Principal Situació Història Llocs d'interès L'Ajuntament El poble Unió Esportiva Jafre

Història

   
Els primers pobladors
La Romanització
Edat mitjana
Aldarulls i guerres
Del baró al rei
Senyors del castell
Guerra de successió
El segle XIX
Primer terç del segle XX
República i guerra civil
El franquisme
Genealogia dels Jafre
Aristocràcia Jafrenca
Repartiment de terres
Organització del municipi


En aquest apartat es reprodueixen diferents capítols de la monografia local, dels quaderns de la revista de girona, que porta per títol "Jafre" de la què en són autors Ramon Alberch i Joan Vinyes. Aquesta monografia constitueix una síntesi de la història de la vila de Jafre des de l'època romana fins els temps actuals. Fonamentada en la recerca de documentació inèdita a arxius gironins i barcelonins, el llibre traça l'evolució de Jafre des que era una petita vila fortificada al redòs del castell, el seu creixement al llarg dels segles XVIII i XIX i la seva història més recent.

      

  

Llinda de l'antic mas Castelló amb la inscripció : FRAN/CISCVS CAS/TELLO 1729

     

           A continuació us oferim una breu selecció d'algunes de les llindes de Jafre


Llinda de Can Norat amb la inscripció : BALDIRI QVER DE CRESPIA RECTOR DE JAFFRA 1663.


Llinda interior del Mas de la Salvetat on trobem algunes de les peces més importants d'aquest gènere.


Llinda de Can Quim Blau. En aquesta llinda de 1776 hi figura el text "JOSEP CONDOM I BIDAL ME FECIT", acompanyat d'un martell, tenalles, enclusa i dues ferradures, que deixen ben clar l'ofici de ferrer del qui en fou propietari. 


Llinda de l'antic Mas Castelló. És una de les peces més valuoses: FRAN/CISCVS CAS/TELLO  Any: 1729  Idioma: Llatí


Llinda d'una finestra de l'antic Mas Pou. La inscripció data del segle XVIII i mostra el tarannà del militar: NO AY PARIENTE MAS SERCANO NI A/MIGO DE VERDAT COMO EL DINERO EN MA/NO EN QUALQUIERA NECESIDAD.
 

Llinda d'una altra finestra de l'antic Mas Pou. El text fa al·lusió al privilegi de fidelíssim, obtingut del rei, i resulta del tot enigmàtica si no se'n coneixen els antecedents: UNA VILLA CON CATORSE LUGARES ME / A RESARON POR ANY 1691 FIEL AL REY.


Una llinda de Can Tomaset. La inscripció diu : LA PORTA DE LA CVYNA. En l'actualitat és la llinda d'una finestra.


Llinda de Ca la Geronima: ANTONIVS SEGVER ME FECIT IO MARTIY   Idioma: Llatí   Any: 1648


Aquesta llinda és un exemple de l'estat de degradació en què es troben alguns d'aquests elements arquitectònics. És tracta d'una de les peces més singulars. Es troba en una de les finestres del pis de la rectoria que dóna al carrer Major. S'hi podia llegir fins no fa pas gaire la inscripció : SI SOC MUSSOL NO SÓC PAS SOL. Fou la resposta del rector per les discrepàncies que mantenia amb els seus parroquians. Malauradament tot s'ha perdut.


La llinda de Cal Tit és de les poques que està escrita en català. La inscripció diu "PERE AMAT PAJES A COMPRAT CASA PER CECISSIO DE CORT DIA 25 SETEMBRA DE 1734"


Llinda del Mas Seguer. El famós bandoler Joan de Serrallonga assaltà aquest mas el 15 de febrer de 1623. Per fer-ho comptà amb l'ajuda dels germans Borrullet, veïns de Jafre, els quals foren penjats més tard a Verges.


Joan Isglésies, antic rector de Jafre, va immortalitzar-se en la llinda de la porta de migdia de la que fou la seva casa. Va deixar-hi escrit JOAN ISCLESIES DE CRESPIA / RECTOR DE JAFFRA 1621. Com es pot apreciar, és tracta d'un altre cas de deteriorament greu.


Llinda de can Raliu, amb la inscripció: 1686 / Fancesch Tonyà. Aquesta llinda es va traslladar des de la finestra del primer pis a la nova carnisseria de la planta baixa.


Llinda d'una finestra de Can Xaliacu. Aquesta és una de les llindes més recents de Jafre, data de 1995 : JOSEP DARNES ALABAV

Pàgina Anterior Principal Pàgina Seguent