La fusta

La fusta és un material llenyós que s'obté del tronc d'una planta, especialment d'arbres i arbustos.

La fusta és part de la natura i la seva utilització i explotació és molt beneficiosa per a ella, sempre que es faci d’una forma racional i sostenible, ja que es tracta d’un material reciclable, renovable, reutilitzable, abundant i natural que permet que el bosc estigui en constant creixement i renovació.

La fusta és un material ecològic amb moltes propietats com ara la resistència, la durabilitat, la versatilitat que la converteixen en un referent de cara al mobiliari, l’habitatge i permet dissenyar i construir tota mena d’objectes, estructures i decoracions. Proporciona aïllament i confort tèrmic. És un material higiènic amb propietats antibacterianes que asseguren l’envasat i la conservació dels productes agroalimentaris.

La tecnologia ha permès que la fusta, tot i ser el material més antic utilitzat per l’home, conegui altres aplicacions, formes i usos. Joguines, penjadors, persianes, portes, finestres, terres, sostres, estructures, mobles, bigues, revestiments, vaixells, ponts, marcs, motllures, raspalls, pintes, agulles d’estendre roba, escales, llapis, bancs, rellotges; instruments musicals com el violí, el violoncel i la guitarra; penjolls, bijuteria; utensilis de cuina com la mà de morter, taula de tallar, bols, ganivets i coberts en general. Al polisportiu, a la botiga, al parc infantil, a la platja, a casa, a la feina, al centre comercial, a l’escola, a l’hospital...

La fusta és també recuperable un cop ha acabat la seva utilitat principal de manera que pot ser destinada a múltiples usos com ara compostatge, llits pel bestiar, fabricació de taulers aglomerats, pel·lets, briquetes d’encenalls i estelles, combustible per a diferents indústries i generació d’energia elèctrica.

Dades interessants:
  • 1 hectàrea de plantació forestal (1 camp de futbol aproximadament) fixa anualment el CO2 produït per 6 cotxes.
  • L’ús d'un m3 de fusta en construcció suposa una retirada de 1,6 tm de CO2 de l’atmosfera entre el que emmagatzema la pròpia fusta i el derivat per la substitució d’altres materials.

Classificació de les fustes naturals

FUSTES TOVES. En general es tracta d'arbres resinosos de fulla perenne, de color blanquinós i fàcils de treballar, com el pi o l’avet.

Avet roig
Procedència: Europa.
Descripció: Fusta pràcticament blanca betes de color groc pàl·lid.
Aplicacions: Taules harmòniques per a pianos i caixes de ressonància de violins.
Balsa
Procedència: Amèrica del Sud.
Descripció: És la més tova i lleugera de las fustes tropicals, de color rosat o beige pàl·lid. Es treballa molt bé.
Aplicacions: Aïllaments, reforços de flotació, maquetes i embalatges.
Pi silvestre
Procedència: Europa i Nord d’Àsia.
Descripció: Fusta tova i resinosa de color clar amb betes rogenques.
Aplicacions: Mobles, ebenisteria i treballs de construcció.
Pollancre o Xop
Procedència. Europa.
Descripció: Fusta molt comú. És lleugera, de color groc-rogenc.
Aplicacions: Embalatges, pasta de paper i fusteria barata.
Til·ler
Procedència: Europa.
Descripció: Fusta tova, lleugera i flexible. Es treballa molt bé. Te poca resistència mecànica.
Aplicacions: Esclops, talles, llapis i bastons.

 

FUSTES DURES. Corresponen a arbres de fulla caduca, com el freixe, el noguer, el roure, el faig i l’ivori.

Caoba americana
Procedència: Amèrica Central i del Sud.
Descripció: De color rosa clar, encara que s’enfosqueix amb el temps. És compacta, de gra fi, quasi sense porus i amb vetes llargues. Es fàcil de serrar, polir i envernissar.
Aplicacions: Mobles de luxe, embarcacions, talles i xapes.
Faig
Procedència: : Europa, Nord d’Àsia.
Descripció: Fusta de color marró blanquinós que passa a rosat, es comporta bé davant la compressió.
Aplicacions: Mobles, ebenisteria i treballs de construcció.
Freixe
Procedència: Europa i Nord d’Àsia.
Descripció: : Fusta dura de color blanc lleugerament rosada, de gran elasticitat i tenacitat.
Aplicacions: Mobles corbats, mànecs d’eines, equips esportius, ebenisteria, contraplacats.
Ivori
Procedència. Índia, Sri Lanka i Àfrica tropical.
Descripció: Fusta tropical molt densa. El seu color va del marró fosc al negre. S’envernissa amb dificultat.
Aplicacions: Instruments musicals, mobles de luxe i petits objectes tornejats com mànecs per a coberts.
Noguer
Procedència: Europa.
Descripció: Fusta mitjanament dura que es treballa amb facilitat.
Aplicacions: És molt apreciada. Tornejats, xapes, ebenisteria i mobles de qualitat.

 

Les presentacions de la fusta

Fusta sense transformar Taulons de fusta massissa i llistons Les seves propietats varien segons l'espècie d'arbre i s'utilitzen en mobles, perfils de fusteria, encofrats i estructures.
Fusta tractada Fusta sotmesa a diferents tractaments protectors o físico-químics que milloren la seva durabilitat protegint-lo de la degradació per humitat, fongs i insectes. S'utilitza en vaixells, travesses de tren, jardineria, decoració del paisatge, i en general, fusta situada a la intempèrie.
Xapes Làmines de fusta molt fines amb espessor uniforme de fins a 7mm. Gràcies al seva flexibilitat s'utilitzen en la fabricació d'instruments musicals, revestiments, decoració, portes i mobiliari.
Taulers de contraplacat Làmines encolades disposades a cap-i-través en nombre imparell. S'utilitzen per a fer taulers amb aplicacions decoratives (mobles, fusteria, revestiments), estructurals cobertes, forjats, tancament de murs, envans, ànimes i bigues, encofrats, caixes i embalatges) gràcies a la seva lleugeresa i alta resistència, i fins i tot en la fusteria naval i aeronàutica.
Fusta tècnica Taulers d'aglomerat Poden estar formats per partícules de fusta o d'altres materials com a cànem, lli, etc. S'utilitzen en mobles i elements estructurals.
Taulers d'encenalls OSB Es fabriquen aplicant pressió a encenalls de fusta alineats i encolats, formant capes (OSB: oriented strand board). Les seves propietats són similars al contraplacat, però amb millor aprofitament dels recursos forestals. S'utilitza en aplicacions estructurals i en decoració i fusteria.
Taulers de partícules i fibres (DM) S'obtenen aplicant calor i/o pressió a una base de fibres lignocel·lulósiques. S'usen fonamentalment en fusteria, laterals de mobles posteriors, calaixos, etc. També en acabats d'automòbils, caravanes, caixes de música i revestiments.
Laminats i microlaminats Es fabriquen per encolat a pressió i en calent de làmines paral·leles. La seva capacitat anisotròpica (treballar en el sentit de la fibra) li atorga aplicacions en la construcció i elaboració d'estructures (bigues, cíndrics, tancament de forjats, murs, cobertes...) i altres usos com embalatges especials, mobles, sòls de camions, vaixells, etc.

 

Les eines de fusteria

 

La desforestació

Malgrat tot el que hem dit anteriorment, la gestió gens sostenible i la sobreexplotació dels boscos per aconseguir fusta o per altres interessos econòmics ens han dut a una greu situació de desforestació i de reducció de masses forestals en tot el planeta.

El bosc ha estat usat des de fa molt de temps per la humanitat per a obtenir diferents recursos forestals. Aquest ús, en principi, permet mantenir l'ecosistema original sempre que l'extracció sigui racional i mai superior a la capacitat de producció pel sistema, però el que hauria de ser una explotació sostenible sovint es transforma en una espoliació dels recursos.

La desforestació representa actualment un dels grans problemes ambientals que afronta el nostre planeta com a resultat de les activitats humanes. Aquesta pèrdua de bosc significa també la pèrdua de les seves funcions ambientals i va aparellada normalment amb molta erosió del terreny, pèrdua de la fertilitat del sòl, pèrdua de la biodiversitat i la ugment dels gasos causants de l'escalfament global.

Les principals causes de la desforestació són:

  1. La tala de molts boscos per l'explotació de la fusta destinada a la construcció o com a combustible, que en molts casos es realitza en parcs naturals o àrees protegides.
  2. La crema intencionada de grans àrees de bosc per guanyar terrenys de pastura i afavorir la implantació de grans àrees ramaderes, de cultiu o sòls urbanitzables.
  3. La substitució de boscos per camps de conreu, sovint dedicats a cultius extensius que s'especialitzen en un monocultiu que perden ràpidament la seva productivitat i s'erosionen fàcilment.
  4. La proliferació d'incendis forestals deguts a l'abandonament de l'activitat extractiva en el bosc en molts països, fent que s'acumuli gran quantitat de biomassa forestal fàcilment inflamable.
  5. La pràctica de l'espoliació en zones de fustes nobles tropicals que consisteix en comprar permisos de tala en extenses àrees d'un país per tal de talar ràpidament tot el que es pugui i fugir el més aviat possible amb la producció.
  6. La replantació de les àrees explotades per espècies de creixement ràpid fins la substitució total dels boscos autòctons destinades només a la tala i aprofitament de la fusta.
  7. L'augment de diferents processos de degradació com l'erosió i la pluja àcida.

Conseqüències de la desforestació:

  • Pèrdua de la biodiversitat per destrucció de l'habitat de molts éssers vius que habiten i troben refugi en els boscos.
  • Reducció de la capacitat d'absorbir de forma natural les emissions de CO2 que generem amb el consum de combustibles fòssils.
  • La desforestació i els incendis forestals agreugen problemes com l'escalfament global del planeta, ja que tota la fusta tallada i cremada acaba convertint-se en CO2.
  • Disminució de la capacitat del sòl per retenir aigua de pluja i afavorir la infiltració i la reposició dels aqüífers.
  • Afavoriment de l'escolament i la pèrdua de nutrients per arrossegament de la capa superficial de sòl accelerant els processos d'erosió.
  • La desaparició del sòl per l'erosió converteix els antics boscos en ermots estèrils i es produeix una desertització.
  • Els boscos són els pulmons del planeta; tots els animals i totes les persones necessiten l'oxigen que produeixen. Si desapareixen els boscos, disminuiran els nivells d'oxigen de l'aire que respirem.
  • Les pèrdues econòmiques i les fortes inversions necessàries per a pal·liar els efectes de la desforestació i dels incendis forestals poden suposar quanties econòmiques molt elevades.

Cal tenir en compte que, després d'un incendi o d'una tala massiva, la recuperació del bosc no es fàcil ni ràpida. Si l'erosió no transforma el terreny de l'antic bosc en un desert, caldrà esperar més de 100 anys per tal que es desenvolupi un bosc semblant al que es va cremar.


Fitxes per ampliar

 

Índex 1r ESO