Els primers pobladors
La Romanització
Edat mitjana
Aldarulls i guerres
Del baró al rei
Senyors del castell
Guerra de successió
El segle XIX
Primer terç del segle XX
República i guerra civil
El franquisme
Genealogia dels Jafre
Aristocràcia Jafrenca
Repartiment de terres
Organització del municipi

La Universitat de Jafre la formaven la totalitat dels veïns del poble sense faltar-ne cap ni un. Es tractava d'un concepte molt semblant ( de fet la seva evolució li donà l'origen ) al d'Ajuntament actual. Tots els veïns feien reunions o ajunts per tractar les qüestions del poble.
Les característiques de la societat d'aquella època, però, li donaven un caràcter més participatiu per part dels veïns que no als Ajuntaments actuals. La Universitat tenia càrrecs electes, que segons les èpoques s'anomenaren obrers, jurats o síndics, que la representaven en els diversos afers i negocis que el poble emprenia. Inicialment n'hi havia dos, un representant de la mà major ( famílies benestants del poble ) i un representant de la mà menor ( famílies més humils ). Els representants es renovaven anualment. Això donava una gran participació de tots els veïns en els assumptes de la comunitat, ja que a totes les cases sempre hi havia algun membre que, si no era síndic o jurat, no feia gaires anys que ho havia estat. Per tant totes les famílies coneixien de primera mà els afers de la Universitat i els seguien de prop, ja que ben aviat podria tocar-li al seu cap de casa de representar-la.
En aquells temps hi havia un batlle al poble, però no era el representant dels veïns sinó el del poder superior. En època feudal s'encarregava de controlar que els veïns complissin els seus deures amb els seus senyors i, després de la incorporació a la corona , amb el govern reial.
En les actes notarials dels assumptes tractats per la Universitat sempre podem trobar-hi el nom dels dos representants seguit de l'expressió lo present i current any jurats, síndics o obrers, i fou freqüent que negocis iniciats per uns jurats els cloguessin els seus successors l'any següent. Era la Universitat qui negociava, no pas els síndics, que només n'eren representants temporals.
La majoria de negocis eren quotidians: administrar els béns i drets de la Universitat, fer talls per recollir diners i pagar els impostos que el poble havia de satisfer al govern central. Però es prengueren decisions que tingueren gran transcendència per a la història local: la compra del castell ( 1618 ), l'establiment de les Illes, la gabella i la carnisseria ( 1672 ), els repartiments de terres a les Illes ( 1679, 1686 i 1707 )...
L'any 1672, en el mateix document en què l'administració reial va establir les Illes a la Universitat, també li va concedir el dret de tenir gabella i carnisseria al poble. A partir d'aleshores els jurats s'encarregaren periòdicament de treure a subhasta pública al més donant el dret d'explotar, normalment pel termini d'un any, aquests establiments. Les subhastes, que tenien àmbit comarcal, es realitzaven a la cort reial del castell de Verges. Feta pública la voluntat de la Universitat d'arrendar l'explotació i transcorregut el termini legal perquè els interessats poguessin fer les seves ofertes, s'adjudicava al més donant, la persona que oferia pagar més diners per fer-se càrrec de l'explotació del negoci.
La gabella no sembla estar lligada a un edifici en concret sinó a la llicència per vendre diversos productes que requerien autorització reial ( la sal, el pa i el vi ) i per servir menjar als viatgers. Era la fleca i la taverna, que al poble coincidien en el mateix establiment. Si tenim en compte que la majoria de veïns tenia un tros de vinya i a les cases velles hi havia forn per coure pa, l'aparició de la gabella, amb l'obligació per al seu llogater de tenir-hi pa i vi a disposició de tots els jafrencs diàriament, reflecteix l'augment demogràfic que es va iniciar a la segona meitad del segle XVII i la proliferació dels modestos jornalers que s'establien al poble. L'any 1703 la tenia llogada en Joan Geli, pobre solemne, situada a casa de la seva esposa, a can Brunet, a la zona on avui hi ha el forn. Uns anys més tard, l'any 1716, regentava la gavella l'Antoni Major, i estava a l'antiga pallisa del mas Trobat, ja aleshores propietat del mas Seguer, que més tard donaria lloc a les actuals cases de can Tià-Roc, can Grauet i cal Frare. L'Antoni Major era pobre solemne i dolit, i per tant impossibilitat per a guanyar-se la vida amb la feina de pagès que feien tots els jafrencs d'aleshores. Això ens permet endevinar un cert caràcter de solidaritat social en l'establiment de la gabella, que caracteritzaria les actuacions de la Universitat d'aquella època. 
La carnisseria, situada a la plaça, simplement era un taulell de marbre sota un cobert. El carnisser que la tenia llogada l'any 1703 era el de Colomers; l'havia de tenir proveïda de carn només els diumenges i els dies de Festa Major, i estava obligat a matar-hi el bestiar un diumenge per l'altre. S'aixecava a l'entreforc de la Baixada de la Font i el carrer Major, al lloc on avui hi ha el gran edifici que en Joan Batlle va construir l'any 1982 enderrocant la vella carnisseria i la casa de la confraria de Sant Antoni de la Salvetat. Curiosament, l'edifici nou es coneix com a cal Carnisser, ja que a la planta baixa s'hi va mantenir la venda de carn fins no fa gaires anys. La carnisseria de Jafre avui s'ha desplaçat carrer Major amunt, a can Raliu, i la qualitat dels productes que s'hi poden comprar li ha fet guanyar anomenada i clientela en els pobles de les rodalies.
Els treballs d'escura del rec de l'estany, per impedir que la zona s'inundés formant-se de nou l'antic estany, també es treien a subhasta i s'adjudicaven als palafanganés que menys diners demanaven, al menor donant, per realitzar la feina segons les condicions que s'establien en l'acta d'adjudicació dels treballs.
Tots aquests assumptes es tractaven a la placa, o a l'església parroquial quan la climatologia aconsellava buscar aixopluc sota cobert. A la rectoria, i amb la col·laboració del rector, es van perfilar molts dels negocis de la Universitat. Només cal recordar que l'any 1716 fou el rector l'encarregat de respondre el qüestionari del cadastre i confeccionar-ne els inventaris. L'existència d'una casa consistorial és molt recent, i només la coneixem a partir de 1921, quan amb aquesta finalitat es van adquirir les cases en Quintana tenia a la plaça. En aquelles dates les reunions dels representants municipals es realitzaven en un local llogat de la casa de can Diego Font.