La visita de camp va ser realitzada el dia 12 de febrer de 2008 i es va correspondre a l'estudi de cas del segon centres IATIC (http://www.xtec.cat/iatic) seleccionats per a la seva anàlisi en la recerca. Es tracta d'un institut públic d'educació secundària amb oferta educativa d'ESO i batxilerat.

1. Descripció de context socioeconòmic i territorial del centre educatiu.

El centre està ubicat en una ciutat de tamany gran, amb uns 200.000 habitants, d'una comarca de la província de Barcelona. L'activitat econòmica majoritària de la població és el sector serveis i la indústria (tot i que aquesta està en procés de forta regressió en la darrera dècada). No s'indiquen el tipus i nombre d'altres centres educatius al municipi donades les dimensions d'aquest municipi. Només senyalar que el centre es troba en un barri de l'extrarradi de la ciutat amb famílies majoritàriament de perfil socioeconòmic mig-baix.

A continuació mostrem algunes de les dades estadístiques socioecòmiques més revellants:

Població per grups d'edat

Edat   De 0 a 14 anys De 15 a 64 anys De 65 anys i més Total   2007 15,7 69,5 14,8 202.136   2006 15,4 69,6 15,0 199.817

(percentatge)Fonts : Idescat. Padró Continu. Anys disponibles : del 1996 al 2007

Població per relació amb l'activitat

Activa   Comptada Població de ocupada desocupada total Inactiva a part 16 anys i més   2001 78.005 9.464 87.469 57.883 0 145.352   1996 56.765 17.684 74.449 60.772 667 135.888

Fonts : Idescat. Cens de població 2001. Estadística de població 1996

Lloc de naixement

Catalunya Mateixa comarca Altra comarca Resta Estat Estranger Total   2001 114.729 95.285 19.444 50.378 8.668 173.775   1996 106.512 90.765 15.747 54.066 3.284 163.862

Fonts : Idescat. Estadística de població 1996 Idescat. Cens de població 2001

Nivell d'instrucció

Sense Ensenyament titulació Primer grau Segon grau universitari Total   2001 16,5 26,9 46,3 10,3 155.713   1996 21,5 51,5 19,2 7,7 147.789

(percentatge) Fonts : Idescat. Cens de població 2001. Estadística de població 1996

Població ocupada per sectors

Ocupats   agricultura indústria construcció serveis Total   2001 0,5 29,7 12,2 57,5 78.005   1996 0,4 41,1 7,7 50,7 56.765

(percentatge) Fonts : Idescat. Estadística de població 1996. Idescat. Cens de població 2001

2. Característiques del centre educatiu.

L 'oferta educativa actual del centre és la següent [Font:Departament d'Educació Generalitat de Catalunya http://www.gencat.net/educacio ]:

• educació secundària obligatòria
• batxillerat
  
  • batxillerat modalitat d'arts
    
  • batxillerat modalitat de ciències de la naturalesa i de la salut
  • batxillerat modalitat d'humanitats i ciències socials
  • batxillerat modalitat de tecnologia

El centre disposa per desenvolupar les activitats-d'ensenyament-aprenentage de, a més de les corresponents aules ordinàries de grup-classe, els espais de gestió i administració, els espais per als departaments i les tutories, de:

• 2 laboratoris de ciències
• 2 aules de tecnologia
• 2 aules d’informàtica
• 3 aules de plàstica
• 1 aula de música
• 1 laboratori d’idiomes
• 1 aula-taller
• 2 pistes poliesportives exteriors
• 1 gimnàs cobert amb vestidors
• 1 sala d’actes
• 1 aula d’àudio-visuals
• 1 laboratori de fotografia
• 1 laboratori d’edició de vídeo
• 1 biblioteca

Per a la seva implantació es va constituïr un equip de projecte (veure fig.01) amb una coordinació general i cinc responsables d'àrees d'actuació englobant:

• aspectes tècnics
• aspectes organitzatius
• aspectes comunicatius
• aspectes pedagògics
• gestió de continguts

fig.01 organigrama de l'equip de projecte IATIC del centre

Els recursos i la infrastructura tecnològica que el centre ha necessitat per donar resposta a d'un projecte d'aquestes característiques es poden descriure a grans trets en la dotació TIC:

• Maquinari
  • 119 ordinadors de sobretaula per a l’alumnat (distribuïts en 4 aules d'informàtica amb capacitat per a 25-30 alumnes per aula)
  • 31 ordinadors d’ús per al professorat
  • 48 ordinadors portàtils (distribuïts en dos carros mòbils)
• Xarxa
  • wifi a tot el centre
  • connexions LAN ethernet a totes els espais del centre
  • electrònica i armaris de connexió
  • estructura de xarxa client-servidor
  • sistema d'identificació i comptes d'usuari
• Altre material: impressores, escàners, càmeres de fotografia, càmeres de video, projectors, pdi,...
• Programari: programes d’edició, aplicacions gràfiques, de disseny web, ofimàtica,...

El procés d'instal·lació d'una infrastrutura tan complexa no ha estat fàcil, com ho testimonia aquesta reflexió en veu alta (publicada en la revista digital del centre) d'un dels responsables de projecte i membre de la comissió TIC del centre:

" Desde el pasado mes de febrero hasta abril nuestro instituto recibió la visita de muchos operarios que instalaban todo lo necesario para que los ordenadores sirvieran para algo más que para ocupar un lugar en el espacio, primero en cajas y después encima de un mueble. La cosa no fue fácil ni rápida. Vivir este proceso fue convivir con el ruido, escaleras, cientos de metros de cables de colores, herramientas y continuas visitas a las clases de estos profesionales del montaje y servicios.

La transhumancia y el nomadismo de alumnado y profesorado fue uno de los efectos colaterales de las posteriores mejoras. Cambios de aulas porque en la prevista trabajaban, pero a la que ibas parecía que estaba libre y no, ya había sido ocupada por quien también se quedó sin su lugar previsto en aquella zona. Y no es que no hubiera una correcta planificación inicial. La había y estaba escrita, pero a veces la ley de Murphi nos ratificaba aquella histórica frase de “contra los elementos no lucho”. Pues no sería por elementos: el percutor del taladro te sorprendía, un cable cruzaba el pasillo y había que sortearlo para pasar, una escalera abierta estaba allí y no para probar a los supersticiosos, alguna alarma estaba en pruebas, las guías de las cajas controladoras o de los conductos protectores estaban abiertas y nos dejaban ver sus entrañas.

Todo y más se aguantaba con gusto y resignación. El progreso y las innovaciones necesitan de un proceso de instalación previa, largo y complicado en estos tiempos de tantas innovaciones y con unos horarios laborales sujetos a tantos imprevistos.

Todo dio paso a la llegada de “los esperados”: 80 ordenadores fijos que nos trajeron el sábado 9 de abril, por la tarde [...]. Un grupo de profesores también sudó con la descarga y la subida hacia la planta superior. El lunes siguiente, más máquinas: un camión con los ordenadores portátiles y con el carro en que se colocaban agrupados. Después, colocación de los equipos fijos en unos muebles de diseño y elaboración propios, instalación de programas y posteriores pruebas.

El funcionamiento casi ya es perfecto, y decimos “casi” porque con tantas máquinas y tan modernas, las sorpresas asoman a la vuelta de la esquina. Y más con algún alumnado que pretende demostrar que sabe más de la cuenta cuando pretende manipular el orden de la computadora de turno.

Por moderna tecnología no será. Además, disponemos de un completo equipo de seguridad que nos vigila este material."

Emprarem aquesta veu interna escrita al llarg d'aquesta exposició donat que la considerem significativa i l'etiquetarem com D-IT.

En el moment de realitzar l'estudi el centre compta amb una dotació total (per a usos educatius i administratius) de l'ordre de 300 màquines, infrastructura que requereix suport tècnic humà de forma permanent i per a la qual disposen d'un servei tècnic resident T-System a jornada completa proporcionat pel Departament d'Educació.

Destaca també el disseny i configuració d'una potent intranet que dona accessos als membres de la comunitat educativa així com l'edició digital d'una revista de centre que manté molt activa. La intranet es va dissenyar seguint criteris d’usabilitat i l'estructuració dels seus continguts incorpora:

• per a l'alumnat: activitats, calendari d’exàmens i treballs, lliurament d’activitats, sortides, informacions diverses,...
• per al professorat: notificacions, activitats, calendaris, sortides, agenda de l’alumnat,...
• per a pares i mares: agenda personal del fill o filla (notificacions de professorat, sortides,...), registre d’assistència, qualificacions,...

Al marge del equip de projecte IATIC creat ad-hoc, el seguiment de les actuacions TIC al centre és coordinat per la Comissió TIC del centre conformada com es vepot apreciar en el següent organigrama:

fig.01 organigrama de la Comissió TIC del centre

Aquesta és la perspectiva de funcionament de la comissió TIC que, a través del diari digital del centre, ofereix un dels seus membres en forma de reflexió en veu alta:

D-IT: "[...] Cinco personas del profesorado que creen saber sobre organización, informática, contenidos, comunicación, pedagogía y algunas cosas más. Aquí sí que están todas las que son pero se complementan con las que no están presentes pero sí son participantes. Más de una hora semanal dedicada a poner en orden esas ideas propias [...]

Las ideas de la Comisión se traspasan al profesorado Jefe de Departamentos, quienes las transmiten al resto del profesorado, el cual puede opinar y ha de trabajar (elaborar materiales, buscar webs, consultar, planificar, verificar con los alumnos) y decidir y comunicar sus sugerencias o dificultades a quien manda en el Departamento, que a su vez lo dice en reuniones pedagógicas, las cuales de nuevo traspasa a la mesa de la famosa Comisión que, otra vez, ¡vuelva a empezar! No, a empezar no, a rediseñar, repensar y reelaborar para volver a desandar el camino anterior.

Explicado así, es la demostración de que no todo es tan fácil como parece, que quien algo quiere algo le cuesta y que, en este caso, el esfuerzo sí lo exige el guión y de que si todos no nos implicamos pues no se consigue nada. O lo que es lo mismo, hacemos realidad las tres palabras iniciales de Organización, Colaboración e Implicación.

Tantas cosas os pretenden hacer entender las dificultades y los retos y que horas, ganas e ilusión son nuestras tres patas de este banco de pruebas.

Además de lo anterior, también nos apoyamos en otros dos soportes muy importantes: por un lado, la colaboración de personas expertas de fuera del instituto que nos asesoran y ayudan y, por otro, el diseño y realización de un curso de formación sobre estos temas para el profesorado de dentro, o sea, todos nosotros."

El procés de desplegament del projecte s'ha realitzat de forma progressiva amb una temporització que es va iniciar afectant el 30% de l’horari (10 hores lectives setmanals) dels grups de 1r i 2n d'ESO durant el curs 2005-06. El curs següent ,2006-2007, es va ampliar el desplegament 2n i 4t d’ESO arribant a implicar aproximadament la meitat de les àrees curriculars. L'afectació del projecte als cursos de batxillerat ha estat molt més selectiva depenent de la matèria i el professor/a implicat. En el moment de l'adopció del projecte no hi va haver unanimitat per part del claustre de professorat, però tampoc no s'hi va manifestar una posició de rebuig frontal. En un projecte d’aquest tipus s'apunta que el professorat ha de canviar el seu rol tradicional i passar a ser un guia del procés d’aprenentatge de l’alumnat, potenciant-ne l’autonomia i la flexibilitat en el ritme d’aprenentatge. Però no tothom està disposat a fer aquest canvi de rol. Així en els cursos més elevats d'ESO i sobretot batxillerat, existeixen nuclis de professorat més resistents a entrar en el projecte.

En aquest primer estadi el model educatiu de l'alumnat amb TIC era més instrumental i de tipus individual, centrant-se bàsicament en activitats d'ensenyament-aprenentatge realitzades amb ordinador mitjançant l'accés a quatre grans aules d'informàtica (amb una dotació de 25 a 30 ordinadors de sobretaula cadascuna) que permeten una ratio 1 alumne/PC. La tipologia d'activitats realitzades amb TIC ha estat bàsicament:

• Consulta de continguts
• Realització d’exercicis interactius
• Ús de materials multimèdia: combinació de text, so i imatge.

En part per això el model s'ha replantejat i ja durant el segon any del projecte s'ha iniciat l'evolució del model "aula d'informàtica" cap al model "informàtica a l'aula" mitjançant la instal·lació de sistemes de projecció (PC+canó), o sigui de pissarres digitals, a totes les aules ordinàries del centre. En el moment de realitzar l'estudi la distribució d'espais amb dotació TIC per a l'alumnat al centre era la següent:

• 2 aules amb 30 ordinadors de sobretaula
• 2 aules amb 24 ordinadors de sobretaula
• 2 torres mòbils amb 24 ordinadors portàtils cada una
• 1 aula de diversitat amb 5 ordinadors de sobretaula
• 1 laboratori de fotografia i vídeo amb 2 ordinadors de sobretaula
• 1 laboratori de ciències amb 4 ordinadors de sobretaula
• 4 pissarres digitals interactives
• 9 espais amb canó de projecció

D-IT: "El profesorado del centro también aprende para enseñar. He ahí uno de los secretos de este proyecto tan innovador. Quienes trabajan para que otros aprendan se comprometen a un reciclaje continuo sobre las Tecnologías de la Información y de la Comunicación(TIC) que, como sabéis, se apoyan en multitud de recursos que obligan a una actualización permanente de conocimientos.

Actualizarse, no quedar desfasados, reciclarse para estar al día en aspectos que sirvan para que el alumnado aprenda. Las personas expertas en el estudio de las tendencias de la sociedad del conocimiento, o sea, ésta en la que ahora estamos, pronostican que todos deberíamos estar aprendiendo continuamente si no queremos quedar anclados en el pasado. No, no os echéis las manos a la cabeza ni penséis que esta gente no sabe lo que dice: toda la vida aprendiendo, ése es el pronóstico. Nosotros ya lo tenemos presente y nos esforzamos en aprender. Por eso aprendemos para enseñar. O sea, hemos de hacerlo y animar a alumnos y familias a embarcarse en esta necesidad que no implica más trabajo, exámenes ni que te tengan que evaluar. Tú te evalúas a ti mismo, los demás comprueban qué sabes y....a seguir aprendiendo.

Nuestro Proyecto de Innovación Tecnológica (Proyecto IT) nos obliga a aprender y a enseñar con las TIC. Partimos de lo que ya sabemos pero no tenemos suficiente. Primer paso, ¿cómo saber más de las TIC y todos los profes a la vez? Primera solución: cada uno por su cuenta y después ayudarnos mutuamente. Segunda solución: por medio de un curso de formación en el instituto. Pero un curso a la carta, o sea, adaptado a nuestras necesidades formativas, con profesorado escogido por nosotros y en el horario establecido por nosotros. ¿Imposible tener un curso así?

Pues no.

Si el Departamento de Educación de la Generalitat de Cataluña ya no tiene posibilidad de ayudarnos, pues es algo que le hemos pedido fuera de plazo y, por tanto, es extraordinario, lo comprendemos y lo aceptamos. Pero seguimos buscándolo. ¿Dónde? El Ministerio de Administraciones Públicas del Gobierno del Estado y el sindicato Comisiones Obreras (CCOO) se prestan a ayudarnos. Rápido: presentación del proyecto de las 30 horas en que constará. Papeles. Formadores. Todo va a Madrid. Lo miran. Dan el visto bueno. O sea, lo aprueban. Vuelve a Barcelona. Lo confirman al instituto y..¡adelante!

Y aquí estamos. Desde enero algunos miércoles por la tarde se dedican a aprender TIC: aula de informática, ordenadores encendidos, Pizarra Digital (PD), formadores, contenidos, prácticas, dudas, más dudas, prácticas en casa, búsqueda de materiales, coordinación general, todo para ofrecer al alumnado contenidos usando estas tecnologías.

El temario de formación del profesorado es extenso. Algunos contenidos que se trabajan en profundidad son: la web del centro, las posibilidades de la Intranet, la revista digital, el sistema FTP de trabajo interno; recursos en la red: portales, webs especificas; la Pizarra Digital(PD), la Pizarra Digital Interactiva(PDI), las webquest, los weblogs, recursos en Power Point, Hot Potates, comunidades de aprendizaje. He aquí una pequeña muestra de nuestros aprendizajes. "

Pel que fa a l'alumnat, s'assenyala que en les enquestes realitzades fins al moment aquest declara un nivell de satisfacció amb el projecte molt més alt que el professorat. L'alumnat en una gran proporció (de l'ordre del 90%) disposa d'equipament informàtic i connexió d'internet a casa, cosa que permet fer una programació d'activitats i deures amb suport TIC fora de les hores lectives del centre. A cada alumne se li proporciona un dispositiu memory-stick com a material escolar del curs. Per aquell alumnat que no té accés a recursos TIC a casa, es possibilita l'ús de les aules d'informàtica disponibles a les franges lliures de migdia.

Respecte les famílies, s'ha comptat amb el seu suport econòmic per a l'adquisició d'equipament informàtic adicional a la dotació del Departament d'Educació. Es diu que cal tenir en compte el seu perfil socioeconòmic majoritàriament mig-baix a l'hora d'analitzar la seva participació en el projecte. S'han realitzat sessions d'orientació adreçades a les famílies, però en general es detecta falta d'implicació. Fins al moment de realitzar l'estudi no s'havien efectuat ni plantejat accions de formació TIC específiques per als pares i mares d'alumnat.

Durant aquest temps que el projecte està funcionant s'ha fet un avaluació extensa (el centre ha participat de l'estudi IE-TIC d'avaluació general del projecte IATIC efectuat per la UOC, http://www.xtec.cat/iatic/material/presentacio_ie.ppt) per sectors (professorat, alumnat i equip directiu) en els àmbits del processos d'aprenentatge, els aspectes curriculars, les infrastructures i equipaments. Els informants comenten que general, a nivell de comunitat educativa, el grau de satisfacció amb la participació en el projecte és elevada. S'ha millorat la imatge, s'han rebut premis per la feina realitzada i el centre s'ha donat a conèixer dins i forma del municipi i el treball amb TIC ha esdevingut un tret distintiu singular del seu projecte educatiu. S'han obert àmbits de col·laboració amb altres institucions (universitats, editorials i empreses) que hi participen mitjançant la realització d'estudis, la creació de materials educatius i l'experimentació de dispositius com ara pissarres digitals.

En centre no participava en el moment de realitzar l'estudi de cap pla estratègic ni d'autonomia de centre, tot i que no es descartava fer-ho més endavant. Per ara la visió de futur i continuitat del projecte passa per aspectes com ara:

• fixar objectius anuals en l'ús de les TIC.
• buscar vies de finançament per a la renovació del parc informàtic del centre.
• entrar en una fase d'estabilitat del projecte. No es vol avançar més en l'adquisició d'infrastructures (es considera que s'ha tocat sostre i no calen més màquines) sinó en el manteniment i renovació dels equipaments existents.
• entrar en una fase de renovació metodològica en temes de treball cooperatiu, autonomia d'aprenentatge i avaluació.
• entrar en el debat sobre continguts educatius des de la comissió TIC de centre.
• establiment d'aliances i socis estratègics mitjançant convenis amb empreses, universitats, fundacions,...

Per últim també s'assenyalen alguns punts crítics i d'insatisfacció entre els quals destaquen principalment dos:

1. dificultat de visualitzar l'impacte de l'ús de les TIC en la millora dels resultats acadèmics de l'alumnat
2. la falta de recolzament institucional de l'administració educativa durant el desplegament del projecte (es diu que "s'han sentit abandonats") com ara en:
   • guia, orientació, suport en metodologies...
   • formació i assessorament (malgrat això es reconeix la implicació continuada dels Serveis Territorials corresponents. D-IT: "Una vez concedido el proyecto de Innovación Tecnológica (IT) con las TIC, se pusieron a nuestro lado expertos en esta materia. En el Departamento de Educación de la Generalitat de Catalunya, en su Delegación de [...], resaltar el apoyo de las personas que mandan como el Delegado Territorial y de la Inspección, pero en especial de [...],( es refereix al responsable territorial TIC) todo un experto que sabe más de lo que aparenta y que ayuda casi antes de pedírselo, o sea, siempre")
   • absència de suport finances i recursos específics