Fonts d'informació: informant clau (membre de l'equip directiu de secundària) i documentació de centre.

La visita de camp va ser realitzada el dia 28 de gener de 2008 i es va correspondre a l'estudi de cas d'un dels dos centres IATIC (http://www.xtec.cat/iatic) seleccionats per a la seva anàlisi en la recerca. Es tracta d'un Centre d'Educació públic de tipologia 3-16 (coordinant dos centres educatius, un CEIP i un IES) però amb projecció 3-18, és a dir que en el moment de realització de l'estudi presta serveis educatius integrals en tot el tram d'escolarització obligatòria però que també disposarà d'oferta de postobligatòria de batxillerat. El subjecte entrevistat va ser un dels co-directors del centre educatiu integrat.

1. Descripció de context socioeconòmic i territorial del centre educatiu.

El centre està ubicat en un municipi de tamany mig d'una comarca de la província de Barcelona i compta amb una població al voltant dels 12.000 habitants i una activitat econòmica centrada majoritàriament la indústria i en el sector serveis [Font: dades 2007, Institut d'Estadística de Catalunya http://www.idescat.cat/]. L'oferta educativa al municipi ve donada per l'existència de 10 centres educatius:

A continuació mostrem algunes de les dades estadístiques socioecòmiques més revellants:

Població per grups d'edat

Edat   De 0 a 14 anys De 15 a 64 anys De 65 anys i més Total   2007 17,1 67,7 15,2 11.790   2006 17,0 67,7 15,3 11.617

(percentatge)Fonts : Idescat. Padró Continu. Anys disponibles : del 1996 al 2007

Població per relació amb l'activitat

Activa   Comptada Població de ocupada desocupada total Inactiva a part 16 anys i més   2001 4.608 327 4.935 3.206 0 8.141   1996 3.553 494 4.047 3.460 28 7.535

Fonts : Idescat. Cens de població 2001. Estadística de població 1996

Lloc de naixement

Catalunya Mateixa comarca Altra comarca Resta Estat Estranger Total   2001 7.270 5.467 1.803 2.178 395 9.843   1996 6.842 5.292 1.550 2.191 172 9.205

Fonts : Idescat. Estadística de població 1996 Idescat. Cens de població 2001

Nivell d'instrucció

Sense Ensenyament titulació Primer grau Segon grau universitari Total   2001 16,8 27,8 46,4 9,0 8.768   1996 16,4 57,4 18,9 7,3 8.284

(percentatge) Fonts : Idescat. Cens de població 2001. Estadística de població 1996

Població ocupada per sectors

Ocupats   agricultura indústria construcció serveis Total   2001 2,8 45,4 7,9 43,8 4.608   1996 3,4 50,5 7,4 38,7 3.553

(percentatge) Fonts : Idescat. Estadística de població 1996. Idescat. Cens de població 2001

2. Característiques del centre educatiu.

El projecte de creació del nou centre, arranca de la reorganització del mapa escolar municipal amb la fusió de linies educatives diversos centres de primària i secundària de titularitat pública i privada-concertada. El centre inicia les seves activitats l'any 2005 des d'un dels CEIP's ja existents i progressivament els anys 2005, 2006 i 2007 va desplegant dues linies educatives de 1r, 2n i 3r ESO fins arribar al curs 2007-2008 amb l'oferta educativa obligatòria completa. També des de l'any 2005 s'inicia el projecte de construcció d'un nou edifici escolar per a l'etapa secundària i d'adaptació de les instal·lacions del ja existent de primària per acollir tota l'oferta educativa.

Així el centre com a unitat global compta amb: dos edificis (adjunts, però amb espais educatius i de lleure separats ja qu enomés comparteixen la sala menjador) i dos equips directius amb el seus corresponents claustres i personal de gestió acadèmico-administratva per separat. Aquesta situació administrativa singular és conseqüència de l'absència de regulació en la normativa actual vigent pel que fa a aquestes noves propostes d'estructuració de centre públic. De fet des d'un punt de vista estrcitament administratiu, el centre disposa de dos codis de centre: un per a primària i un altre per a secundària, amb totes les implicacions que això suposa (dos equips de càrrecs unipersonals, duplicitat d'òrgans col·legiats, dos comptabilitats, dos plantilles per a dos centres de destinació diferents, dos organigrames funcionals, dos pressupostos oficials,...etc)

Aquest procés de construcció i migració de centre ha necessitat més de 2 anys de desenvolupament, i en el moment de realitzar la visita de recerca part del nou edifici encara estava per finalitzar malgrat que ja era ocupat per alumnati professorat amb activitats lectives. La coincidència d'obres, activitats educatives i migració d'instal·lacions ha representat un trasbals molt considerable en logística, convivència i organització durant el temps que ha durat. Tot i això, no ha impedit al centre desplegar la seva visió i els seus plantejaments de projecte educatiu singular, cosa que és de senyalar pel mèrit que representa.

Des del començament del projecte de centre, s'ha buscat la col·laboració estreta amb l'associació AMPA i la implicació de les famílies en el projecte educatiu proposat. Aquesta aliança se destaca com un dels punts forts del centre i es visualitza en una reunió quinzenal entre representants dels pares i l'equip directiu per marcar les línies bàsiques de treball de la comunitat educativa. Accions concretes com l'adquisició de recursos financers extraordinaris per a la compra de material informàtic, la gestió del menjador, l'ajuda per despeses imprevistes en obres de millora, la contractació d'un servei tècnic de manteniment per al suport informàtic....no haguessin estat possibles sense aquesta complicitat. Aquest model relacional entre centre i l'AMPA es pot observar en la següent imatge que representa el circuit de presa de decisions i el·laboració de propostes de la comunitat educativa:

fig.01. Diagrama simplificat del circuit de presa de decisions i el·laboració de propostes del centre

En comparació a models tradicionals d'organització dels equips de professorat de secundària, destaca particularment l'organització del professorat per cicles en un intent per evitar la fragmentació per departaments didàctics. La intencionalitat és clara: promoure la transversalitat educativa, el treball cooperatiu i i la sinèrgia interdisciplinària del professorat de secundària. Aquest no sembla un equilibri fàcil de mantenir, donat que no hi un clar marc normatiu a nivell de reglament orgànic de centre en el qual recolzar-se la decisió d'estructuració (per exemple en allò que afecta nomenament i reconeixement administratiu dels càrrecs unipersonals de coordinació del centre).

D'altra banda destaca l'establiment d'altres aliances amb institucions com l'Ajuntament (per a l'ús d'instal·lacions esportives), grups universitaris (com per exemple el grup DIM [http://dewey.uab.es/pmarques/dim/] de la UAB per la realització d'estudis de recerca) i socis tecnològics (per a l'experimentació de materials, cessió de dispositus...etc) mitjançant convenis bil·laterals.

El model educatiu centrat en l'alumne que alimenta la filosofia pedagògica del centre està enfocat en aconseguir objectius clau per donar resposta als reptes educatius del s.XXI:

• alumnat autònom i responsables dels seus aprenentatges
• alumnat participatiu, sociable, col·laborador
• alumnat que pugui arribar a ser feliç, preparat per viure i conviure en la seva societat

El Pla d'Autonomia de Centre dissenyat per assolir els objectius de centre s'ha estructurat al voltant de quatre eixos de transformació educativa:

1. transformació curricular
2. transformació del rol del professorat
3. transformació de les infraestructures
4. transformació de la gestió i organització

Pel que fa a la segona transformació, aquest model també ha significat modificar el paper del professorat del centre, passant del paradigma de professor instructor al model de professor orientador o guia d'aprenentatge. Així mateix s'està parlant de l'ús de metodologies actives que requereixen professorat ambivalent, pluridisciplinar i amb capacitat de treball en equip. L'estrutura organitzativa plantejada ja condueix a mantenir una relació professioal no fragmentada per especialitats, sobretot a secundària, sinó a realizar col·laboracions interdepartamentals. A més el disseny organitzatiu de centre distribueix el professorat amb ratios diferents en funció del tipus de treball que estigui realitzant l'alumnat: per exemple quan es treballa cooperativament o per projectes es reforça el professorat per línies (2 o més professors/es per aula) mentres que quan es treballa l'àmbit d'exercitació sistemàtica es redueix el professorat augmentar la ratio d'alumnat (2 o més grups d'alumnat es fusionen en un únic grup aula amb un docent).

La transformació del rol de professorat també ha tingut incidència sobre:

• el disseny d'un pla específic de formació permanent en centre (en TIC, en creació de materials didàctics i en metodologies de treball cooperatiu) a través del PFZ i amb participació del 100% del claustre de professors. L'equip de professorat formador en tecnologies (4 persones formadores de l'àrea TIC) forma part del propi centre i està conformat per 2 persones de cada equip directiu, primària i secundària respectivament.
• el disseny d'un pla específic d'acollida de professorat nou al centre. En relació a l'acollida de professorat, val a dir que cada professor/a nouvingut té assignat un professor/a tutor d'acompanyament per proporcionar suport en l'esforç de superació les dificultats inicials d'adaptació al model educatiu del centre. Aquest procés acostuma a durar per regla general al llarg d'un curs acadèmic però la valoració que es declara que realitza el professorat és positiva.
• l'enfocament de les reunions (claustres, equips docents, cicles, tutors, departament...) en les qüestions de tipus pedagògic i metodològic en les pràctiques docents a l'aula.

Certament, es reconeix, el procés d'adaptació del professorat no resulta fàcil. Presenta resistències de tipus cultural, professional, ideològic i corporatiu. Hi ha professorat que ha vingut i ha marxa, així com professorat que ha vingut no s'ha adaptat però tampoc ha marxat del centre. Existeix un cert neguit pel que fa al resultat del procediment d'adjudicacions definitives un cop hagi transcorregut la fase inicial de creació de centre per la configuració de la pltanilla a través de comissions de serveis en llocs singulars, i es lamenta que malgrat disposar d'un Pla d'Autonomia de Centre hi hagi molt poc marge de maniobra per perfilar i els grans obstacles administratius per seleccionar el personal docent a mida del centre. Es reivindica doncs que l'autonomia ho es tradueix en capacitat real d'actuació sobre la plantilla o no és autonomia. De moment aquesta és una qüestió que resta a l'aire, que s'hauria de veure com afectarà a mig termini en la consolidació del projecte educatiu i que per tant s'apunta com una possible debilitat del model.

La transformació en infraestructures s'ha fixat sobretot en els aspectes del disseny dels espais educatius i de les dotacions en tecnologies de la informació i la comunicació. Pel que fa al disseny d'espai, realment la capacitat d'actuació en la modificació del disseny arquitectònic de l'edifici de nova construcció ha estat limitada: essencialment, s'ha mantingut la distribució i el mobiliari escolar clàssic (substituïnt les taules de treball individuals per taules de treball grans per al treball cooperatiu amb endolls elèctrics a cada taula) en grups-aula per planta; s'ha optat per reconvertir l'aula d'informàtica en un altre espai polivalent donat que s'ha rebutjat el propi concepte d'aula d'informàtica; s'ha incorporat una sala d'actes-auditori.

Respecte la infraestructura TIC, s'ha realitzat al marge dels requeriments del projecte Heura (que no estava dissenyat quan es va iniciar el desplegament d'aquesta). El plantejament estratègic inicial del centre ha estat començar pensant quines eines eren les més adequades per aconseguir els objectius, quins canvis calia realitzar per incorporar-les i què calia fer per aconseguir-les. Sortint de la base que el centre va ser un dels participants en el projecte IATIC i les conseqüències que això comporta, com a aspectes destacats d'integració TIC a nivell infraestrcutural fem notar els següents:

A continuació es pot observar alguna de les fotografies en què s'aprencien alguns detalls de la infrastructura TIC d'aula:

foto 1. detall quadre d'endolls de paret	foto 2. detall quadres d'endolls
foto 3. detall endolls part inferior taula	foto 4. detall part inferior taula
foto 5. detall connexions clients fixes	foto 6. detall conjunt d'endolls de paret per a portàtils
foto 7. detall endolls+connexió vga (esquerra)	foto 8. detall armari dock per als portàtils a d'aula
foto 9. detall posició de fonts d'alimentació	foto 10. detall endolls amb fonts d'alimentació connectades

Per últim passem a relatar els canvis introduïts en l'eix de transformació organitzativa. En primer lloc, ja ho em comentat abans, cal ressaltar la modificació de l'estructura d'agrupament de professorat en equips departamentals per especialitat didàctic. Això ha generat una doble estructura (oficiosa i oficial) de distribució càrrecs unipersonals de coordinació en el centre (a excepció de la coordinació LIC, la coordinació de riscos laborals i la coordinació TIC). Així mentres els càrrecs oficials administrativament reconeguts es corresponen a Caps de Departament, però els càrrecs reals a nivell intern es corresponen a la figura oficiosa de Coordinador de Cicle i desenvolupen les seves atribucions coordinant els equip docents agrupats per cicles. El model de treball cooperatiu també ha afectat a l'organització del temps (la gestió i realització dels horaris és força singular) i distribució de treball del professorat (ja hem comentat la modificació de ratio d'aula en funció de si l'activitat és 3R, sistemàtica o cooperativa), a l'orientació dels claustres i reunions, i a la participació en activitats de formació en centre.