sharing the cost and leveraging the benefits of technology based-teaching." L'establiment d'aliances i convenis de col·laboració amb empreses i/o altres institucions, permet reduïr la repercussió del cost directe de la integració de les TIC en les organitzacions educatives. Les aliances d'èxit necessiten temps i finançament i han de ser de tipus estratègic, definint clarament els beneficis potencials per a totes les parts.
  • "An organizational structure encompassing a mix of centralized an decentralized strategies is recommended to support teaching with technology." A l'hora d'integrar les TIC és recomanable combinar una estratègia global, central i estruturada a nivell de centre amb l'autonomia d'actuació per part del professorat en cada departament.
  • "Given the emerging context of technology-based teaching, especially for traditional campus-based universities and colleges, research and evaluation will be essential". En la integració de les TIC és imprescindible desplegar metodologies d'avaluació i de recerca per mesurar el seu impacte educatiu en els centres.
  • "The implementation of these strategies will require fundamental change in the way the higher education instituions are organized and managed". Dur a terme la integració de les TIC amb èxit requereix inevitablement la modificació de les estructures tradicionals de gestió i organització dels centres educatius.
  • "Finally, the changes proposed [...] may be too rich, too drastic, or too threatening to the core values of many institutions". Per assumir les implicacions que representa la integració avançada de le TIC, la instititució involucrada ha de voler canviar. Però el canvi del qual estem parlant és profund, dràstic i amenaça als valors centrals, a la cultura de l'organització. Per tant pot no ser acceptat per molts.
Sense aquesta voluntat de canvi, no hi ha integració avançada de les TIC possible. El repte va doncs molt més enllà de la tecnologia i afecta a les creences dels agents educatius implicats en cada institució escolar. Parlar de TIC, vol dir doncs parlar sobretot de persones. D'aquí la importància del sentit d'innovació i canvi educatiu, del lideratge i de l'adopció de models d'organització del tipus OA i comunitats professionals d'aprenentatge com a temàtiques estretament relacionades amb les TIC.

 

Llicenciat sota la Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 2.5 License

Marià Cano Santos (mcano@xtec.cat)