Sense cap mena de dubte la petjada més profunda en aquestes terres la va deixar la cultura romana a partir del desembarcament d'Escipió de la ciutat d'Empúries l'any 218 abans de Crist La seva arribada fou dins del context de la segona Guerra púnica ( la lluita entre les cultures romanes i cartaginesa pel domini de la mediterrània oriental ) i en principi només amb la finalitat de controlar-ne el territori i explotar-ne els seus recursos. Malgrat això, acabaren incorporant aquests territoris al seu imperi i implantaren la seva organització i la seva cultura sobre l'estructura íbera preexistent.
Inicialment la ciutat d'Empúries fou el centre d'operacions però, ràpidament, sobre la Via Augusta, l'assentament de Girona va anar prenent importància. Des d'ambdues ciutats fortament emmurallades controlaven gran part del territori de les actuals comarques gironines.
El terme de Jafre es troba a mig camí entre ambdues ciutats i, tot i que algunes traces de camins i margenades semblen correspondre a la geometria rigorosa de les centuriacions i dels diverticula, es fa difícil afirmar-ho categòricament sense realitzar prospeccions arqueològiques. A part de la possible fossilització en el paisatge jafrenc d'alguns trams d'aquestes xarxes geomètriques, hem localitzat en un cabreu del 1400 l'existència d'una peça de terra anomenada septimam mensuram, nom que podria ser una reminiscència de la nomenclatura que es donava a les parcel.les procedents de les centuriacions, si és que no prové de la part de la collita que rebia el senyor directe en època medieval.
Per altre banda, el traçat i la toponímia de l'antic camí de Girona a l'Escala que creua el sector nord del terme sembla que respon al model teòric dels diverticula que podrien haver format la xarxa de camins entorn de la gran via que forçosament havia de lligar Girona amb Empúries.

Les grans vies de comunicació.

L'administració romana per poder controlar el territori, va aprofitar antigues vies de comunicació i en va obrir de noves per constituir una xarxa de camins que l'estructurés. Coneixem amb certa precisió el traçat de l'eix principal, la Via Augusta, que fou consolidada sobre el traçat d'un antic camí. Procedent de la Gal.lia ( França ) creuava el pirineu pel Summun Pirineum, a El portús, on darrerament s'han excavat el Trofeus de Pompeu, un edifici commemoratiu edificat sobre la mateixa calçada en el punt on superava la carena. Baixava cap a Gerunda ( Girona ) passant per Iuncaria, prop del Figueres d'avui, i per Ciniana, encara avui sense localitzar però situada, sembla, al terme de Cervià de Ter. Des de Gerunda continuava cap a Tarraco i creuava tota la península fins arribar a les columnes d'Hèrcules a cadis.
Alguns erudits parlen d'una geometria rigorosa en el traçat de les grans vies de comunicació. Afirmen que tenien dues vies secundàries paral.leles, una a cada costat, i tot un seguit de petits camins, els diverticula, que formaven 60 graus amb el principal lligant les tres vies paral.leles cada milla romana. Així formaven una xarxa de triangles, amb els tres costats de la mateixa longitud, que estructurava el territori. 

ALBERCH I FUGUERAS, Ramon; VIÑAS I PARRAMON, Joan: "Jafre", Quaderns de la Revista de Girona, 83 (1999 ), pàgines 10 - 11.