L'islam es va estendre entre l'Indus i la península Ibèrica. Es basava en la religió monoteista fundada per Mahoma a l'Aràbia. L'expansió islàmica va ser de tipus militar i, atès que al principi fou encapçalada per un poble de pastors nòmades, les seves manifestacions artístiques deriven de la fusió dels elements que van anar adoptant de les cultures sedentàries amb què es van relacionar.

Els musulmans fundaren poques ciutats, ja que preferien assentar-se en les ja existents, les quals marcaven amb la seva empremta: construcció de mesquites; importància del centre comercial (basar); complicada xarxa de carrerons; habitatges amb murs cecs i patis interiors. Són edificis importants els palaus califals (o emirals), situats al costat de la mesquita, perquè el califa és alhora el cap polític i religiós de la comunitat.

Al voltant d'un pati es distribueixen les estances públiques i privades (l'Alhambra de Granada és l'exemple més bell i sumptuós que es conserva a Occident). També tenen prou importància les residències campestres dels monarques, com ara la de Medina Azahara, prop de Còrdova.

La madrassa (escola alcorànica) és un altre edifici important associat a la mesquita. Altres mostres de l'arquitectura islàmica són els hospitals, els caravanserralls, els banys públics i els mausoleus.

La gran mesquita de Damasc (principi del segle VIII) és el prototip de mesquita. La de Còrdova és una de les mostres més belles de l'arquitectura islàmica; la seva sala d'oració és hipòstila (de columnes), coberta amb arcs de ferradura en els quals alternen dovelles de dos colors amb materials diferents (vermell, maons; blancs, pedra). Els fusts i els capitells de la mesquita de Còrdova es van extreure en bona part de construccions romanes anteriors. Les mesquites d'Anatòlia (a l'actual Turquia) són molt diferents de les occidentals; hi és destacable l'ús de la cúpula de reminiscències bizantines.

[qüestionari]