Les ciutats gregues no responen, en general, a un pla urbanístic preestablert, sinó que s'acomoden al terreny i es desenvolupen de manera una mica caòtica. Malgrat aquesta tradició, en el segle VI a.C., Hipòdam de Milet reconstrueix la ciutat de Milet, després d'haver destruïda a mans dels perses, tot seguint un pla que s'anomena planta hipodàmica i que es difon durant el període hel·lenístic.

Tota ciutat grega té una àgora, la plaça en què es desenvolupa bona part de la vida pública dels homes grecs (les dones de les classes altes vivien recloses a les cases).

Els edificis més significatius de l'arquitectura grega són els temples i els teatres.

El temple grec

Situats:

a la zona sagrada de la ciutat (témenos), de vegades dins un recinte enlairat i fortificat (acròpolis) al qual s'accedeix per mitjà d'una escalinata monumental (propileus)
als santuaris.

Planta: derivada del mégaron micènic, és rectangular i simètrica respecte d'un eix longitudinal. Consta de prònaos (vestíbul), naos o cel·la (recinte tancat en què se situa l'estàtua de la divinitat homenatjada) i opistodomos.

La magnificència d'alguns temples grecs, com ara el Partenó de l'Acròpolis d'Atenes no és el més habitual. Al contrari, els temples grecs normalment són petits (per exemple el Tresor dels Atenencs a Delfos o el temple d'Atena Nike a l'Acròpolis d'Atenes), ja que a dins no es realitzava el culte. Només havien de contenir la imatge de la divinitat i les ofrenes. El principal ritual grec és el sacrifici que es fa fora del temple, en un altar que pot ser molt senzill o un magnífic (com ara l'altar dedicat a Zeus i a Atena a Pèrgam, a la costa de l'Àsia Menor, a l'actual Turquia). Es construïen, fins i tot, alguns temples circulars (thólos).

Alçat (suports i cobertes): els temples grecs es construeixen tot seguint el que s'anomenen ordres. Un ordre és una determinada combinació d'elements sustentants i sustentats i n'hi ha de diversos tipus: dòric, jònic i corinti. L'arquitectura grega és sempre allindada.

El Partenó és d'ordre dòric i l'Erecteon i el temple d'Atena Nike són d'ordre jònic (tots tres dins el recinte de l'Acròpolis d'Atenes). La impressió que causen avui dia, amb les seves sòbries superfícies marmòries, no té res a veure amb el que van ser, ja que els temples grecs estaven pintats amb policromies cridaneres.

Altres edificis grecs

La representació teatral, la tragèdia i la comèdia, formen part del culte religiós grec. Els grecs assistien al teatre com a part de les seves obligacions polítiques. Per a la construcció de teatres s'aprofitaven les faldes de les muntanyes, sobre les quals es construïen les graderies (càvea) semicirculars que envoltaven l'orquestra circular (lloc de la representació, on evoluciona el cor cantant i dansaire). Darrere l'orquestra se situava l'escena, que fa de decorat i és per on apareixen els actors i les actrius.

El prototip de teatre grec és el de Dionís a Atenes. El de més anomenada fou el d'Epidaure, que disposava d'una orquestra circular de 20,3 metres de diàmetre i tenia cabuda per a 12.000 espectadors.

Altres edificis públics són: el buleuterion (ajuntament), el pritaneo i l'strategeion (reservats als alts magistrats), la stoá (espai comercial i de relació social), el gimnàs, la palestra (edificis per a l'educació física i intel·lectual), la biblioteca, els arsenals i les torres.

[qüestionari]