Es tracta d'una societat molt jerarquitzada, al cim de la qual es troba el rei i sacerdot. Per aquesta raó el temple dedicat a la divinitat tutelar és el centre administratiu de la ciutat mesopotàmica. Les terrasses aixecades i les torres-temple (ziggurats) caracteritzen l'arquitectura religiosa. Sembla que el més gran fou el de Babilònia, la llegendària torre de Babel.

El palau i les muralles són els altres elements distintius de la ciutat.

A Mesopotàmia no hi ha pedra. Per això la construcció es fa amb maó d'argila assecat al sol (tova) i maó cuit. Els murs són massissos i cecs (és a dir, sense cap obertura).

L'escassa sumptuositat dels materials obliga a revestir els murs amb ceràmica cuita, incrustada com si fossin tascons a les toves. També s'utilitza la ceràmica vidrada acolorida, com a la monumental porta d'Ishtar.

Tant els palaus com les cases s'articulen al voltant d'un pati; en canvi, els exteriors són gairebé cecs. Les cobertes de les naus són planes i en terrassa. Per cobrir les llums (entrades i finestres) s'empra l'arc i la volta. La forma dominant és el cub, cosa que dóna una gran pesantor al conjunt, només alleugerida per l'esglaonament dels edificis.

[qüestionari]