La visita de camp va ser realitzada el dia 13 de febrer de 2008 i es va correspondre a l'estudi de cas del segon dels dos centres que escolaritza alumnat del programa d'Alt rendiment Esportiu seleccionats per a la seva anàlisi en la recerca. Es tracta d'un institut públic d'educació secundària amb oferta educativa d'ESO i batxilerat ubicat en unes instal·lacions que pertanyen a l'administració esportiva de Catalunya i són gestionades conjuntament a través del Consell Català de l'Esport (http://www16.gencat.cat/esport/consell/index.htm).

1. Descripció de context socioeconòmic i territorial del centre educatiu.

El centre està ubicat en una ciutat de tamany mig, amb més de 46.000 habitants, d'una comarca de l'àrea metropolitana de la província de Barcelona. L'activitat econòmica majoritària de la població és el sector serveis i la indústria (aquesta darrera en procés de regressió). No s'indiquen el tipus i nombre d'altres centres educatius al municipi donat que aquest és un centre de característiques singulars que escolaritza alumnat esportista d'alt nivell de tota catalunya i la resta de l'estat, per la qual cosa considerem que aquestes dades no són d'interés per al cas estudiat.

A continuació mostrem algunes de les dades estadístiques socioecòmiques més revellants:

Població per grups d'edat

Edat   De 0 a 14 anys De 15 a 64 anys De 65 anys i més Total   2007 13,2 70,6 16,3 46.286   2006 12,9 71,4 15,7 46.808

(percentatge)Fonts : Idescat. Padró Continu. Anys disponibles : del 1996 al 2007

Població per relació amb l'activitat

Activa   Comptada Població de ocupada desocupada total Inactiva a part 16 anys i més   2001 20.673 2.341 23.014 15.870 0 38.884   1996 16.989 4.525 21.514 17.404 217 39.135

Fonts : Idescat. Cens de població 2001. Estadística de població 1996

Lloc de naixement

Catalunya Mateixa comarca Altra comarca Resta Estat Estranger Total   2001 26.096 8.040 18.056 16.604 2.427 45.127   1996 27.188 7.951 19.237 18.439 1.183 46.810

Fonts : Idescat. Estadística de població 1996 Idescat. Cens de població 2001

Nivell d'instrucció

Sense Ensenyament titulació Primer grau Segon grau universitari Total   2001 15,9 23,8 46,9 13,3 41.434   1996 19,3 48,9 22,7 9,1 42.797

(percentatge) Fonts : Idescat. Cens de població 2001. Estadística de població 1996

Població ocupada per sectors

Ocupats   agricultura indústria construcció serveis Total   2001 0,4 26,2 8,8 64,5 20.673   1996 0,5 34,0 6,0 59,5 16.989

(percentatge) Fonts : Idescat. Estadística de població 1996. Idescat. Cens de població 2001

2. Característiques del centre educatiu.

L 'oferta educativa actual del centre és la següent [Font:Departament d'Educació Generalitat de Catalunya http://www.gencat.net/educacio ]:

• educació secundària obligatòria (només 3r i 4t d'ESO ja que la tecnificació no preveu la participació d'alumnat esportista menor de 14 anys. S'indica que amb rigor no hi ha cap normativa que reguli l'exclusió d'alumnat que no és de tecnificació del procés de demanda de places públiques per a la seva escolarització, cosa que en algun cas ha estat complicat d'argumentar davant les famílies)
• batxillerat
  • batxillerat modalitat de ciències de la naturalesa i de la salut
  • batxillerat modalitat d'humanitats i ciències socials
  • batxillerat modalitat de tecnologia
• cicles formatius de grau superior
  • animació d'activitats físiques i esportives

Des del punt de vista de les instal·lacions el centre està ubicat en un edifici propietat del Consell Català de l'Esport. Aquest edifici era dedicat anteriorment a instal·lacions per a l'alumnat del programa de formació de l'INEF. Actualment es comparteixen els espais amb altres organismes depenents del Consell Català de l'Esport, que n'assumeix el manteniment, el personal d'administració i serveis i la gestió d'insfrastructures. Això condiciona fortament la disponibilitat d'espais educatius i administratius per part del centre, per exemple no hi ha espais específics per a cada departament, els desptaxos i zona de secretaria són força reduïts, i les aules específiques (laboratori, taller de tecnologia i aula d'informàtica) s'han hagut d'adaptar en espais d'aula ordinària. El centre tampoc disposa de biblioteca com a tal, sinó que l'alumnat que vol fer ús dels serveis de consulta i préstec documental pot emprar la biblioteca del propi Consell Català de l'Esport.

A Catalunya, les necessitats d'escolarització del programa de tecnificació esportiva del centre arrenquen cap a finals de la década dels 80 quan:

"[...] es constatà que els esportistes en programes de tecnificació o alt rendiment esportiu, en edat escolar, denotaven importants problemes a l'hora de compatibilitzar la pràctica esportiva i l'ensenyament reglat, de tal manera que les persones implicades en aquestes activitats havien d'escollir entre una o altra disciplina. El resultat dels qui decidien dedicar-se a la pràctica esportiva abans dels anys 90 és fàcil d'imaginar: els atletes, haguessin o no triomfat en la vida esportiva, es trobaven, en l' edat adulta, en la qual ja no és possible la competició, sense una formació acadèmica mitjana que el permetés orientar, en aquest moment encara productiu, la seva activitat laboral, de la qual depenia en molts casos la seva subsistència.

 

Es tractava d'un problema veritablement seriós, que segurament va condicionar la decisió, per part de molts joves esportistes i les seves famílies, de no participar en programes de tecnificació o alt rendiment.

Aquest assumpte va merèixer una profunda atenció per part dels polítics involucrats en solucionar els problemes de l'esport. Havien de donar una sortida satisfactòria a la problemàtica plantejada. Dos fets conjunturals van facilitar l'encaix del trencaclosques: per un costat els imminents Jocs Olímpics de Barcelona i per l'altre l'experimentació de la reforma educativa de la qual seríem pioners.

"Els esportistes d'alta competició en edat escolar són freqüentment adolescents o joves que dediquen un important número d'hores a la preparació física i esportiva que oscil·la, depenent de la intensificació de l' entrenament o període de competició, entre 5 i 7 hores diàries. És per aquesta raó que l'ensenyament reglat requereix una continuïtat i rigor, però també uns ritmes que van marcant el propi desenvolupament del curs. Aquests joves o adolescents han d'assumir el rol de l'esportista, la qual cosa suposa una renúncia a l'esbarjo i a la pràctica d'altres activitats pròpies de l'edat, almenys amb la freqüència o temporalitat que altres hi poden dedicar, ja que a les hores dedicades a la formació esportiva cal afegir la seva participació en activitats escolars i les tasques que d'ella se'n desprenen."

1. Assolir l'encaix necessari per tal de possibilitar l'acompliment de les competències bàsiques, dins un règim equilibrat.
2. Atendre les necessitats d'aquells alumnes que provenen d'altres indrets de l’Estat a fi d'assolir la integració sòciocultural i alhora la competència lingüística necessàries per tal de poder-se desenvolupar en el seu entorn.
3. Atendre les necessitats acadèmiques i formatives derivades de l'atipicitat i heterogeneïtat del nostre alumnat a conseqüència de la incorporació des de centres diferents o bé per les produïdes per les seves absències justificades.
4. Estimulant el procés d’aprenentatge, d’organització i planificació.
5. Assolir una formació integral dels alumnes des dels vessants formatius de salut física, psíquica i intel·lectual, alhora que incentivem l’educació en valors.
6. Disposar d'un equip docent implicat amb el perfil dels nostres alumnes i dins la pròpia i específica dinàmica dels centre, tant pel que fa al règim horari, al seguiment de l'alumne /a i a la seva implicació dins el PEC. i el Pla de Tecnificació Esportiva de Catalunya.

Funcionant com un centre d'una única linia d'escolarització, amb molt poc alumnat i professorat, les dificultats organitzatives per adapatar-se a les necessitats de l'alumnat esportista no creaven massa problemes. Però quan el centre va créixer amb una segona línia i es va incorporar els estudis de la família professional d'activitats físiques, les complicacions de distribució d'espais i configuració d'horaris van augmentar de forma molt considerable. No només cal ajustar la disponibilitat horària d'espais per a les activitats pròpiament educatives, sinó condicionar aquest horari a la disponibilitat d'instal·lacions esportives per ales diverses modalitats de tecnificació. Això es resolt parcialment fent marcs horaris diferents per a cada línia d'escolarització, però comporta la dispersió d'hores de treball per al professorat (de plantilla reduïda en aquest centre) i per tant com es redueix el grau de compactació del seu horari de treball en comparació amb altres centres de secundària. S'assenyala que aquest és un dels punts de desgast amb el professorat, que entèn la situació creada però no l'acaba d'assumir.

En relació a l'horari de l'alumnat aquest realitza l'equivalent a 27h/setmana a l'ESO i 28h-29h/setmana a batxillerat, organitzades en sessions de 45 minuts de durada. Tan a l'ESO com a batxillerat l'alumnat no cursa presencialment la matèria d'educació física. Hom considera que els continguts d'aquesta matèria es cursen a través de la seva pràctica esportiva i se'ls avalúa, en prinicipi amb la màxima qualificació. Pel que fa a la resta de matèries (excepte segona llengua estrangera i religió que no s'oferten), la filosofia del centre és no reduïr la seva càrrega lectiva mitjançant adaptacions curriculars, fent que l'alumnat de tecnificació cursi la mateixa quantitat de matèries i continguts que en centres de secundària ordinaris. Pel que fa l'ensenyament de la llengua anglesa, el centre té un conveni amb el British Council (http://www.britishcouncil.org/es/spain) que permet l'assistència de professorat natiu un nombre determinat d'hores a la setmana per fer classes de conversa. Aquest plantejament respond a un enfocament de preparar i orientar l'alumnat de la millor manera possible per a la continuació d'estudis en el seu procés de reincorporació professional un cop finalitzi la seva etapa com a esportista de competició (sobretot si es tracta de disciplines esportives no professionals ni d'èlit).

En aquest sentit el control d'absència de l'alumnat constitueix un aspecte central per al seguiment acadèmic del seu procés d'aprenentatge. Tal com arriben les comunicacions de sortides per esdeveniments esportius, s'organitzen els calendaris d'avaluació i l'encàrrec de tasques i deures a l'alumnat (però no de forma telemàtica). S'ha intentat la tutorització externa d'alumnat a través d'acadèmies privades (amb cost a càrrec de les federacions esportives) però s'ha conclòs que aquest métode de seguiment no funcionava. La justificació de les faltes d'assistència es fa de forma centralitzada per tal de garantir la unicitat de criteri de justificació. Les faltes d'assistència per motius esportius són justificades pels equips tècnics esportius, mentres que les faltes per malaltia o altres són justificades pels pares i mares o bé directament pels serveis medics. Es redueix pràcticament a zero les sortides extraescolars (a execpció d'una sortida d'acollida per a l'alumnat nouvingut a inici de curs) per tal de no interferir encara més en el calendari de classes.

Per aquest motiu la pràctica docent del professorat està orientada al seguiment individual i a donar suport a l'alumnat que ha de recuperar hores. Però aquest suport de tutorització s'ha de donar fora de les hores ordinàries i no està reconegut per l'administració educativa. Per això es considera tan important la implicació del professorat en el projecte i s'apel·la a la seva voluntat i el seu compromís amb el centre, apostant des del pla estratègic del centre per una singularització del perfil de professorat.

Continuant amb el suport a l'alumnat, es destaca el suport d'orientació pscicològica prestat a l'alumnat esportista. Aquesta orientació és assumida per via de les federacions esportives i a més els esportistes en règim de residència també disposen de tutors que assumeixen tasques de suport. Hi ha contacte amb l'Equip d'Assesorament Pedagògic (EAP) dels corresponents serveis educatius del territori, que és coneixedor de les característiques d'aquest alumnat però no hi ha un pla singular d'actuació perquè realment comparat amb la resta de problemàtiques que han d'atendre en suport als centres públics, el cas de l'alumnat de tecnificació és una casuística molt reduïda. Aquest dèficit s'intenta compensar en part oferint la possibilitat al professorat del centre de rebre formació interna en psicologia de l'esport.

Una altra característica significativa en relació al treball del professorat, provocada també pel seu reduït nombre, és la necessitat d'impartir diverses àrees diferents per part del mateix professor/a tan a l'ESO com al batillerat. Aquestes àrees solen ser del mateix àmbit (llengua catalana i llengua castellana, o matemàtiques, ciències per exemple). Això implica disposar d'un perfil de professorat polivalent per àrees i disposat a treballar interdisciplinàriament. Un reflex d'aquesta situació és la conformació dels departaments didàctics com òrgans col·legiats del centre, tot i que aquests existeixen a nivell oficial, internament són molt pràctics degut a la baixa quantitat de professorat de cada matèria cosa que provoca l'organització del professorat en equips de coordinació interdepartamentals. Es realitza un reunió de coordinació de tot l'equip de professorat d'1h30 de durada totes les setmanes, però no s'efectúa cap reunió d'equip docent de curs o d'equip departamental.

Pel que fa a la coordinació entre l'equip educatiu i l'equip esportiu, mensualment s'efectúa una reunió on hi participen:

• direcció residència d'esportistes
• metge de l'equip tècnic
• responsable del servei d'activitats federatives (organisme que concedeix les beques de residència)
• responsable d'instal·lacions del Consell català de l'Esport
• direcció educativa del centre

A banda de la comissió de coordinació, també s'efectúen reunions quinzenals per més esporàdiques entre la prefactura d'estudis del centre i l'equip d'entranadors i tècnics federatius per a l'intercanvi d'informació rellevant sobre l'evolució de l'laumnat esportista. I amb una periodicitat anual es reuneix la comissió del pla d'acollida on hi participa el cos tècnic d'entrenadors juntament amb els psicòlegs per tal de fer seguiment de l'alumnat que s'escolaritza provinent de fora de Catalunya.

Per últim i pel que fa a la participació dels pares en la comunitat educativa del centre, es reconeix que aquesta és molt limitada donada el baix nombre de famílies involucrades i la seva elevada dispersió territorial. De fet no està constituida l'AMPA del centre, i la participació dels pares en el Consell Escolar del centre és pràcticament testimonial. S'indica que els pares proporcionen al centre una aportació de 100€/any per a compensar l'adquisició de material escolar, ja que els llibres ón propietat del centre que els cedeix en ús a l'alumnat durant el seu període d'escolarització.

Finalment s'assenyala la necessitat de disposar d'una major reglamentació específica que doni cobertura de la situació singular d'escolarització de l'alumnat esportista, així com es posa de manifest les dificultats d'encaix del model i la lògica organitzativa esportiva amb el model i la lògica organitzativa educativa. Per part dels informants clau s'apunta que a voltes com a centre educatiu tenen sensació de ser un complement secundari del programa de tecnificació esportiva.