La transició de la Segona República,
amb el final dramàtic de la guerra civil, al règim del general Franco es
va dur a terme a Jafre amb una certa tranquil·litat. Els anys de guerra i
les dificultats no havien trencat els vincles de convivència, de manera
que, tret de la sessió municipal del dos de març del 1939, on s'acordà
deixar sense efecte "todos los acuerdos tomados por los
ayuntamientos rojos" a excepció del nomenament del metge i els
acords relatius a les imposicions sobre la riquesa urbana i la
contribució industrial, un cert desig de passar pàgina sembla presidir
la voluntat dels habitants de Jafre. Els primers acords de l'Ajuntament,
en un context de greus dificultats econòmiques, se centraren en
l'arranjament del frontó i del safareig públic, així com de
l'enllumenat elèctric. També es dugueren a terme una sèrie de reformes
a l'església, com ara l'arranjament dels seus accessos i al cementiri
municipal.
Així, els primers projectes d'un cert relleu es varen engegar ja
avançats els anys cinquanta. El març del 1957, i gràcies a la donació
d'un terreny al padró per part de Narcís de Batlle i Metge, s'iniciaren
els tràmits per a la construcció d'un dipòsit d'aigua i d'un espai per tal que el jovent pogués practicar esport. L'any 1959 es
redactà el projecte d'abastament d'aigua i sanejament amb l'ajut tècnic
i econòmic de la Diputació gironina; el pressupost pujava a 536.000
pessetes, un terç de les quals les hagué d'assumir l'Ajuntament.
Aviat, però, aparegué el problema que el cabal de la font pública era
insuficient per atendre el creixent ús de l'aigua que en feien els veïns
del poble. Tot i l'obertura d'un nou pou, l'Ajuntament tornà a plantejar
el problema l'estiu del 1962; finalment el problema es resolgué quan
l'any 1964 s'instal.là un dipòsit distribuïdor d'aigua a una parcel·la
del padró. Vinculat al tema de l'aigua, val a dir que l'Ajuntament de
Jafre s'oposà decididament al projecte del pantà de Sau l'any 1953,
així com al projecte d'abastament d'aigua potable a la ciutat de
Barcelona procedent del riu Ter, que l'any 1957 concità l'oposició
unànime dels ajuntaments de les comarques gironines. Al llarg dels anys
seixanta s'anaren asfaltant tots els carrers del poble que fins aleshores
eren de terra, destacant l'actuació empresa al llarg de l'avinguda Carles
Esteve de Rich.
Pel que fa al camp d'esports, l'any 1959 s'adquirí una altra parcel.la
que, juntament amb la donada per Narcís de Batlle, permetia dur a terme
l'obra. Vint anys més tard, concretament el juliol del 1979, es decidí
comprar una parcel·la de dues vessanes i mitja per eixamplar l'antic camp
d'esports, obra que es culminà l'any 1980. En definitiva, la zona del
Padró que és ocupada pel local social, la pista polisportiva i el camp
de futbol és el resultat d'una actuació seqüencial en terrenys
procedents de Narcís Batlle, Joaquim Hugas i Serra, Narcís Rocas i Almar
i Matí Hugas i Oliveras. Paral.lelament, s'emprengué la millora del
servei telefònic: l'any 1961 s'acordà amb la Companyia Telefònica
l'establiment d'un centre telefònic d'abonats, i l'any 1977 s'iniciaren
els tràmits per instal.lar el telèfon automàtic al poble.
La darrera obra d'una certa entitat d'aquests anys fou la renovació de
l'enllumenat públic. L'any 1973 s'aprovà el projecte que s'havia de
materialitzar amb l'ajut econòmic del Govern Civil i la Diputació
provincial, amb un cost total de 662.000 pessetes. Les obres finalitzaren
l'any 1975 i foren dutes a terme per l'empresa Hidroelèctrica de
l'Empordà.
ALBERCH I FUGUERAS,
Ramon; VIÑAS I PARRAMON, Joan: "Jafre", Quaderns de la Revista
de Girona, 83 (1999 ), pàgines 70 - 71.
