Estudi de cas nº2

CTE-1

Fonts d'informació: informant clau (membre de l'equip directiu) i documentació de centre.

 

La visita de camp va ser realitzada el dia 5 de febrer de 2008 i es va correspondre a l'estudi de cas d'un dels dos centres que escolaritza alumnat del programa d'Alt rendiment Esportiu seleccionats per a la seva anàlisi en la recerca. Es tracta d'un Institut d'Educació Secundària públic creat l'any 1989 com una extensió de batxillerat d'un altre institut de batxillerat ja existent al municipi. El seu objectiu fonamental és "la preparació d'esportistes d'alt nivell, cuidant especialment la seva formació integral", facilitant "als esportistes d'alt nivell del nostre país la possibilitat de fer els estudis secundaris sense renunciar a les seves obligacions esportives, com succeeix en altres països europeus". El centre ocupa instal·lacions d'un complex d'edificis per a la gestió i la pràctica esortiva que pertanyen a l'administració esportiva de Catalunya i són gestionades conjuntament a través del Consell Català de l'Esport (http://www16.gencat.cat/esport/consell/index.htm).

 

1. Descripció de context socioeconòmic i territorial del centre educatiu.

El centre està ubicat en un municipi de tamany gran, amb gairebé 75.000 habitants, d'una comarca de la província de Barcelona. L'activitat econòmica majoritària de la població és el sector serveis. No s'indiquen el tipus i nombre d'altres centres educatius al municipi donat que aquest és un centre de característiques singulars que escolaritza alumnat esportista d'alt nivell de tota catalunya i la resta de l'estat, per la qual cosa considerem que aquestes dades no són d'interés per al cas estudiat. Per les seves caractrísitiques i dimensions el centre està situat a les afores de la ciutat, amb importants nusos de comunicació propers.

A continuació mostrem algunes de les dades estadístiques socioecòmiques més revellants:

Població per grups d'edat

 
Edat
 


De 0 a 14 anys De 15 a 64 anys De 65 anys i més Total
  2007 21,1 68,8 10,1 74.345
  2006 20,9 69,2 9,9 73.774

 

(percentatge)Fonts : Idescat. Padró Continu. Anys disponibles : del 1996 al 2007

Població per relació amb l'activitat

 
Activa
 

Comptada Població de


ocupada desocupada total Inactiva a part 16 anys i més
  2001 28.912 2.379 31.291 16.081 0 47.372
  1996 19.095 3.207 22.302 15.375 156 37.833

 

Fonts : Idescat. Cens de població 2001. Estadística de població 1996

Lloc de naixement



Catalunya Mateixa comarca Altra comarca Resta Estat Estranger Total
  2001 43.954 11.869 32.085 11.058 5.253 60.265
  1996 34.296 9.783 24.513 10.446 2.468 47.210

Fonts : Idescat. Estadística de població 1996 Idescat. Cens de població 2001

Nivell d'instrucció

 
Sense

Ensenyament


titulació Primer grau Segon grau universitari Total
  2001 7,2 16,5 42,7 33,6 51.357
  1996 10,7 36,7 25,3 27,3 41.555

(percentatge) Fonts : Idescat. Cens de població 2001. Estadística de població 1996

Població ocupada per sectors

 
Ocupats
 


agricultura indústria construcció serveis Total
  2001 0,6 21,1 5,7 72,6 28.912
  1996 0,7 26,4 4,5 68,4 19.095

(percentatge) Fonts : Idescat. Estadística de població 1996. Idescat. Cens de població 2001

 

2. Característiques del centre educatiu.

L'oferta educativa del centre és la següent:

  • Ensenyament Secundari Obligatori (1r, 2n, 3r i 4t)
  • Batxillerat (1r i 2n)
  • Formació Professional:
  • Cicle Formatiu de Grau Mig "Conducció d'Activitats Fisicoesportives en el Medi Natural"
  • Cicle Formatiu de Grau Superior "Animació d'Activitats Fisiques i Esportives"
  • Ensenyaments de Règim Especial d'Esports

 

  • Esports de muntanya i escalada. Grau Mitjà: 1r i 2n Nivell
  • Esports d'hivern. Grau Mitjà: 1r i 2n Nivell
  • Esports d'hivern. Grau superior
  • Futbol. Grau MItjà: 1r i 2n Nivell
  • Futbol. Grau superior: 3r Nivell
  • Futbol-Sala. Grau Mitjà:1r i 2n Nivell
  • Futbol-Sala. Grau Superior.

El centre compta amb un quarantena de professors i també ofereix la possibilitat d'atendre la tutorització d'alumnat de l'Institut Obert de Catalunya (http://ioc.xtec.cat), que cursa estudis de graduat en secundària, proves d'accés a cicles formatius, batxiellerat i cicles formatius en modalitat d'educació a distància. Aquesta tutoritació es fa a través dde personal tècnic posat a disposició pel programa esportiu d'Alt Rendiment. D'altra banda s'ha de preveure la possibilitat de realització de proves d'avaluació en tercers països a través de consultats o ambaixades, per tal d'atendre possibles esportistes per als quals sigui impossible desplaçar-se a la seu del centre per motius de calendari de competició esportiva.

Donat que "la programació necessària i la intensitat dels entrenaments que es requereixen per a una preparació adequada dels esportistes fan que aquests tinguin greus problemes per poder seguir els estudis secundaris [...] amb un horari i un programa d'estudis com els que tenen habitualment a tots els instituts", per tal que el centre compleixi els seus objectius, "ha de reunir unes característiques especials pel que fa a la programació i al personal docent".

L'adaptació principal en quant a modificacions curriculars prové de la reducció de la càrrega lectiva de l'alumnat. Pel que fa a l'etapa secundària obligatòria, l'alumnat disposa d'un horari setmanal de l'equivalent a 30h/setmana, distribuïdes en sessions de 50 minuts de durada. El marc horari està condicionat pel règim d'entrenaments que segueix l'alumnat en dos franges horàries de matí: de 8h20 a 10h50 i de 10h a 12h30; i una franja de tarde: de 3h15 a 5h45.

Pel que fa a l'alumnat que cursa estudis de batxillerat, el centre té autoritza la realització d'una modalitat de batxillerat reduït a les matèries examinables a les proves d'accés a la universitat (http://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/acces/vies/pau/index.html) amb una càrrega lectiva d'entre 20h i 24h. Actualment aproximadament un 90% de l'alumnat del centre supera les proves.

En relació a aspectes metodològics es destaca un plantejament del model didàctic allunyat de la classe magistral, amb una orientació activa i participativa del treball a l'aula. S'evita donar deures per realitzar fora de l'aula, procurant que aquesta càrrega sigui mínima ja que el temps disponible d'estudi per l'alumnat esportista està molt pressionat per la seva preparació física i tècnica. S'apunta com una característica rellevant del centre la baixa conflictivitat d'alumnat conductual a l'aula. Fet que té com a explicació, per un costat el doble règim disciplinari (amb conseqüències educatives però també en l'àmbit esportiu) que ha de cumplir l'alumnat i per un altre costat les pròpies característiques d'aquest alumnat escolaritzat amb un entorn educatiu singular, amb aules de ratios baixes i sota un programa de tutorització que permet fer un seguiment individualitzat del procés d'aprenentatge.

Una de les qüestions de preocupació que s'indiquen té a veure amb les faltes d'assistència de l'alumnat, el seu control i el seu seguiment. Aquest és un àmbit en què es procura actuar amb rapidesa i rigor per evitar l'abandonament prematur dels estudis d'alumnat que sotmés a una forta pressió esportiva acabi per desatendre les seves obligacions acadèmiques.

En cas d'absència prevista de l'alumnat, aquesta sempre s'ha de comunicar amb antel·lació per tal que s'engegui el mecanisme pel qual els tutors preparen i demanen al professorat el dossier feina a realitzar durant el temps que l'alumne/a o podrà assistir presencialment a classe. A banda del tutor educatiu de l'alumnat, el control i la notificació de faltes passa per l'entrenador-preparador esportiu (una figura de referència per l'alumnat, que és clau en el model de tutorització individual, orientació i motivació a l'alumnat), es comunica a les famílies i se n'informa a a unitat tècnica esportiva i al tutor de residència escolar. Els equips tècnics esportius no participen del procés d'avaluació acadèmica de l'alumnat però poden proporcionar informació d'interés al professorat sobre l'evolució i progrés de l'alumnat. Com afrontar la preparació psicològica de l'alumnat, i la seva família, quan un cop ha deixat l'etapa de competició esportiva i s'ha de reincorporar a la vida professional és un dels reptes importants indicats. Donades les altes expectatives de rendiment esportiu que acostumen a tenir aquesta mena d'alumnat, i les seves famílies, cal fer un treball intens d'orientació acadèmica i professional per evitar que puguin deixar en un segon pla la seva preparació com a fonament per a l'aprenentatge al llarg de la vida.

L'altra qüestió de neguit expressada, prové de la valoració que es fa en relació a la rigidesa d'adaptació per part de les diferents normes i procediments generals l'administració educativa a les necessitats especials i a la singularitat del centre. A iniciativa de l'equip directiu, el projecte educatiu inicial s'ha anat modficant amb contínues aportacions des del moment de la creació del centre, però fins al moment de realitzar l'estudi, el centre no disposa de pla estratègic ni tampoc ha sol·licitat participar del PQMCE per generar un Pla d'Autonomia de Centre. Un dels efectes amb major impacte de la rigidesa apuntada, ha estat les grans dificultats per singularitzar i estabilitzar la plantilla docent del centre. Així per exemple s'indica que l'elevada mobilitat de professorat ha través dels procediments establerts de destinació ha estat font de desequilibri del projecte inicial.

 


Llicenciat sota la Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 2.5 License

Marià Cano Santos (mcano@xtec.cat)