Les primeres manifestacions de l'art paleocristià són els enterraments (catacumbes), els quals no tenen gaire interès artístic perquè són rudimentaris. Amb tot, s'hi troben les primeres mostres d'allò que serà la iconografia cristiana (conjunt de temes que dominaran l'art occidental fins, gairebé, al segle XIX d.C., com ara les escenes de l'Antic i del Nou Testaments, descriptives o simbòliques).

Amb l'edicte de Milà (313 d.C.), l'emperador Constantí dóna suport al cristianisme i a partir de llavors es desenvolupa un art monumental cristià.

Els primers temples (basíliques) seran de planta basilical, a la manera romana. Estan formats per tres o cinc naus longitudinals, separades per columnes. La nau central és més alta que les laterals, cosa que permet obrir finestres a la part superior dels murs; als peus se situa el nàrtex. La coberta era allindada: a dues aigües a l'exterior, plana i recoberta d'enteixinat a l'interior. La capçalera acaba amb absis. Alguns cops hi apareix una nau transversal (no sobresortint) que preludia el transepte medieval. De planta centralitzada, en canvi, són els martyria, monuments funeraris a l'estil dels mausoleus, i els baptisteris. A l'interior dels edificis es practica la pintura mural al fresc i el mosaic, fet que permet dissimular la pobresa dels materials constructius: el paredat i el maó.

Les invasions germàniques també empobreixen Occident en l'aspecte artístic. N'és una excepció la península itàlica, que no oblida la magnificència romana (la cort imperial és a Ravenna, amb força influències bizantines).

A la península ibèrica els gots estableixen la capital a Toledo. Si, d'una banda, han restat escasses mostres del seu art, d'una altra no succeeix el mateix a l'àmbit rural, on se'n conserven exemples interessants, com ara San Juan de Baños, del segle VII.

Al segle IX, a l'antiga Gàl·lia s'estableix l'Imperi carolingi en un intent de restaurar el romà. En aquest context els monestirs esdevenen centres econòmics i de cultura paral·lels a la cort (Sant Callen, que rep també les influències irlandeses). A Aquisgrà, la capital de l'Imperi carolingi, es conserva la capella.

[qüestionari]