Pàgina Anterior TORNAR Pàgina Seguent

Els repartiments de terres
Els primers pobladors
La Romanització
Edat mitjana
Aldarulls i guerres
Del baró al rei
Senyors del castell
Guerra de successió
El segle XIX
Primer terç del segle XX
República i guerra civil
El franquisme
Genealogia dels Jafre
Aristocràcia Jafrenca
Repartiment de terres
Organització del municipi

La tradició de repartir-se les terres entre els veïns a Jafre és força antiga. Si obviem la centuriació d'època romana hi ha indicis d'un repartiment anterior al segle XV entorn del rec de les Feixes, avui torrent Colomet, prop de l'estany. En els capbreus hi figuren una sèrie peces de terra anomenades feixes, distribuïdes entre els diversos masos del poble.
El repartiment de terres més antic que tenim documentat correspon al segle XVII, i va iniciar la sèrie de repartiments que tingueren lloc a les illes. Noranta anys després de la seva conflictiva incorporació al patrimoni reial, les deveses de les illes havien perdut interès per a la Corona, que les tenia abandonades. L'any 1672, a petició dels jurats, l'Illa d'Amunt i l'Illa d'Avall foren establertes a la Universitat  a canvi d'un cens anual de 10 lliures. D'aquesta manera la Corona n'obtenia més profit que no abandonades com les tenia, i la Universitat recuperava les terres per a ús comunal.
Set anys després els Jafrencs van acordar que aquelles terres serien més aprofitades si se les repartien i les conreaven que no si continuaven del comú com fins aleshores. Així, l'any 1679 van sol·licitar permís per treure-les a cultura i van realitzar el primer repartiment de terres de l'Illa d'Amunt, on s'establí el procediment a seguir i una sèrie de condicions que caldria respectar si es produïen futurs repartiments. 


El paisatge de l'Illa d'Amunt és un dels més característics del terme

L'èxit assolit va portar a un segon repartiment l'any 1686. Van aprofitar els terrenys que coneixien per l'Albreda o Regant que, situats a migdia de les feixes del primer repartiment, ja plenament consolidades, s'estenien fins al rec del Bramador, al peu del turó de la Salvetat, on avui hi ha el molí.
L'any 1707 es reprengueren els repartiments de terres de les Illes, aquest cop a l'Illa d'Avall, seguint el mateix procediment i mantenint els pactes dels dos anteriors. En aquest indret la impetuositat de les avingudes del riu no va permetre que el paisatge es consolidés com ho ha fet a l'Illa d'Amunt.
El darrer repartiment que tenim documentat és el de les Feixes Noves de l'any 1766, quan es van distribuir els terrenys guanyats a la llera del riu a migdia de les feixes del primer repartiment i a ponent de les del segon, tocant al terme de Colomers.
Hi ha notícia d'un repartiment posterior. En un inventari del contingut del arxiu municipal realitzat l'any 1933 hi figura El plano para repartir las costas y la Illa de Vall, que actualment s'ha perdut. Es tractava del darrer repartiment de terres dut a terme a Jafre. Afectava part dels terrenys que ja s'havien repartit el 1707 però que, sense haver-se consolidat per les constants riuades, havien retornat al comú, i de les de Les Costes que, procedents del senyoriu del castell, amb la desamortització de títols senyorials dels anys 1811, 1835 i 1855, havien anat a parar a l'Ajuntament, que va decidir, seguint la llarga tradició local, distribuir-les entre els veïns. Aquest darrer repartiment tampoc no es va consolidar, i tant l'Illa d'Avall, l'any 1965, com la major part de les Costes, l'any 1970, foren inscrites al Registre de la Propietat a favor de l'Ajuntament, que des d'aleshores en conserva la titularitat.


Vista dels terrenys anomenats les Costes, propers al cementiri municipal

ALBERCH I FUGUERAS, Ramon; VIÑAS I PARRAMON, Joan: "Jafre", Quaderns de la Revista de Girona, 83 (1999 ), pàgines 44 - 45.