Pàgina Anterior Principal TORNAR Pàgina Seguent

El segle XIX, del creixement al declivi
Els primers pobladors
La Romanització
Edat mitjana
Aldarulls i guerres
Del baró al rei
Senyors del castell
Guerra de successió
El segle XIX
Primer terç del segle XX
República i guerra civil
El franquisme
Genealogia dels Jafre
Aristocràcia Jafrenca
Repartiment de terres
Organització del municipi

Així com el segle XVIII ofereix un balanç positiu per a la vila de Jafre, el segle XIX se'ns presenta com un període caracteritzat per un inici positiu però que entra en un cert declivi sobretot, d'ençà de la segona meitat, amb una població que decreix de manera significativa ja que els 573 habitants de l'any 1857 es converteixen en només 473 en el 1900, i amb un ajuntament que arrossega un deute crònic que l'impedeix exercir de catalitzador de l'activitat econòmica. Els signes de reviscolament són tanmateix inexistents, i qualsevol reforma, per petita que sigui, és fruit de l'esforç col·lectiu dels ciutadans de Jafre. N'és una prova l'agençament dels camins rurals, element bàsic en la comunicació amb les viles de l'entorn.
L'any 1882, els treballs que es fan en els mesos de maig i setembre a càrrec dels habitants de Jafre, que hi han d'aportar el seu jornal, així com la cavalleria. Hom podia redimir-se d'aquesta prestació personal pagant dues pessetes per cada jornal d'home, cinc pessetes per cada jornal de carro de cavalleria i vuit pessetes per cada jornal de carro de dos cavalleries. Igual operació es dugué a terme l'any 1884 i el 1892.
Paral·lelament, la situació de les finances municipals és molt preocupant. L'any 1882 es preveuen uns ingressos de 2.296 pessetes i unes despeses de 3.039 pessetes, el comportava un dèficit de 743 pessetes. Només quatre anys més tard, concretament el 1886 es constata que el dèficit acumulat en els darrers anys és de 2.507 pessetes, i que no es poden fer més economies ni posar cap mena d'arbitri nou ja que el poble té pocs habitants, i no té escorxador, safareig públic, establiment de banys, fondes, cafès, ni llocs fixos o ambulants de venda de begudes. En el mateix pressupost del 1886 és preveu un dèficit de 2.773 pessetes, atès que les ingressos es limitaven als percentatges establerts sobre la contribució territorial ( 1.218 pessetes ), el subsidi industrial i de comerç, ( 49 pessetes. ), l'impost de consums ( 1.190 pessetes )  i les cèdules personals ( 200 pessetes ).
La situació arriba a ser tant preocupant que, tot i que l'Ajuntament havia acordat l'any 1887 sufragar el salari del mestre per tal d'estalviar-ho als pares dels alumnes, refermant així la voluntat municipal d'oferir un ensenyament gratuït, l'any 1891 es veuen obligats a tirar enrera d'un acord marcadament progressista i rescindir el pacte a què havien arribat quatre anys abans, pel qual l'Ajuntament compensava el mestre amb 500 pessetes anyals per tal d'oferir un ensenyament gratuït. No obstant això, el dèficit segueix creixent i l'any 1892 és de 3.295 ptes. Finalment es decideix cobrir el dèficit emparant-se en un reial decret de l'any 1889 que permet fer un recàrrec sobre la quota de l'impost de consums. Per conèixer amb més precisió l'estructura social de Jafre a la darreria del segle XIX hem analitzat acuradament el padró d'habitants de l'any 1889. Així sabem que el poble tenia 507 habitants, i que la seva economia era fonamentalment agrícola. D'una població activa formada per 194 persones, 88 eren agricultors i 58 llauradors, de manera que és evident que 146 persones, és a dir, el 75 % del total, es dedicaven a treballs del camp. hi havia, a més, 3 serradors, 2 parcers, 3 treballadors, 1 veterinari i 1 "guardaterres" que també estaven vinculats al sector agrícola.
La resta d'oficis eren els propis d'una societat rural sense cap mena de manufactura. Hi havia 1 teixidor, 2 fusters, 2 ferrers, 1 estanquer, 1 roder, 1 mestre de cases, 1 rajoler, i un polifacètic sastre-music. Completaven la nòmina 2 flequers, 2 moliners, 11 criats, 2 mestres, el rector, 4 estudiants i 6 propietaris. Quant a la seva procedència, 408 persones, és a dir, el 80 %, eren nascudes a Jafre, i la resta pertanyien a quaranta-nou pobles diferents. D'entre aquests destacaven 11 persones procedents de Verges, 7 de Colomers, 4 de Garrigoles, Ultramort i Sant Llorenç de la Muga, 3 d'Orriols, Casavells, Vilopriu, Bellcaire i Viladamat, i la resta, en escàs nombre, de pobles de les comarques de l'Empordà i el Gironès. Només hi havia dues persones nascudes fora de Catalunya, d'origen aragonès.

ALBERCH I FUGUERAS, Ramon; VIÑAS I PARRAMON, Joan: "Jafre", Quaderns de la Revista de Girona, 83 (1999 ), p. 58 - 59.