Inici
Neolític
Mesopotàmia
Egipte
Creta
Micenes
Grècia
Roma
Paleocristià
Bizanci
Islam
Art cristià
Asturià
Mossàrab
Romànic
Gòtic
Renaixement
Quattrocento
Cinquecento
Barroc
Rococó
Neoclassicisme
Segle XIX
Urbanisme
Estils històrics
El ferro
Escola de Chicago
Modernisme
Segle XX
Racionalisme
Organicisme
La postguerra
Estil tardomodern
Postmodernisme
Arquitectura actual

Arquitectura egípcia

A la vall del Nil, el poder polític va estar més centralitzat que a Mesopotàmia. Això es posa de manifest en l'art. Es va imposar la visió d'un monarca (faraó) de caire diví.

Els temples, els palaus i les tombes són les grans creacions de l'arquitectura egípcia, i la pedra és el material constructiu principal, la qual s'utilitza tallada en blocs regulars (carreus). L'arquitectura egípcia és allindada (coberta plana). Els volums exteriors, les mesures colossals i l'allindament donen a aquesta arquitectura la seva monumentalitat característica.

Els temples estaven dedicats a les diferents divinitats, ja que era una civilització politeista. Les plantes dels temples egipcis són simètriques respecte d'un eix longitudinal. S'accedeix als temples a través de dos pilons monumentals, coberts amb llinda; a continuació hi ha un pati obert amb fileres de columnes a banda i banda. Després ve la sala hipòstila i al fons de tot es troba la cambra dedicada a la divinitat. Els santuaris més coneguts són els de Karnak, Luxor i Abu Simbel.

A Egipte es creia en la supervivència després de la mort, fet que va conferir una gran importància als ritus i a les construccions funeràries. Mastabes, piràmides i hipogeus són les formes que adoptaren els enterraments. Les mastabes més antigues eren de maó, i més tard es van construir amb pedra. Al seu interior guardaven la cambra funerària i, amb el temps, s'ampliaren amb extensos corredors i cambres adornades ricament amb pintures i relleus. Les primeres piràmides eren esglaonades; va ser després quan van adquirir la seva forma característica. Tot hi estava extremadament cuidat: la talla els blocs de pedra, l'orientació, les proporcions i la invulnerabilitat. Els hipogeus, excavats a la roca, són la manifestació més tardana en l'enterrament monumental. El conjunt funerari més espectacular es l'integrat per les piràmides de Keops, de 146,70 metres d'altura, Kefrèn, amb la famosa esfinx del faraó, Micerí i sis més de petites, a més de temples funeraris com ara el de Gizeh, a onze quilòmetres del Caire.

[qüestionari]