Escoles del futur

A quoi ressemblera l'école de demain ?
Quel type d'enseignement et 'apprentissage s'y dérouleront ?
Jettera-t-elle les bases de la formation tout au long de la vie
pour tous et non pas simplement pour les rares privilégiés ?
Ces questions se posent de façon cruciale à l'aube du 21ème siècle."

OECD

"Les vrais hommes de progrès
sont ceux qui ont pour point de départ,
un respect profonde du passé"

Ernest Renau


"The future cannot be predicted,
but futures can be invented"

Dennis Gabor"

"There is no one path to the school of tomorrow"
School 2.0

 

Fer prospectiva sempre és arriscat, hom podria dir que bàsicament consisteix en comprovar com les previsions del passat no es compleixen en el present i a partir d'aquesta realitat intentar fer un noves previsions per al futur intentant minimitzar-ne l'error. En l'àmbit internacional, sobretot anglosaxó, existeix una llarga tradició en els estudis sobre prospectiva (http://en.wikipedia.org/wiki/Futures_studies), també en el camp de l'educació. Hem consultat diverses referències i fonts documentals que atracten sobre l'escola del s.XXI, entre les quals voldriem destacar les següents:

Com es pot apreciar la bibliografia sobre el tema és extensa i , d'una o altra manera, les tendències que s'apunten s'exploren des de fa almenys una dècada [ADELL, J., 1997] i també estan recollides en obres recents per autors de casa nostra que han explorat l'educació del demà com Ferran Ruiz [RUIZ TARRAGÓ, F. (2007)] o Jaume Carbonell [CARBONELL SEBARROJA, J. (2008)]. Totes aquestes fonts resulten altament inspiradores alhora de posar-se a imaginar l'escola del futur, a la vegada que hom s'adona de les enormes dificultats que comporta abordar determinats processos de canvi. Entre les tendències de futur que senyalen per a l'evolució de l'educació durant el s.XXI coincideixen en aspectes (tots interrelacionats entre ells) com els següents:
  • el treball actiu i participatiu de l'alumnat a través d'activitats que requereixin la cooperació i el treball en equip
  • intel·ligències múltiples, el foment de la creativitat i la imaginació, learning by doing
  • el paper de l'alumnat com a consumidor però també com a productor de coneixement
  • projectes curriculars de tipus competencial que fan ús de metodologies d'aprenentatge basat en problemes, històries d'aprenentatge, centres d'interés i treball per projectes. Per ampliar informació sobre el tema es poden consultar:
  • elevat nivell d'autonomia en la presa de decisions educatives per part dels centres
  • disseny d'espais arquitectònicament oberts, polivalents, que permeten diferent tipus d'agrupaments d'alumnat (individual, petit grup, grup aula, conjunt de grups), amb zones pensades per facilitar l'intercanvi d'idees i les relacions socials.
  • trencament del marc horari tradicional fragmentat en sessions d'una hora de durada i per matèries d'especialitat. Activitats d'ensenyament-aprenentatge de durada variable en funció del tipus
  • professorat d'orientació interdisciplinar i amb bona predisposició al treball en equip
  • el rol del professor com a orientador acadèmic i guia d'acompanyament al creixement personal de l'alumne
  • comunitats professionals i models d'escola democràtica
  • intel·ligència emocional i social, persones, persones, persones: la importància de l'educació emocional
  • implicació activa de les famílies en el projecte educatiu de centre
  • visió compartida i lideratge distribuït
  • la recerca i la innovació com a motors permanents
  • entorns enriquits tecnològicament, elevat nivell d'integració de les TIC a l'aula. Ús de tecnologies per a l'aprentatge i el coneixement (TAC).
  • en quant a infrastructura TIC: dispositius mòbils i/o portàtils per a alumnat i professorat, entorns de treball en xarxa, àmplia cobertura wifi, ús de plataformes virtuals per a l'aprenentatge, sistemes informàtic amb suport humà intens per al seu manteniment tècnic
Com es pot veure, aquestes característiques no són tan i tan novedoses, perquè ja s'han vingut posant en pràctica en el darrer segle. Una de les coses que hem conclòs de les reflexions anteriors i que es pot deduïr de l'evolució històrica de la pedagogia és que les institucions educatives són organitzacions altament resistents al canvi. Una resistència realment notable de fet, i que ens permetria dir que l'escola és bàsicament conservadora. Al llarg dels segles moltes han estat les pedagogies progressistes que s'han estavellat contra els murs de la institució escolar i no ha conseguit arrelar malgrat la clarividència dels seus precursos (des de Dewey fins a Freire, passant per Kilpatrick, Decroly, Steiner Piaget, Freinet, Vigotsky o tant altres pedagogs il·lustres).

Els canvis profunds requereixen temps, però sobretot requereixen acció. Encara que les accions siguen petites no ens hem d'aturar, perquè el realment important és que les accions siguen continuades sempre que sapiguem què volem aconseguir. El repte de canviar l'escola és gegantí, però la suma continuada dels esforços del molts docents en el dia a dia a l'aula ens il·luminarà el camí cap a la utopia possible.

Per això quan pensem en les claus de caracterització del l'escola del futur, creiem que la primera consisteix en generar un somni, una visió renovada per al s.XXI en forma de discurs compartit. A l'escola també necessitem el nostre propi "I have a dream". Necessitem creure que treballem per canviar el món des de les aules. Sense aquest impuls motivacional no crec que tinguem mai la força interior per modificar el rumb de la l'educació.

La segona clau seria recuperar als clàssics com ja apuntàvem en l'apartat d'innovació i canvi en educació. Ens referim a recuperar i adaptar les metodologies de la pedagogia activa i progressista dels pensadors de segles anteriors. No hem d'inventar res massa nou per ensenyar en el món que sorgeix de la societat de la informació i del coneixement. Ara més que mai aquestes pedagogies tenen raó de ser i podem revitalitzar-les gràcies a les eines i possibilitats tecnològiques que disposem. Caldria centrar-se en el què hem de fer en educació i per què, que no ens aturi ni ens paralitze el com , ja el descobrirem mentres caminem amb pas ferm perquè "qui té un perquè sempre acaba trobant el com".

I la tercera clau, lligant amb la segona i la primera, tindria a veure amb la capacitat de formar i promocionar el lideratge de professionals de l'educació. No ens imaginem una escola diferent en els propers 10 anys sense que s'hagin fet passos decisius en aquest àmbit. El posicionament dels docents envers els projectes de centre ha de canviar radicalment en relació a l'actual falta d'entusiasme. Postulem doncs unes escoles fortes emocionalment, on l'educació sigue viscuda amb passió i convenciment, de forma transcendent per les persones que allí hi conviuen. Amb un entusiasme així no demanariem res més, perquè com diria el poeta "tot està per fer i tot és possible". I fer-ho està en mans de les persones. Fem-ho!


Llicenciat sota la Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 2.5 License

Marià Cano Santos (mcano@xtec.cat)