L'activitat duta a terme
pel govern municipal republicà en temps de pau fou d'una remarcable
intensitat. Emparats en un suport electoral massiu i esperonats per una
il.lusió col.lectiva de canvi, el primer acord rellevant consistí a
aprovar el projecte d'estatut d'autonomia de Catalunya i demanar
explícitament que s'interpretés "que el contingut de l'Estatut
és l'expressió de la voluntat de la nostra terra".
Paral.lelament, l'acció política concreta es reforçà amb acords d'un
innegable valor simbòlic, com fou el cas del setembre del 1931 quan es
decidí "tenyí la antiga bandera nacional per els colors de la
República i cossí al mig d'aquesta, la bandera catalana".
Altres acords d'un cert relleu foren l'anul.lació del conveni amb els
ajuntaments de Verges i Ultramort per a sostenir una secretaria única, i
consegüentment la creació d'una secretaria municipal pròpia a Jafre, i
la realització d'una exposició escolar que constituí un gran
esdeveniment cultural.
L'any 1932 s'acordava col.laborar activament en la creació d'una
Federació de Municipis que defensés els interessos de les viles de menys
de 2.000 habitants, i l'any 1933 es procedí a l'arranjament de camins i
es constituí el comitè local del "segell pro infància",
impulsat des del govern de la Generalitat amb l'objectiu que amb el
producte de la venda dels segells s'ajudés la infància i es potenciés
la lluita antituberculosa. Es dugueren a terme tres campanyes en els anys
1934, 1935 i 1936, que foren recolzades per un comitè presidit per
l'alcalde i format per representants del Centre Republicà Federal, la
Societat d'esbarjo "Iris", la Societat de socors mutus " La
Jafrense" i del Sindicat Agrícola.
L'esclat de la guerra trencà aquesta dinàmica positiva, ja que des
d'aleshores la preocupació per la seguretat i per la crisi econòmica
presidirà l'actuació dels successius ajuntaments. Així, l'agost del
1936 s'obria una subscripció, encapçalada per l'ajuntament, a favor de
les víctimes del feixisme, que finalment aconseguir aplegar més de 600
pessetes, i el setembre el comitè antifeixista proposava dur a terme tres
reformes per tal de mitigar l'atur forçós d'alguns jafrencs. Primerament
es decidí alçar les parets i cobrir la font pública coneguda com a
"Pou de les Goiges", en segon lloc arranjar
la Font
Santa, conduint l'aigua mitjantçant una canonada fins al carrer, i en
darrer lloc agençar el carrer de la Llibertat, antigament Ferreries. Per
tal de fer front a les despeses el comitè lliurà a l'ajuntament el
resguard d'un dipòsit de 3.000 pessetes que li havien estat donades pel
Sr. Descals, d'Olot.
Finalment, els comitès antifeixistes, estesos arreu del país com una
mena de milícia popular de defensa de la República, foren dissolts
l'octubre del 1936 per la Generalitat tant aviat com aconseguir de
restituir la seva autoritat, força afeblida arran de la insurrecció
militar del mes de juliol. A Jafre, els membres del comitè lliuraren a
l'alcalde el seu llibre d'administració, així com alguns mobles i
objectes procedents de la rectoria que havien recollit en aquell període
de subversió. L'alcalde Sebastià Alabau els agraí el suport que li
havien ofert durant els dies de la revolta.
L'avenç de la guerra va propiciar que el novembre del 1936 es formés una
junta de defensa integrada per quatre veïns per tal de col.laborar amb
l'Ajuntament. Aquesta Junta va ser dissolta el març del 1937 per la
Generalitat, i l'Ajuntament féu constar que havia actuat sempre sense
armes.
Val a dir que, a més d'altres despeses, s'hagué d'ajudar els trenta-tres
refugiats acollits a Jafre, procedents en la seva majoria de Badajoz i Córdoba;
només del 26 de gener al 23 de març la despesa en queviures, medecines i
viatges dels refugiats assolí la quantitat de 3.084 pessetes. Al maig, el
nombre de refugiats quedà reduït a 13 persones. Paral.lelament,
s'otorgaven préstecs al Sindicat Agrícola i un ajut econòmic per a
l'auxili de la ciutat de Madrid, que es trobava assetjada pels franquistes
l'agost del 1937. En darrer terme, la victòria del denominat exèrcit
nacional determinà l'abolició de la República i l'entrada en una
postguerra plena de dificultats i privacions. Com a dada positiva, cal fer
esment del fet que tot i la natural tensió derivada de la situació
bèl.lica, a Jafre es mantingué en tot moment la convivència, i en
aquest sentit val la pena remarcar l'absència de violències o
execucions.
ALBERCH I FUGUERAS,
Ramon; VIÑAS I PARRAMON, Joan: "Jafre", Quaderns de la Revista
de Girona, 83 (1999 ), pàgines 68 - 69.
