|
|
La població de
Jafre experimenta en el primers trenta anys del segle XX una intensa
transformació política, urbanística i econòmica. El govern municipal
adoptà una actuació de tarannà progressista, ja que l'any 1906 s'adherí
per unanimitat al moviment de la Solidaritat Catalana, conjunció de les
forces polítiques del país contra els partits dretans i centralistes, i
el gener del 1919 recolzaven el plebiscit municipal per l'autonomia
integral de Catalunya. Encara l'any 1922 sol.licitaven al govern de
l'Estat la immediata repatriació de les tropes espanyoles del Marroc i
que es definís la política envers les colònies africanes mitjançant
referèndum.
La situació, però, donaria un tomb, i el setembre del 1923 la nova
corporació municipal mostrava la seva adhesió al règim militar
implantat pel general Primo de Rivera.
Pel que fa als equipaments públics i la dotació dels serveis més bàsics,
l'evolució és positiva. L'any 1907 es decidí construir un nou
cementiri, ja que el parroquial havia quedat petit. Després d'estudiar
diferents emplaçaments, el tema no tornà a posar-se damunt de la taula
fins l'any 1914, quan es proposà edificar-lo al terreny conegut com
"Les Costes". El projecte final, obra de l'arquitecte Martí
Sureda, fou aprovat el 1915, de manera que a la primeria de l'any 1916 es
procedí a la seva benedicció i a dur-hi a terme els primers
enterraments. La segona millora rellevant fou la instal.lació de
l'enllumenat elèctric i el servei de telèfon. Les gestions per
l'enllumenat elèctric començaren l'any 1911; el 1917 servei era atès
per la Societat Hidroelèctrica de l'Empordà. Quant al telèfon, l'any
1920 s'acompliren les condicions imposades per la Mancomunitat, i l'abril
del 1921 decidiren instal.lar-lo a la casa propietat de Josep Grau i
Lloveras. El 1923 es reorganitzà i modernitzà el servei, obra que fou
duta a terme per la "International Telephone and Telegraph
Corporation".
Tota aquesta política de modernització dels equipament i els serveis
aconsellà aprovar l'any 1914 unes ordenances municipals redactades pels
regidors: Josep Carbó i Vidal i Martí Castelló i Fuster. Tenien
noranta-un articles, i s'ocupaven de regular les festes religioses i
populars, la vida veïnal, el comerç, el transport i el trànsit, la
higiene i sanitat, la moral i els costums públics, els camps i camins,
les edificacions, l'ús d'aigües i les fonts, i de l'enllumenat. Aquestes
ordenances foren ratificades i impreses l'any 1926.
Amb tot, el projecte més destacat d'aquest període fou la finalització
de la itinerància en diversos locals de la corporació municipal i,
sobretot, de les escoles, mitjançant la construcció d'un edifici de nova
planta. Les escoles tal i com assenyala Josep Alabau, eren ubicades l'any
1887 a l'antiga casa dels ermitans, a la Font
Santa, d'on passaren
consecutivament a dues cases del carrer
Major, la darrera el 1808.
Idèntica itinerància patí l'escola de nenes, fins la construcció d'un
nou local destinat alhora a aixoplugar l'Ajuntament i les Escoles. Les
primeres gestions daten de l'any 1921, quan se signà l'escriptura de
compra de la casa nº 1 de la plaça de la Constitució, denominades cal
Flequer i ca l'Amulet. Les velles cases foren enderrocades, i el maig del
1923 s'aprovà el projecte per edificar els nous edificis destinats a
Escoles Nacionals, Casa Consistorial, Jutjat Municipal i casa-habitació
dels mestres. L'octubre del 1923 s'estava aixecant el primer pis i l'obra
es va cloure definitivament la darreria del 1924.
En l'aspecte econòmic és de destacar la celebració des de l'any 1905
d'un mercat dominical a Jafre. Començà el 22 d'octubre i se'n féu
difusió arreu de la comarca mitjançant pregó. El 1906 es mantenia un
litigi amb Verges que, tot i comptar amb un mercat els dimarts, permetia
la instal.lació de parades els diumenges, fent així una competència
deslleial al mercat jafrenc.
ALBERCH I FUGUERAS,
Ramon; VIÑAS I PARRAMON, Joan: "Jafre", Quaderns de la Revista
de Girona, 83 (1999 ), p. 62 - 63. |
