Al final del segle XVI, en Francesc de Marimon i de Jafre va deixar la senyoria del castell al seu fill primogènit, en Juli de Marimon i de Jafre. Orfe de mare des de molt petit, havia crescut sota la tutela de la prestigiosa família paterna, els Marimon del castell de Sant Marçal, a Cerdanyola del Vallès. La família Marimon gaudia de gran influència a la cort reial i per tant no ens ha d'estranyar que el 1607 en Juli aconseguís que el rei li concedís la jurisdicció civil i criminal del castell de Jafre, que feia pocs anys la corona havia adquirit mitjançant la incorporació de la baronia de Verges.
L'oposició dels veïns fou immediata, i acudiren als tribunals reclamant judicialment contra el privilegi otorgat al jove Juli. Però la corona es va mantenir ferma i el 1616 va resoldre definitivament e plet a favor del seu privilegiat. El malestar entre els jafrencs era prou gran com perquè s'embranquessin en un complex i singular negoci. Es van proposar comprar els drets que el senyor del castell tenia sobre les seves persones, cases i terres, i ho van aconseguir. El 17 de març de 1618 el notari va reunir tots els caps de casa del poble a la plaça del castell per fer pública l'acta de la venda que Aleix de Marimon i de Jafre, germà petit i successor d'en Juli, en feia a tots els veïns de Jafre. Ambdós germans havien crescut en ambients d'alta aristocràcia. Completament desvinculats del poble, havien perdut el lligam amb la terra dels seus antecessors. Vist merament com un negoci, no és estranys que decidissin vendre els drets en lloc de continuar explotant-los, ja que els constants litigis per l'oposició dels jafrencs comportaven uns maldecaps desproporcionats al rendiment que n'obtenien.
El preu acordat fou de 6.000 lliures barceloneses pagadores en tres terminis i, a més de l'heretat del castell amb terres i cases dins i fora del terme, van adquirir la meitat del delme de la parròquia de Sant Martí, la jurisdicció civil i criminal amb el mixt i mer imperi, i finalment, el dret de construir un molí dins del terme.
En aquells moments l'organització municipal no estava prou desenvolupada per assumir l'operació. Per això els veïns van constituir una societat privada que en els documents se cita com Els particulars de Jafre com a Senyors del Castell, que es va regular amb l'acta de capitulació i concòrdia celebrada entre ells l'endemà mateix de la compra, i en la qual van nomenar cinc veïns com a representants legals per als futurs tràmits.
Per poder pagar els calgué manllevar la major part dels diners. Hem localitzat la creació de més de vint censals ( els préstecs hipotecaris de l'època ) en quatre tongades. Els primers els més de febrer per un total de 500 lliures, el mes de març dotze censals que pujaven 2500 lliures, a l'abril es lligaven tres censals per un import total de 1200 lliures i, finalment, l'agost, amb cinc censals, es manllevaven les darreres 1000 lliures.
Fet el darrer pagament, el 2 de setembre es féu l'acte públic de presa de possessió. Tots els caps de casa, un per un, van passar per la Plaça del Castell on el notari va realitzar l'acostumada representació en senyal de presa de possessió.
Havien pagat el preu de la compra del castell i els veïns n'eren els senyors, però calia fer front als pagaments dels censos anuals ( avui en diríem interessos ) que generaven els diners manllevats i quitar els censals ( retornar el capital deixat als inversors ) en el termini dels deu anys pactats en l'acta de capitulació i concòrdia.
Optaren per vendre les terres i alguns del edificis que fins aleshores havien constituït l'heretat del castell a aquells veïns que, de forma particular estiguessin disposats a encarregar-se d'una part dels censals de valor equivalent al de la peça venuda. L'heretat del castell va desmembrar-se i la major part de les seves terres van incorporar-se disgregades al patrimoni de les diverses cases benestants del poble.
La resta de propietats i drets romangueren en poder dels Particulars de Jafre com a Senyors del Castell, que a través dels seus administradors, renovats periòdicament, els gestionava per tal de fer front als deutes contrets amb la compra. Cobraven els drets senyorials als qui posseïen propietats fora del terme i als nouvinguts al poble, aquí van establir terres, cases i solars tal com els anteriors senyors de Jafre ho havien fet amb ells i amb els seus avantpassats, fent-los capbrevar les tinences establertes cada cop que els va semblar escaient.
Els particulars com a Senyors del Castell van continuar exercint de senyors feudals com ho havia fet la noble família dels Jafre, els seus antecessors, fins la desamortització del segle XIX.